Adquisició i processament del llenguatge
Codi: 101730 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500893 Logopèdia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Alondra Elisa Camus Torres
- Correu electrònic:
- alondra.camus@uab.cat
Equip docent
- Melina Aparici Aznar
- Alondra Elisa Camus Torres
- Daniela Viviana Mieres Maldonado
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És important que l'alumnat tingui un bon domini de l'ortografia i la redacció i una bona expressió oral en la seva llengua materna. Recomanem que les estudiants segueixin el curs propedèutic Comunicar amb èxit: descobreix les claus per redactar amb eficàcia en logopèdia i psicologia de 15 hores de durada, que s'imparteix a la facultat abans de començar el semestre.
També és important que puguin llegir en anglès.
Objectius
Aquesta assignatura de primer curs preten donar eines als estudiants per a que assoleixin coneixements fonamentals sobre dos temes cabdals en la psicolingüística: com adquirim el llenguatge a la infància i com el processem.
Quan l'estudiant acabi l'assignatura serà capaç de:
- reconèixer i descriure les principals orientacions teòriques en l'estudi de la psicolingüística i l'adquisició del llenguatge
- enumerar els trets característics del llenguatge i les seves funcions
- descriure les diferents fases del processament del llenguatge humà i les representacions internes associades a aquest processament
- descriure i conèixer les etapes en les quals s'assoleixen les habilitats lingüístiques i comunicatives des la infantesa fins l'edat adulta
- identificar les diferents metodologies de recollida de dades i estudi de la psicolingüística
- relacionar el desenvolupament del llenguatge amb altres processos (cognitius i socials)
- detectar dificultats en les etapes inicials de l'adquisició del llenguatge
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Adequar la pròpia comunicació a auditoris diversos segons l'edat, la patologia, etc.
- Analitzar i sintetitzar informació.
- Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
- Demostrar que es comprenen i s'empren correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la recerca logopèdica.
- Integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals
- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
- Valorar les produccions científiques que sostenen el desenvolupament professional del logopeda.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i sintetitzar.
- Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
- Descriure els diferents processos psicològics implicats en la producció i en la comprensió del discurs i relacionar-los.
- Descriure els mecanismes bàsics de la funció comunicativa del llenguatge i saber aplicar-los en l'entorn conversacional.
- Enumerar i relacionar les característiques i les funcions del llenguatge humà.
- Identificar els fonaments psicològics i psicolingüístics de la logopèdia.
- Identificar i valorar l'adequació de les produccions científiques sobre adquisició i desenvolupament del llenguatge.
- Identificar les aportacions fonamentals de les produccions científiques vinculades als processos psicològics en les quals es fonamenta el desenvolupament professional del logopeda.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i/o mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar, descriure i relacionar les diferents fases de l'adquisició del llenguatge.
- Identificar, descriure i relacionar les diferents fases del processament del llenguatge natural en la percepció i en la producció.
- Inferir les implicacions del procés de desenvolupament evolutiu sobre el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
- Utilitzar correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la recerca científica.
- Utilitzar estratègies apropiades per exposar oralment arguments sobre temes de debat tractats en el grup classe.
- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
- Valorar i jutjar l'adequació de la metodologia utilitzada en una recerca.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
PROCESSAMENT
1. Processament del llenguatge en la percepció.
1.1. Comprensió del llenguatge
1.1.1. Percepció de la parla en nadons i en adults
1.1.2. Com reconeixem i emmagatzemem les paraules
1.1.3. Processament sintàctic: l'estructura del llenguatge
1.2. Llenguatge i comunicació
1.2.1. Pragmàtica del llenguatge en funcionament
1.2.2. Comprensió i producció del discurs
2. Producció del llenguatge
2.1 Producció de la parla. Fases i errors espontanis de parla.
2.2 Percepció i producció de la llengua escrita.
3. El llenguatge, una capacitat de domini específic?
3.1. Els grans debats teòrics sobre la naturalesa cognitiva del llenguatge.
ADQUISICIÓ
4. Adquisició del llenguatge
4.1 Teories sobre l’adquisició del llenguatge: innatistes; constructivistes; sòcio-interaccionistes
4.2 Mètodes d’estudi: metodologia observacional; paradigmes experimentals
5. Etapes i processos d’adquisició del llenguatge
5.1 Comunicació prelingüística: l’aparició de la comunicació intencional; les habilitats de percepció de la parla dels nadons; les adaptacions de l’adult
5.2 Adquisició del lèxic: les primeres paraules; l’explosió lèxica; fenòmens evolutius en l’adquisició del significat
5.3 Desenvolupament fonològic: conductes prelingüístiques; desenvolupament fonològic i processos de simplificació
5.4 Procés d’adquisició morfosintàctica: la parla telegràfica; l’adquisició de la morfologia; l’oració simple; l'oració composta i les modalitats oracionals
5.5 Desenvolupament de la pragmàtica: les habilitats conversacionals; els actes de parla
6. El desenvolupament del llenguatge més enllà dels cinc anys: ‘desenvolupaments tardans’
6.1 Desenvolupaments semàntics i pragmàtics posteriors: els significats no literals.
6.2 Desenvolupaments sintàctics posteriors: les oracions compostes; les estructures sintàctiques complexes
6.3. Construcció del discurs
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral amb suport TIC i debat en grup | 64,5 | 2,58 | 13, 14 |
| Classes pràctiques (Laboratori) | 8 | 0,32 | 1, 7, 13, 16 |
| Classes pràctiques (Seminari) | 6 | 0,24 | 1, 7, 8, 14, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Atenció individual (presencial o virtual) als estudiants que ho sol·licitin | 10,5 | 0,42 | 1, 7, 8, 16 |
| Participació en el fòrum i altres activitats al campus virtual | 10 | 0,4 | 1, 2, 13, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca autònoma d'informació | 20 | 0,8 | 1, 2, 7, 8, 15, 16 |
| Estudi individual de la matèria i preparació d'examens | 50 | 2 | 1, 2 |
| Lectura d'articles i capítols de llibres | 48 | 1,92 | 1, 2, 8 |
Tipus de metodologia emprada:
- El professorat farà sessions de classe magistral per desenvolupar els continguts teòrics i donar directrius sobre l'estudi individual. En aquestes sessions es farà ús de material audiovisual. Es demanarà la participació del grup classe en debats.
- En sessions de grup partit es treballarà amb estudi de casos o treballs de tipus pràctic. Al final de les sessions les estudiants elaboraran informes sobre els casos presentats o el treball pràctic que hagin desenvolupat durant la sessió.
- S'emprarà el campus virtual per facilitar materials de classe, fer fòrums de discussió i realitzar exercicis concrets.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1 | 40 % de la qualificació final | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 15 |
| Ev2 | 40% de la qualificació final. | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 15 |
| Ev3 Informes breus | 20% de la qualificació final | 4 | 0,16 | 1, 9, 13, 14, 16, 17 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Evidència 1 i 2: Per tal de superar l'assignatura caldrà fer dos exàmens parcials (1er i 2n periodes evaluatius; exàmens presencials). Cada un d'aquests exàmens val el 40% de la nota final (40%+40%=80%). Els exàmens seran individuals i escrits amb preguntes d'elecció múltiple.
Evidència 3: La mitjana obtinguda en la qualificació de les activitats realitzades en grup dividit a l'aula de pràctiques (setmanes 4, 5, 6, 7, 15, 16 i 17; informes breus presenciales) representa el 20% de la qualificació final. És necessari presentar un mínim de 4 informes per optar a l'avaluació.
- L’estudiant aprovarà l’assignatura si obté com a mínim una qualificació de 5,0 en la mitjana de les evidències. L'estudiant estarà en condicions de superar l'assignatura només si ha presentat les tres evidències, i cal haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en les evidències EV1 i EV2.
- L'estudiant que NO presenti totes les evidències i NO obtingui com a mínim un 3,5 en cadascuna de les les evidències EV1 i EV2 NO superarà l'assignatura, malgrat que en el còmput global la nota fos igual o superior a 5,0.
- Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% no podrà constar en actes com a "no avaluable".
Recuperació:
Pot optar-hi l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidències amb un pes igual o majora 2/3 de la qualificació total i hagi obtingut una nota total inferior a 5,0 punts i major o igual a 3,5 punts. Es durà a terme les setmanes 19 o 20.
La recuperació consistirà en una prova escrita (o diverses proves en cas de recuperació de diverses evidències) de les evidències d’aprenentatge en què no hi ha hagut un rendiment satisfactori, per demostrar que s'han assolit els continguts mínims que calen per aprovar l'assignatura. És necessari aprovar aquesta/es prova/es per superar l’assignatura. La qualificació màxima que es pot obtenir d’aquesta/es prova/es serà 5,0 i substituirà la de la/les evidència/es recuperada/es (sempre que sigui/n de 4,9 o superior) per recalcular la nota final de l’assignatura obtinguda en la recuperació. Si aquesta nota és superior a 4,9, l'assignatura quedarà superada. Si no s’aprova l’evidència o evidències recuperada/es, o bé el càlcul de la nota final és inferior a 5,0, es mantindrà com a nota final la qualificació numèrica prèvia a recuperació.
Tanmateix, la nota màxima que es pot obtenir en l'assignatura en cas de superar-la en la recuperació serà Aprovat (5,0).
AVALUACIÓ ÚNICA
En aquesta assignatura l'estudiant podrà optar per avaluar en una única sessió tot el contingut de l'assignatura. Cal demanar aquesta opció en els terminis establerts per la facultat.
L’AVALUACIÓ UNICA ES SOL·LICITA TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) EN EL PERÍODE ESPECIFIC (més informació al web de la Facultat).
Les proves d'avaluació única consistiran en dues proves orals, una sobre el contingut d'Adquisició i l'altra sobre el contingut de Processament (40% i 40% de la qualificació final, respectivament) i dues proves de resolució de casos equivalents a la realització de les pràctiques de l'assignatura (20% de pes de la qualificació final). Les proves esduran a terme durant el segon periode avaluatiu delquadrimestre (Setmana 19). Si l'alumne no supera aquestes proves podrà optar perrecuperar-les en el període de recuperacions, en les mateixes condicions que les estudiants que segueixin l'avaluació continuada (vegeu apartat Recuperació).
Pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
*Important. Els exàmens seran en català. Si algun/a estudiant vol realitzar els exàmens en castellà i compleix els requisits establerts en l’article 263, ha de fer la sol·licitud la setmana 4 telemàticament (mitjançant e-formulari; més informació al web de la Facultat). No s’acceptaran sol·licituds en altres casos ni terminis.
Bibliografia
Bibliografia fonamental:
Aparici, M. (2012). L’adquisició del llenguatge. A Ll. Barrachina, Ll. (coord.), M. Aparici & E. Noguera, Desenvolupament i Avaluació del llenguatge oral. Barcelona: Editorial UOC.
Soler, O. (coord.) (2006). Psicologia del Llenguatge. Barcelona: EdiUOC.
Bibliografia complementària:
Aguado, G. (1995) El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años. Ciencias de la Educación Preescolar y Especial.
- Treball interessant des d’un punt de vista teòric i pràctic, tot i que l’estudi del llenguatge analitzat finalitza als tres anys.
Andreu, L.; Serra, J.M.; Soler, O.; Tolchinsky, L. (2013) Trastorns d'aprenentatge de l'escriptura i de les matemàtiques. Editorial UOC.
- Interessant pels capítols d'aprenentatge de l'escriptura, relacionats amb la producció del llenguatge escrit.
Aparici, M. & Igualada, A. (2019). El desarrollo del lenguaje y la comunicación en la infancia. Editorial UOC.
- Manual actualitzat sobre adquisició del llenguatge que amplia el capítol d'Aparici (2012)
Bosch, L. (2006). Capacidades tempranas en la percepción del habla y su utilización como indicadores para la detección de trastornos. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 26 (1), 3-11.
- Bon resum de dades sobre les habilitats de percepció de la parla dels nadons.
Clemente, R. A. (1995) Desarrollo del lenguaje. Manual para profesionales de la intervención en ambientes educativos. Octaedro.
- Visió global sobre l’adquisició del llenguatge. Té un caràcter més aplicat que teòric.
Ellis, A.W. (2016). Reading, Writing and Dyslexia (Classic edition). A cognitive approach. Routledge, Taylor and Francis Group.
- Llibre que revisa diversos aspectes de la llengua escrita i el seu aprenentatge. Per qui vulgui aprofundir en els aspectes textuals del llenguatge.
Cuetos, F., González, J., y de Vega, M. (2015). Psicología del lenguaje. Editorial Médica Panamericana.
- Manual actualitzat sobre processament del llenguatge
Garton, A. (1994) Interacción social y desarrollo del lenguaje y la cognición. Paidós.
- Abordatge de l’adquisició del llenguatge des de la perspectiva interaccionista.
Gràcia, M. (2003) Comunicación y lenguaje en primeras edades. Intervención con familias. Editorial Milenio.
Karmiloff, K. & Karmiloff-Smith,A. (2001) Hacia el lenguaje. Madrid: Morata (Original: Pathways to language. Cambridge: Cambridge University Press.)
- Manual sobre el desenvolupament del llenguatge. És molt clar i pedagògic.
López-Higes, R. (2003). Psicología del lenguaje. Piràmide.
- Interessant per Logopedes, conté informació de tipus aplicat.
López-Ornat, S. (2011). La adquisición del lenguaje, un resumen en 2011. Revista deinvestigación en Logopedia, 1,1 pp. 1-11.
- Resum de la perspectiva cognitivo-constructivista en l'adquisició del llenguatge i dels principals aspectes en discussió teòrica.
Mariscal, S. i Gallo, M. P. (2014). Adquisición del lenguaje. Síntesis.
- Manual sobre les primeres etapes de l'adquisició del llenguatge, amb referència a dades del castellà.
Moreno Ríos, S. (2005). Psicología del desarrollo cognitivo y adquisición del lenguaje. Biblioteca Nueva.
- Revisió de les diferents teories psicològiques i lingüístiques que s’han interessat per les relacions entre el llenguatge i el pensament.
Owens, R. E. (2003). Desarrollo del lenguaje. Pearson/Prentice Hall.
- Es tracta d’un manual actualitzat. Tot i tractar-se d’una traducció de l’anglès, els capítols dedicats a l’adquisició de la gramàtica i la morfologia s’han fet utilitzant dades de treballs fets amb infants que aprenen el castellà i també català.
Perera, J., Aparici, M., Rosado, E., Salas, N. (2016). Written and Spoken Language Development across the Lifespan. Springer.
- Recull de treballs sobre el desenvolupament de la llengua oral i escrita. Està centrat en els anomenats desenvolupaments posteriors del llenguatge (més enllà dels 5 anys).
Rondal, J.A. (1990). La interacción adulto-niño y la construcción del lenguaje. Trillas.
- Estudi detallat sobre el paper de les interaccions entre el nen i l’adult en el procés d’adquisició del llenguatge.
Serra, M., Serrat, E., Solé, M. R., Bel, A. y Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Ariel.
- Manual extens sobre el desenvolupament del llenguatge. Aporta dades sobre el procés d’evolució del llenguatge oral referides a les llengües que es parlen en diferents comunitats: castellà, català, gallec i euskera. És el llibre de consulta/ampliació recomanat per als continguts d'adquisició del llenguatge.
Torrens, V. (ed.) (2018) La adquisición del lenguaje. Pearson.
Programari
No és aplicable
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 114 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 111 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 112 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 113 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 114 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |