Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500260 Educació social | OT | 3 |
2500260 Educació social | OT | 4 |
2500261 Pedagogia | OT | 4 |
2500798 Educació Primària | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Es recomana tenir aprovada l'assignatura "El procés d'ensenyament aprenentatge" (GPE-GES) o "Didàctica i desenvolupament curricular" (GEP).
Les estratègies didàctiques per a la formació de persones adultes s'emmarquen dins un procés més general que s'ubica específicament en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge; determinant, des de la didàctica diferencial, els eixos d'actuació en programes de formació continua.
Els objectius fitxats són els següents:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat presencial en gran grup. Pràctiques, activitats i puntualment classe magistral. | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 25, 26, 28, 29, 30, 31, 32 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball supervisat. Elaboració en grup de pràctiques i altres activitats | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 28, 29, 30, 31, 32 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom. Lectura de documents, recerca d'informació, estudi i preparació de proves d'avaluació, etc. | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 21, 23, 25, 26, 27, 31, 32 |
El plantejament metodològic de l’assignatura parteix de centrar l’activitat del procés en l’aprenentatge de l’alumnat. Per tal de permetre l’assoliment d’aquest principi, l’alumnat haurà de ser responsable, actiu i autònom en tot el procés, essent missió del professorat ajudar-lo i guiar-lo en aquesta tasca.
El professorat:
Tot això haurà de facilitar la imprescindible implicació i participació activa per part de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. En aquest context, les tutories esdevenen una part fonamental de la metodologia de treball.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Altres activitats individuals d'aula (avaluacions dels grups, instruments d'avaluació, autovaluació reflexiva, etc.). | 15% | 0 | 0 | 1, 5, 10, 11, 14, 15, 18, 23, 25, 26, 27, 28, 31, 32 |
Disseny i desenvolupament d'una acció formativa per a persones adultes (treball grupal). | 50% (30% disseny + 20% desenvolupament) | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 31, 32 |
Examen teòric escrit o creació d'un mapa conceptual crític de les lectures obligatories (opció segons criteri docent) (individual) | 35% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 21 |
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
L'avaluació es realitzarà al llarg de tota l'assignatura, mitjançant les activitats que es mostren en la graella d'activitats d'avaluació.
Si es el cas (segons elecció del professorat), l'examen individual es realitzarà en el tram final de l’assignatura (24/I/25). Si és necessari i si s’ha fet la prova ordinària, posteriorment es podrà realitzar l'examen de recuperació (7/II/25). La nota de l’examen de recuperació serà com a màxim un 5.
Si es el cas (segons elecció del professorat), els “mapes conceptuals crítics” es lliuraran la segona setmana de novembre, en cas de ser necessari, podran ser modificats i refets un sol cop (evidentment només si s'ha fet la tasca ordinària). La recuperació és lliurarà el dia indicat en el cronograma de l'examen ordinari i la nota màxima de recuperació serà un 5.
La tasca/bloc “Disseny d’una acció formativa per a persones adultes” s’haurà d’orientar a un col·lectiu concret (podent-se considerar variables com el gènere, edat, condicionants socials-laborals-culturals, necessitats educatives específiques, etc.), és lliurarà el mes de Desembre (abans de vacances). En cas de ser necessari, pot ser modificada i refeta un sol cop (evidentment només si s'ha lliurat la pràctica ordinària), i es lliurarà el dia de l'examen ordinari o el dia de l'examen de recuperació indicats al cronograma. La nota màxima de recuperació serà un 5.
Els blocs/tasques “desenvolupament d’una acció formativa per a persones adultes” a l’aula i “altres activitats d’aula (avaluacions dels grups, instruments d'avaluació, autovaluació reflexiva, etc.)” es desenvoluparan durant tot el cursiNO són recuperables.
Per poder superar l'assignatura s'han d'aprovar (mínim un 5) per separat cada un dels 4 blocs d'activitats avaluatives que estructuren l'assignatura (disseny acció formativa, desenvolupament accióformativa, altres activitats, examen/mapes conceptuals crítics).
Durant tota l’assignatura es tindrà en compte per l’avaluació de l’alumnat la seva implicació, participació, col·laboració,... en les activitats proposades, en el transcurs de les sessions, amb el grup de companys/es, etc..
De la mateixa manera, per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció (oral i escrita), ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics, i utilitzar correctament les fonts, notes, citacions textuals, referències bibliogràfiques, etc. seguint la normativa APA . Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
L'assistència a classe és obligatòria. L’alumnat ha d'assolir un mínim d’un 80% global d’assistència i un 100% als blocs/tasques “desenvolupament d’una acció formativa per a persones adultes” i “altres activitats" per poder ser avaluat, en cas contrari es considerarà com a “no avaluable”.
La no realització, presentació, etc. de les activitats assignades es considerarà com a “no avaluable”, amb les conseqüències que això impliqui a la nota final de l’assignatura.
El termini màxim per facilitar feedback/qualificacions de les activitats avaluatives serà de 20 dies hàbils segons el calendari acadèmic.
La copia o plagi en els treballs, practiques, activitats, exàmens, etc. es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura (tant si és un treball/prova individual o grupal, en aquest darrer cas tots els membres del grup tindran un 0), perdent la possibilitat de recuperació.
Álvarez Rojo, V. (2002). (Coord.) Diseño y evaluación de programas. Madrid: Eos Universitaria,
Barrera-Corominas, A. y Suarez, C.I. (2015). La educación de personas adultas, en J. Gairín (Coord.). Manual integrado de acción tutorial. Cartago, Costa Rica: Editorial Tecnológica de Costa Rica (pp. 27-64). Disponible en: https://ddd.uab.cat/record/143647
Bernal, A. (Coord) (2019). Formación continua. Madrid: Síntesis.
Benet, N. (1979). Estilos de enseñanza y progreso de los alumnos. Madrid: Morata.
Bolívar, A. (2008). Didáctica y Currículum: de la modernidad a la postmodernidad. Málaga: Ediciones Aljibe.
Brevis, M., Mas, O. y Ruiz, C. (2022). Práctica docente reflexiva como estrategia para el fomento de las innovaciones en los centros escolares. Logos: Revista de Lingüística, Filosofía y Literatura, 32(2), 269-287. https://doi.org/10.15443/rl3216
Briasco, I. (2009). Hacia una didáctica inclusiva en la educación de adultos. Decisio, 23, 67-72.
Cabero, J. (1990). Análisis de medios de enseñanza. Sevilla: Alfar
Cabrera, F. (2000). Evaluación de la formación. Madrid: Editorial Síntesis.
Chehaybar y Kuri, E. (2012). Técnicas para el aprendizaje grupal : grupos numerosos. México : UNAM - Instituto de Investigaciones sobre La Universidad y la Educación.
Díaz, F. y Hernández, G. (2002). Estrategias docentes para un aprendizaje significativo. Una visión constructivista. México: Mc Graw Hill.
Duran, D.; Flores, M.; Mas Torelló, O.; Sanahuja, J.Ma. (2019). Docencia compartida en la formación inicial del profesorado: potencialidades y dificultades según los estudiantes y los profesores. Revista d'Innovació i Recerca en Educació (REIRE), 12(2), 1-11.
Fernández, T. y Ponce, L. (2016). Elaboración, gestión y evaluación de proyectos sociales (vol 2). Madrid: Pirámide.
Fernández, T. y Ponce, L. (2016). Planificación y actuación estratégica de proyectos sociales. Intervención social y programación (vol 1). Madrid: Pirámide.
Ferrández, A., Gairín, J. y Tejada, J. (1990). El proceso de aprendizaje en el adulto. Madrid: Diagrama.
Ferrández, A. y Puente, J.M. (Dres.) (1992). Educación de personas adultas (volumen 1 y 2). Madrid: Diagrama
Gairín, J. (1997). La planificación y el desarrollo de planes, en J. Gairín y A. Ferrández (Coords.) Planificación y gestión de instituciones de formación (pp. 151-201) Barcelona: Praxis.
Gairín, J. (Coord.) (2015). Manual integrado de acción tutorial. Cartago, Costa Rica: Editorial Tecnológica de Costa Rica.
Gijón, J. (coord.) (2016). Formación por competencias y competencias para la formación. Perspectivas desde la investigación. Madrid: Editorial Síntesis.
Gimeno Sacristán, J. y Perez Gómez, A. (1989). La enseñanza. Su teoría y su práctica. Madrid: Akal.
Gimeno Sacristán, J. y Perez Gómez, A. (1992). Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata.
Gimeno, J. (2001). Educar y convivir en la cultura global: las exigencias de la ciudadanía. Madrid: Morata.
Imbernón, F. (2016). Diseño, desarrollo y evaluación de procesos de formación. Madrid: Síntesis.
Jurado, P. (2006). Condicionamientos en el proceso de enseñanza-aprendizaje, en J. Tejada y V. Giménez (Eds.), Formación de formadores. Escenario Aula (pp. 647-701). Madrid: Thomson-Paraninfo.
Leirman, W. et al. (1991). La educación de adultos como proceso. Madrid: Editorial Popular.
Letelier, M.E. (2009). La Evaluación de Aprendizajes de Personas Jóvenes y Adultas. Revista Iberoamericana de Evaluación Educativa, 2(1), 147-161.
López-Barajas, E. y Sarrate, M.L. (coord.) (2002). La educación de personas adultas. Reto de nuestro tiempo. Madrid: Dykinson.
Marland, M. (1982): El arte de enseñar. Madrid: Morata.
Mas, O. (2007). Las necesidades formativas de las personas mayores de 50 años. Revista Iberoamericana de Educación, 44(1), 1-15.
Mas, O., Espona, B., Quesada, C. y García, N. (2012). La Formació als Centres de Treball als Cicles Formatius de Formació Professional. Tendències de desenvolupament i factors d’èxit per l’eficàcia. Temps Educació, 44, 279-298.
Mas, O., Olmos, P. y Salvà, F. (2017). Programas de formación profesional de nivel 1 (PFI): un estudio de caso desde la perspectiva docente. Qurriculum, 30, 103-124.
Mas, Òscar; Olmos, P.; Paris, G.; Sanahuja, J.Ma. (2018). Desarrollo y evaluación de la competencia "trabajo en equipo". Una experiencia con alumnado de la Facultad de Ciencias de la Educación de la UAB. Revista CIDUI, 4, 1-13.
Medina, A. y de la Herrán, A. (coords.) (2023). Futuro de la Didáctica General Barcelona: Ediciones OCTAEDRO.
Merino, J.V. (2000). Programas de animación sociocultural. Tres instrumentos para su diseño y evaluación. Madrid: Narcea
Mena, B. (2006). El diseño curricular de la educación de personas adultas ante el nuevo reto educativo. Un acercamiento didáctico desde una perspectiva tecnológica. Aula, 8, 153-175.
Mora, D. (2002). Educación de adultos y didáctica universitaria en un sistema de educación a distancia. Revista Educación, 26(2), 159-167. Disponible en https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/educacion/article/view/2912
Moral, C. (2019). Competencias para el diseño y desarrollo de experiencias de aprendizaje en la formación del profesorado. Madrid: Síntesis.
Navarro, R. (Coord.) (2007). Didáctica y Currículum para el desarrollo de competencias. Madrid: Dykinson.
Olmos, P. y Mas, O. (2013). Youth, academic failure and second chance training programmes. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía (REOP), 24(1), 78-93.
Olmos P. y Mas, O. (2019). Building Up a VET System: Formal VET, en F. Marhuenda (Ed), The School-Based Vocational Education and Training System in Spain. Achievements and controversies (pp. 21-40). Singapur: Springer.
Olmos P., Mas, O. y Salvà, F. (2020). Perfiles de desconexión educativa: una aproximación multidimensional en la Formación Profesional Básica. Revista de Educación, 389, 67-91.
Perez Serrano, G. (2002). Elaboración de proyectos sociales: casos prácticos. Madrid: Narcea.
Pimienta, J.H. (2012). Estrategias de enseñanza-aprendizaje. Docencia universitaria basada en competencias. México: Pearson
Sepúlveda, F. y Rajadell, N. (Eds.) (2001). Didáctica General para Psicopedagogos. Madrid: UNED.
Tejada, J. (2001). La planificación del proceso enseñanza-aprendizaje, en F. Sepúlveda y N. Rajadell (Coords.) Didáctica general para psicopedagogos (pp. 233-279). Madrid: UNED.
Tejada, J. (coord) (2022). Evaluación de aprendizajes en educación superior: De la teoría a la práctica. Editorial Aula Magna.
Tejada, J. y Giménez, V. (Coords.) (2007). Formación de Formadores. Escenario aula. Madrid: Thomson-Paraninfo.
No s'utilitza cap programari específic
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 4 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |