Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500893 Logopèdia | OB | 3 |
El professor responsable de l'assignatura és Mario Figueroa González, (Mario.Figueroa@uab.cat).
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Pel correcte desenvolupament de l'assignatura, l'alumnat requerirà dels coneixements de l'assignatura: Trastorns i Avaluació de l'adquisició del llenguatge oral i escrit.
És important una bona competència i maneig de les habilitats comunicatives i ortogràfiques. Així mateix, es recomana poder llegir feines en anglès sobre temes relacionats amb els continguts de l'assignatura.
Portar a terme la intervenció en un infant amb una dificultat evolutiva del llenguatge oral i escrit, requerirà que decideixis quins objectius treballar i com prioritzar-los i seqüenciar-los al llarg de tot el procés que desenvolupis. També hauràs de dissenyar la intervenció, seleccionant les activitats, els materials i els ajuts necessaris perquè l’infant pugui construir el seu llenguatge. Aquest procés de presa de decisions sobre què i com treballar requereix tenir uns coneixements que són els continguts d’aquesta assignatura. Però també serà necessari recuperar d’altres coneixements que ja has estudiat en assignatures anteriors. Com concretar tots els coneixements, nous i antics, per a dissenyar i realitzar la intervenció, ho farem a l’assignatura que ara comencem.
El nostre treball, però, no pot donar-se en un context aïllat. Es necessari situar-lo en la quotidianitat de l’infant per tal que els resultats de la intervenció es generalitzin cap a un conjunt més ampli de persones i situacions. Per això, cal fer partícip l’entorn natural de l’infant: la família i l’escola. Hauràs de potenciar aquesta participació i, en alguns casos, crear-la per tal que es dugui a terme adequadament.
La finalitat de l’assignatura és la de proporcionar-te les eines necessàries per a què com a futur logopeda puguis intervenir en les dificultats evolutives del llenguatge oral i escrit. Els objectius proposats són:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats formatives | 2 | 0,08 | 17 |
Classes teòriques | 39 | 1,56 | 5, 9, 10, 15, 19, 8, 17, 16 |
Discussió conjunta de casos pràctics en gran grup | 2 | 0,08 | 5, 20 |
Seminaris de petits grups d'elaboració de projectes d'intervenció | 26 | 1,04 | 2, 4, 1, 7, 3, 12, 6, 14, 13, 18, 20 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories en petits grups | 13 | 0,52 | 7, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom | 80 | 3,2 | 5, 10, 12, 6, 19, 8 |
Projectes d'intervenció | 54 | 2,16 | 7, 11, 6, 20 |
A nivell metodològic, l'assignatura requerirà el treball individual de lectures obligades i la realització d'activitats pràctiques. Però al ser una assignatura molt pràctica, serà important el treball en grup d'anàlisi de casos i de discussió conjunta. Per tant, el desenvolupament de l'assignatura es realitzarà a partir de classes magistrals, treball cooperatiu, sessions pràctiques, tutories dels grups, estudi de casos, lectura d'articles, tot organitzat en tres tipus d'activitats docents: classes teòriques, seminaris de discussió i seminaris d'elaboració de projectes d'intervenció.
L'assistència als seminaris de petits grups d'elaboració de projectes d'intervenció NO és obligatòria. SÍ serà obligatori el lliurament de les activitats pràctiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1 (Avaluació del llenguatge oral) | 30% | 2,5 | 0,1 | 2, 5, 7, 3, 11, 12, 6, 13, 15, 19, 8, 17, 16, 20 |
EV2 (Avaluació del llenguatge escrit) | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 5, 7, 3, 10, 12, 13, 19, 8, 17, 16 |
EV3: Elaboració d'una intervenció en llenguatge oral i una altra en llenguatge escrit | 40% | 4 | 0,16 | 2, 4, 5, 7, 3, 9, 10, 11, 12, 6, 14, 13, 15, 19, 8, 18, 20 |
Codi Evidència |
Denominació |
Pes |
Format (oral, escrit o ambdós) |
Autoria(individual, col·lectiva o ambdues) |
Via(presencial, virtual o ambdues) |
EV1 |
Avaluació teòrica i pràctica |
30% |
Escrit |
Individual |
Presencial |
EV2 |
Avaluació teòrica i pràctica |
30 % |
Escrit |
Individual |
Presencial |
EV3A |
Elaboració d'una intervenció (llenguatge oral) |
20 % |
Oral |
Colectiva |
Presencial |
EV3B |
Elaboració d’una intervenció (llenguatge escrit) |
20 % |
Escrit |
Colectiva |
Presencial |
El sistema d'avaluació s'organitza en tres activitats avaluatives de dues tipologia diferents, TOTES DE REALITZACIÓ OBLIGATÒRIA:
La mitjana de les evidències EV1 i EV2 ha de ser superior a 4,0 per poder sumar el resultat de l’EV3A i EV3B i, almenys, una de les dues evidències (EV1 i EV2) ha d’estar aprovada.
Al final de l’assignatura, l’alumnat que no hagi superat l’assignatura podrà acollir-se a una prova de recuperació de les evidències EV1 i EV2 no superades. La nota màxima de la part recuperada serà de 5,0 punts. El format de la recuperació serà el mateix que el que tenia l’evidència suspesa.
El lliurament de la traducció de les proves d'avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l'article 263 i es realitza la seva sol·licitud la setmana 4 telemàticament (e-formulari). Més informació al web de la facultat.
Proves de recuperació: podrà optar a realitzar algunes de les proves de recuperació aquell alumnat que no hagi superat els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en unconjunt d’activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de dos terceres parts de la qualificació total de l’assignatura.
Un cop feta la recuperació es considerarà aprovada l’assignatura quan la nota mitjana de totes les evidències sigui igual o superior al 5,0.
L'assignatura es considerarà suspesa quan la nota mitjana de totes les evidències no sigui igual o superior al 5,0. Quan l'estudiant hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior a 4,0 punts (40%) no podrà constar en actes com a no avaluable.
No es preveu que l'alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Aquesta assignatura ofereix l'opció d'avaluació unica
AVALUACIÓ ÚNICA
Es durà a terme el mateix dia que la EV2, a on s'haurà de fer la EV1 i l'entrega i presentació del projecte, que en el cas d'avaluació única serà individual, i la presentació oral del projecte.
La duració màxima de la prova d'avaluació única serà de 5 hores
L'avaluació única es sol·licita telemàticament (e-formulari) en el període específic (més informació al web de la facultat).
Les lectures consistiran en llibres i articles que seran referenciats al campus virtual. Alguns exemples de lectures recomanades i que seran referència a l'assignatura són:
Acosta, V. (2012). La intervención logopédica en los trastornos específicos del lenguaje. Revista de Logopedia, Foniatria y Audiologia, 32, 67-74.
Calder, S. D., Claessen, M., Ebbels, S., & Leitão, S. (2020). Explicit grammar intervention in young school-aged children with Developmental Language Disorder: An efficacy study using single-case experimental design. Language, Speech, and Hearing Services in Schools, 51(2), 298–316. https://doi.org/10.1044/2019_LSHSS-19-00060
Cirrin, F. M., & Gillam, R. B. (2008). Language intervention practices for school-age children with spoken language disorders: A systematic review. Language, Speech, and Hearing Services in Schools, 39(1). https://doi.org/10.1044/0161-1461(2008/012)
Cummings, A., Hallgrimson, J., & Robinson, S. (2018). Speech intervention outcomes associated with word lexicality and intervention intensity. Language, Speech, and Hearing Services in Schools, 50(1), 83–98. https://doi.org/10.1044/2018_LSHSS-18-0026
Escorcia Mora, C. T., García Sánchez, F. A., Orcajada Sánchez, N., & Sánchez López, M. C. (2016). Perspectiva de las prácticas de atención temprana centradas en la familia desde la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 36(4), 170–177. https://doi.org/10.1016/J.RLFA.2016.07.002
Finestack, L. H., & Satterlund, K. E. (2018). Current practice of child grammar intervention: A survey of speech-language pathologists. American Journal of Speech-Language Pathology, 27(4), 1329–1351. https://doi.org/10.1044/2018_AJSLP-17-0168
Frizelle, P., Tolonen, A. K., Tulip, J., Murphy, C. A., Saldana, D., & McKean, C. (2021). The impact of intervention dose form on oral language outcomes for children with Developmental Language Disorder. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 64(8), 3253–3288. https://doi.org/10.1044/2021_JSLHR-20-00734
Gillam, S. L., Gillam, R. B., Magimairaj, B. M., Capin, P., Israelsen-Augenstein, M., Roberts, G., & Vaughn, S. (2024). Contextualized, multicomponent language instruction: From theory to randomized controlled trial. Language, Speech, and Hearing Services in Schools, 1–22. https://doi.org/10.1044/2024_LSHSS-23-00171
Girolametto, L., Weitzman, E., & Greenberg, J. (2012). Facilitating emergent literacy: Efficacy of a model that partners speech-language pathologists and educators. American Journal of Speech-Language Pathology, 21(1), 47–63. https://doi.org/10.1044/1058-0360(2011/11-0002)
Loeb, D. F., Davis, E. S., & Lee, T. (2021). Collaboration between child play therapy and speech-language pathology: Case reports of a novel language and behavior intervention. American Journal of Speech-Language Pathology, 30(6), 2414–2429. https://doi.org/10.1044/2021_AJSLP-20-00310
Marvin, C. A., & Privratsky, A. J. (1999). After-school talk: The effects of materials sent home from preschool. American Journal of Speech-Language Pathology, 8(3), 231–240. https://doi.org/10.1044/1058-0360.0803.231
Pérez, E. (2018). Diagnóstico e intervención en la dislexia, la disortografia y la disgrafia. Lebón. Barcelona.
Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención de las dificultades evolutivas del Lenguaje Oral. Lebón. Barcelona.
Ruston, H. P., & Schwanenflugel, P. J. (2010). Effects of a conversation intervention on the expressive vocabulary development of prekindergarten children. Language, Speech, and Hearing Services in Schools, 41(3), 303–313. https://doi.org/10.1044/0161-1461(2009/08-0100)
.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
ACOSTA, V.M.; MORENO, A.M. (1999). Dificultades del lenguaje en ambientes educativos. Del Retraso al Trastorno Específico del Lenguaje. Masson. Barcelona.
BERKO, J; BERNSTEIN, N. (1999). Psicolingüística. McGraw Hill. Madrid.
BUISÁN C. (1996). Diagnóstico y predicción de la adquisición del grafismo. Barcelona: Cedecs Psicopedagogía.
CLEMENTE M., DOMÍNGUEZ A.B. (2003) La enseñanza de la lectura. Pirámide. Madrid.
COLOMER T., CAMPS A. (1998) Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Ed.62. Barcelona.
CUETOS, F. y CASTEJÓN, L. (2005) Disociación de la información conceptual y lingüística a partir de un estudio de caso. Revista de Neurología, 41:469-74
CUETOS, f. (2012). Neurociencia del Lenguaje. Ed. Panamérica. Madrid.
DEL RIO, M.J. (2006). Consideraciones sobre el uso de los procedimientos naturalistas para la intervención en logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología. Vol. 26. nº 3, 139-145.
DEL RIO, M.J.; GRÀCIA, M. (1996). Una aproximación al análisis de los intercambios comunicativos y lingüísticos entre niños pequeños y adultos. Infancia y Aprendizaje, 75:3-20.
ETCHEPAREBORDA, M.C. (2002). Detección precoz de la dislexia y enfoque terapéutico. Revista de Neurología; 34 (supl.1):S13-S23.
FEY, M.E.; WINDSOR, j.; WARREN, S. (1995) Language Intervention- Preschool Through the Elementary Years. Baltimore, Paul H. Brookes Publishing Co.
GALLARDO JR., GALLEGO JL. (1993). Manual de logopedia escolar. Un enfoque practico. Aljibe. Granada.
GALLEGO JL. (1999) Calidad en la intervención logopèdica. Estudio de casos. Aljibe. Málaga.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPT. D’ENSENYAMENT. Marc d’actuació dels CREDA: Criteris i objectius d’intervenció.
GRACIA M. (2003) Comunicación y lenguaje en primeras edades. Intervención con familia. Milenio. Lleida
JIMÉNEZ, J.E.; ORTIZ, M.R.; HERNÁNDEZ-VALLE, I.; GUZMAN, R; GONZÁLEX, G. (2002). La instrucción de la conciencia fonológica. En J.N. García (Coord.). Aplicaciones de Intervención psicopedagógica. Madrid: Pirámide.
JIMÉNEZ, J.E.; ORTIZ, M.R. (1995). Conciencia Fonológica y aprendizaje de la lectura. Teoría, evaluación e intervención. Madrid: Síntesis.
LEAL, A. (1983). La representación gràfica de los sonidos y el paso del símbolo al signo. En: Moreno, M. La Pedagogía Operatoria. Laia. Barcelona.
LEAL A. (1987). Construcción de sistemas simbólicos: la lengua escrita como creación. Gedisa. Barcelona.
MARTÍN Mª P. (2003). La lectura. Procesos neuropsicológicos de aprendizaje, dificultades, programas de intervención y estudio de casos. Lebon. Barcelona.
MONFORT M. (1984). La intervención logopèdica. II Simposi de Logopèdia. CEPE. Madrid.
MONFORT M., JUAREZ, A. (1997). Los niños disfàsicos. Descripción y tratamiento. CEPE. Madrid.
PÉREZ PÉREZ, E. (1997). Cohesión y coherencia en las narraciones de niños y niñas con Trastorno Específico del lenguaje. Rev. De Logopedia, Foniatría y Audiología. Vol. XVII, nº 2: 103-111
PÉREZ PÉREZ, E; LLANO, C.; VILA, C. (2006). Test de Lectura y Escritura. TEYL. Lebón. Barcelona.
PÉREZ PÉREZ, E.; SERRA, M. (2003). Análisis del retraso del lenguaje. Ariel. Barcelona.
SÁNCHEZ-CANO, M. (2010). El asesoramiento como intervención para atender al alumnado con dificultades. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, Vol. 30, nº 4: 180-185
SUPORTS. (1999) El desenvolupament del llenguatge i l’enfocament d’intervenció naturalista. Monogràfic. Vol. 3 nº 1.
No aplicable.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 111 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 112 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 113 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |