Genètica de poblacions
Codi: 101959 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500890 Genètica | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Marta Puig Font
- Correu electrònic:
- marta.puig@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha pre-requisits oficials però es pressuposen coneixements de Genètica i Estadística, així com un nivell bàsic de comprensió lectora d'anglès.
Objectius
La Genètica de Poblacions és l'estudi de les diferències genètiques que es donen de forma natural entre els organismes. Les diferències genètiques entre els organismes de la mateixa espècie s'anomenen polimorfismes mentre que les diferències que s'han acumulat entre diferents espècies constitueixen la divergència genètica, de manera que la Genètica de Poblacions és l'estudi del polimorfisme i la divergència.
La Genètica de Poblacions és una de les poques ciències biològiques que combina per igual teoria, informació empírica i experimentació. Per aquest motiu es tracta d'una ciència enormement formativa. La teoria de la Genètica de Poblacions s'ha desenvolupat considerablement des dels temps de Fisher, Haldane i Wright, fundadors teòrics d'aquesta ciència. En aquest aspecte, aquest curs es pot considerar introductori i el nivell matemàtic necessari per seguir-lo és bastant elemental.
L'assignatura de Genètica de Poblacions es troba en 2n curs del Grau de Genètica (2n semestre) i pretén proporcionar als alumnes els fonaments bàsics d'aquesta ciència. El programa de l'assignatura consta de 12 temes que inclouen: (1) una descripció de la variació que s'ha detectat en les poblacions naturals mitjançant diferents tècniques; (2) una explicació del les característiques esperades en una població ideal de mida infinit i aparellament aleatori; (3) un repàs als factors que influeixen en la constitució genètica d'una població; i (4) un tractament de la Genètica de Poblacions Molecular que inclou una explicació de la teoria neutralista de l'evolució.
Els principals objectius formatius de l'assignatura són: la comprensió dels aspectes probabilístics de la transmissió hereditària en les poblacions, la comprensió de l'origen i manteniment en les poblacions de la variació genètica, la comprensió de l'efecte que tenen els diferents factors considerats sobre la constitució genètica de les poblacions, així com adquirir la capacitat de raonar i contrastar models teòrics mitjançant observacions empíriques i experimentació.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
- Aplicar els coneixements teòrics a la pràctica.
- Descriure i interpretar els principis de la transmissió de la informació genètica a través de les generacions.
- Desenvolupar l'aprenentatge autònom.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mesurar i interpretar la variació genètica dins i entre poblacions des d'una perspectiva clínica, de millora genètica d'animals i plantes, de conservació i evolutiva.
- Raonar críticament.
- Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- Utilitzar i interpretar les fonts de dades de genomes i macromolècules de qualsevol espècie i comprendre els fonaments de l'anàlisi bioinformàtica per establir les relacions corresponents entre estructura, funció i evolució.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
- Aplicar els coneixements teòrics a la pràctica.
- Definir estratègies de conservació genètica de poblacions amenaçades.
- Desenvolupar l'aprenentatge autònom.
- Enumerar i descriure les forces que modulen la variació genètica de les poblacions quan actuen aïllades o de manera conjunta.
- Inferir com es manté la variació genètica de les poblacions a partir de la transmissió mendeliana.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Raonar críticament.
- Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- Utilitzar informació genòmica per inferir els processos evolutius de gens, genomes i organismes.
Continguts
VARIACIÓ GENÈTICA
Tema 1. Variació genètica
Tema 2. Equilibri de Hardy-Weinberg
Tema 3. Desequilibri de lligament
Tema 4. Consanguinitat
MECANISMES DE CANVI EVOLUTIU
Tema 5. Selecció natural
Tema 6. Deriva genètica
Tema 7. Mutació
Tema 8. Migració
GENÈTICA DE POBLACIONS MOLECULAR
Tema 9. Evolució molecular
Tema 10. Detecció de la selecció natural
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | 12, 6, 8, 9, 13 |
| Seminaris de qüestions i problemes | 15 | 0,6 | 5, 4, 12, 7, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals | 3 | 0,12 | 12, 6, 8, 9, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels temes | 50 | 2 | 12, 6, 8, 9, 13 |
| Resolució dels problemes | 45 | 1,8 | 5, 4, 12, 7, 11 |
La metodologia docent inclou tres tipus d'activitats: classes de teoria, seminaris de qüestions i problemes, i sessions de tutoria individual.
Les classes de teoria serveixen per proporcionar a l'alumne els elements conceptuals bàsics i la informació mínima necessària perquè pugui després desenvolupar un aprenentatge autònom. S'utilitzaran presentacions powerpoint que estaran a disposició de l'alumne a través del Campus Virtual.
Els seminaris de dubtes i problemes, que es duran a terme en dos grups reduïts, serviran per resoldre qüestions i aprendre a raonar i aplicar els coneixements mitjançant la resolució de problemes. Setmanalment es proposaran problemes, que després es resoldran a classe.
Es preveuen sessions de tutoria, individualment o en grup, dels alumnes que ho desitgin amb la professora mitjançant conferències en línia o presencialment. Aquestes tutories serveixen per a calibrar l'avanç en la comprensió de la matèria per part de l'alumne i per ajudar amb els conceptes més difícils.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de problemes | 30% | 1 | 0,04 | 1, 5, 4, 12, 7, 10, 11, 3, 2 |
| Primer examen parcial | 35% | 3 | 0,12 | 1, 4, 12, 6, 8, 9, 10, 11, 3, 2, 13 |
| Segon examen parcial | 35% | 3 | 0,12 | 1, 4, 12, 6, 8, 9, 10, 11, 3, 2, 13 |
L'avaluació de l'assignatura es basarà en els problemes lliurats i la participació en els seminaris de qüestions i problemes (30%), i en els exàmens realitzats (primer examen parcial 35%, segon examen parcial 35%, examen de recuperació 70%).
Problemes
En determinats moments del curs es lliurarà una llista de problemes perquè els alumnes treballin pel seu compte de manera individual o en grup. Els alumnes hauran d'entregar individualment els problemes resolts al professor mitjançant el Campus Virtual. Els problemes lliurats per cada alumne s'avaluaràn i la nota obtinguda representarà un 30% de la qualificació final.
Exàmens
Hi haurà un examen parcial de la primera part de la matèria i un altre examen parcial de la segona part de la matèria. L'examen parcial de cada part de la matèria inclourà una prova tipus test amb qüestions d'elecció múltiple i problemes per a resoldre. La nota obtinguda en cada un dels dos exàmens parcials comptarà un 35% de la nota final.
Els alumnes que superin un examen parcial (nota igual o major a 5) alliberaran aquesta part de la matèria. Els alumnes que obtinguin en un examen parcial una nota igual o major a 4 poden compensar (i per tant alliberar la matèria) si la nota mitjana amb l'altre examen parcial és igual o superior a 5. Els alumnes que no es presentin a un examen parcial o bé no els superin, hauran d'examinar-se de la part corresponent de la matèria el dia de l'examen de recuperació.
L'examen final de recuperació seguirà el format dels exàmens parcials i, per tant, inclourà també una prova tipus test amb qüestions d'elecció múltiple i problemes per a resoldre. La nota obtinguda en l'examen de recuperació comptarà el mateix que la nota dels exàmens parcials. Per fer la mitjana de la nota dels exàmens amb la nota dels seminaris/problemes cal obtenir un mínim de 4 també en les entregues corresponents.
Per a participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Avaluació única
L’avaluació única consisteix en una única prova de síntesi en la que s’avaluaran els continguts de tot el programa de teoria de l'assignatura. La prova constarà de preguntes de tipus test i problemes. La nota obtinguda en aquesta prova de síntesi suposarà el 70% de la nota final de l’assignatura. La prova d’avaluació única es farà coincidint amb la mateixa data fixada en calendari per a la darrera prova d’avaluació continuada i s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única tindrà disponible un recull de problemes que haurà de resoldre i entregar el mateix dia fixat per a la prova d'avaluació única. Aquests problemes suposaran el 30% de la nota final de l'assignatura.
Bibliografia
Els llibres bàsics de text que es seguiran per a impartir la matèria són:
Hartl, D.H. A Primer of Population Genetics. Sinauer (3a ed.) 2000.
Hamilton, M. D. Population Genetics. Wiley-Blackwell (1a ed.) 2009.
Nielsen and Slatkin. An introduction to population genetics, Sinauer. 2013.
Altres textos útils com a referència:
Hartl, D. H. i A. G. Clark. Principles of Population Genetics (4a ed.), Sinauer. 2007.
Hedrick, P. W. Genetics of Populations (4a ed.) Jones & Bartlett. 2009.
Enllaços útils:
Campus Virtual de la UAB: https://cv.uab.cat/
Programari
En aquest curs s'utilitzarà l'Excel (full de càlcul) per a la resolució de problemes.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 621 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 622 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 62 | Català | segon quadrimestre | tarda |