Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500893 Logopèdia | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És imprescindible un bon domini del català oral i escrit per tal de poder realitzar les activitats. Les avaluacions estaran escrites en català i no es traduiran. Es recomana un nivell de comprensió lectora suficient en anglès, posat que hi ha lectures obligatòries en aquesta llengua.
Aquesta assignatura proporciona coneixements sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar, en els primers cicles educatius. Un dels camps possibles d’actuació del logopeda són els centres educatius; per tant, es considera imprescindible oferir una primera panoràmica sobre els fonaments teòrics i les metodologies didàctiques d’intervenció en els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita.
Al finalitzar l’assignatura l’alumne serà capaç de:
Conèixer els fonaments teòrics i els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar.
Analitzar i valorar els processos d’escriptura i lectura en l’etapa dels primers aprenentatges de la llengua escrita.
Aplicar les estratègies adequades que donen suport al procés d’adquisició i producció de la llengua oral i escrita.
Saber analitzar críticament materials escolars relacionats amb l'ensenyament de la llengua (oral i escrita).
Entendre que un aprenentatge efectiu de la llengua oral i escrita té repercusions en tots els altres aprenentatges del currículum.
Ser capaç d’integrar els diversos sabers que incideixen en els processos d’adquisició de la llengua oral i escrita: psicolingüística, lingüística, i metodologies didàctiques.
Comprendre i analitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua i interpretar les metodologies d’intervenció escolars.
Comprendre el paper de les diferents llengües implicades en l’educació lingüística.
Bloc teòric
1. L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua oral
2. L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua escrita
2.1 Importància de la llengua escrita des de les perspectives social, psicolingüística i educativa.
2.2 Els processos de l'escriptura: models.
2.3 Comprensió lectora: models.
2.4 Les funcions executives i el seu paper en la lectura i l'escriptura.
2.5 El desenvolupament de la lectura i l'escriptura
2.6 L'ensenyament de la lectura i l'escriptura
2.7 L'ortografia: adquisició, impacte en el procés d'escriptura i el seu ensenyament.
2.8 La identificació de paraules: adquisició, impacte en el procés de comprensió lectora i el seu ensenyament.
Bloc pràctic
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes en gran grup. Exposicions per part del professorat dels continguts principals del programa a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants, en la mesura del possible | 60 | 2,4 | 2, 18, 7, 8, 17, 6, 19 |
Classes en petit grup. Espais de treball en grup reduïts en què s'aprofundeix en l'ús de les TIC i el tractament del llenguatge per donar suport al desenvolupament del llenguatge oral i escrit. | 18 | 0,72 | 18, 7, 8, 17, 20, 6, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Participació als debats proposats al Campus Virtual. Tutories en línia. Tutories presencials | 19,7 | 0,79 | 2, 18, 7, 17, 20, 11, 5, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Recerca d'informació bibliogràfica i lectura d'articles. Elaboració de treballs sobre el desenvolupament de la llengua escrita Elaboració de treballs sobre TIC i sobre literatura infantil. | 117 | 4,68 | 4, 2, 3, 18, 1, 7, 8, 17, 10, 9, 20, 11, 12, 13, 5, 16, 6, 21 |
El protagonista del procés d’ensenyament–aprenentatge és l’alumnat. La metodologia docent i les activitats formatives tal i com es detalla a continuació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 1 (individual) | 25% de la nota final | 2 | 0,08 | 4, 2, 3, 18, 1, 7, 17, 10, 9, 11, 13, 5, 16, 15, 14, 6, 21 |
EV2. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 2 (individual) | 25% de la nota final | 2 | 0,08 | 4, 2, 3, 18, 1, 7, 8, 17, 10, 9, 11, 12, 13, 5, 16, 15, 14, 6, 21 |
EV3. Prova escrita: Bloc de llengua oral (individual) | 20% de la nota final | 2 | 0,08 | 4, 2, 3, 18, 1, 7, 8, 17, 10, 9, 12, 13, 16, 15, 14, 6, 19, 21 |
EV4. Activitats de seminari (individuals i en grup) | 30% de la nota final | 4,3 | 0,17 | 2, 18, 7, 8, 17, 20, 11, 5, 14, 6, 19 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les evidències d’aprenentatge que es mostren a la graella que hi ha a continuació (EV1, EV2, etc.). Les evidències no presentades rebran una nota de 0,0. Cal tenir present que un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% de la nota constarà com a AVALUABLE i, per tant, se li assignarà una puntuació. En cas contrari (els lliuraments no arriben al 40% de la nota), serà qualificat com a NO AVALUABLE.
La nota final de l’assignatura s’obtindrà a partir de la mitjana ponderada de les evidències d’aprenentatge. Per aprovar l’assignatura cal tenir una nota mitjana (d’acord amb la ponderació detallada a la graella) de 5,0 i una nota mínima de cadascuna de les evidències de 4,0. Si la mitjana ponderada és igual o superior a 5,0, però hi ha evidències amb notes inferiors a 4,0, la nota que anirà a l’acta serà un 4,0.
Proves de recuperació: Podrà optar a realitzar proves de recuperació aquell alumnat que (1) tingui una o més evidències d’aprenentatge amb una nota inferior a 4,0, o (2) no hagi arribat a una nota de mitjana (ponderada) de 5,0 en el conjunt de les evidències d’aprenentatge. El sistema de recuperació només permet incrementar la qualificació fins a un màxim de 5 punts per evidència; és a dir, les evidències no superades en una primera instància poden rebre una nota màxima de 5,0 en la recuperació. Després, la nota es ponderarà per mantenir la relació de pes respecte de les altres evidències. Per últim, la recuperació no es pot utilitzar per millorar la nota rebuda en una primera instància.
Per a més informació sobre pautes d'avaluació, consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm
Codi Evidència |
Denominació |
Pes |
Format |
Autoria |
Temporalització |
Recupe-rable? |
EV1 |
Prova escrita: Bloc de llengua escrita 1 |
25% |
Escrit |
Individual |
Primer període avaluatiu |
Sí |
EV2 |
Prova escrita: Bloc de llengua escrita 2 |
25% |
Escrit |
Individual |
Segon període avaluatiu |
Sí |
EV3 |
Prova escrita: Bloc de llengua oral |
20% |
Escrit |
Individual |
Segon període avaluatiu |
Sí |
EV4 |
Seminaris |
30% |
Modalitats diverses |
Individual i col·lectiva |
Al llarg del semestre |
No |
Assistència. L’assistència a les diferents sessions no és pas obligatòria. Tot i així, si un alumne no assisteix a una sessió de seminari (en les quals es realitzen avaluacions cada dia), rebrà una nota de 0,0 en aquella activitat, independentment que l’activitat es realitzi individualment o en grup. Cal esmentar que una nota de 0 no impedeix realitzar la resta de les activitats d’avaluació ni de l’Ev4 ni d’altres evidències d’aprenentatge, les quals mantindran el seu pes relatiu de cara a la nota final. Per exemple, a les 9 sessions de seminari que hi ha al llarg de l’assignatura, un alumne ha obtingut les següents notes numèriques: 8,0; 4,0; 6,0; 9,0; 0,0, 0,0; 7,0, 5,0 i 6,0. (els 0,0 indiquen sessions on l’alumne es va absentar de classe). La mitjana d’aquestes notes és un 5,0 i l’alumne, per tant, haurà aprovat aquesta evidència. En canvi, si un estudiant ha obtingut les següents notes numèriques a les activitats de seminari: 8,0; 0,0; 6,0; 9,0; 0,0; 0,0; 7,0; 5,0 i 6,0, la mitjana seria de 4,6 hi haurà suspès aquesta evidència.Si les absències són justificades o no és merament informatiu. La justificació no exempta l’alumne del requisit d’assistir-hi per obtenir una nota. Per últim, les activitats de seminari NO SÓN RECUPERABLES, ja que es tracta d’activitats pensades per fer-se a classe, sovint en grups, i amb la supervisió del professorat.
Avaluació única.
L’AVALUACIÓ UNICA ES SOL·LICITA TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) EN EL PERÍODE ESPECÍFIC (més informació al web de la Facultat)
Aquesta assignatura ofereix a l’alumnat l’opció de realitzar una avaluació concentrada en una única data durant el segon període d’avaluació (a finals de curs). Aquesta avaluació constarà de dos exercicis orals (un per al bloc de llengua oral i un altre per al bloc de llengua escrita) i un exercici escrit (per avaluar el temari dels seminaris. El pes de la nota de cada bloc serà equivalent al de l’avaluació continuada: l’exercici de llengua oral tindrà un pes del 20% de la nota final, l’exercici de llengua escrita, un 50%, i l’exercici corresponent al temari dels seminaris, un 30%.
Durant els exercicis orals per avaluar el contingut dels blocs de llengua oral i de llengua escrita, l’alumne haurà de contestar preguntes sobre aquestes temàtiques. Per avaluar el temari de les activitats de seminari, l’alumne que s’aculli a l’avaluació única haurà de contestar un qüestionari sobre (1) el contingut i característiques metodològiques d’un estudi metaanalític que es proporcionarà el mateix dia de l’examen; (2) aspectes del desenvolupament i ensenyament del coneixement numèric i la discalcúlia; i (3) aspectes de l’organització escolar. La durada de l’avaluació única serà d’aproximadament 15 minuts per a l’apartat de llengua oral; 20 minuts, per a l’apartat de llengua escrita; i 3 hores, per omplir el qüestionari de l’apartat de seminaris.
La nota final de l’avaluació única serà la mitjana ponderada dels dos exercicis orals i la nota rebuda al qüestionari sobre el temari dels seminaris. Igual que amb l’avaluació continuada, la nota mitjana haurà de ser igual o superior a 5 per aprovar l’assignatura. Si la nota en qualsevol dels tres exercicis fos inferior a 4, no es podrà fer mitjana amb la resta de notes i l’alumne haurà suspès aquella evidència/es de l’avaluació única. En tal cas (suspens), l’alumne tindrà dret a recuperació, en un examen de les mateixes característiques (dos exercicis orals i un escrit), de l’apartat o apartats que tingui suspesos.
Nota: Tot l’alumnat, sigui de 1a matrícula o no, serà avaluat amb els mateixos criteris i procediments.
BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL*
ALVES, R., LIMPO, T., SALAS, N., JOSHI, M. (2018). Handwriting and spelling. S. Graham, C.A. MacArthur, M. Hebert (Eds.) Best practices in writing, 3rd Edition. The Guilford Press.
COLTHEART, M. (2005). Modeling reading: The dual-route approach. M. Snowling & C. Hulme (eds.), The Science of Reading. London: Blackwell, p. 6-23.
DIAMOND, A. (2013). Executive functions. Annual Review of Psychology, 64, 135-168.
DUKE, N. K., WARD, A. E., PEARSON, P. D. (2021). The science of Reading comprehension instruction. The Reading Teacher, 74(6).
FLOWER, L., HAYES, J. R. (1981). A cognitive process theory of writing. College Composition and Communication, 32(4), 365-387.
HAYES, J. R. (2011). Kinds of knowledge-telling: Modeling early writing development. Journal of Writing Research, 3(2), 73-92.
GRAHAM, S., HARRIS, K. R. (2009). Almost 30 years of writing research: Making sense of it all with The Wrath of Khan. Learning Disabilities Research & Practice, 24(2), 58-68.
KESANE, I., RUIZ, L. (2010). Contribucions de la comunitat científica internacional sobre aprenentatge de la lectura i superació del fracàs escolar. Temps d'Educació, 38, 115-134.
LLAURADÓ, A., DOCKRELL, J. (2019). Children’s plans for writing: Characteristics and impact on writing performance. Journal of Literacy Research, 51(3), 336-356.
MCCUTCHEN, D. (2000). Knowledge, processing, and working memory. Educational Psychologist, 35, 13-23.
MORENO FERNÁNDEZ, F. (2002). Producción, expresión e interacción oral. Madrid: ArcoLibros.
NOUWENS, S., GROEN, M. A., KLEEMANDS, T., VERHOEVEN, L. (2021). How executive functions contribute to reading comprehension. British Journal of Educational Psychology, 91, 169-192
PERFETTI, C. A., LANDI, N., OAKHILL, J. (2005). The acquisition of reading comprehension skill. M. Snowling & C. Hulme (Eds.) The Science of Reading. Blackwell Publishing, p. 227-242.
REYZABAL, M . V. (1993). La comunicación oral y su didáctica. València: La Muralla.
SALAS, N. SILVENTE, S. (2019). The role of executive functions and transcription skills in writing: a cross-sectional study across 7 years of schooling. Reading & Writing, 33, 877–905.
SCARDAMALIA, M., BEREITER, C. (1992). Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita. Infancia y aprendizaje, 15(58), 43-64.
TOLCHINSKY, L. (2013). L’aprenentatge de l’escriptura i les seves dificultats. Ll. Andreu i Barrachina (coord.). Transtorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. UOC.
TREIMAN, R. (2017). Learning to spell words: Findings, theories, and issues. Scientific Studies of Reading, 21(4), 265-276
VILA i SANTASUSANA, M. (Coord.) (2002). Didàctica de la llengua oral formal. Barcelona: Graó.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
ALVES, R. A., LIMPO, T., JOSHI, R.M. (2020). Reading-writing connections: towards integrative literacy science (Vol. 19). Springer Nature.
ANDREU-BARRACHINA, Ll. (Coord.). (2013).L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Barcelona:UOC.
BIGAS, M., CORREIG, M. (2000). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis.
BRUNER, J. (1985). La parla dels infants. Vic: EUMO.
FERREIRO, E.,& TEBEROSKY, A. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.
FIDALGO, R., & GARCÍA, J. N. (2008). El desarrollo de la competencia escrita a través de una enseñanza metacognitiva de la escritura. Cultura y Educación, 20(3), 325-346.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d'Ensenyament (2003). L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.
GRAHAM, S. & PERIN, D. (2007). Writing next: effective strategies to improve writing of adolescents in middle and high schools. Nova York: Carnegie Corporation.
GRAHAM, S., MACARTHUR, C. A., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2013). Best practices in writing instruction, 2nd editon. Guilford Press.
HARRIS, S., GRAHAM., MASON, L., FRIEDLANDER, B. (2008). Powerful writing strategies for all students. Paul H. Brookes Publishing.
LIMPO, T., OLIVE, T. (2021). Executive Functions and Writing. Oxford University Press.
MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2006). Handbook of writing research. 1st Edition. Nova York:Guilford Press.
MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2016). Handbook of writing research. 2nd Edition. Nova York:Guilford Press.
PALOU, J. et al. (2005). La llengua oral a l'escola: 10 experiències didàctiques. Barcelona: Graó.
RUIZ BIKANDI, U. (2000). Enseñar la lengua oral. dins Didáctica de la segunda lengua en Educación Infantil y Primaria, U. Ruiz Bikandi (ed.). Madrid: Síntesis.
SÁNCHEZ CANO, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Lleida: Pagès Editors.
SÁNCHEZ CANO, M. (coord.) (2009). La conversa en petits grups a l'aula. Barcelona: Graó.
SNOWLING, M. J., & HULME, C. (Eds.). (2005). The science of reading: A handbook. Oxford: Blackwell Publishing.
TOLCHINSKY, L. (1993). Aprendizaje del lenguaje escrito. Procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Barcelona: Anthropos.
TOLCHINSKY, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Psychology Press.
TOUGH, J. (1987).: El lenguaje oral en la escuela. Madrid : Visor /MEC.
No aplicable
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 111 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 112 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 113 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 114 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |