Lingüística aplicada a les patologies del llenguatge
Codi: 101731 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500893 Logopèdia | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joaquim Llisterri Boix
- Correu electrònic:
- joaquim.llisterri@uab.cat
Equip docent
- Io Salmons Llussà
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomana poder llegir treballs en anglès sobre temes relacionats amb els continguts de l’assignatura.
Objectius
En l’assignatura, que s’emmarca en l’àmbit de la lingüística clínica, es plantegen, principalment, dos objectius: (1) oferir les bases lingüístiques que permetin comparar les produccions lingüístiques típiques amb les alterades; i (2) identificar els trets lingüístics que caracteritzen les patologies de la parla i del llenguatge.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Demostrar que es comprenen els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
- Demostrar que es comprenen i s'empren correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la recerca logopèdica.
- Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les tècniques i els instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.
- Valorar de manera crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica.
- Valorar les produccions científiques que sostenen el desenvolupament professional del logopeda.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Descriure i explicar la utilitat de les tècniques utilitzades per la lingüística per avaluar els trastorns del llenguatge.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Explicar les característiques lingüístiques de diferents trastorns del llenguatge.
- Explicar les característiques lingüístiques de persones amb trastorns del llenguatge i sense trastorns del llenguatge descrites en publicacions científiques.
- Fer una exploració del llenguatge a partir de les tècniques pròpies de la lingüística i utilitzar els resultats d'aquesta exploració per emetre un pronòstics d'evolució.
- Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar correctament la terminologia de la lingüística i la psicolingüística, així com la nomenclatura dels trastorns del llenguatge.
Continguts
1.- Introducció a la lingüística clínica
2.- Anàlisi fonètica de la parla patològica
L’Alfabet Fonètic Internacional i la classificació articulatòria dels sons de la parla. Descripció fonètica del català i del castellà. La transcripció fonètica de la parla amb alteracions.
3.- Anàlisi fonològica de la parla patològica
L’anàlisi fonològica. Descripció fonològica del català i del castellà. L’anàlisi fonològica de la parla amb alteracions.
4.- Morfologia, sintaxi i semàntica en les patologies del llenguatge
L’estructura morfosintàctica i semàntica de les llengües. Unitats, propietats, regles i estructures. Un model lingüístic d’adquisició.
5.- Anàlisi morfològica, sintàctica i semàntica de les patologies del llenguatge
Patologies de l’adquisició: el trastorn específic del llenguatge. Patologies adquirides: l’afàsia. Altres patologies: demència, síndrome de Williams, síndrome de Down, trastorns de l’espectre autista.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 21 | 0,84 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
| Classes pràctiques | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels continguts de la matèria, lectures i consulta de materials complementaris | 96,5 | 3,86 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
En la metodologia docent emprada es combinen les sessions teòriques amb les de pràctiques. En les classes teòriques s’ofereixen els conceptes necessaris per a identificar les característiques lingüístiques de diferents patologies del llenguatge i de la parla. L’objectiu de les classes pràctiques és aplicar els coneixements teòrics a la valoració dels diferents elements del llenguatge i de la parla preservats o alterats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l'assignatura | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l'assignatura | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Ev3 - Treball escrit individual no presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Informació general sobre l'avaluació
“Segons l’Article 266, punt 10 Normativa UAB, en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat o falsificació de signatura en la llista d’assistència presencial i/o altres conductes acadèmiques deshonestes...) que pugui conduir a una variació de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0,0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura/mòdul, la qualificació final serà 0,0” (Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia 2024-25. Aprovades en Junta Permanent del 29 d’abril de 2024).
El lliurament de la traducció de les proves d’avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l’article 263 de la Normativa acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (https://www.uab.cat/doc/TR_normativa_academica_UAB) i es realitza la seva sol·licitud de forma telemàtica mitjançant un formulari electrònic durant la setmana 4 del semestre. A la web de la Facultat de Psicologia es troba la informació rellevant.
Per a més informació sobre les avaluacions es poden consultar els documents que es troben a la web de la Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Avaluació continuada
La qualificació final de l’assignatura s’obté a partir de tres evidències d’aprenentatge:
Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts del temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final (primer període d’avaluació).
Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final (segon període d’avaluació).
Ev3 - Treball escrit individual no presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors: 20 % de la qualificació final (entre el primer i el segon període d’avaluació).
Per superar l’assignatura cal assolir una puntuació igual o superior a 5,0 en la mitjana ponderada de les puntuacions obtingudes en cada evidència d’aprenentatge. Les evidències no lliurades tenen una puntuació de 0,0 (zero) i les lliurades es consideren aprovades si tenen una qualificació igual o superior a 5,0. Els únics elements considerats en l’avaluació de l’assignatura són els resultats obtinguts en les tres evidències d’aprenentatge. Els estudiants que lliurin evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4,0 punts (40 % de la qualificació final) no podran constar a les actes com a “No avaluables”.
En el moment de realitzar cada activitat d’avaluació s’informarà sobre el procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per a poder realitzar la recuperació cal haver obtingut una qualificació mitjana entre 3,5 i 4,8 i haver lliurat un conjunt d’evidències el pes de les quals equivalgui a un mínim de les 2/3 parts de la qualificació final de l'assignatura.
La recuperació consistirà en una prova escrita sobre el contingut dels temes 1, 2, 3, 4 i 5 del programa de l’assignatura i sobre les lectures proposades. Aquesta prova serà l’únic element considerat per a la recuperació de l’assignatura.
Els estudiants de segona matrícula o de matrícules posteriors seran avaluats seguint els criteris descrits en aquesta guia docent.
Avaluació única
Activitats d’avaluació
|
Nom i descripció de l’evidència |
Pes |
Durada en hores (de l’acte presencial) |
Data de realització / entrega |
|
Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura |
40 % |
1,5 |
Segon període avaluatiu |
|
Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura |
40 % |
1,5 |
Segon període avaluatiu |
|
Ev3 – Treball escrit individual no presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors |
20 % |
1,5 |
Segon període avaluatiu |
Descripció
La qualificació final de l’assignatura en l’avaluació única s’obté a partir de tres evidències d’aprenentatge:
Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts del temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final. Es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura.
Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final. Es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura.
Ev3 – Treball escrit individual no presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors: 20 % de la qualificació final. Es lliurarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura.
Per superar l’assignatura cal assolir una puntuació igual o superior a 5,0 en la mitjana ponderada de les puntuacions obtingudes en cada evidència d’aprenentatge. Les evidències no lliurades tenen una puntuació de 0,0 (zero) i les lliurades es consideren aprovades si tenen una qualificació igual o superior a 5,0. Els únics elements considerats en l’avaluació de l’assignatura són els resultats obtinguts en les tres evidències d’aprenentatge. Els estudiants que lliurin evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4,0 punts (40 % de la qualificació final) no podran constar a les actes com a “No avaluables”.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que en l'avaluació continuada.
L’avaluació única se sol·licita telemàticament mitjançant un formulari electrònic en el període determinat per la facultat. A la web de la Facultat de Psicologia s’hi troba la informació rellevant.
Bibliografia
En l’assignatura no s’empren manuals de referència. Els treballs que s’esmenten a continuació són obres de consulta que permeten aclarir conceptes i aprofundir en els temes tractats en el programa. Durant el curs es proporcionaran bibliografies més detallades per a cada tema.
Baastianse, R. i Thompson, C. K. (Ed.). (2012). Perspectives on agrammatism. Psychology Press. https://doi.org/10.4324/9780203120378
Ball, M. J. (Ed.). (2021). Manual of clinical phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429320903
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press. https://doi.org/10.4324/9781315805573
Ball, M. J., Müller, N. i Spencer, E. (Ed.). (2024). The handbook of clinical linguistics (2a ed.). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119875949
Ball, M. J., Rahilly, J., Lowry, O. M., Bessell, N. i Lee, A. (2020). Phonetics for speech pathology (3a ed.). Equinox.
Castro Torres, J. A. (Ed.). (2018). Introducción a la lingüística clínica: aproximaciones a los trastornos de la comunicación. Pontificia Universidad Católica del Perú, Fondo Editorial. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/173118
Crystal, D. i Varley, R. (1998). Introduction to language pathology (4a ed.). Whurr.
Damico, J. S., Müller, N. i Ball, M. J. (Ed.). (2021). The handbook of language and speech disorders (2a ed.). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119606987
Friedmann, N. i Grodzinsky, Y. (1997). Tense and agreement in agrammatic production: Pruning the syntactic tree. Brain and Language, 56(3), 397–425. https://doi.org/10.1006/brln.1997.1795
Grodzinsky, Y. i Amunts, K. (Ed.). (2006). Broca’s region. OxfordUniversity Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195177640.001.0001
Grodzinsky, Y. (2000). The neurology of syntax: Language use without Broca’s area. Behavioral and Brain Sciences, 23(1): 1–71. https://doi.org/10.1017/s0140525x00002399
Guasti, M. T. (2017). Language acquisition: The growth of grammar (2a ed.). The MIT Press.
Levy, Y. i Schaeffer, J. (Ed.). (2003). Language competence across populations: Toward a definition of specific language impairment. Psychology Press. https://doi.org/10.4324/9781410606792
Lidz, J., Snyder, W. i Pater, J. (Ed.). (2016). The Oxford handbook of developmental linguistics. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199601264.001.0001
Müller, N. (Ed.). (2006). Multilayered transcription. Plural Publishing.
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.
Quilis, A. (2012). Principios de fonología y fonética españolas (11a ed.). Arco/Libros.
Ryalls, J. i Behrens, S. J. (2000). Introduction to speech science: From basic theories to clinical applications. Allyn & Bacon.
Shriberg, L. D., Kent, R. D., McAllister, T. i Preston, J. L. (2019). Clinical phonetics (5a ed.). Pearson.
Programari
Boersma, P. i Weenink, D. (2024). Praat: Doing phonetics by computer (Versió 6.4.13) [Programa informàtic]. University of Amsterdam. http://www.praat.org
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |