Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Pràcticum IV

Codi: 102019 Crèdits: 12
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500797 Educació Infantil OB 4

Professor/a de contacte

Nom:
Adriana Gil Juarez
Correu electrònic:
adriana.gil.juarez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És recomanable haver fet abans els Pràcticums I, II i III. 

Per a poder cursar aquesta assignatura és imprescindible disposar del certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals. És responsabilitat de l'alumna/e demanar-lo per poder aportar-lo al centre abans d'iniciar el període de pràctiques.

 

Requisits mínims per ser avaluat al centre

Per procedir a l’avaluació dels i les estudiants en pràctiques, cal que compleixin tots aquests indicadors d’avaluació. En cas que algun no es compleixi, la qualificació final serà un suspens (qualificació de 3). 

Criteris 

Sí 

No 
  • Ha complert el 100% el calendari i ha assistit a totes les activitats programades i ha assumit les responsabilitats assignades.  

 

 
  • Ha estat respectuós/a amb els membres de la comunitat educativa, d’acord amb els criteris ètics de la professió (relatius a aspectes com la igualtat, l’equitat, la coeducació o la inclusió), evitant conductes inadequades (xenòfobes, masclistes, homòfobes, etc.).  

 

 
  • Ha complert la normativa del centre (puntualitat, seguiment dels horaris, ús del mòbil, vestimenta, etc.).  

 

 
  • Escriu i parla correctament i adequadament d’acord amb la llengua vehicular i la directriu del centre.  

 

 
  • En la seva intervenció, ha mostrat un domini raonable del contingut que ensenya i les destreses bàsiques per ensenyar-lo. 

 

 

 


Objectius

Contextualització:

Les pràctiques de quart (Pràcticum IV) estan pensades perquè l’alumnat conegui i s’integri en un projecte d’intervenció dissenyat entre l’escola i la facultat. Els projectes es duran a terme tant a l’escola bressol, com al parvulari. L’alumnat haurà de dissenyar i dur a terme un projecte educatiu dins el centre.

Aquesta assignatura està impartida per professorat de les diferents àrees de didàctica: Ciències Socials, Expressió Musical, Expressió Plàstica, Expressió Corporal, Ciències Experimentals, Matemàtica, Llengua i literatura; i també de Psicologia Evolutiva i de Pedagogia aplicada. El seu disseny i ubicació al Pla d’Estudis permet que es relacioni amb les assignatures cursades al llarg de tot el grau.

Objectius:

  1. Conèixer la realitat educativa d’una escola bressol o un parvulari. 
  2. Analitzar la realitat de l’escola i dissenyar un projecte d’intervenció adequat.
  3. Dur a terme el projecte dissenyat i avaluar el procés.

 


Competències

  • Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i multilingües.
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Conèixer formes de col·laboració amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l'entorn social.
  • Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
  • Demostrar que coneix l'evolució de models de millora de la qualitat amb aplicació als centres educatius.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que atenguin a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • Dominar habilitats socials en el tracte i relació amb la família de cada estudiant i amb el conjunt de famílies.
  • Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella i abordar la resolució pacífica de conflictes.
  • Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Observar sistemàticament contextos d'aprenentatge i convivència i saber reflexionar sobre ells.
  • Participar en l'activitat docent i aprendre a saber fer, actuant i reflexionant des de la pràctica.
  • Participar en les propostes de millora en els diferents àmbits d'actuació que es puguin establir en un centre.
  • Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
  • Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.
  • Promoure l'autonomia i la singularitat de cada estudiant com a factors d'educació de les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
  • Reflexionar sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la tasca docent.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Acceptar la diversitat cultural i lingüística de l'aula i actuar amb respecte.
  2. Assistir al major nombre possible de reunions de programació i coordinació del centre.
  3. Compartir el coneixement específic amb altres professionals per assegurar una solució o producte millor.
  4. Construir guies i pautes d'observació.
  5. Descriure reflexivament la dinàmiques de les diferents reunions i esdeveniments on s'ha participat.
  6. Detectar les situacions de conflicte i actuar d'acord amb els criteris de mediació.
  7. Dissenyar i aplicar accions que enforteixin les debilitats identificades per millorar el seu desenvolupament professional.
  8. Dissenyar, aplicar i avaluar una seqüència d'aprenentatge que respecti la globalitat i singularitat de cada infant.
  9. Donar respostes integrades i complexes davant els fenòmens educatius.
  10. Executar i avaluar el propi disseny docent.
  11. Fer propostes d'activitats didàctiques i avaluatives diverses i d'acord amb els valors enunciats.
  12. Fer propostes de projectes atenent a la diversitat del context escolar.
  13. Fer un estudi de les raons i avantatges d'innovar a l'escola i debatre-ho amb els companys a una seminari.
  14. Identificar fortaleses i debilitats i marcar-se fites personals en l'àmbit socio-emocional.
  15. Mostrar que coneix els plans de millora del centre.
  16. Observar i intervenir en el major nombre possible de situacions escolars on participin familiars dels alumnes.
  17. Participar activament en les reunions entre agents de l'escola, universitat i estudiants.
  18. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  19. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  20. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  21. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  22. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  23. Recollir i analitzar dades procedents de l'observació directa de l'aula i dels documents del centre.
  24. Recollir i analitzar dades procedents de l'observació directa de l'aula per fer una proposta de seqüència d'aprenentatge adaptada a l'entorn específic i innovadora.
  25. Recollir i analitzar per escrit de forma periòdica les impressions i reaccions personals de la seva estada a l'escola.
  26. Usar les noves tecnologies en el disseny de les activitats i en el informe oral final del pràcticum.
  27. Utilitzar els resultats de l'anàlisi realitzats per prendre decisions de la seva actuació docent.

Continguts

1.- Anàlisi i diagnosi

  • Observar i detectar possibles necessitats o millores a l’escola, cicle o aula.
  • Consensuar una proposta d’acord amb l’escola i la tutora o tutor de la universitat.
  • Acordar els objectius del projecte

2.- Conceptualització i disseny

  • Redactar el marc conceptual que justifica la proposta
  • Dissenyar el projecte
  • Elaborar el cronograma del projecte

3.- Ús d'un llenguatge oral i escrit català adequat al context acadèmic

4.- Desenvolupament i experimentació

  • Descriure la posada en pràctica del projecte
  • Reflexionar sobre el procés i el progrés
  • Avaluar el projecte en relació als objectius proposats

5.- Reflexió i valoració professional

  • Autoanàlisi i autoregulació de la pròpia pràctica i processos d'aprenentatge
  • Assenyalar possibles implicacions de l’experiència per la futura pràctica professional

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Estada al centre de pràctiques 203 8,12 8
Seminari i tutories individuals 22 0,88 4
Tipus: Autònomes      
Activitat autònoma 75 3 25

 

Activitat i dedicació

Descripció de les activitats

Seminari i tutories individuals

22 hores

Reunions de preparació del pràcticum. Seminaris d'intercanvi, discussió i avaluació dels processos dissenyats en grup. Conferències i tallers sobre temes específics del pràcticum. Tutories individuals. Preparació dels documents derivats de la modalitat de projecte de pràcticum.
Exposicions orals de treballs, valoracions i conclusions.

Estada al centre de pràctiques

203 hores

Observació de les diferents realitats del centre educatiu, elaboració d'informes, anàlisi de documents.
Estudi de les situacions quotidianes en el centre educatiu i intercanvis amb el professorat del centre.
Col·laboració en la realització de les activitats d'aula i amb l'equip docent i la direcció del centre.
Negociació per a la definició i la realització del projecte de pràctiques (Modalitat A, B o C).
Realització de les tasques derivades de la modalitat de projecte de pràcticum.
Inclou el seguiment de les activitats que realitza el grup de referència a l'escola i les activitats que realitza el tutor / a fora de l'aula: reunions, entrevistes, programació ...
Elaboració del diari de camp i notes d'observació.

Activitat autònoma

75 hores

Lectura de bibliografia recomanada.
Anàlisi i estudi de la realitat escolar
Disseny del projecte d'intervenció (Modalitat A, B o C). 
Elaboració de la memòria o dossier final.
Preparació d'exposicions orals.

Total 300 h

 

Modalitat A: Unitat de programació (com a mínim adaptada al tarannà de l’escola o si pot ser, més innovadora)

Modalitat B: Intervenció vinculada al projecte de centre

Modalitat C: Aprenentatge i Servei

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Informe del professorat del centre de pràctiques 30% 0 0 1, 2, 3, 6, 7, 8, 10, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22
Memòria final 30% 0 0 4, 8, 10, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 27
Tutories i seminaris 30%; participació i exposició a la jornada de tancament del PIV 10% 40% 0 0 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 13, 14, 15, 17, 24, 25, 26

L’avaluació consta de tres indicadors: (1) Informe d’avaluació del centre, (2) Memòria de pràctiques, (3) Participació en els seminaris (grup) i les tutories individuals i la jornada de tancament del PII. Les activitats d'avaluació d'aquesta assignatura són individuals i no són recuperables. Per poder superar l’assignatura s’han d’aprovar cadascun dels indicadors per separat. Un resultat < 5 (sobre 10) a la memòria, a l’informe o a la participació als seminaris indica que cal repetir el pràcticum II.

En el cas que se suspengui un bloc d’activitats i la mitjana amb la resta de blocs fos superior a 5, per defecte la qualificació final de les pràctiques serà de 4

L’assistència als seminaris de treball a la Facultat és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 90% de seminaris, en cas contrari es considerarà no presentat.

L’assistència presencial a l’escola en horari complert és requisit imprescindible (generalment de 9-17, en funció de l'horari de l'escola). Cal haver estat un mínim de 203h. al centre.

El lliurament de la memòria serà pel Moodle en la data que consti a l’entrega al finalitzar l’estada a l’escola i la retroacció de la tutora o tutor també es realitzarà per aquesta aula virtual. Els resultats de cada una de les avaluacions es retornaran a l'alumnat en el termini màxim de 4 setmanes després de la seva entrega, i s’oferirà una data de revisió en els dies següents a la seva publicació.

IMPORTANT: 

L’alumnat ha de mostrar una actitud compatible amb la professió. Si noés així, en qualsevol moment de l'estada, tant el centre de pràctiques com la universitat poden decidir que l’alumna/e ha d’aturar l’estada al centre. En aquests casos hi haurà un  contacte entre la facultat i el centre, que  elaborarà/n un informe raonat  d’interrupció de pràctiques justificat on s'evidenciarà que l'estudiant no pot continuar fent les pràctiques. Si això passa, aquesta persona suspendrà automàticament el pràcticum (la nota numèrica que quedarà serà un 3 i no podrà optar a reavaluació).

L'alumne/a que abandoni les pràctiques injustificadament tindrà una qualificació de 0.

En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html)

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en tot el bloc on es situï el treball. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s’aplicarà la sanció a tots dos alumnes. Volem recordar que es considera “còpia” un treball que reprodueix tot o gran part del treball d’un/a altre/a company/a. “Plagi” és el fet de presentar tot o part d'un text d’un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital a Internet. (veure documentació de la UAB sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)

L’alumnat ha de complir amb el marc regulador de les pràctiques https://www.uab.cat/web/practicum/normativa-1345881466711.html. En aquest sentit no es pot repetir centre de pràctiques en dos pràcticums diferents. Tampoc es pot fer les pràctiques a un centre on hi ha familiars de primer ordre o on es treballa sense autorització de la coordinació de la universitat https://www.uab.cat/doc/RegulacioPractiquesBOEDOC. 

El calendari de l’estada de pràctiques als centres, dels seminaris i alguns aspectes de la memòria d’aquest pràcticum pot variar per aquells estudiants que el fan vinculat a una estada Nacional o Internacional a través del programa propi UAB (Bressola, Richmond, Munich...), un ERASMUS o SICUE.

Seguint la normativa acadèmica, aquestaassignatura no contempla la possibilitat d'avaluació única.

 


Bibliografia

Anton, M. (2007). Planificar la etapa 0-6. Compromiso de sus agentes y su práctica cotidiana. Col·lecció Biblioteca d’Infantil 21. Barcelona: Graó.
Bassedas, E.; Huguet, T. i Solé, I. (1996).Aprendre i ensenyar a l'educació infantil. Barcelona: Graó.

Blanch, S., Gimeno, X. i Careta, A. (2016). Com podem i com volem relacionar-nos amb les famílies des dels serveis d'atenció a la petita infància. In-fàn-ci-a, 211, 36-41. 

Blanch, S., Pérez, E. i Silvente, J. (2016). Com citar i referenciar en els textos acadèmics i científics. Bellaterra: Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf

Edo, M. (2012). Ahí empieza todo. Las matemáticas de cero a tres años. Números, Revista de Didáctica de las Matemáticas, 80, 71-84.

Edo, M., Blanch, S. i Anton, M. (Coord.) (2016).  El juego en la primera infancia. Barcelona: Ediciones Octaedro.

Gimeno, X. i Careta, A. (2018). Taula d’observació qualitativa per a la recollida d’informació en entorns d’interacció grupal. Dipòsit Digital de Documents de la UAB, https://ddd.uab.cat/record/199180 

Giovannini, D. (2004). Les activitats a l'escola bressol. In-fàn-ci-a, 136, 15-22.

Laguía, M. J. i  Vidal, C. (1990). Racons d'activitat a l'escola bressol i parvulari. Barcelona: Graó.

Majem, T. i Òdena, P. (2007).Descubrir jugando. Barcelona: Octaedro.

Morgandi,T. (2012). Les activitats quotidianes, Temes d'Infància, 182, 12-15.  

Sugrañes, E.; Alós, M.; Andrés, N.; Casal, S.; Castrillo, C.; Medina, N. y Yuste, M. (2012): Observar para interpretar. Actividades de vida cotidiana para la educación infantil (2-6). Barcelona: Editorial Graó

Tognett, G. (2010). La documentació com a instrument per donar valor a les relacions entre els nens en les experiències quotidianes compartides a l’escola bressol, Temes d'Infància, 62, 29-4. 

Vegas, F. (1999). Quan endreçar és una activitat. In-fàn-ci-a, 111, 21-22.

Vila, B. i Cardo, C. (2005).Material sensorial (0-3 años). Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó.

Revistes:

In-fàn-cia.
Infància a eu-ro-pa
Guix d'infantil
Web d'interès:

 Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/edinfantil

 Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya 0-6. http://xarxaterritorial.blogspot.com/

 

Bibliografia d'aprofundiment

Chavkin, Wendy., & Maher, JaneMaree. (2010). The globalization of motherhood : deconstructions and reconstructions of biology and care. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203850510

Foo, K. H. (2019). Intercultural parenting : how Eastern and Western parenting styles affect child development. Routledge.

Janssen, D. (2008). Re-Queering Queer Youth Development: A Post-Developmental Approach to Childhood and Pedagogy. Journal of LGBT Youth, 5(3), 74–95. https://doi.org/10.1080/19361650802162326

Kradin, R. (2009). The family myth: its deconstruction and replacement with a balanced humanized narrative. Journal of Analytical Psychology, 54(2), 217–232. https://doi.org/10.1111/j.1468-5922.2009.01771.x

Mac Naughton, G. (2005). Doing Foucault in Early Childhood Studies: Applying Post-Structural Ideas (1st ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203465332

Marfo, Kofi, and Robert Serpell. Child Development in Africa : Views from Inside. Jossey-Bass, 2014.

Mercer, Jean. Child Development : Myths and Misunderstandings. SAGE Publications, 2013. 

Robinson, K. H., & Jones-Diaz, Criss. (2006). Diversity and difference in early childhood education : issues for theory and practice. Open University Press.

Smidt, S. (2013). The developing child in the 21st century : a global perspective on child development (Second edition.). Routledge.


Programari

No es requereix programari específic.


Llista d'idiomes

La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.