Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501230 Ciències Biomèdiques | FB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És convenient que l’estudiant hagi assolit coneixements i competències bàsiques sobre l'estructura i organització del cos humà i els seus sistemes cel·lulars.
És important que l’estudiant hagi assolit els coneixements i competències bàsiques de l’assignatura Histologia i Fisiologia General.
Per poder assistir-hi a les sessions de practiques de laboratori cal que l’estudiant justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i ser coneixedor i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències.
L’assignatura Fisiologia de Sistemes es programa durant el segon curs del Grau de Ciències Biomèdiques i desenvolupa el coneixement del funcionament normal dels següents sistemes de l’organisme humà: sang i òrgans hematopoètics, sistema cardiovascular, sistema respiratori, sistema excretor i líquids corporals, sistema digestiu, sistema endocrí i sistema reproductor.
L’adquisició de les competències bàsiques de l‘assignatura permetrà a l’estudiant afrontar amb una base suficient l’estudi de la fisiopatologia i la comprensió dels mecanismes de malalties que afecten als diversos sistemes de l’organisme humà durant els següents cursos.
Els objectius formatius generals de l'assignatura són:
PROGRAMA TEÒRIC
INTRODUCCIÓ
Concepte de Fisiologia
1.- Funcions generals de l’organisme humà
2.- Homeòstasi
3.- Concepte de salut i de malaltia.
SISTEMA ENDOCRÍ
INTRODUCCIÓ A L'ENDOCRINOLOGIA
1.- Origen del sistema endocrí. Acció endocrina, neuroendocrina, paracrina i autocrina.
2.- Mecanismes d’acció hormonal: Receptors intracel·lulars. Receptors de membrana.
3.‑ Glàndules endocrines dels vertebrats.
4.‑ Eixos endocrins. Hipotàlem endocrí: Hormones hipotalàmiques. Desenvolupament de la hipòfisi. Pars distalis, Pars intermedia, Pars nervosa.
CRONOBIOLOGIA
1.- Conceptes bàsics de cronobiologia.
2.- Ritmes circadians. Nucli supraquiasmàtic. Gens rellotge.
3.- Ús de la llum com a mecanisme sincronitzador & altres possibles sincronitzadors.
4.- Viure contra el nostre ritme circadià té un cost.
5.- Ritmes estacionals & melatonina. Glàndula pineal.
HIPÒFISI. Pars intermedia.
1.- Control de la pigmentació. Cromatòfors, melanòcits i melanòfors.
2.- Pro-opiomelanocortina (POMC) i Hormona estimulant dels melanòcits (αMSH).
3.- Dopamina i microphtalmia-associated transcription factor.
4.- p53 i estrès oxidatiu. POMC i endorfines. Addicció als UVA. Protecció i efectes antiinflamatoris de la αMSH.
HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-SOMÀTIC (HPS) (GHRH/Somatostatina-GH-IGF-I)
1.- Creixement normal. Variants genètiques rares i comuns. Genome-wide association studies (GWAs). Heredabilitat i susceptibilitat. Enanisme psicosocial.
2.- Exemples d’algunes famílies de factors de creixement i mecanismes d’acció.
3.- Creixement postnatal: Creixement saltatori. Catch-up.
4.- Hormona de creixement (GH). Insulin-like growth factor (IGF-I), hormona general i factor local.
5.- Control de GH-IGF-I de l’ossificació endocondral i de la densitat òssia.
6.- Altres funcions de la GH.
7.- Factors reguladors de l’eix GHRH/Somatostatina-GH-IGF-I.
8.‑ Creixement i esperança de vida: no tan senzill. Paper de la IGF-I. Mida de la espècie i esperança de vida: ¿llei estricta o flexible?. Ingesta calòrica: relació aparent amb la esperança de vida. mTOR i rapamicina: tractaments antienvelliment?.
HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-TIROÏDAL (HPT) (TRH-TSH-T4,T3)
1.- Evolució de la glàndula tiroides. Estructuració en fol·licles.
2.- Principals hormones de la tiroides: T4, T3. Importància de les reconversions en teixits diana.
3.- Tiroïdals i metamorfosi.
4.- Tiroïdals i creixement postnatal. Funcions en la placa epifisial i densitat òssia, i interaccions amb l’eix GH-IGF-I.
5.- Altres funcions de les hormones tiroïdals.
6.- Factors reguladors de l’eix TRH-TSH-T4,T3.
HORMONES REGULADORES DEL METABOLISME DEL CALCI
1.‑ Metabolisme del calci i del fosfat.
2.-Parathormona (PTH) y PTHrP, Vitamina D, calcitonina i FGF-23 són les principals hormones involucrades. Importància del medi terrestre vs aquós.
3.- Evolució de la glàndula paratiroides.
4.‑ Funcions en la placa epifisial i densitat òssia, i interaccionsamb l’eix GH-IGF-I i les hormones tiroïdals.
HIPÒFISI. Pars nervosa.
1.- Oxitocina i vasopressina: control de la reproducció i dels fluids corporals.
2.- Regulació de la vasopressina per la osmolalitat, volum i pressió sanguínia. Importància dels òrgans circumventriculars. Integració amb la set i la ingesta de sal. Interaccions amb la angiotensina II i el simpàtic.
3- Regulació de l’oxitocina. Funcions en el part, lactància, i conducta maternal. Vincles de parella, oxitocina, vasopressina i dopamina.
HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-ADRENAL (HPA) (CRH-ACTH-Glucocorticoids). EIX SIMPATO-MEDUL·LOADRENAL.
1.- Evolució de la glàndula adrenal. Dos divisions: escorça (teixit esteroidogènic) i medul·la (teixit cromafí). La “glàndula del estrès”.
2.- Hormones de l'escorça suprarenal. Esteroidogènesis. Evolució dels receptors dels esteroides.
2.1.- Mineralocorticoides (aldosterona...). Funcions.
2.2.- Glucocorticoides (cortisol, corticosterona...). Funcions metabòliques, en la reproducció, i en el creixement postnatal. Funcions en la placa epifisial i densitat òssia, i interaccions amb l’eix GH-IGF-I i les hormones tiroïdals. Control del sistema immunitari.
2.3.- Andrògens.
5.- Estrès, ansietat i depressió. Un exemple de la importància de la epigenètica.
6.- Medul·la adrenal. Catecolamines. Regulació.
PÀNCREES ENDOCRÍ
1.- Evolució del pàncrees endocrí.
2.‑ Insulinai glucagó com hormones principals. Regulació.
3.- Incretines, glucagón-like peptide, sistema nerviós vegetatiu.
4.- Diabetis.
SISTEMA REPRODUCTOR
HIPÒFISI. Pars distalis. EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-GONADAL (HPG) (GnRH-LH, FSH-andrògens/estrògens).
1.- Biologia del sexe: sexe cromosòmic, sexe gonadal, sexe fenotípic. GnRH, LH, FSH.
2.- Control endocrí de la diferenciació sexual dels genitals interns i externs. Esteroidogènesis. Descens testicular.
3.- Diferenciació sexual del SNC: mecanismes endocrins involucrats.
4.- Funció testicular. Regulació dels andrògens. Potencia i motivació sexuals i d’altres funcions dels esteroides sexuals.
5.- Funció ovàrica. Control del cicle sexual. Importància de la freqüència de GnRH. Ovulació vs reste del cicle: nuclis hipotalàmics involucrats. Potencia i motivació sexuals i d’altres funcions dels esteroides sexuals. Hormones i gestació.
6.- Elecció de partner sexual. Proceptivitat i receptivitat. Atractiu sexual.
7.- Comportament de gènere, diferenciessexuals cognitives & rols evolutius. Identitat de gènere i transsexualitat. Orientació de gènere & homosexualitat.
SANG i ÒRGANS HEMATOPOÈTICS
COMPOSICIÓ I FUNCIONS DE LA SANG
1.- Funcions generals de la sang
2.‑ Característiques fisicoquímiques i Constituents funcionals
3.‑ Valor hematòcrit: concepte, determinació i valors de normalitat
4.‑ Volèmia: concepte, determinació i valors de normalitat
PLASMA SANGUINI
1.‑ Característiques fisicoquímiques del plasma
2.‑ Composició del plasma
3.‑ Proteïnes plasmàtiques
ERITRÒCITS
1.‑ Característiques i funcions dels eritròcits
2.‑ Eritropoesi. Destrucció dels eritròcits
LEUCÒCITS
1.‑ Característiques dels leucòcits. Fórmula leucocitària
2.‑ Característiques funcionals dels neutròfils i eosinòfils; basòfils i mastòcits
4.‑ Característiques funcionals dels macròfags
5.‑ Inflamació, mediadors i factors que modifiquen la resposta inflamatòria
HEMOSTÀSIA
1.‑ Concepte, fases i elements de l'hemostàsia
2.‑ Plaquetes i hemostàsia primària
3.‑ Coagulació sanguínia
4.‑ Fibrinòlisi, equilibri coagulació‑fibrinòlisi i flux sanguini
SISTEMA CARDIOVASCULAR
INTRODUCCIÓ AL SISTEMA CARDIOVASCULAR
1.‑ Principis bàsics de funcionament del sistema cardiovascular
FISIOLOGIA DEL MÚSCUL MIOCÀRDIC
1.‑ Característiques de la fibra miocàrdica i de la contracció de la fibra miocàrdica
2.‑ Acoblament electromecànic. Paper del calci
3.- Determinants de la força de contracció. Diferències amb el múscul esquelètic
4.-Corba de funció ventricular
5.‑ Metabolisme miocàrdic
ACTIVITAT ELÈCTRICA DEL COR
1.‑ Potencial de repòs, potencial d'acció i llindar en el múscul miocàrdic
2.‑ Potencial d'acció
3.‑ Excitabilitat del miocardi, conductibilitat. Origen de l'activitat elèctrica espontània
4.‑ Conducció de l'impuls elèctric en el cor
5.‑ Regulació de l'automatisme cardíac
6.‑ Registre de l'activitat elèctrica del cor. ECG
CICLE CARDÍAC
1.‑ Sístole (contracció) i diàstole (relaxació)
2.‑ Aurícules
3.‑ Ventricles
4.‑ Funció de les vàlvules intracardíaques: flux unidireccional
REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ CARDÍACA
1.‑ Paràmetres bàsics de la funció cardíaca
2.‑ Mecanismes de regulació de la funció cardíaca
3.‑ Control nerviós de la funció cardíaca
HEMODINÀMICA DEL SISTEMA VENÓS
1.‑ Funcions generals del sistema venós
2.‑ Reservoris venosos específics
3.‑ Pressió i resistència del sistema venós
4.‑ Relació qualitativa i quantitativa entre retorn venós i cabal cardíac
HEMODINÀMICA DEL SISTEMA ARTERIAL
1.‑ Diferències entre artèries pulmonars i sistèmiques
2.‑ Segments funcionals de la circulació sistèmica
3.‑ Distribució de la volèmia en la circulació
4.‑ Distribució de la relació velocitat del flux / àrea de secció
5.‑ Distribució de la relació pressió / resistència
6.‑ Corba de pressió arterial
7.‑ Paràmetres determinants de la pressió arterial
8.‑ Fluctuacions rítmiques de la pressió arterial
MICROCIRCULACIÓ. SISTEMA CAPIL·LAR I LIMFÀTIC
1.‑ Funció bàsica de la microcirculació. Intercanvi metabòlic
2.‑ Sistema capil·lar
3.‑ Fenomen de difusió
4.‑ Principi de Starling
5.‑ Funcions hemodinàmiques del sistema limfàtic
MECANISMES DE CONTROL DEL FLUX SANGUINI
1.‑ Classificació general dels mecanismes de control
2.‑ Mecanismes locals de control a curt termini
3.‑ Mecanismes locals de control a llarg termini
4.‑ Mecanismes humorals de control
5.‑ Mecanismes nerviosos de control
REGULACIÓ DE LA PRESSIÓ ARTERIAL
1.‑ Relació entre pressió arterial i control local de flux
2.‑ Variacions de la pressió arterial amb l'edat
3.‑ Control global de la pressió arterial
4.‑ Diferències funcionals entre control a curt i a llarg termini
5.‑ Classificació dels mecanismes de regulació
6.‑ Mecanismes nerviosos del control a curt termini
7.‑ Propietats dels baroreceptors i quimioreceptors
8.‑ Receptors de baixa pressió
9.‑ Receptors ventriculars
10.‑ Resposta isquèmica del sistema nerviós central
11.‑ Mecanismes humorals de control a curt termini
12.‑ Mecanismes circulatoris intrínsecs de control a curt termini
13.‑ Mecanisme de control a llarg termini
CIRCULACIÓ EN TERRITORIS ESPECIALS
1.‑ Circulació coronària
2.- Circulació cerebral
3.- Circulació cutània
4.- Circulació muscular
5.- Circulació esplàncnica
SISTEMA RESPIRATORI
INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA RESPIRATÒRIA
1.‑Organització funcional de l'aparell respiratori
2.‑ Funcions respiratòries i no respiratòries
MECÀNICA RESPIRATÒRIA
1.‑ Cicle respiratori
2.‑ Canvis de pressió i de volum a lo llarg del cicle respiratori
3.‑ Propietats elàstiques i resistències de l'aparell respiratori – Compliància pulmonar. Importància del surfactant pulmonar
4.‑Treball respiratori
VENTILACIÓ PULMONAR I ALVEOLAR
1.‑ Mètodes d'avaluació de la funció ventilatòria. Espirometria
2.‑ Volums i capacitats pulmonars
3.- Espais pulmonars – Espai mort
4.‑ Ventilació pulmonar (volum minut)
5.‑ Ventilació alveolar (volum minut alveolar)
INTERCANVI DE GASOS ALS PULMONS
1.‑ Composició i pressions parcials dels gasos respiratoris
2.‑ Difusió dels gasos a través de la membrana respiratòria
3.‑ Capacitat de difusió pulmonar
TRANSPORT DE GASOS RESPIRATORIS PER LA SANG
1.‑ Fixació i transport d'oxigen
2.‑ Fixació i transport de CO2
3.‑ Intercanvi de gasos entre la sang i els teixits
4.‑ Coeficient respiratori
5.‑ Capacitat amortidora de la sang
REGULACIÓ DE LA RESPIRACIÓ
1.‑ Centres respiratoris: Organització funcional
2.‑ Ritme respiratori
3.‑ Control nerviós de la respiració
4.‑ Control químic de la respiració
5.‑ Control voluntari de la respiració
6.- Adaptació respiratòria en situacions especials
FISIOLOGIA DE L'EXERCICI
1.- Respostes integrades musculars, respiratòries, cardiovasculars, tèrmiques i hidroelectrolítiques
2.- Adaptació a l'exercici
SISTEMA DIGESTIU
INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA DIGESTIVA
1.‑ Funcions generals dels sistema digestiu
2.‑ Components i funcions del sistema digestiu
3.- Control de les funcions gastrointestinals: Innervació extrínseca. Sistema nerviós entèric. Hormones i pèptids reguladors gastrointestinals
4.- Regulació immune
5.- Reflexes gastrointestinals
SECRECIÓNS GASTROINTESTINALS
1.‑ Característiques generals de les secrecions gastrointestinals
SECRECIÓ SALIVAL
1.‑ Funcions de la saliva
2.‑ Composició de la saliva
3.- Mecanismes de secreció salival
4.‑ Regulació de la secreció salival
SECRECIÓNS GÀSTRIQUES
1.‑ Activitat funcional de la mucosa gàstrica: Histologia funcional
2.‑ Secreció àcida: Composició y regulació de la secreció àcida. El control farmacològic de la secreció àcida
3.- Altres secrecions gàstriques:enzims digestius, mucus i factor intrínsec
4.‑ La barrera mucosa gàstrica
SECRECIÓ PANCREÀTICA EXOCRINA
1.- Funcions
2.- Composició
3.- Regulació neuroendocrina: Fases de la secreció pancreática
SECRECIÓ BILIAR I FETGE
1.- Funcions de la secreció biliar
2.- Composició
3.- Biosíntesi d’àcids biliars: Mecanismes de regulació
4.- Pigments biliars
5.- Control de la secreció biliar
DIGESTIÓ Y ABSORCIÓ DE NUTRIENTS
1.- Hidrats de carboni: Aport dietètic. Mecanismes enzimàtics de digestió. Mecanismes d’absorció.
2.- Proteïnes: Aport dietètic. Mecanismes enzimàtics de digestió. Mecanismes d’absorció.
3.- Lípids: Aport dietètic. Mecanismes enzimàtics de digestió. Mecanismes d’absorció. Formació de quilomicrons: estructura del quilomicró.
4.- Absorció de vitamines
TRACTAMENT INTESTINAL DE L’AIGUA I ELS ELECTRÒLITS
1.- Secreció I absorció intestinal d’aigua i electròlits.
2.- Bases fisiològiques de la diarrea.
MOTILITAT GASTROINTESTINAL: DEGLUCIÓ I TRÀNSIT ESOFÀGIC
1.‑ Masticació. Formació del bol alimentari
2.‑ Deglució: Fases de la deglució
3.- Alteracions de la deglució: disfàgia
4.‑ Trànsit esofàgic: Peristalsis primària i secundària
5.- Fisiopatologia del trànsit esofàgic: Acalàsia
MOTILITAT GASTROINTESTINAL: MOTILITAT GÀSTRICA
1.- Estructura funcional de l’estómac
2.‑ Reflexa gàstric d’acomodació
3.- Activitat motora gàstrica: activitat marcapassos i ones lentes del múscul llis gàstric.
4.‑ Control del buidament del contingut gàstric
5.‑ Vòmit
MOTILITAT GASTROINTESTINAL: MOTILITAT DEL INTESTÍ PRIM
1.‑ Motilitat postprandial: moviments de segmentació i peristàltics
2.- El reflexa peristàltic: Circuits nerviosos entèrics
3.- Motilitat interdigestiva: El Complexa Mioelèctric Migratori.
4.- Funcions motores y control de la vàlvula ilio-cecal.
INTESTÍ GROS: FUNCIONS DIGESTIVES I MOTORES
1.‑ Estructura funcional del còlon
2.- Mecanismes colònics de digestió i absorció de nutrients
3.- Motilitat de l'intestí gros
4.- El reflexa de defecació: Continència
METABOLISME I NUTRICIÓ
ENERGIA I TAXA METABÒLICA
1.‑ ATP com a unitat d'intercanvi energètic: Síntesi i utilització de l'ATP
2.‑ Característiques dels sistemes energètics: Balanç energètic
3.- Utilització d'energia anaeròbica: Exercici màxim
4.- Quocient respiratori
5.‑ Taxa metabòlica: Taxa metabòlica basal
6.‑ Factors que regulen la taxa metabòlica
BALANÇ NUTRICIONAL
1.‑ Relació entre ingesta alimentària i energia. Calor de combustió
2.‑ Necessitats diàries de proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines i minerals
3.- Concepte d’aliment funcional
4.- Conceptes de probiòtic, prebiòtic i simbiòtic.
7.‑ Característiques generals d'una dieta equilibrada: Desequilibris nutricionals
REGULACIÓ DEL PES CORPORAL I LES RESERVES ENERGÉTIQUES
1.- Control de la ingesta: Centres nerviosos i mecanismes endocrins implicats
2.- Leptina, pèptids hipotalàmics i grelina
3.- Control del pes corporal a llarg termini
REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA CORPORAL
1.- Temperatura corporal
2.- Balanç tèrmic
3.- Mecanismes de regulació de la temperatura corporal: Mecanismes de pèrdua i generació de calor
4. Trastorns de la termoregulació: Hipertèrmia i febre
SISTEMA EXCRETOR I LÍQUIDS CORPORALS
VOLUM I COMPOSICIÓ DELS LÍQUIDS CORPORALS
1.- Aigua corporal. Balanç hídric
2.- Característiques, distribució i composició dels líquids corporals
3.- Determinació del líquids corporals
FUNCIONS GENERALS DEL RONYÓ
1.- Estructura funcional del ronyó
2.- Estructura funcional de la nefrona
3.- Estructura de la circulació renal
FUNCIÓ I HEMODINÀMICA GLOMERULAR
1.- Estructura funcional del glomèrul: Barrera de filtrat glomerular
2.- Mecanismes de filtració glomerular
3.- Hemodinàmica glomerular: funcions de l’aparell yuxtaglomerular
PROCESSOS TUBULARS
1.- Reabsorció y secreció tubular
2.- Càrrega tubular, transport màxim i excreció urinària
3.- Regulació de la reabsorció tubular
MECANISMES DE CONCENTRACIÓ DE L’ORINA
1.- Gradient osmòtic cortico-medular: Concepte, generació i manteniment
2.- Funció dl sistema de túbuls en el procés de concentració idilució de l’orina: Canvis en volum i osmolaritat del líquid tubular al llarg de la nefrona
3.- Capacitat de concentració dels ronyons dels vertebrats
5.- ADH i concentració de l’orina: Acuaporines
REGULACIÓ DEL VOLUM I DE L’OSMOLARITAT DELS LÍQUIDS CORPORALS
1.- Regulació de l’osmolaritat
2.- Regulació del volum extracel·lular
3.- Excreció de productes nitrogenats
REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI ÀCID-BÀSIC
1.- Concentració d’hidrogenions en els líquids corporals
2.- Funcions dels sistemes amortidors
3.- Regulació renal de la concentració d’hidrogenions
4.- Compensacions fisiològiques de les alteracions àcid-bàsic
FISIOLOGIA DE LES VIES URINÀRIES. MICCIÓ
1.- Estructura funcional de les vies urinàries
2.- Transport de l’orina a les vies urinàries
3.- Funcions de la bufeta urinària
4.- Reflexa de micció
VALORACIÓ DE LA FUNCIÓ RENAL
1.- Concepte i càlcul de la depuració plasmàtica
2.- Determinació de la taxa de filtració glomerular
3.- Determinació del flux plasmàtic renal
PROGRAMA DE SEMINARIS I DE RESSOLUCIÓ DE CASOS
INTRODUCCIÓ. FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA DE LA SANG: Homeostasia. Hematòcrit. Hemostàsia.
FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR: Hipertensió arterial. Edemes, canvis i adaptacions associades
INTERACCIO ENTRE SISTEMA NERVIOS, SISTEMA IMMUNITARI I SISTEMA ENDOCRI
RESPOSTA FISIOLOGICA AL ESTRES
ALTERACIONS DEL SISTEMA ENDOCRI DURANT L’EMBARÀS: diabetes gestacional , problemes tiroïdals, sistema circulatori durant l’embaràs
AdaptacióNs de l’organisme: Respostes fisiològiques a canvis d’altitud, pressió i gravetat
MECÁNICA RESPIRATÒRIA: Càlcul de paràmetres funcionals respiratoris
ALIMENTS FUNCIONALS: Aplicacions pràctiques amb finalitats terapèutiques
CIRCULACIÓ ENTERO-HEPÀTICA: Interèsaplicat
ADAPTACIONS GASTROINTESTINALS (gestació, lactància, desenvolupamentidieta): Casos pràctics
ESPAIS I VOLUMS CORPORALS: Càlcul de espais corporals i equilibri entre espais corporals (osmosi).
PROVES FUNCIONALS RENALS: Determinació de paràmetres de funcionalitat renal.
PROGRAMA DE PRÀCTIQUES DE LABORATORI
SISTEMA CARDIOVASCULAR
Electrocardiograma
- Procediment de registre. Col·locació dels elèctrodes
- Derivacions bipolars, monopolars i precordials
- Valoració del registre electrocardiogràfic normal
- Determinació de la freqüència cardíaca i de l'eix elèctric
ADAPTACIONS A L’EXERCICI
- Mesura de respostes orgàniques adaptatives a diferents tipus d’exercici físic.
Proves funcionals respiratòries
- Procediment i registre de l'espirometria
- Determinació de paràmetres funcionals respiratoris
FISIOLOGIA GASTROINTESTINAL
- Digestió de nutrients: Activitat de l’amilasa salival humana
FISIOLOGIA ENDOCRINA
- Corbes de glucèmia desprès de sobrecarrega oralde glucosa en ratolí
ANATOMIA FUNCIONAL
- Necropsia de Rata amb identificació dels principals sistemes funcionals
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 71 | 2,84 | 5, 3, 4, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 19, 7, 6 |
Practiques d'aula | 15 | 0,6 | 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6 |
Pràctiques de laboratori | 20 | 0,8 | 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 8, 20, 19, 27, 7, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 5 | 0,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treballs i esquemes | 39 | 1,56 | 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6 |
Estudi | 90 | 3,6 | 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6 |
Resolució de problemes | 45 | 1,8 | 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 7, 6 |
Classes teòriques:
Exposició sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevància als conceptes més importants. L’alumne adquireix els coneixements científics bàsics de la assignatura assistint a les classes de teoria, que complementarà amb l’estudi personal dels temes exposats.
practiques d'aula:
Presentació i treball sobre casos o problemes de rellevància per a l'aprenentatge de l’assignatura. Els coneixements adquirits en les classes de teoria i en l’estudi personal s’apliquen a la resolució de casos pràctics que se plantegen en els seminaris. Els alumnes treballen en grups reduïts.
Classes pràctiques:
Sessions de pràctiques per l’observació i realització de procediments, l’aprenentatge pràctic de tècniques fisiològiques. S’hi promou el treball en grup i l'autoaprenentage actiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació de coneixements teòrics mitjançant 3 proves objectives de resposta múltiple . En alguns aspectes del programa savaluarà la capacitat per resoldre i descriure, mitjançant preguntes escrites de desenvolupament | 70% | 9 | 0,36 | 1, 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 20, 19, 25, 26, 22, 2, 6 |
Avaluació de la preparació i presentacions dels problemes i casos i de treballs realitzats | 15% | 3 | 0,12 | 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 8, 20, 19, 27, 24, 6, 28 |
Avaluació dels coneixements pràctics | 15% | 3 | 0,12 | 1, 5, 3, 4, 29, 17, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 9, 18, 8, 20, 19, 21, 27, 23, 7, 6 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant:
1- Avaluació de coneixements teòrics mitjançant exàmens de proves objectives. (70% de la nota final)
S’efectuaran tres avaluacions parcials de l’assignatura, amb un pes proporcional al numero de classes impartides. Aquestes probes consistiran en preguntes de desenvolupament i/o de tipus test, on es tractarà tot el temari de la assignatura. És necessari obtenir una qualificació igual o superior a 5 en cada avaluació parcial per considerar aquella part com assolida. Les parts no superades es podran recuperar en una prova final de recuperació.
2 - Avaluació dels problemes, casos i treballs realitzats als seminaris (15% de la nota final).
Pel seu caràcter, els seminaris/casos són activitats no recuperables. La no realització d’un seminari particular suposa una qualificació de 0.0 per a la activitat en qüestió.
3- Avaluació dels coneixements pràctics (pràctiques de laboratori) (15% de la nota final).
Les activitats pràctiques es poden avaluar en base a dos activitats: i) qüestionaris de les pràctiques de laboratori (5% de la nota, si s’escau); ii) exàmens de continguts pràctics (10% de la nota, si s’escau) (es realitzaran tres exàmens de pràctiques tot coincidint amb els exàmens de teoria).
Per poder assistir-hi a les sessions de practiques de laboratori cal que l’estudiant justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i sigui coneixedor i accepti les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències. Les pràctiques de laboratori son activitats obligatòries d’acord amb la normativa de la Facultat de Biociències.
Les notes de practiques no son recuperables ni modificables.
- Càlcul de la nota final:
Nota final = Nota ponderada dels parcials teòrics (70%) + Nota de seminaris (15%) + Nota pràctiques (15%)
- Alumnes repetidors: No es guardarà cap nota/qualificació d'un curs al proper. Els alumnes repetidors poden fer renuncies parcials:
i) Renunciar a la realització de les sessions pràctiques. En aquest cas, s’hauran d’examinar de les pràctiques, com la resta d’alumnes, i la nota obtinguda a l’examen representarà la seva qualificació final de pràctiques (15% de la nota final).
ii)Renunciar a la realització de seminaris. . En aquest cas, la nota final es calcularà com teoria (85%) + pràctiques (15%).
"Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final".
Avaluació única: Aquesta assignatura no inclou una avaluació única.
BIBLIOGRAFIA GNERAL:
BERNE R, LEVY M. Fisiología (7a ed.). Elsevier-Mosby, 2018.
GUYTON AC, HALL JE. Tratado de Fisiología Médica (14ª ed.). Elsevier-Saunders, 2021.
POCOCK G, RICHARDS CD. Fisiología humana. La base de la Medicina (2ª ed.). Masson, 2005.
TRESGUERRES JAF. Fisiología Humana (5ª ed.). Mc Graw Hill-Interamericana, 2020.
JOHNSON, LR. Gastrointestinal Physiology (9º ed.). Mosby – Physiology Mongraphs, 2019.
Bibliografia en format digital:
Alguns dels textos proposats es poden trobar disponibles en versió digital a través del Servei de Biblioteques de la UAB. Es recomana seguir la següent guia de localització de textos digitals: https://ddd.uab.cat/pub/guibib/224929/bibrecdigitals.pdf.
Aquesta assignatua no utilitza cap programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 521 | Català/Espanyol | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 522 | Català/Espanyol | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 523 | Català/Espanyol | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 521 | Català/Espanyol | anual | tarda |
(SEM) Seminaris | 522 | Català/Espanyol | anual | matí-mixt |
(TE) Teoria | 52 | Català/Espanyol | anual | tarda |