Neurologia del llenguatge
Codi: 101710 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500893 Logopèdia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaime Kulisevsky Bojarski
- Correu electrònic:
- jaime.kulisevsky@uab.cat
Equip docent
- Carlota Faixa Sol
- Laura Auge Domenech
- Carmen García Sánchez
- (Extern) Andrea Horta Barba
- (Extern) Saül Martínez Horta
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits oficials. Es recomana la superació de l'assignatura Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós.
Objectius
El temari estudia els principals sistemes funcionals cerebrals i les conseqüències de la seva desorganització a causa de lesions o malalties del sistema nerviós central, amb la finalitat de preparar els alumnes per a l'estudi sistemàtic de la patologia del llenguatge originada per aquestes lesions i també introduir-los en les tècniques específiques de rehabilitació dels corresponents trastorns. En altres assignatures del Grau s'aprofundeix en aspectes específics de la rehabilitació de trastorns de llenguatge, la parla i la deglució: Disfàgia i trastorns relacionats (101712), Malalties neurodegeneratives i demències (101711), Innovació tecnològica aplicada (101694), Pràcticum III (101696).
En acabar l'assignatura l'alumne haurà de ser capaç de:
- descriure i identificar la semiologia dels diferents trastorns del llenguatge, la parla i la deglució associats a lesions o malalties cerebrals
- conèixer i saber aplicar les bases de la reorganització funcional cerebral
- redactar informes diagnòstics d'acord amb les dades obtingudes en l'exploració i a partir de l'anamnesi
- establir plans terapèutics a partir de les conclusions d'un informe diagnòstic
- elaborar activitats terapèutiques d'acord amb un pla terapèutic establert prèviament
- expressar-se oralment de manera correcta en les exposicions orals que efectuï al llarg del curs
- expressar-se per escrit de manera correcta i d'acord amb la normativa en els documents que entregui al llarg del curs
Competències
- Actuar d'acord amb el codi deontològic de la professió: respectar el secret professional, aplicar criteris professionals de finalització i derivació dels tractaments.
- Analitzar i sintetitzar informació.
- Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
- Demostrar que es comprenen els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
- Demostrar que es comprèn el funcionament de la professió i l'estatus legal del logopeda.
- Explorar, avaluar i diagnosticar els trastorns de la comunicació i el llenguatge, i emetre'n un pronòstic d'evolució, des d'una perspectiva multidisciplinària.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
- Valorar de manera crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar de manera ètica en els casos de pacients observats en les sessions pràctiques, així com en la interacció amb els familiars dels pacients.
- Analitzar i sintetitzar.
- Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
- Descriure i explicar la base teòrica de les tècniques de rehabilitació de les alteracions de la parla, el llenguatge i la deglució d'origen neurològic.
- Descriure les principals tècniques d'avaluació i diagnòstic de les alteracions del llenguatge, la parla i la deglució d'origen neurològic.
- Explicar el funcionament del sistema de derivació de pacients entre professionals de la logopèdia i altres professionals del sistema sanitari.
- Explicar l'origen i les característiques de les alteracions del llenguatge, la parla i la deglució causades per dany cerebral.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
- Utilitzar les tècniques d'exploració més adequades per diagnosticar les alteracions del llenguatge, la parla i la deglució d'origen neurològic, i per emetre'n un pronòstic d'evolució.
- Valorar la utilitat de les principals tècniques d'avaluació i diagnòstic de les alteracions logopèdiques d'origen neurològic i ser capaç d'interpretar-ne els resultats.
Continguts
1. Història de l'estudi de l'llenguatge
2. Processos de neuropatologia
3. Enfocament neuropsicologia de l'llenguatge
4. Funcions cognitives
4.1. Atenció
4.2. Memòria
4.3. Funcions Frontals
5. Patologies associades a el llenguatge
5.1 Agnòsies
5.2. Apràxies
5.3. Alèxies
6. Afàsies
6.1 Etiologia i Seimiologia
6.2.Afasia de Broca
6.3. Afàsia de Wernicke
6.4. Afàsia de conducció
6.5. Afàsia Global
6.6. Afàsia transcortical Sensorial
6.7. Afàsia transcortical Motora
5.8. Afàsia transcortical Mixta
6.9. afàsia anòmica
7. Exploració de la funció cognitiva de l'llenguatge
8. Intervenció neurològica en el llenguatge
9. Neurodesenvolupament del llenguatge
10. Recerca en neurologia de l'llenguatge
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe de teoria amb suport TIC | 49 | 1,96 | 5, 7 |
| Classes pràctiques d'anàlisi crític i debat de casos pràctics | 10 | 0,4 | 2, 11, 3, 10 |
| Classes pràctiques en aules d'informàtica | 6 | 0,24 | 5, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories programades amb el professorat per revisió d'activitats dirigides | 21 | 0,84 | 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Consultes bibliogràfiques i documentals | 22 | 0,88 | 5, 7 |
| Entrenament amb programes informàtics basats en tutorials preparats pel professorat | 32 | 1,28 | 9 |
| Lectura comprensiva de materials | 20 | 0,8 | 7, 3 |
| Participació en fòrums de comunicació entre companys | 15 | 0,6 | 3 |
| Realització de resums, esquemes i mapes conceptuals | 15 | 0,6 | 2 |
| Realització de treballs | 35 | 1,4 | 5, 7, 9 |
L'assignatura constarà d'un mòdul teòric i un mòdul pràctic amb sessions de casos clínics i sessions informatitzades amb materials d'autoaprenentatge. Les activitats formatives amb nombre d'hores aproximat de dedicació i resultats d'aprenentatge corresponents- són les que s'especifiquen.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1. Examen teòric I | 25 | 0 | 0 | 2, 11, 4, 5, 7, 6, 3, 10 |
| EV2. Exàmen teòric II | 25 | 0 | 0 | 2, 11, 4, 5, 7, 6, 3, 10 |
| EV3. Presentació oral | 10 | 0 | 0 | 2, 9, 3 |
| EV4. Pràctica Informe Diagnòstic | 15 | 0 | 0 | 2, 8 |
| EV5. Pràctica Pla Terapèutic | 15 | 0 | 0 | 1, 2, 8, 3 |
| EV6. Pràctica Semiologia de l'Afàsia Motora | 5 | 0 | 0 | 1, 9, 3 |
| EV7. Pràctica Semiologia de l'Afàsia Sensorial | 5 | 0 | 0 | 1, 9, 3 |
Avaluació
Avaluació continuada
Implica la realització d'avaluacions teòric-pràctiques al llarg del semestre i la presentació d'informes relatius a les classes pràctiques.
L'examen teòric I (EV1) i l'examen teòric II (EV2) corresponen a avaluacions parcials tipus test per avaluar els continguts treballats en cada semestre.
La presentació oral (EV3) correspon a una exposició grupal d'un part del contingut de l'assignatura.
Pel que fa a les activitats pràctiques, EV4, EV5, EV6 i EV7 són grupals i presencials. Les activitats EV6 i EV4 tenen lloc durant el primer període avaluatiu. Les activitats EV7 i EV5 tenen lloc durant el segon període avaluatiu.
Avaluació Única
L'avaluació única implica renunciar a l'avaluació continuada.
L'avaluació única consistirà en la realització de totes les evidències avaluables en una única sessió:
- Realització dels exàmens parcials EV1 i EV2.
- Entrega de les activitats EV3, EV4, EV5, EV6 i EV7.
L'avaluació única es durà a terme el mateix dia que l'EV2. La durada aproximada de l'avaluació única serà de 3,5h.
Cal tenir present que l’avaluació única NO implica que l’estudiant no assisteix a classe ni que no hagi de seguir la programació de l’assignatura.
Recuperació
Podrà optar a realitzar alguna de les proves de recuperació l'alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
- Cal superar amb una puntuació igual o major a 5 punts cadascuna de les evidències d'aprenentatge a les quals l'estudiant es presenta en la recuperació.
- En el càlcul ponderat de la nota final s'incorporarà una puntuació de 5 punts per a cadascuna de les evidències d'aprenentatge recuperades.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Qualificació final
L'assignatura s'aprovarà sempre i quan la nota mitjana ponderada sigui igual o superior a 5 punts i aquesta nota mitjana es calcularà a partir de totes les evidències d'aprenentatge que tinguin una nota igual o superiors a 4. En cas de no complir-se aquests requisits la nota màxima serà de 4,5.
Si és necessària una recuperació, l'alumne/a haurà de repetir les evidències d'aprenentatge suspeses amb una nota inferior a 4, sempre i quan hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
L'alumnat que NO hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes com a mínim del 40% es considerarà NO avaluable.
Bibliografia
Reeferències Bàsiques
Berthier, M. L., Green Heredia, C., Juárez Ruiz de Mier, R., Lara, J. P., y Pulvermuller, F. (2014).REGIA. Rehabilitación Grupal Intensiva de la Afasia. Madrid: TEA Ediciones.
Berthier, M. L. y Green, C. (2007). Afasias: formas clinicotopográficas y modelos funcionales. En J. Peña-Casanova (Ed.), Neurología de la conducta y neuropsicología (pp. 93-103). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Cuetos-Vega (2001) Evaluación y rehabilitación de las afasias. Madrid: Panamericana.
Diéguez-Vide, F. y Peña-Casanova, J. (2012). Breve introducción lingüística. En Cerebro y lenguaje. Sintomatología neurolingüística (pp. 13-71). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Gonzalez Lazaro, P. y Gonzalez Ortuño B. (2024). Afasia. De la teoría a la Práctica. Editorial Médica Panamericana.
Helm-Estabrooks, N. y Albert, M. L. (2005). Manual de la afasia y de terapia de la afasia. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Lezak M.D. (2012) Neuropsychological Assessment. Oxford. Nueva York
Peña-Casanova, J., Quiñones-Úbeda, S., Gramunt-Fombuena, N., Aguilar, M., Casas, L., y Molinuevo, J. L. et al. (2009). Spanish multicenter normative studies (NEURONORMA Project): Norms for Boston Naming Test and Token Test. Archives of Clinical Neuropsychology, 24 (4), 343-354.
Doogan C, Dignam J, Copland D, Leff A. Aphasia Recovery: When, How and Who to Treat? Curr Neurol Neurosci Rep. 2018 Oct 15;18(12):90.
Berthier, M. L., Lara, J. P., Barbancho, M. A., y Green, C. (2010). Rehabilitación intensiva y fármacos en la afasia crónica postictus. EnJ. Montaner Villalonga (Ed.), Neurorreparación y rehabilitación tras el ictus (pp. 79-94). Barcelona: Marge Medica Books
Diéguez-Vide, F. y Peña-Casanova, J. (2012). Cerebro y lenguaje. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Referències Complementàries
Albert, M. y Helm, N. (2005). Terapia de entonación melódica. En N. Helm-Estabrooks i M. Albert (Eds.), Manual de la afasia y de terapia de la afasia (2a. ed., pp. 253-268). Buenos Aires/Madrid: Editorial Médica Panamericana.
American Speech-Language-Hearing Association (2007). Scope of Practice in Speech-Language Pathology. Disponible en línea: <http//www.asha.org/policy>.
American Speech-Language-Hearing Association (2005). Roles of speech-language pathologists in the identification, diagnosis, and treatment of individuals with cognitive-communication disorders: Position statement.
Basso, A. (2003) Aphasia and its therapy. Oxford University Press. Oxford
Berthier, M.L. (2005). Poststroke aphasia epidemiology, pathophysiology and treatment. Drugs & Aging, 22 (2), 163-182.
Carlson N.R. (2014) Fisiología de la conducta. Pearson. Madrid
Chapey, R. (2001) Language Intervention Strategies in Aphasia and Related Neurogenic Communication Disorders. Lippincott Williams & Wilkins. Philadelphia
Dabul, B. (2000). Apraxia battery for adults (2.ª ed.). Austin, TX: Pro-Ed.
Damico, J., Müller, N., y Ball, M. (2013). The handbook of language and speech disorders. UK: Wiley-Blackwell.
Davis, A. (2014) Aphasia and Related Cognitive-Comunicative Disorders. Nova York: Pearson.
Diéguez-Vide, F. y Peña-Casanova, J. (2012). Breve introducción lingüística. En Cerebro y lenguaje. Sintomatología neurolingüística (pp. 13-71). Madrid: EditorialMédica Panamericana.
Diéguez-Vide, F. (2004). Fenomenología enafasiología: claves -prácticas- para un diagnóstico-lingüístico- eficaz. En B. Gallardo y M. Veyrat (Eds.),Estudios de lingüística clínica: lingüística y patología (pp. 57-70). Valencia: AVaLCC.
Duffy, J. R. (2005). Motor speech disorders: Substrates, differential diagnosis, and management (2.ªed.). St. Louis, MO: Elsevier Mosby.
Fernández-Guinea, S.; López-Higes, R. (2005) Guía de Intervención logopédica en las afasias. Síntesis. Madrid
Fucetola, R., Tucker, F., Blank, K., y Maurizio, C. (2005). A process for translating evidence-based aphasia treatment into clinical practice. Aphasiology, 19, 411-422.
Goodglass, H., Kaplan, E., Barresi, B., y García-Albea, J. E. (2005). Test de Boston para el diagnostico de la afasia. Adaptación en español (3.ª ed.). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Helm-Estabrooks, N. y Albert, M. L. (2005). Manual de la afasia y de terapia de la afasia. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Hillis, A. E., Work, M., Barker, P. B., Jacobs, M. A., Breese, E. L., y Maurer, K. (2004). Re-examining the brain regions crucial for orchestrating speech articulation. Brain, 127, 1479-1487.
Howard, D. y Gatehouse, C. (2006). Distinguishing semantic and lexical word retrieval dèficits in people with aphasia. Aphasiology, 20, 921-950.
Kaplan, E. F., Goodglass, H., y Weintraub, S. (2001). The Boston naming test (2.ª ed.). Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins.
Kertesz, A., Pascual-Leone Pascual, A., y Pascual-Leone García, A. (1990). Batería de afasias «Western» [Western Aphasia Battery en versión y adaptación castellana]. Valencia: Nau Llibres.
LaPointe, L. (2011) Aphasia andRelated Neurogenic Language Disorders. 4a ed. Nova York: Thieme.
Lata-Caneda, M., Piñeiro-Temprano, I., García-Fraga, I., García-Armesto, I., Barrueco, J. R., y Meijide-Failde, R. (2009). Spanish adaptation of the Stroke and Aphasia Quality of Life Scale-39 (SAQOL-39). European Journal Of Physical and Rehabilitation Medicine, 45, 379-384.
Luria, A.R.. Cerebro y Lenguaje (1978). Fontanella, Barcelona.
Luria, A.R. (1979) El cerebro en acción. Fontanella, Barcelona.
Kalinyak-Fliszar, M., Kohen, F., y Martin, N. (2011). Remediation of language processin in aphasia: Improving activation and maintenance of linguistic representations in (verbal) short-term memory. Aphasiology, 25 (10), 1095-1131
Pappathanasiou, I.; Coppens, P. (2016) Aphasia and Related Neurogenic Communication Disorders. 2n ed. Barlington: Jones&Barlett.
Peña-Casanova J. (2007) Neurología de la conducta y Neuropsicología. Panamericana. Madrid.
Peña-Casanova, J. et al. (2009). Spanish Multicenter Normative Studies (NEURONORMA Project):Norms for Verbal Fluency Tests. Archives of Clinical Neuropsychology, 24, 395-411.
Pulvermüller, F. y Berthier, M. L. (2008). Aphasia therapy on a neuroscience basis. Aphasiology, 22 (6), 563-599.
Rad, D. S. (2014). A review on adult pragmatic assessments. Iranian Journal of Neurology, 13 (3), 113-118.
Redolar D. (2013) Neurociencia Cognitiva. Médica Panamericana. Madrid
Reyes Moreno, R. y Moscardó Guillén, J. (2006). Afasia: el drama de la incomunicación. Benalmádena, Málaga: Caligrama Ediciones.
Romero, M., Sánchez, A., Marín, C., Navarro, M. D., Ferri, J., y Noe, E. (2012). Clinical usefulness of the Spanish version of the Mississippi Aphasia Screening Test (MASTsp): validation in stroke patients. Neurología, 27 (4), 216-224.
Rondal, J. A. (2008). La adquisición del lenguaje. Teoríaybases. Barcelona: Ars Medica.
Sabe,L., Courtis, M. J., Saavedra, M. M., Prodan, V., Luján-Calcagno, M., y Melián, S. (2008). Desarrollo y validación de una batería corta de evaluación de la afasia: “bedside de lenguaje”. Utilización en un centro de rehabilitación. Rev Neurol, 46 (8), 454-60.
Sacks O. (2004) El hombre que confundió a su mujer con un sombrero. Anagrama. Madrid
Tilton-Bolowsky V, Stockbridge MD, Hillis AE. Remapping and Reconnecting the Language Network after Stroke. Brain Sci. 2024 Apr 24;14(5):419. (open access).
Tirapu Ustarroz J. (2011) Manual de Neuropsicología. Viguera Editores. Barcelona
Walley, A. C., Metsala, J. L., y Garlock, V. M. (2003). Spoken vocabulary growth: Its role in the development of phoneme awareness and early reading ability. Reading and Writing, 16 (1), 5-20.
El Hachioui H, Visch-Brink EG, de Lau LML, van de Sandt-Koenderman MWME, Nouwens F, Koudstaal PJ, et al. Screening tests for aphasia in patients with stroke: A systematic review. J Neurol. 2017;264: 211–220. doi: 10.1007/s00415-016-8170-8 [PMC free article] [PubMed] [Google Scholar]
Flowers JL, Skoretz SA, Silver FL, Rochon E, Fang J, Flamand-Roze C, et al. Poststroke aphasia frequency, recovery, and outcomes: A systematic review and meta-analysis. Archives of Physical Medicine and Rehabilitation. 2016;97: 2188–2201.
Brady MC, Kelly H, Godwin J, Enderby P. Speech and language therapy for aphasia Following stroke. Cochrane Database of Systematic Reviews (update). 2012;5:CD000425
Publicacions recents
Llibres
1. "Neurociencia de las afasias" de Ricardo Insausti y Pedro C. Marijuán (2019) - Aquest llibre proporciona una visió general de les afàsies des d'una perspectiva neurocientífica, abastant els fonaments teòrics i les bases neurològiques dels trastorns del llenguatge.
2. "Afasias: Evaluación y tratamiento desde la logopedia" de José Luis Castillo y Ana Belén Salamanca (2020) - Aquesta obra s'enfoca a l'avaluació i el tractament de les afàsies des d'una perspectiva logopèdica, oferint estratègies i eines pràctiques per al treball clínic.
3. "Afasias. De la teoría a la práctica" de Ignacio Moreno-Torres y María Sotillo-Díaz (2021) - Aquest llibre combina aspectes teòrics i pràctics de les afàsies i ofereix una guia detallada per a l'avaluació, el diagnòstic i el tractament d'aquests trastorns.
4. "Trastornos del lenguaje y la comunicación: Guía para logopedas" de David Howard y Elaine H. Smith (2021) - Tot i que aborda diversos trastorns del llenguatge, aquest llibre inclou un capítol dedicat específicament a les afàsies, proporcionant informació actualitzada sobre els aspectes clínics i terapèutics.
5. "Afasias y trastornos relacionados: Evaluación y tratamiento" de Alfonso García-Pérez y Pilar Salguero-Villadiego (2022) - Aquest manual ofereix una revisió exhaustiva de les afàsies i els trastorns relacionats, presentant eines d'avaluació i estratègies d'intervenció específiques per a cada tipus d'afàsia.
6. Gonzalez Lazaro, P. y Gonzalez Ortuño B. (2024). "Afasia. De la teoría a la Práctica. Editorial Médica Panamericana." S'hi inclouen una sèrie de materials complementaris amb un gran valor didàctic:
Articles recents
(es recomana a les / els alumnes utilitzar bases de dades públiques per a recerca de publicacions, com Pubmed).
Tratamientos para la afasia en hispanohablantes. Forero García, Laura Valentina ; Bernal Castilla, Maria Paula ; Aguilar Mejía, Oscar Mauricio ; Quique Buitrago, Yina Magally. Revista de investigación en logopedia, 2023, Vol.13 (1), p.e81535
Current methods in treatment of aphasia (Métodos actuales en el tratamiento de la afasia). Vuković, Mile ; Milovanović, Tanja ; Jerkić, Lana. Estudios de psicología, 2022, Vol.43 (1), p.55-87
Caracterización de pacientes con afasia secundaria a enfermedades cerebrovasculares. Rosa Santana, Jesús Daniel de la ; Santiesteban Ferrales, Yarisel ; Castresano García, Gabriel ; Morales Rodríguez, Jeniffer de la C ; Morales Rodríguez, Amarilis ; Calás Torres, Jimmy Javier. Universidad Médica Pinareña, 2021, Vol.17 (2)
Peña-Casanova J, Vinaixa L, Diéguez-Vide F, Gramunt-Fombuena N, Soler-Campillo A. Assessment of aphasia: dialectal and cultural considerations in neurology. Neurologia (Engl Ed). 2022 Sep;37(7):596-603.
Adikari A, Hernandez N, Alahakoon D, RoseML, Pierce JE. From concept to practice: a scoping review of the application of AI to aphasia diagnosis and management. Disabil Rehabil. 2023 May 12:1-10.
Programari
No cal un programari específic
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 11 | Català | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 12 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 111 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 112 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 113 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 114 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 115 | Català | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |