Logo UAB

Els centres educatius d'educació infantil

Codi: 102012 Crèdits: 8
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500797 Educació Infantil FB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Cecilia Inés Suárez Rivarola
Correu electrònic:
ceciliaines.suarez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És aconsellable:

- El coneixement funcional d’una llengua de la Unió Europea (a més de la pròpia/de les pròpies).

- La lectura d’articles educatius relacionats amb la temàtica que aborden els continguts d’aquesta assignatura i que figuren a la bibliografia bàsica recomanada.

- La cerca de documentació per conèixer i argumentar.

- Reflexionar sobre la pròpia experiència educativa.

- Tenir predisposició per al treballar en equip.


Objectius

L’assignatura està orientada a analitzar la situació de qualsevol tipus d’institució educativa (centres, programes i projectes) per a la infància, en els sistemes educatius de la Unió Europea, fent especial èmfasi en els sistemes català i espanyol.

També està orientada a comprendre i identificar els processos i institucions que han promogut i promouen innovacions en qualsevol territori europeu.

Aquest enfocament sistèmic no deixarà de considerar la institució educativa com a unitat d’anàlisi i intervenció.

Alguns dels objectius formatius que destacaríem de l’assignatura són:

- Comprendre la xarxa europea que configuren els diferents sistemes d’atenció a la infància.

- Analitzar els sistemes d’atenció a la infància d’Espanya i Catalunya.

- Identificar les institucions i els programes innovadors dedicats a la Primera Infància que promouen els drets dels infants.

- Conèixer diferents tipus d’institucions d’Educació Infantil (centres, programes i projectes).

- Utilitzar la recerca en educació per comprendre els tipus d’institucions d’Educació Infantil i les seves característiques.

- Comprendre les pràctiques educatives informades per evidències com a enfocament per la millora i la innovació de les pràctiques docents a l’Educació Infantil.

- Desenvolupar la competència investigadora com a mestres d’educació infantil.

- Desenvolupar la competència digital com a mestres d’educació infantil.

- Aproximar-se al coneixement de l’enculturació i socialització de gènere en la infància i sobre el rol de les dones i del sistema de gènere en aquests processos.

- Promoure el coneixement i la reflexió sobre les desigualtats de gènere i les diferents formes de sexisme a les societats, focalitzant l’anàlisi en l’Educació Infantil. 

 


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l en els estudiants.
  • Conèixer experiències internacionals i exemples de pràctiques innovadores en Educació Infantil.
  • Conèixer la legislació que regula les escoles infantils i la seva organització.
  • Demostrar que comprèn la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació infantil i als seus professionals.
  • Demostrar que coneix l'evolució de models de millora de la qualitat amb aplicació als centres educatius.
  • Dominar habilitats socials en el tracte i relació amb la família de cada estudiant i amb el conjunt de famílies.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Participar en l'elaboració i seguiment de projectes educatius d'Educació Infantil en el marc de projectes de centre i en col·laboració amb el territori i amb altres professionals i agents socials.
  • Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
  • Situar l'escola infantil en el sistema educatiu espanyol, en el context europeu i en l'internacional.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
  • Valorar la importància del treball en equip.
  • Valorar la relació personal amb cada estudiant i la seva família com a factor de qualitat de l'educació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament i autònomament les principals formulacions i pràctiques pedagògiques en l'actualitat tot sent capaç d'argumentar l'assumpció de criteris propis.
  2. Analitzar, contextualment i pedagògicament, projectes educatius i informes d'avaluació nacionals i internacionals que versin sobre l'educació infantil i primària i que ajuden a prendre decisions en l'àmbit de la política educativa.
  3. Aprofundir en el coneixement de determinats autors i moviments pedagògics que han tingut una especial rellevància en el pensament i la pràctica educativa en el nostre país.
  4. Assumir que la diversitat i pluralitat d'idees, de pràctiques i d'institucions educatives constitueix un valor a defensar.
  5. Comprendre els principals corrents del pensament contemporani d'influència educativa i la seva repercussió en les etapes educatives d'infantil i primària.
  6. Comprendre l'evolució històrica dels principals corrents del pensament pedagògic a partir dels diversos contextos canviants que incideixen en la docència.
  7. Contrastar i sintetitzar informació sobre centres d'educació infantil en el sistemes educatius català, espanyol, europeu i l'internacional, tot explicant experiències i exemples de pràctiques innovadores a través d'un estudi realitzat en equip.
  8. Conèixer i elaborar un pla de seguiment de projectes educatius d'Educació Infantil en el marc d'un centre que col·labori amb el territori i amb altres professionals i agents socials.
  9. Elaborar, en grup, propostes de formació innovadores que contemplin els equips interdisciplinars propis d'una institució d'atenció a la primera infància.
  10. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  11. Identificar i valorar algunes de les principals formulacions pedagògiques de l'actualitat i la seva repercussió pràctica en els centres.
  12. Introduir-se en el coneixement dels principals moviments pedagògics internacionals i, especialment europeus, que han influït en la teoria i pràctiques pedagògiques contemporànies d'incidència en l'escola infantil i primària.
  13. Observar i descriure les principals limitacions però també possibilitats dels actuals projectes i pràctiques educatives de diferents centres i professionals de la docència.
  14. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  15. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  16. Utilitzar habilitats socials en les relacions amb els infants, amb les seves famílies i amb els professionals dels centres objecte d'estudi.
  17. Utilitzar tècniques com el genograma, el fotograma, les fotografies familiars, els àlbums familiars per analitzar críticament les relacions familiars pròpies i alienes.
  18. Utilitzar tècniques gràfiques per analitzar la legislació que regula les escoles infantils i la seva organització.
  19. Valorar i respectar les diverses aportacions pedagògiques dels diferents moviments i autors de rellevància contemporània.
  20. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

  • L’ Educació Infantil en el sistema educatiu espanyol i català.
    • Diferents serveis d'atenció i educació infantil a Catalunya i España.
    • Suport legislatiu per a la família.
    • L'escola infantil. Marc legislatiu.
  • Situació de l’ Educació Infantil en el context europeu i internacional.
    • Serveis d'atenció als infants i les seves famílies.
    • Atenció col•lectiva i atenció individual als diferents països europeus.
    • Aspectes quantitatius i qualitatius dels diferents serveis.
  • La innovació educativa en l’etapa 0-6. Precedents i situació actual.
    • Innovacions centrades en el desenvolupament curricular.
    • Innovacions centrades en l’organització del centre.
    • Innovacions centrades en la relació amb l’entorn.
  • Centres educatius d’Educació Infantil. Tipologia i funcions.
    • Diferents serveis de suport educatiu per infants.
    • Diferents serveis de sosteniment a la maternitat i la parentalitat.
    • Activitats de vida quotidiana.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Coneixement de camp 5 0,2 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 17, 18, 19
Magistral en gran grup 15 0,6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 17, 18, 19
Seminaris de lectura, de temàtica i de coneixement de camp 40 1,6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 17, 18, 19
Tipus: Supervisades      
Autoavaluació, coavaluació, heteroavaluació 20 0,8 1, 5, 8, 9, 11, 13, 16, 17, 19
Treball supervisat a l'aula i a la tutoria 20 0,8 1, 6, 8, 9, 11, 13, 17, 19
Tipus: Autònomes      
Treball autònom individual i grupal 100 4 1, 3, 4, 7, 8, 9, 16, 17, 18

El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra a continuació.`

Les activitats formatives dins d’aquesta assignatura poden ser de tipus dirigides, supervisades i autònomes:

  • Les activitats dirigides estan conduïdes pel professorat implicant la participació activa del grup classe en el procés d’aprenentatge. Poden ser o classes amb tot el gran grup, o seminaris i sessions en grup reduït. Les classes amb tot el grup es basen en presentacions dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Els seminaris i sessions pràctiques són espais de treball per aprofundir, analitzar, contrastar, debatre, viure, reflexionar i avaluar els continguts de l’assignatura.
  • Les activitats supervisades es refereixen a activitats d’aprenentatge i tutories, mitjançant les quals els estudiants, individualment i/o en grup, treballen per a l’assoliment de l’aprenentatge. Aquestes activitats estaran estructurades de forma concreta, conegudes a l’inici de l’assignatura, i permetran l’aprofundiment i aplicació dels continguts de l’assignatura.
  • El treball autònom és el que realitza l’estudiant de forma independent per desenvolupar les competències i assolir els objectius de l’assignatura.

Perspectiva Inclusiva

Tenint en compte el Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA) i els principis d’equitat i inclusió promoguts per la Unió Europea (Declaració de Paris, 2015), el compromís assumit per la Facultat de Ciències de l’Educació i UAB pel que fa la inclusió educativa, i arran del Decret 150/2017 sobre el sistema educatiu inclusiu a Catalunya, el professorat d’aquesta assignatura reconeix el valor de la diversitat i es compromet a considerar la singularitat de les necessitats d’aprenentatge de l’estudiantat. En aquest sentit, es considerarà una perspectiva inclusiva incorporada transversalment en les pràctiques docents, activitats i produccions dels estudiants, i continguts a treballar.

Competència Digital Docent

Aquesta assignatura inclou activitats per al desenvolupament de la Competència Digital Docent.

Perspectiva de Gènere

Aquesta assignatura considera la Perspectiva de Gènere en la docència, així com la necessitat d’incloure mecanismes que ens permetin superar les desigualtats i construir societats més justes des de l’Educació Infantil. Al respecte, en aquesta assignatura es considera l’assumpció de valors d’equitat de gènere com a eix transversal als continguts, activitats i pràctica docent proposada.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi Situació de l'Educació Infantil en el context europeu (avaluació grupal) 15% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20
Estudi d'un Servei d'Atenció a la Infància i a les Famílies a Catalunya (avaluació grupal) 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 16, 18, 19
Prova de síntesi reflexiva (avaluació individual) 30% 0 0 1, 3, 5, 6, 10, 11, 12, 15, 19, 20
Pràctica individual (avaluació individual) 30% 0 0 1, 4, 6, 13, 14, 15, 17, 18, 19

Carpeta d’aprenentatge

El primer dia del curs el professorat lliurarà l'índex de la Carpeta d'Aprenentatge que inclourà cadascun dels productes i de les evidències que la composen, detallant les dates de lliurament i revisió de la mateixa.

Les activitats pràctiques estaran distribuïdes al llarg de tota l'assignatura en els diferent seminaris i, en les sessions indicades, es presentarà la carpeta amb les evidències que l'estudiant hagi de tenir realitzades segons els terminis de l'índex.

Per poder superar l'assignatura s'han de presentar totes i cadascuna de les evidències de la Carpeta d'Aprenentatge que es proposa i s'han de realitzar les activitats d'autoavaluació, d'avaluació entre iguals i d'avaluació pel professorat.

Els estudiants que ho desitgin podran realitzar tasques voluntàries que complementin la seva carpeta d'aprenentatge. Aquestes tasques i les seves evidències no poden substituir cap de les evidències descrites en l’índex de la Carpeta d’Aprenentatge.

La devolució de les activitats es farà a les presentacions públiques de la Carpeta i l'estudiant que vulgui fer revisió de manera individual, ho farà en l'horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa.

Per tal de superar l'assignatura cal tenir una mitjana igual o superior a 5. Per a poder fer la mitjana amb les activitats cal treure mínim un 5 en cadascuna de les activitats avaluatives obligatòries.

Les devolucions, retorns o qualificacions obtingudes en les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiant mitjançant les sessions d’obertura de carpetes, en petits grups i/o mitjançant la publicació dels resultats al Campus Virtual en els 20 dies següents al seu lliurament. L’estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l’horari de tutories establert.

L’alumnat que durant el curs hagi fet un seguiment adequat de l’assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit se’ls donarà l’oportunitat de poder superar la matèria, realitzant un treball autònom addicional. S’haurà d’estudiar cada cas en funció de la situació de cada estudiant. El professorat indicarà a l’alumnat els requisits per poder recuperar les parts no superades.

Els i les alumnes que repeteixen l’assignatura s’han de posar en contacte al començament del curs per concretar els requeriments per superar l’assignatura.

 

Avaluació única

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

 

Observacions respecte l’avaluació

L'assistència a les sessions de seminaris de l'assignatura i les sessions d’avaluació és obligatòria. L'estudiant que no assisteixi al 80%, com a mínim, de les sessions de seminaris i al 100% de les sessions d'avaluació no podrà ser avaluat i es considerarà No presentat.

Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d'absència serveixen únicament per explicar l'absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat. Només en els casos relacionats amb temes mèdics i judicials, i degudament documentats, el professorat responsable de l'assignatura podrà arbitrar, si és possible, activitats complementàries que compensin la presencialitat exigida.

Cal tenir present que l’alumne tindrà l’oportunitat de recuperar la matèria presentant-se i realitzant una prova escrita de recuperacióamb una qualificació màxima de 5 (cinc).

Quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a No Avaluable.

Cal mostrar una actitud compatible ambla professió educativa com a requisit per aprovar l'assignatura. Algunes competències són: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.) També, es necessari que l’estudiant demostri que és responsable i rigorós en el treball autònom, participa de forma activa a les classes, mostra pensament crític i unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu, democràtic i on es respecten les diferències. Es considerarà la participació, implicació i actitud de l’alumnat durant el desenvolupament de les activitats i sessions d'aula. El professorat podrà suspendre o baixar la nota de l'activitat que consideri que no reuneixi uns mínims acadèmics en els aspectes esmentats. Es recorda la importància d’evidenciar un compromís ètic amb els principis deontològics de la professió docent.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits. En el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html). Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les citacions en el text i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA 7a. Ed.

La còpia o plagi en qualsevol tipus d’activitat d’avaluació constitueixen un delicte, i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si, durant la realització d'un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quanes presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.

 

Les dates d’avaluació i recuperació són:

Grup 61: 24/10, 12/12; 03/04 i 15/05. La data de recuperació és el 05 de juny.

Grup 62: 22/10, 10/12; 08/04 i 13/05. La data de recuperació és el 03 de juny, 2025.

 


Bibliografia

Abelleira, A. & Abelleira, I. (2020). Hacia una didáctica de proximidad. “La fuerza de lo cercano”. RELAdEI: Revista latinoamericana de educación infantil, 99-117. Disponible on line. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7598822

Alcrudo, P.; Alonso, A.; Escobar, M.; Hoyuelos, A.; Medina, À. y Vallejo, A. (2015). La educación infantil en España. Planteamiento, situación y perspectiva de la educación de 0 a 6 años. Escuela de Fantasía, S.L. Recuperat de https://issuu.com/platamadrid/docs/la_educacion_infantil_en_e

Barbieri, N. (2019). Innovació social i educació 0-3 anys. Barcelona: IGOP (Projecte RecerCaixa “Edu 0-3”).

bell hooks (2000). El feminismo es para todo el mundo. Traficantes de sueños.

Blasco, J. (2016). De l’escola bressol a les politiques per a la petita infância. Fundació Jaume Bofill. Recuperat de https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Dossier%20Premsa-petita%20infancia%20_210916.pdf

Bonal, X.S. & Saurí, E.S. (2016). Equitat en l’accés a les escoles bressol municipal. En Observatori de l’educació local. Informe 2016, (pp. 26-35). Diputació de Barcelona. Disponible en: https://llibreria.diba.cat/es/libro/observatori-de-l-educaciolocal_58236

Camacho, M. (2018). La innovació en educació. Aspectes clau i reptes de futur. En Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2018 (pp. 16-28). Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6820686.pd

Departament de Ensenyament. Generalitat de Catalunya (2017). Marc de la innovació pedagògica a Catalunya. Departament de Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

Díez Navarro, M.C. (2019). Caramelos de violeta. Hacia la dulce metamorfosis de nuestras escuelas. Graó.

Diputació de Barcelona (2001). Serveis per a la infància: marc de referència per a polítiques educatives en l’àmbit municipal. Sèrie Estudis, núm. 7. Recuperat de https://www.diba.cat/documents/113226/11c47cfa-8a3c-49e8-91b9-1cd1b66a4df6

European Commission/EACEA/Eurydice (2019). Key Data on Early Childhood Education and Care in Europe – 2019 Edition. Eurydice Report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Recuperat de https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/topics/early-childhood-education-and-care_en

Forner, À.; Acedo, C. i Recasens, J. (2001). Serveis per a la infància: Marc de referència per a polítiques educatives en l'àmbit municipal. Estudis educació 7, Diputació de Barcelona.

Garvis, S., Phillipson, S., Harju-Luukkainen, H., Sadownik, R. A. (eds.) (2022). Parental engagement and early childhood education around the world. Routledge.

Jiménez-Delgado, M.; Jareño-Ruiz, D. & El-Habib Draoui, B. (2016). La expansión de la educación infantil en España: entre la igualdad de oportunidades y la segregación. Revista Iberoamericana de Educación, 72, 19-44. Disponible en: https://rieoei.org/historico/documentos/rie72a01.pdf

Marbán Gallego, V, & Rodríguez Cabrero, G. (2020). Políticas de protección a la infancia en la Unión Europea. Presupuesto y Gasto Público 98, 49-78. Disponible en:https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/554862

Mayordomo Martínez, E. & Millán Cañamares, X. (2017). Avances, límites y retos en la garantía de derechos de la infancia en Cataluña. Una aproximación desde el ámbito municipal. Zerbitzuan, 63, 75-88. Disponible en:http://www.zerbitzuan.net/documentos/zerbitzuan/Zerbitzuan63.pd

Moyano, S. (2020). Entre el riesgo y la certeza en las prácticas de protección a la infancia. Notas para abrir una conversación. Disponible en http://revistainterrogant.org/entre-el-riesgo-y-la-certeza-en-las-practicas-de-proteccion-a-la-infancia-notas-para-abrir-una-conversacion/

OECD (2017). Education at a Glance 2017. OECD Indicators. OECD Publishing.

ONU (2006). Comité de los Derechos del Niño. Observación general N°7: Realización de los derechos del niño en la primera infancia, 20 septiembre 2006, CRC/C/GC/7/Rev.1, Recuperado de: http://www.refworld.org.es/docid/4ffd3dc02.html

ONU (2013). Comité de los Derechos del Niño. Observación general N°17 sobre el derecho del niño al descanso, el esparcimiento, el juego, las actividades recreativas, la vida cultural y las artes (artículo 31), 17 abril 2013, CRC/C/GC/17. Recuperado de: http://www.refworld.org.es/docid/51ef9bf14.html

ONU (2016). Comité de los Derechos del Niño. Observación general núm. 19 sobre la elaboración de presupuestos públicos para hacer efectivos los derechos del niño (art. 4). Recuperado de: https://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CRC%2fC%2fGC%2f19&Lang=es

Perines H. (2017). Las murallas invisibles entre la investigación educativa y los docentes. Ciencia y Educación, 1 (1), 11-21.

Quinto Borghi, B. (2010). Educar en el 0-3. La práctica reflexiva en los nidi d'infanzia. Graó.

Ramis Assens, A. (2016). Famílies i mestres, Entendre'ns per educar. Eumo.

Rekalde, I., Vizcarra, M. Teresa y Makazaga, Ana M. (2011). La aventura de investigar. Una experiencia de investigación-acción participativa. Aula Abierta, 39(1), 93-104. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3353889

Rodríguez García, A, (s.d.). Género, sexo y la construcción de la identidad. Recuperat de https://anarodriguezgarcia.com/publicaciones/1117-2/

SIIS Centro de Documentación y Estudios (2017). Tendencias y buenas prácticas en la atención a la infancia en situación de riesgo social. Zerbitzuan, 63, 89-102. Disponible en: http://www.zerbitzuan.net/documentos/zerbitzuan/Zerbitzuan63.pdf

Trotta, T. i Troya, M.S. (2018, octubre 4). La pobreza infantil en España nos lleva a desaprovechar talento. El País, secció Planeta Futuro. Recuperat de https://elpais.com/elpais/2018/10/03/planeta_futuro/1538570523_817380.html

Tejada, J. (2008). Los agentes de la innovación en los centros educativos. Profesores, directivos y asesores. Ediciones Aljibe.

Uttech, M. (2009). ¿Qué es la investigación y qué es un maestro investigador? Revista de Educación XXI, 139-150.

Vila, I. (2000). Aproximación a la educación infantil: características e implicaciones educativas. Revista Iberoamericana de Educación. Disponible en https://rieoei.org/historico/documentos/rie22a02.htm

Zabalza, M.A. (2023). Prólogo. La infància digital: entre la esperanza y el riesgo. En M. Area-Moreira, J. Rodríguez Rodríguez, J. Peirats Chacón, Á. San Martin Alonso (coords.), Infanci@ digit@l : los recursos educativos digitales en educación infantil. 1a. edición. Barcelona: Graó, 2023. Print. Disponible online a la Biblioteca d’Humanitats UAB.

Zabalza, M. (1996). Calidad en la Educación Infantil. Narcea.

 

Revistes i pàgines electròniques d'interés:

Diputació de Barcelona

http://www.diba.es/

Institut Infància i adolescència

https://institutinfancia.cat/

Observatorio de la Infancia de la Junta de Andalucía:

https://www.observatoriodelainfancia.es/oia/esp/index.aspx

Organización para la Cooperación y Desarrollo Económicos (OCDE)

https://www.oecd.org/

Revista Infància a Europa

https://www.rosasensat.org/revistes/infancia-europa/

Temes d'Educació- Generalitat de Catalunya:

http://web.gencat.cat/ca/temes/educacio/

Unió Europea

https://europa.eu/european-union/index_en

 

(*) Al llarg del curs es podrà facilitar bibliografia i enllaços web específics de cada Bloc de contingut.


Programari

No es preveu utilitzar un programari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 611 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 612 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 613 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 621 Català anual tarda
(SEM) Seminaris 622 Català anual tarda
(SEM) Seminaris 623 Català anual tarda
(TE) Teoria 61 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 62 Català anual tarda