Logo UAB

Fisiologia de sistemes

Codi: 101905 Crèdits: 12
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2501230 Ciències Biomèdiques FB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Vicente Martinez Perea
Correu electrònic:
vicente.martinez@uab.cat

Equip docent

Juan Hidalgo Pareja

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És convenient que l’estudiant hagi assolit coneixements i competències bàsiques sobre l'estructura i organització del cos humà i els seus sistemes cel·lulars.

És important que l’estudiant hagi assolit els coneixements i competències bàsiques de l’assignatura Histologia i Fisiologia General.

Per poder assistir-hi a les sessions de practiques de laboratori cal que l’estudiant justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i ser coneixedor i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències.


Objectius

L’assignatura Fisiologia de Sistemes es programa durant el segon curs del Grau de Ciències Biomèdiques i desenvolupa el coneixement del funcionament normal dels següents sistemes de l’organisme humà: sang i òrgans hematopoètics, sistema cardiovascular, sistema respiratori, sistema excretor i líquids corporals, sistema digestiu, sistema endocrí i sistema reproductor.

L’adquisició de les competències bàsiques de l‘assignatura permetrà a l’estudiant afrontar amb una base suficient l’estudi de la fisiopatologia i la comprensió dels mecanismes de malalties que afecten als diversos sistemes de l’organisme humà durant els següents cursos.

Els objectius formatius generals de l'assignatura són:

  • Aprendre els conceptes bàsics de la Fisiologia dels diferents sistemes funcionals de l'organisme humà en estat de salut.
  • Adquirir una visió completa i integrada de les interrelacions dels diferents sistemes de l'organisme.
  • Integrar els coneixements de la Fisiologia amb els adquirits en altres matèries bàsiques, que tracten de l'estructura i dels aspectes cel·lulars i moleculars de l'organisme, per a assolir una visió global del funcionament del cos humà.
  • Capacitar l'alumne per aplicar els coneixements fisiològics en la deducció de les conseqüències de les alteracions patològiques de l’organisme humà.
  • Adquirir les habilitats pràctiques necessàries per a la realització de tècniques d'estudis funcionals freqüents en l'àmbit biomèdic.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Aplicar els coneixements adquirits en la planificació i la implementació de projectes de recerca, desenvolupament i innovació en un laboratori de recerca biomèdica, en un laboratori d'un departament clínic o en la indústria biomèdica.
  • Demostrar que es comprenen les bases i els elements aplicables al desenvolupament i a la validació de tècniques diagnòstiques i terapèutiques.
  • Demostrar que es coneixen els conceptes i el llenguatge de les ciències biomèdiques com cal per a seguir adequadament la bibliografia biomèdica.
  • Demostrar que es coneixen i es comprenen els processos bàsics de la vida en diversos nivells d'organització: molecular, cel·lular, tissular, d'òrgan, individual i de la població.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Llegir i criticar articles científics originals i de revisió en el camp de la biomedicina, i ser capaç d'avaluar i escollir les descripcions metodològiques adequades per al treball de laboratori biomèdic.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Treballar com a part d'un grup juntament amb altres professionals, comprendre'n els punts de vista i cooperar-hi de forma constructiva.
  • Utilitzar els coneixements propis per a descriure problemes biomèdics, en relació amb les causes, els mecanismes i els tractaments.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  2. Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  3. Analitzar els mecanismes funcionals de l'equilibri hidrosalí i àcid-base de l'organisme.
  4. Analitzar els mecanismes funcionals que permeten l'adaptació de l'organisme a les principals variacions del medi ambient.
  5. Analitzar i identificar les alteracions funcionals, en el nivell de cada sistema, que provoquen diversos tipus de malalties.
  6. Comprendre els mecanismes reguladors del sistema nerviós.
  7. Comprendre textos científics sobre fisiologia dels diferents sistemes i elaborar-hi treballs de revisió.
  8. Demostrar habilitats pràctiques necessàries per realitzar les tècniques d'estudis funcionals més freqüents en l'àmbit biomèdic.
  9. Descriure els mecanismes funcionals del metabolisme i la nutrició.
  10. Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema cardiovascular.
  11. Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema digestiu.
  12. Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema endocrí.
  13. Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema escretor.
  14. Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema reproductor femení.
  15. Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema reproductor masculí.
  16. Descriure la funció i els mecanismes de regulació del sistema respiratori.
  17. Descriure la funció i les característiques dels diferents components de la sang.
  18. Descriure les principals tècniques experimentals en fisiologia i la seva utilitat en investigació bàsica i aplicada.
  19. Identificar els mecanismes bàsics de la fisiologia cel·lular i tissular.
  20. Identificar i aplicar metodologies d'estudis funcionals adequades per al desenvolupament de projectes d'investigació.
  21. Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  22. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  23. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  24. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  25. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  26. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  27. Realitzar tècniques bàsiques per a l'avaluació de sistemes fisiològics.
  28. Treballar com a part d'un grup juntament amb altres professionals, comprendre'n els punts de vista i cooperar-hi de forma constructiva.
  29. Utilitzar correctament la terminologia fisiològica i els seus llibres de text i de consulta.

Continguts

 PROGRAMA TEÒRIC

 

INTRODUCCIÓ

 Concepte de Fisiologia

1.- Funcions generals de l’organisme humà

2.- Homeòstasi

3.- Concepte de salut i de malaltia.

SISTEMA ENDOCRÍ 

INTRODUCCIÓ A L'ENDOCRINOLOGIA

1.- Origen del sistema endocrí. Acció endocrina, neuroendocrina, paracrina i autocrina.

2.- Mecanismes d’acció hormonal: Receptors intracel·lulars. Receptors de membrana.

3.‑ Glàndules endocrines dels vertebrats.

4.‑ Eixos endocrins. Hipotàlem endocrí: Hormones hipotalàmiques. Desenvolupament de la hipòfisi. Pars distalis, Pars intermedia, Pars nervosa.

 CRONOBIOLOGIA

1.- Conceptes bàsics de cronobiologia.

2.- Ritmes circadians. Nucli supraquiasmàtic. Gens rellotge.

3.- Ús de la llum com a mecanisme sincronitzador & altres possibles sincronitzadors.

4.- Viure contra el nostre ritme circadià té un cost.

5.- Ritmes estacionals & melatonina. Glàndula pineal.

 HIPÒFISI. Pars intermedia.

1.- Control de la pigmentació. Cromatòfors, melanòcits i melanòfors.

2.- Pro-opiomelanocortina (POMC) i Hormona estimulant dels melanòcits (αMSH).

3.- Dopamina i microphtalmia-associated transcription factor.

4.- p53 i estrès oxidatiu. POMC i endorfines. Addicció als UVA. Protecció i efectes antiinflamatoris de la αMSH.

 HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-SOMÀTIC (HPS) (GHRH/Somatostatina-GH-IGF-I)

1.- Creixement normal. Variants genètiques rares i comuns. Genome-wide association studies (GWAs). Heredabilitat i susceptibilitat. Enanisme psicosocial.

2.- Exemples d’algunes famílies de factors de creixement i mecanismes d’acció.

3.- Creixement postnatal: Creixement saltatori. Catch-up.

4.- Hormona de creixement (GH). Insulin-like growth factor (IGF-I), hormona general i factor local.

5.- Control de GH-IGF-I de l’ossificació endocondral i de la densitat òssia.

6.- Altres funcions de la GH.

7.- Factors reguladors de l’eix GHRH/Somatostatina-GH-IGF-I.

8.‑ Creixement i esperança de vida: no tan senzill. Paper de la IGF-I. Mida de la espècie i esperança de vida: ¿llei estricta o flexible?. Ingesta calòrica: relació aparent amb la esperança de vida. mTOR i rapamicina: tractaments antienvelliment?.

HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-TIROÏDAL (HPT) (TRH-TSH-T4,T3)

1.- Evolució de la glàndula tiroides. Estructuració en fol·licles.

2.- Principals hormones de la tiroides: T4, T3. Importància de les reconversions en teixits diana. 

3.- Tiroïdals i metamorfosi.

4.- Tiroïdals i creixement postnatal. Funcions en la placa epifisial i densitat òssia, i interaccions amb l’eix GH-IGF-I.

5.- Altres funcions de les hormones tiroïdals.

6.- Factors reguladors de l’eix TRH-TSH-T4,T3.

 HORMONES REGULADORES DEL METABOLISME DEL CALCI

1.‑ Metabolisme del calci i del fosfat.

2.-Parathormona (PTH) y PTHrP, Vitamina D, calcitonina i FGF-23 són les principals hormones involucrades. Importància del medi terrestre vs aquós.

3.- Evolució de la glàndula paratiroides.

4.‑ Funcions en la placa epifisial i densitat òssia, i interaccionsamb l’eix GH-IGF-I i les hormones tiroïdals.

HIPÒFISI. Pars nervosa.

1.- Oxitocina i vasopressina: control de la reproducció i dels fluids corporals.

2.- Regulació de la vasopressina per la osmolalitat, volum i pressió sanguínia. Importància dels òrgans circumventriculars. Integració amb la set i la ingesta de sal. Interaccions amb la angiotensina II i el simpàtic.

3- Regulació de l’oxitocina. Funcions en el part, lactància, i conducta maternal. Vincles de parella, oxitocina, vasopressina i dopamina.

 HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-ADRENAL (HPA) (CRH-ACTH-Glucocorticoids). EIX  SIMPATO-MEDUL·LOADRENAL.

1.- Evolució de la glàndula adrenal. Dos divisions: escorça (teixit esteroidogènic) i medul·la (teixit cromafí). La “glàndula del estrès”.

2.- Hormones de l'escorça suprarenal. Esteroidogènesis. Evolució dels receptors dels esteroides.

          2.1.- Mineralocorticoides (aldosterona...). Funcions.

          2.2.- Glucocorticoides (cortisol, corticosterona...). Funcions metabòliques, en la reproducció, i en el creixement postnatal. Funcions en la placa epifisial i densitat òssia, i interaccions amb l’eix GH-IGF-I i les hormones tiroïdals. Control del sistema immunitari.

          2.3.- Andrògens.

5.- Estrès, ansietat i depressió. Un exemple de la importància de la epigenètica.

6.- Medul·la adrenal. Catecolamines. Regulació.

 PÀNCREES ENDOCRÍ

1.- Evolució del pàncrees endocrí.

2.‑ Insulinai glucagó com hormones principals. Regulació.

3.- Incretines, glucagón-like peptide, sistema nerviós vegetatiu.

4.- Diabetis.

SISTEMA REPRODUCTOR

HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-GONADAL (HPG) (GnRH-LH, FSH-andrògens/estrògens).

1.- Biologia del sexe: sexe cromosòmic, sexe gonadal, sexe fenotípic. GnRH, LH, FSH.

2.- Control endocrí de la diferenciació sexual dels genitals interns i externs. Esteroidogènesis. Descens testicular.

3.- Diferenciació sexual del SNC: mecanismes endocrins involucrats.

4.- Funció testicular. Regulació dels andrògens. Potencia i motivació sexuals i d’altres funcions dels esteroides sexuals.

5.- Funció ovàrica. Control del cicle sexual. Importància de la freqüència de GnRH. Ovulació vs reste del cicle: nuclis hipotalàmics involucrats. Potencia i motivació sexuals i d’altres funcions dels esteroides sexuals. Hormones i gestació.

6.- Elecció de partner sexual. Proceptivitat i receptivitat. Atractiu sexual.

7.- Comportament de gènere, diferenciessexuals cognitives & rols evolutius. Identitat de gènere i transsexualitat. Orientació de gènere & homosexualitat.   

SANG i ÒRGANS HEMATOPOÈTICS

 COMPOSICIÓ I FUNCIONS DE LA SANG

1.- Funcions generals de la sang

2.‑ Característiques fisicoquímiques i Constituents funcionals

3.‑ Valor hematòcrit: concepte, determinació i valors de normalitat

4.‑ Volèmia: concepte, determinació i valors de normalitat

 PLASMA SANGUINI

1.‑ Característiques fisicoquímiques del plasma

2.‑ Composició del plasma

3.‑ Proteïnes plasmàtiques

 ERITRÒCITS

1.‑ Característiques i funcions dels eritròcits

2.‑ Eritropoesi. Destrucció dels eritròcits

 LEUCÒCITS

1.‑ Característiques dels leucòcits. Fórmula leucocitària

2.‑ Característiques funcionals dels neutròfils i eosinòfils; basòfils i mastòcits

4.‑ Característiques funcionals dels macròfags

5.‑ Inflamació, mediadors i factors que modifiquen la resposta inflamatòria

 HEMOSTÀSIA

1.‑ Concepte, fases i elements de l'hemostàsia

2.‑ Plaquetes i hemostàsia primària

3.‑ Coagulació sanguínia

4.‑ Fibrinòlisi, equilibri coagulació‑fibrinòlisi i flux sanguini

SISTEMA CARDIOVASCULAR 

 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA CARDIOVASCULAR

1.‑ Principis bàsics de funcionament del sistema cardiovascular

 FISIOLOGIA DEL MÚSCUL MIOCÀRDIC

1.‑ Característiques de la fibra miocàrdica i de la contracció de la fibra miocàrdica

2.‑ Acoblament electromecànic. Paper del calci

3.- Determinants de la força de contracció. Diferències amb el múscul esquelètic

4.-Corba de funció ventricular

5.‑ Metabolisme miocàrdic

ACTIVITAT ELÈCTRICA DEL COR

1.‑ Potencial de repòs, potencial d'acció i llindar en el múscul miocàrdic

2.‑ Potencial d'acció

3.‑ Excitabilitat del miocardi, conductibilitat. Origen de l'activitat elèctrica espontània

4.‑ Conducció de l'impuls elèctric en el cor

5.‑ Regulació de l'automatisme cardíac

6.‑ Registre de l'activitat elèctrica del cor. ECG

CICLE CARDÍAC

1.‑ Sístole (contracció) i diàstole (relaxació)

2.‑ Aurícules

3.‑ Ventricles

4.‑ Funció de les vàlvules intracardíaques: flux unidireccional

REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ CARDÍACA 

1.‑ Paràmetres bàsics de la funció cardíaca

2.‑ Mecanismes de regulació de la funció cardíaca

3.‑ Control nerviós de la funció cardíaca

HEMODINÀMICA DEL SISTEMA VENÓS

1.‑ Funcions generals del sistema venós

2.‑ Reservoris venosos específics

3.‑ Pressió i resistència del sistema venós

4.‑ Relació qualitativa i quantitativa entre retorn venós i cabal cardíac

 HEMODINÀMICA DEL SISTEMA ARTERIAL 

1.‑ Diferències entre artèries pulmonars i sistèmiques

2.‑ Segments funcionals de la circulació sistèmica

3.‑ Distribució de la volèmia en la circulació

4.‑ Distribució de la relació velocitat del flux / àrea de secció

5.‑ Distribució de la relació pressió / resistència

6.‑ Corba de pressió arterial

7.‑ Paràmetres determinants de la pressió arterial

8.‑ Fluctuacions rítmiques de la pressió arterial

MICROCIRCULACIÓ. SISTEMA CAPIL·LAR I LIMFÀTIC 

1.‑ Funció bàsica de la microcirculació. Intercanvi metabòlic

2.‑ Sistema capil·lar

3.‑ Fenomen de difusió

4.‑ Principi de Starling

5.‑ Funcions hemodinàmiques del sistema limfàtic

MECANISMES DE CONTROL DEL FLUX SANGUINI  

1.‑ Classificació general dels mecanismes de control

2.‑ Mecanismes locals de control a curt termini

3.‑ Mecanismes locals de control a llarg termini

4.‑ Mecanismes humorals de control

5.‑ Mecanismes nerviosos de control

 REGULACIÓ DE LA PRESSIÓ ARTERIAL

1.‑ Relació entre pressió arterial i control local de flux

2.‑ Variacions de la pressió arterial amb l'edat

3.‑ Control global de la pressió arterial

4.‑ Diferències funcionals entre control a curt i a llarg termini

5.‑ Classificació dels mecanismes de regulació

6.‑ Mecanismes nerviosos del control a curt termini

7.‑ Propietats dels baroreceptors i quimioreceptors

8.‑ Receptors de baixa pressió

9.‑ Receptors ventriculars

10.‑ Resposta isquèmica del sistema nerviós central

11.‑ Mecanismes humorals de control a curt termini

12.‑ Mecanismes circulatoris intrínsecs de control a curt termini

13.‑ Mecanisme de control a llarg termini

CIRCULACIÓ EN TERRITORIS ESPECIALS

1.‑ Circulació coronària

2.- Circulació cerebral

3.- Circulació cutània

4.- Circulació muscular

5.- Circulació esplàncnica

 SISTEMA RESPIRATORI

 INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA RESPIRATÒRIA

1.‑Organització funcional de l'aparell respiratori

2.‑ Funcions respiratòries i no respiratòries

MECÀNICA RESPIRATÒRIA

1.‑ Cicle respiratori

2.‑ Canvis de pressió i de volum a lo llarg del cicle respiratori

3.‑ Propietats elàstiques i resistències de l'aparell respiratori – Compliància pulmonar. Importància del surfactant pulmonar

4.‑Treball respiratori

VENTILACIÓ PULMONAR I ALVEOLAR

1.‑ Mètodes d'avaluació de la funció ventilatòria. Espirometria

2.‑ Volums i capacitats pulmonars

3.- Espais pulmonars – Espai mort

4.‑ Ventilació pulmonar (volum minut)

5.‑ Ventilació alveolar (volum minut alveolar)

 INTERCANVI DE GASOS ALS PULMONS

1.‑ Composició i pressions parcials dels gasos respiratoris

2.‑ Difusió dels gasos a través de la membrana respiratòria

3.‑ Capacitat de difusió pulmonar

 TRANSPORT DE GASOS RESPIRATORIS PER LA SANG 

1.‑ Fixació i transport d'oxigen

2.‑ Fixació i transport de CO2

3.‑ Intercanvi de gasos entre la sang i  els teixits

4.‑ Coeficient respiratori

5.‑ Capacitat amortidora de la sang

 REGULACIÓ DE LA RESPIRACIÓ

1.‑ Centres respiratoris: Organització funcional

2.‑ Ritme respiratori

3.‑ Control nerviós de la respiració

4.‑ Control químic de la respiració

5.‑ Control voluntari de la respiració

6.- Adaptació respiratòria en situacions especials

 FISIOLOGIA DE L'EXERCICI

1.-  Respostes integrades musculars, respiratòries, cardiovasculars, tèrmiques i hidroelectrolítiques

2.- Adaptació a l'exercici

 

 

 

SISTEMA DIGESTIU 

INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA DIGESTIVA 

1.‑ Funcions generals dels sistema digestiu

2.‑ Components i funcions del sistema digestiu

3.- Control de les funcions gastrointestinals: Innervació extrínseca. Sistema nerviós entèric. Hormones i pèptids reguladors gastrointestinals

4.- Regulació immune

5.- Reflexes gastrointestinals

 SECRECIÓNS  GASTROINTESTINALS

1.‑ Característiques generals de les secrecions gastrointestinals

 SECRECIÓ SALIVAL

1.‑ Funcions de la saliva

2.‑ Composició de la saliva

3.- Mecanismes de secreció salival

4.‑ Regulació de la secreció salival

SECRECIÓNS GÀSTRIQUES

1.‑ Activitat funcional de la mucosa gàstrica: Histologia funcional

2.‑ Secreció àcida: Composició y regulació de la secreció àcida. El control farmacològic de la secreció àcida

3.- Altres secrecions gàstriques:enzims digestius, mucus i factor intrínsec

4.‑ La barrera mucosa gàstrica

SECRECIÓ PANCREÀTICA EXOCRINA

1.- Funcions

2.- Composició

3.- Regulació neuroendocrina: Fases de la secreció pancreática

SECRECIÓ BILIAR I FETGE

1.- Funcions de la secreció biliar

2.- Composició

3.- Biosíntesi d’àcids biliars: Mecanismes de regulació

4.- Pigments biliars

5.- Control de la secreció biliar

DIGESTIÓ Y ABSORCIÓ DE NUTRIENTS

1.- Hidrats de carboni: Aport dietètic. Mecanismes enzimàtics de digestió. Mecanismes d’absorció.

2.- Proteïnes: Aport dietètic. Mecanismes enzimàtics de digestió. Mecanismes d’absorció.

3.- Lípids: Aport dietètic. Mecanismes enzimàtics de digestió. Mecanismes d’absorció. Formació de quilomicrons: estructura del quilomicró.

4.- Absorció de vitamines

 TRACTAMENT INTESTINAL DE L’AIGUA I ELS ELECTRÒLITS

1.- Secreció I absorció intestinal d’aigua i electròlits.

2.- Bases fisiològiques de la diarrea.

 MOTILITAT GASTROINTESTINAL: DEGLUCIÓ I TRÀNSIT ESOFÀGIC

1.‑ Masticació. Formació del bol alimentari

2.‑ Deglució: Fases de la deglució

3.- Alteracions de la deglució: disfàgia

4.‑ Trànsit esofàgic: Peristalsis primària i secundària

5.- Fisiopatologia del trànsit esofàgic: Acalàsia

 MOTILITAT GASTROINTESTINAL: MOTILITAT GÀSTRICA

1.- Estructura funcional de l’estómac

2.‑ Reflexa gàstric d’acomodació

3.- Activitat motora gàstrica: activitat marcapassos i ones lentes del múscul llis gàstric.

4.‑ Control del buidament del contingut gàstric

5.‑ Vòmit

MOTILITAT GASTROINTESTINAL: MOTILITAT DEL INTESTÍ PRIM

1.‑ Motilitat postprandial: moviments de segmentació i peristàltics

2.- El reflexa peristàltic: Circuits nerviosos entèrics

3.- Motilitat interdigestiva: El Complexa Mioelèctric Migratori.

4.- Funcions motores y control de la vàlvula ilio-cecal.

INTESTÍ GROS: FUNCIONS DIGESTIVES I MOTORES

1.‑ Estructura funcional del còlon

2.- Mecanismes colònics de digestió i absorció de nutrients

3.- Motilitat de l'intestí gros

4.- El reflexa de defecació: Continència

METABOLISME I NUTRICIÓ

ENERGIA I TAXA METABÒLICA

1.‑ ATP com a unitat d'intercanvi energètic: Síntesi i utilització de l'ATP

2.‑ Característiques dels sistemes energètics: Balanç energètic

3.- Utilització d'energia anaeròbica: Exercici màxim

4.- Quocient respiratori

5.‑ Taxa metabòlica: Taxa metabòlica basal

6.‑ Factors que regulen la taxa metabòlica

BALANÇ NUTRICIONAL

1.‑ Relació entre ingesta alimentària i energia. Calor de combustió

2.‑ Necessitats diàries de proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines i minerals

3.- Concepte d’aliment funcional

4.- Conceptes de probiòtic, prebiòtic i simbiòtic.

7.‑ Característiques generals d'una dieta equilibrada: Desequilibris nutricionals

 REGULACIÓ DEL PES CORPORAL I LES RESERVES ENERGÉTIQUES 

1.- Control de la ingesta: Centres nerviosos i mecanismes endocrins implicats

2.- Leptina, pèptids hipotalàmics i grelina

3.- Control del pes corporal a llarg termini  

 REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA CORPORAL

1.- Temperatura corporal

2.- Balanç tèrmic

3.- Mecanismes de regulació de la temperatura corporal: Mecanismes de pèrdua i generació de calor

4. Trastorns de la termoregulació: Hipertèrmia i febre

 SISTEMA EXCRETOR I LÍQUIDS CORPORALS 

 VOLUM  I COMPOSICIÓ DELS LÍQUIDS CORPORALS

1.- Aigua corporal. Balanç hídric

2.- Característiques, distribució i composició dels líquids corporals

3.- Determinació del líquids corporals

 FUNCIONS GENERALS DEL RONYÓ

1.- Estructura funcional del ronyó

2.- Estructura funcional de la nefrona

3.- Estructura de la circulació renal

 FUNCIÓ I HEMODINÀMICA GLOMERULAR

1.- Estructura funcional del glomèrul: Barrera de filtrat glomerular

2.- Mecanismes de filtració glomerular

3.- Hemodinàmica glomerular: funcions de l’aparell yuxtaglomerular

 PROCESSOS TUBULARS

1.- Reabsorció y secreció tubular

2.- Càrrega tubular, transport màxim i excreció urinària

3.- Regulació de la reabsorció tubular

 MECANISMES DE CONCENTRACIÓ DE L’ORINA

1.- Gradient osmòtic cortico-medular: Concepte, generació i manteniment

2.- Funció dl sistema de túbuls en el procés de concentració idilució de l’orina: Canvis en volum i osmolaritat del líquid tubular al llarg de la nefrona

3.- Capacitat de concentració dels ronyons dels vertebrats 

5.- ADH i concentració de l’orina: Acuaporines

 REGULACIÓ DEL VOLUM I DE L’OSMOLARITAT DELS LÍQUIDS CORPORALS

1.- Regulació de l’osmolaritat

2.- Regulació del volum extracel·lular

3.- Excreció de productes nitrogenats

 REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI ÀCID-BÀSIC

1.- Concentració d’hidrogenions en els líquids corporals

2.- Funcions dels sistemes amortidors

3.- Regulació renal de la concentració d’hidrogenions

4.- Compensacions fisiològiques de les alteracions àcid-bàsic

FISIOLOGIA DE LES VIES URINÀRIES. MICCIÓ

1.- Estructura funcional de les vies urinàries

2.- Transport de l’orina a les vies urinàries

3.- Funcions de la bufeta urinària

4.- Reflexa de micció

VALORACIÓ DE LA FUNCIÓ RENAL

1.- Concepte i càlcul de la depuració plasmàtica

2.- Determinació de la taxa de filtració glomerular

3.- Determinació del flux plasmàtic renal

 

PROGRAMA DE SEMINARIS I DE RESSOLUCIÓ DE CASOS

 

 

INTRODUCCIÓ. FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA DE LA SANG:  Homeostasia.  Hematòcrit. Hemostàsia.

FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR: Hipertensió arterial. Edemes, canvis i adaptacions associades

INTERACCIO ENTRE SISTEMA NERVIOS, SISTEMA IMMUNITARI I SISTEMA ENDOCRI

RESPOSTA FISIOLOGICA AL ESTRES

ALTERACIONS DEL SISTEMA ENDOCRI DURANT L’EMBARÀS: diabetes gestacional , problemes tiroïdals, sistema circulatori durant l’embaràs

AdaptacióNs de l’organisme: Respostes fisiològiques a canvis d’altitud, pressió i gravetat

MECÁNICA RESPIRATÒRIA: Càlcul de paràmetres funcionals respiratoris

ALIMENTS FUNCIONALS: Aplicacions pràctiques amb finalitats terapèutiques

CIRCULACIÓ ENTERO-HEPÀTICA: Interèsaplicat

ADAPTACIONS GASTROINTESTINALS (gestació, lactància, desenvolupamentidieta): Casos pràctics

ESPAIS I VOLUMS CORPORALS: Càlcul de espais corporals i equilibri entre espais corporals (osmosi).

PROVES FUNCIONALS RENALS: Determinació de paràmetres de funcionalitat renal.

 

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES DE LABORATORI

 

 

 SISTEMA CARDIOVASCULAR

Electrocardiograma

- Procediment de registre. Col·locació dels elèctrodes

- Derivacions bipolars, monopolars i precordials

- Valoració del registre electrocardiogràfic normal

- Determinació de la freqüència cardíaca i de l'eix elèctric

 

ADAPTACIONS A L’EXERCICI

- Mesura de respostes orgàniques adaptatives a diferents tipus d’exercici físic.

 

Proves funcionals respiratòries

- Procediment i registre de l'espirometria

- Determinació de paràmetres funcionals respiratoris

 

FISIOLOGIA GASTROINTESTINAL

- Digestió de nutrients: Activitat de l’amilasa salival humana

 

FISIOLOGIA ENDOCRINA

     - Corbes de glucèmia desprès de sobrecarrega oralde glucosa en ratolí

 

ANATOMIA FUNCIONAL

       - Necropsia de Rata amb identificació dels principals sistemes funcionals

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 71 2,84 5, 3, 4, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 19, 7, 6
Practiques d'aula 15 0,6 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6
Pràctiques de laboratori 20 0,8 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 8, 20, 19, 27, 7, 6
Tipus: Supervisades      
Tutories 5 0,2
Tipus: Autònomes      
Elaboració de treballs i esquemes 39 1,56 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6
Estudi 90 3,6 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6
Resolució de problemes 45 1,8 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6

Classes teòriques:

Exposició sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevància als conceptes més importants. L’alumne adquireix els coneixements científics bàsics de la assignatura assistint a les classes de teoria, que complementarà amb l’estudi personal dels temes exposats.

practiques d'aula:

Presentació i treball sobre casos o problemes de rellevància per a l'aprenentatge de l’assignatura. Els coneixements adquirits en les classes de teoria i en l’estudi personal s’apliquen a la resolució de casos pràctics que se plantegen en els seminaris. Els alumnes treballen en grups reduïts.

Classes pràctiques:

Sessions de pràctiques per l’observació i realització de procediments, l’aprenentatge pràctic de tècniques fisiològiques. S’hi promou el treball en grup i l'autoaprenentage actiu.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació de coneixements teòrics mitjançant 3 proves objectives de resposta múltiple . En alguns aspectes del programa s’avaluarà la capacitat per resoldre i descriure, mitjançant preguntes escrites de desenvolupament 70% 9 0,36 1, 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 25, 26, 22, 2, 6
Avaluació de la preparació i presentacions dels problemes i casos i de treballs realitzats 15% 3 0,12 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 8, 20, 19, 27, 24, 6, 28
Avaluació dels coneixements pràctics 15% 3 0,12 1, 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 8, 20, 19, 21, 27, 23, 7, 6

Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant:

1- Avaluació de coneixements teòrics mitjançant exàmens de proves objectives. (70% de la nota final)

S’efectuaran tres avaluacions parcials de l’assignatura, amb un pes proporcional al numero de classes impartides.  Aquestes probes consistiran en preguntes de desenvolupament i/o de tipus test, on es tractarà tot el temari de la assignatura. És necessari obtenir una qualificació igual o superior a 5 en cada avaluació parcial per considerar aquella part com assolida. Les parts no superades es podran recuperar en una prova final de recuperació.

2 - Avaluació dels problemes, casos i treballs realitzats als seminaris (15% de la nota final).

Pel seu caràcter, els seminaris/casos són activitats no recuperables. La no realització d’un seminari particular suposa una qualificació de 0.0 per a la activitat en qüestió.

3- Avaluació dels coneixements pràctics (pràctiques de laboratori) (15% de la nota final).

Les activitats pràctiques es poden avaluar en base a dos activitats: i) qüestionaris de les pràctiques de laboratori (5% de la nota, si s’escau); ii) exàmens de continguts pràctics (10% de la nota, si s’escau) (es realitzaran tres exàmens de pràctiques tot coincidint amb els exàmens de teoria).

Per poder assistir-hi a les sessions de practiques de laboratori cal que l’estudiant justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i sigui coneixedor i accepti les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències. Les pràctiques de laboratori son activitats obligatòries d’acord amb la normativa de la Facultat de Biociències.

Les notes de practiques no son recuperables ni modificables.

- Càlcul de la nota final:

Nota final = Nota ponderada dels parcials teòrics (70%) + Nota de seminaris (15%) + Nota pràctiques (15%)

- Alumnes repetidors: No es guardarà cap nota/qualificació d'un curs al proper. Els alumnes repetidors poden fer renuncies parcials:

i)  Renunciar a la realització de les sessions pràctiques. En aquest cas, s’hauran d’examinar de les pràctiques, com la resta d’alumnes, i la nota obtinguda a l’examen representarà la seva qualificació final de pràctiques (15% de la nota final).

ii)Renunciar a la realització de seminaris. . En aquest cas, la nota final  es calcularà com teoria (85%) + pràctiques (15%).

"Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final".

 

Avaluació única: Aquesta assignatura no inclou una avaluació única.


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GNERAL:

BERNE R, LEVY M. Fisiología (7a ed.). Elsevier-Mosby, 2018.

GUYTON AC, HALL JE. Tratado de Fisiología Médica (14ª ed.). Elsevier-Saunders, 2021.

POCOCK G, RICHARDS CD. Fisiología humana. La base de la Medicina (2ª ed.). Masson, 2005.

TRESGUERRES JAF. Fisiología Humana (5ª ed.). Mc Graw Hill-Interamericana, 2020.

JOHNSON, LR. Gastrointestinal Physiology (9º ed.). Mosby – Physiology Mongraphs, 2019.

 

Bibliografia en format digital:

Alguns dels textos proposats es poden trobar disponibles en versió digital a través del Servei de  Biblioteques de la UAB. Es recomana seguir la següent guia de localització de textos digitals: https://ddd.uab.cat/pub/guibib/224929/bibrecdigitals.pdf.


Programari

Aquesta assignatua no utilitza cap programari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 521 Català/Espanyol anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 522 Català/Espanyol anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 523 Català/Espanyol anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 521 Català/Espanyol anual tarda
(SEM) Seminaris 522 Català/Espanyol anual matí-mixt
(TE) Teoria 52 Català/Espanyol anual tarda