Logo UAB

Educació i contextos educatius

Codi: 101644 Crèdits: 12
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500260 Educació social FB 1
2500261 Pedagogia FB 1
2500797 Educació Infantil FB 1
2500798 Educació Primària FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Ricard Benito Perez
Correu electrònic:
ricard.benito@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És aconsellable acostumar-se a llegir i analitzar articles educatius, així com les notícies relacionades amb l'àmbit educatiu que apareixen a la premsa nacional i internacional.

 


Objectius

L'assignatura aborda el fenomen educatiu dins la societat actual i com aquest pot contribuir a generar una societat més justa. Des dels contexts sociologic, politic i institucional de l'educació, mostra la rellevància d'aquesta en el desenvolupament individual i col·lectiu de les persones i grups, tot identificant, a grans trets, algunes de les limitacions més rellevants inherents al món de l'educació avui des de la perspectiva de la justicia social y els drets humans.

Considera els marcs socials, polítics i institucionals com a referents generals on s'emmarca l'actuació dels agents que intervenen en un territori, aula o altre espai educatiu. 

L'assignatura també contribueix a l'orientació educativa de l'alumnat de primer any a la facultat de Ciències de l'Educació, en presentar els possibles àmbits d'intervenció dels diferents professionals de l'educació i els contextos en què la seva actuació es desenvolupa. En aquest sentit, també té una clara funció propedèutica per cursos posteriors.


Alguns dels objectius formatius són:

Comprendre l'educació com un fenòmen en el que incideixen múltiples contextos (social, polític i institucional);
Desenvolupar pensament crític sobre els fenòmens educatius així com el desenvolupament de la perspectiva de gènere en l'educació;
Relacionar realitats educatives concretes amb decisions i opcions socioeducatives;
Identificar les dimensions socials i polítiques que emmarquen l'activitat pedagògica.


Competències

    Educació social
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics. 
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere. 
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental. 
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
  • Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat. 
  • Liderar processos socioeducatius per crear un bon clima de treball, promoure el treball cooperatius i la comunicació oberta i igualitària.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
  • Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació per aprendre, comunicar-se i col·laborar en contextos educatius.
    Pedagogia
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Administrar i gestionar centres, institucions, serveis i recursos educatius i formatius.
  • Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el seu exercici i desenvolupament professional.
  • Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i formatives i la seva incidència en la formació integral.
  • Desenvolupar estratègies i tècniques de dinamització de grups per promoure la participació i l'aprenentatge en situacions formatives i educatives.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i col·laborar en contextos educatius i formatius.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
    Educació Infantil
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Adquirir recursos per afavorir la integració educativa d'estudiants amb dificultats.
  • Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Conèixer experiències internacionals i exemples de pràctiques innovadores en Educació Infantil.
  • Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i educació en el context familiar.
  • Demostrar que comprèn la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació infantil i als seus professionals.
  • Demostrar que coneix l'evolució de les escoles d'Educació Infantil i altres serveis d'atenció a la primera infància així com la diversitat d'accions que comprenen el seu funcionament.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.
  • Situar l'escola infantil en el sistema educatiu espanyol, en el context europeu i en l'internacional.
    Educació Primària
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
  • Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.
  • Assumir la dimensió educadora de la funció docent i fomentar l'educació democràtica per una ciutadania activa.
  • Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació primària i als seus professionals.
  • Conèixer els fonaments de l'educació primària
  • Conèixer i abordar situacions escolars en contextos multiculturals.
  • Conèixer i aplicar experiències innovadores en educació primària.
  • Conèixer i aplicar metodologies i tècniques bàsiques d'investigació educativa i ser capaç de dissenyar projectes d'innovació identificant indicadors d'avaluació.
  • Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i educació en el context familiar.
  • Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu en el nostre país i els condicionants polítics i legislatius de l'activitat educativa.
  • Conèixer l'organització de les escoles d'educació primària i la diversitat d'accions que comprèn el seu funcionament.
  • Conèixer les àrees curricular de l'Educació Primària, la relació interdisciplinar entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn als procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dissenyar, planificar i avaluar l'activitat docent i l'aprenentatge a l'aula.
  • Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions i l'elaboració d'informes.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Mantenir una relació crítica i autònoma respecte els sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
  • Participar en la definició del projecte educatiu i en l'activitat general del centre tenint en compte criteris de gestió de qualitat.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.

Resultats d'aprenentatge

  1. Accedir a una informació bàsica i contextual de les principals aportacions pedagògiques teòriques i pràctiques que incideixen en la professió docent.
  2. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  3. Analitzar críticament i autònomament les principals formulacions i pràctiques pedagògiques en l'actualitat tot sent capaç d'argumentar l'assumpció de criteris propis.
  4. Analitzar críticament la realitat escolar i específicament d'aula per tal de proposar àmbits de millora.
  5. Analitzar críticament, tot destriant el fonamental de l'accessori, innovacions en l'àmbit de l'educació primària
  6. Analitzar els condicionants contextuals que porten a la justificació de les innovacions en els contextos escolars.
  7. Analitzar els processos didàctics a l'aula i fora de l'aula.
  8. Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten a l'educació: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles.
  9. Analitzar les característiques d'una acció tutorial de qualitat.
  10. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  11. Analitzar necessitats individuals i socials dels grups.
  12. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  13. Analitzar, contextualment i pedagògicament, projectes educatius i informes d'avaluació nacionals i internacionals que versin sobre l'educació infantil i primària i que ajuden a prendre decisions en l'àmbit de la política educativa.
  14. Aprofundir en el coneixement de determinats autors i moviments pedagògics que han tingut una especial rellevància en el pensament i la pràctica educativa en el nostre país.
  15. Avaluar l'activitat docent a l'aula, integrant processos d'autoavaluació.
  16. Comprendre els principals corrents del pensament contemporani d'influència educativa i la seva repercussió en les etapes educatives d'infantil i primària.
  17. Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  18. Comprendre els referents teòrics i legals de les institucions educatives i demostrar un coneixement de la diversitat d''accions que composen el seu funcionament.
  19. Comprendre l'evolució històrica dels principals corrents del pensament pedagògic a partir dels diversos contextos canviants que incideixen en la docència.
  20. Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i analitzar i valorar la incidència dels referents històrics, culturals, polítics i ambientals en les situacions i propostes educatives i formatives.
  21. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  22. Conèixer el plantejament avaluatiu, i concretament els criteris d'avaluació a l'educació primària.
  23. Conèixer els processos d'interacció i comunicació per abordar l'anàlisi de camp mitjançant metodologia observacional, utilitzant tecnologies de la informació, documentació i audiovisuals.
  24. Conèixer experiències internacionals i exemples de pràctiques innovadores en educació per analitzar la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.
  25. Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
  26. Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu espanyol situant-lo en el context europeu així com la legislació que el regula.
  27. Conèixer les tecnologies de la informació i de la comunicació, la seva evolució i les seves implicacions educatives.
  28. Desenvolupar un treball col·laboratiu, en equip, com a pas previ per al treball en xarxa.
  29. Dissenyar estratègies didàctiques d'acord amb les necessitats i característiques diverses dels grups.
  30. Dissenyar i aplicar dispositius d'avaluació inicial.
  31. Dissenyar i desenvolupar l'avaluació de l'aprenentatge discent.
  32. Dissenyar processos d'acció tutorial d'acord amb l'anàlisi de les necessitats dels estudiants.
  33. Elaborar projectes d'innovació aplicant la seqüència de programació adequada segons el paradigma o l'enfoc de referència.
  34. Emprar metodologies i tècniques adients per a la planificació de projectes d'innovació.
  35. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  36. Expressar-se i utilitzar els llenguatges corporal, musical i audiovisual per discernir selectivament la informació audiovisual que contribueix a l'educació, a la formació cívica i a la riquesa cultural.
  37. Identificar els principals canvis que en l'actualitat incideixen sobre la pràctica educativa i l'exercici professional docent.
  38. Identificar les competències socioemocionals que intervenen en les interaccions individuals i grupals, analitzar i identificar les dinàmiques de grup, per aplicar estratègies per a la dinamització de grups, adquirir habilitats socials en contextos educatius i saber treballar en equips amb altres professionals.
  39. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  40. Identificar les àrees curricular a l'etapa de primària.
  41. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  42. Identificar àrees i àmbits d'innovació en el context escolar.
  43. Introduir-se en el coneixement dels principals moviments pedagògics internacionals i, especialment europeus, que han influït en la teoria i pràctiques pedagògiques contemporànies d'incidència en l'escola infantil i primària.
  44. Observar i descriure les principals limitacions però també possibilitats dels actuals projectes i pràctiques educatives de diferents centres i professionals de la docència.
  45. Planificar accions d'ensenyament -aprenentatge que permetin atendre a la diversitat de l'aula.
  46. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  47. Proposar projectes d'innovació concrets per a les aules d'educació primària tenint en compte les possibilitats del context.
  48. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  49. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  50. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  51. Proposar àmbits de millora en les aules d'educació primària segons les possibilitats del context i a partir de principis científics.
  52. Reconèixer el valor social de l'educació i el valor de la diversitat per adquirir recursos que afavoreixin la integració educativa i l'actuació en contextos multiculturals.
  53. Redactar projectes d'innovació tenint en compte les característiques tècniques d'aquests.
  54. Relacionar innovació, investigació i desenvolupament professional.
  55. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  56. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  57. Vincular la innovació com element de desenvolupament professional.

Continguts

A) PERSPECTIVA MACRO DE LA SOCIETAT

1. La societat i el canvi social

1.1 Individu i societat

1.2 Canvi social i canvis en les formes de socialització

2. Grups socials, exclusió i integració socials

2.1 Estratificació social, mobilitat i pobresa

2.2 L'ètnia i el gènere com a eixos de desigualtat social

3. Família

3.1 Evolució i transformació de la composició i funcionament familiars

3.2 Canvis en els estils de socialització familiars

4. Grup d'iguals

4.1 Dinàmiques de pertinença i identitat dins del grup d'iguals

4.2 Grup d'iguals com a mediador dels altres agents de socialització

5. Televisió i altres pantalles

5.1 Ús que adolescents i infants fan de les diverses pantalles, xarxes socials i internet

5.2 Anàlisi del missatge i del seu impacte sobre valors i comportaments

6. Espais de socialització en el temps lliure

6.1 Evolució del concepte, quantitat i usos del temps lliure

6.2 Canvis culturals en la societat de l'oci i el consum de masses

B) PERSPECTIVA MACRO DE L'EDUCACIÓ: TEORIA I POLÍTIQUES EDUCATIVES

1. Drets humans i dret a l'educació.

1.1. Dret a l'educació i els seus indicadors. Referents internacionals i la societat actual.

1.2. Els drets de les persones subalternes. 

1.3. Els drets dels infants.

2. Polítiques educatives i legislació actual.

2.1 Marc de la política i legislació educativa actual

2.2 Ideologia i polítiques educatives. Models actuals en context internacional

2.3. Polítiques d'igualtat de gènere i d'inclusió

3. Desigualtats educatives

3.1 Diversitat en el sistema educatiu.

3.3 Desigualtats educatives i socials amb perspectiva intersecional (gènere, ètnia, classe social, diversitat funcional, etc.)

3.4. Inclusió educativa i la pedagogia de bell hooks.

4. Agents educatius: entorn

4.1. Cultura adulto-cèntrica i patriarcal i educació.

4.2. Territori, xarxes i educació

4.3. Família i institució educativa.

5. Agents educatius: els professionals de l'educació.

5.1 Les persones professionals de l'educació: rol, funcions i competències

5.2 Funció de la persona educadora: reproduir o crear?

5.3 Perspectiva de gènere en la formació de les persones educadores.

6. La formació al llarg de la vida

6.1 La formació al llarg de la vida en la societat actual.

6.2 La formació al llarg de la vida en perspectiva internacional

6.3 Models de formació al llarg de la vida

C) PERSPECTIVA MESO I MICRO DE L'EDUCACIÓ: EL CONTEXT INSTITUCIONAL

1. Lesorganitzacions educatives

1.1 Les organitzacions com a estructures de i per la societat.

1.2 Naturalesa de les organitzacions

1.3 Components de les organitzacions

2. Tipologia de les organitzacions educatives

2.1 Criteris de classificació i tipus d'organitzacions

2.2 Característiques de les organitzacions d'educació formal

2.3 Característiques de les organitzacions d'educació no formal

3. Autonomia institucional i les seves implicacions a nivell institucional

3.1 Descentralització, desconcentració i autonomia institucional

3.2 Formats i tipus d'autonomia institucional

3.3 Implicacions de l'autonomia institucional

4. Institucions educatives i l'entorn

4.1 Institucions educatives i el context mediat

4.2 Les institucions educatives i l'entorn

4.3 L'implicació i participació de les institucions educatives en l'entorn

5. Les institucions educatives com comunitats formatives

5.1 Les comunitats educatives com comunitats socials

5.2 Les comunitats d'aprenentatge

5.3 El centre educatiu com a comunitat formativa

6. Les institucions educatives com espai d'intervenció

6.1 L'espai d'intervenció pedagògica: components

6.2 Organització de l'espai d'intervenció

6.3 La relació pedagògica en el camp d'intervenció

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Projecte ABI (Aprenentatge Basat en la Indagació) . Treball en grup realitzat al llarg de tota l'assignatura. Presentació d'article i Presentació Oral de resultats. 2 0,08 24, 26, 25, 20, 18
Projecte ABI (Aprenentatge Basat en la Indagació)- treball en grup construït al llarg del desenvolupament de l'assignatura, des d'una perspectiva transdisciplinar. 8 0,32 17, 20, 18
Seminari de treball relacionat amb el projecte ABI 2 0,08 18
Seminaris vinculats al GG- Espais de treball grup reduïts (1/3 part gran grup) supervisat pel professorat on mitjançant anàlisi de documents, resolució de casos o activitats diverses s'aprofundeix en les temàtiques treballades en el gran grup. 18 0,72 17, 18
Sessions de GG - Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants. 45 1,8 25, 17
Tres sortides de camp en grups reduïts (1/3 part del gran grup) a institucions relacionades amb diferents àmbits educatius 15 0,6 52, 17
Tipus: Supervisades      
Tutories i seguiment de les activitats proposades 50 2 52, 26
Tipus: Autònomes      
Lectura dels textos recomenats, activitats de cada bloc, preparació sortides de camp, seminaris transversals 150 6 24, 52, 26, 25, 17, 20, 18

El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal com es mostra en el quadre.



 

planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra en el quadre.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen Bloc A 20% 2 0,08 1, 12, 9, 6, 7, 10, 13, 21, 55, 8, 4, 2, 5, 3, 30, 29, 32, 15, 43, 35, 36, 14, 39, 42, 40, 37, 38, 24, 23, 57, 44, 45, 46, 48, 49, 51, 52, 27, 22, 26, 25, 19, 16, 20, 18, 56
Examen Bloc B 20 % 2 0,08 12, 9, 7, 10, 55, 4, 2, 3, 29, 32, 15, 35, 39, 40, 37, 24, 23, 57, 44, 45, 48, 49, 51, 52, 22, 26, 25, 19, 20, 18, 56
Examen Bloc C 20% 2 0,08 9, 7, 4, 3, 31, 29, 32, 53, 15, 42, 40, 37, 24, 23, 57, 44, 45, 50, 51, 52, 22, 26, 25, 19, 20, 18, 56
Projecte ABI en grup 25% 3 0,12 11, 6, 7, 10, 13, 55, 8, 5, 3, 30, 31, 29, 32, 28, 33, 53, 15, 43, 36, 41, 39, 40, 37, 38, 24, 57, 44, 45, 46, 49, 51, 47, 52, 54, 27, 22, 26, 25, 19, 17, 20, 18, 34
Treball Complementari (bloc A 5%, bloc B 5% i bloc C 5%) 15 % 1 0,04 10, 21, 55, 32, 15, 41, 39, 40, 24, 23, 45, 46, 48, 49, 52, 22, 26, 25, 17, 20, 18

mostren en la graella que hi ha a continuació. L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és
obligatòria. Es portarà un control de totes les sessions de seminari i de les sortides de camp, l'estudiant que
no acrediti haver assistit un mínim d'un 80% en aquestes activitats no podrà aprovar l'assignatura i es
considerarà no presentat.

1. AVALUACIÓ CONTINUADA

Al final de cada bloc de contingut, es realitzarà un examen escrit individual que inclourà aspectes treballats durant les sessions presencials, els seminaris, les sortides i les lectures obligatòries. Així mateix, durant el curs hi haurà diferents lliuraments d'evidències avaluatives individuals o grupals. La data de cada lliurament es comunicarà al principi de cada bloc de contingut i estarà disponible al campus virtual.


- L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant els exàmens i les activitats individuals i grupals que es mostren a la graella.

- Per poder aprovar l'assignatura és necessari aprovar els tres exàmens amb una nota mínima de 5 sobre 10. Aquestes són les dates dels examens:

Grup 1 Pedagogia: Bloc A (20/11/2024), Bloc B  (19/02/25) i Bloc C (7/05/25) 

Grup 2 Educació Social: Bloc A (14/11/2024), Bloc B  (13/12/24) i Bloc C (24/04/25) 

Grup 21 Educació Primària: Bloc A (22/11/2024), Bloc B  (28/02/25) i Bloc C (09/05/25) 

Grup 31 Educació Primària: Bloc A (22/11/2024), Bloc B  (28/02/25) i Bloc C (09/05/25) 

Grup 41 Educació Primària: Bloc A (22/11/2024), Bloc B  (28/02/25) i Bloc C (09/05/25)   

Grup 61 Educació Infantil: Bloc A (22/11/2024), Bloc B  (28/02/25) i Bloc C (09/05/25) 

Grup 62 Educació Infantil: Bloc A (22/11/2024), Bloc B  (28/02/25) i Bloc C (09/05/25) 

Grup 71 Educació Primària: Bloc A (20/11/2024), Bloc B  (19/02/25) i Bloc C (7/05/25) 

 

- L'alumnat que no assoleixi 5 en alguna de les activitats d'avaluació tindrà dret a accedir a la recuperació.

- L'examen de recuperació es farà al final de curs. Aquestes són les dates de l'examen de recuperació:

Grup 1 Pedagogia: Examen de recuperació (4/06/25)

Grup 2 Educació Social: Examen de recuperació (29/05/25)

Grup 21 Educació Primària: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 31 Educació Primària: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 41 Educació Primària: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 61 Educació Infantil: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 62 Educació Infantil: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 71 Educació Primària: Examen de recuperació (4/06/25)

 

QUALIFICACIONS

Les qualificacions de cadascuna de les evidències avaluatives es faran públiques al campus virtual en els 20 dies hàbils següents al seu lliurament.

L'estudiant que vulgui podrà revisar la nota notificant la voluntat de revisió al professorat. 

 

2. AVALUACIÓ ÚNICA

 

Evidències d'avaluació: un unic examen de tres parts (seguint els continguts dels tres blocs temàtics) i l'entrega d'un treball individual amb tres parts (seguint els continguts dels tres blocs temàtics). Es penjaran les orientacions en el campus virtual de l'assignatura. Aquestes són les dates de l'avaluació única (en aquesta data es realitza l'exàmen i és també el termini per l'entrega al campus virtual del treball):

Grup 1 Pedagogia: Avaluació única (7/05/25)

Grup 2 Educació Social: Avaluació única (24/04/25)

Grup 21 Educació Primària: Avaluació única (9/05/25) 

Grup 31 Educació Primària: Avaluació única (9/05/25)  

Grup 41 Educació Primària: Avaluació única (9/05/25)  

Grup 61Educació Infantil: Avaluació única (9/05/25)  

Grup 62 Educació Infantil: Avaluació única (9/05/25) 

Grup 71 Educació Primària: Avaluació única (7/05/25)

 

L'exàmen té un pes del 50% en el conjunt de l'assignatura i el treball té un pes del 50%.

Per tal de superar l'assignatura, s'ha d'assolir una nota de 5 sobre 10 en cadascuna de les evidències.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada. Aquestes són les dates de la recuperació:

Grup 1 Pedagogia: Examen de recuperació (4/06/25)

Grup 2 Educació Social: Examen de recuperació (29/05/25)

Grup 21 Educació Primària: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 31 Educació Primària: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 41 Educació Primària: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 61 Educació Infantil: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 62 Educació Infantil: Examen de recuperació (6/06/25)

Grup 71 Educació Primària: Examen de recuperació (4/06/25)

La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.

 


3. ALUMNAT QUE MATRICULA L'ASSIGNATURA PER SEGONA O TERCERA VEGADA:

L'alumnat en segona convocatòria o posterior tenen les següents opcions:

OPCIÓ 1: Acollir-se a l'avaluació continuada realitzant per cada bloc l'examen final de bloc i un treball individual per bloc a determinar pel professorat. 

Obligatori concertar una tutoria amb cada professor a l'inici de cada bloc.

OPCIÓ 2: Acollir-se a l'avaluació única.


ALTRES INFORMACIONS 

Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Independentment de la llengua del grup (català, castellà o anglès) l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i de llegir amb un alt graude comprensió textos extensos i especialitzats.

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en tot el Bloc on se situï el treball. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui va copiar de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos estudiants. Es considera còpia un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un altre. Plagi és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, sigui publicat en paper o en digital. Veure documentació: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

ÈTICA

En aquesta assignatura és imprescindible mostrar una actitud compatible amb la professió educativa. Algunescompetències són: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), llenguatge inclusiu, etc.

És necessari que l'alumnat demostri que és responsable i rigorós en el treball autònom, que participa de forma activa a les classes, mostra pensament crític i unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu, democràtic i on es respecten les diferències.  No es toleraran actituds racistes, sexistes o discriminatòries. 

 


Bibliografia

AAVV. (2002). Mujer y Educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Grao.

ABAD, J. (Coord.). (2017). Aprendre a conviure, aprendre a transformar. Graó.

ACTION AID (2006). Corregir los errores. Puntos de referencias internacionales sobre la alfabetización de adultos. Action Aid.

ALONSO SAÉZ, I. & ARETXE SÁNCHEZ, K. (Eds.). (2019). Educación en el tiempo libre. La inclusión en el centro. Octaedro.

BELZUNEGUI, À.; BRUNET, I.; PASTOR GOSÁLBEZ, I. & VALLS FONAYET, F. (2008). Mestres, escoles i igualtat entre gèneres. Instituto de la Mujer. Publicaciones

BIDDLE,B. & altres (2000). La profesión de enseñar. Paidós.

BONA, C. (2016). Las escuelas que cambian el mundo. Plaza & Janés.

BOOTH, T., & AINSCOW,M. (2002) Index per a la inclusió. ICE Universitat de Barcelona.

CAMPS, V. (2010). Democracia sin ciudadanos. Trotta.

CANTÓN, I. & PINO, M. (Coord.) (2017) Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Alianza Editorial.

CASTELLS, M. (1997). La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. Alianza Editorial

CHOMSKY, N. (2012). La (Des)Educación. Austral.

COBO, R. (2008). Educar en la ciudadanía. Perspectivas feministas. Catarata.

CUADRADO MUÑOZ, F.J. (2019). Evolución y sentido de la autonomía de los centros educativos. Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España, 31, 1-30.

DE LA FUENTE BLANCO, M.G. & MERINO, R. (coord.) (2007). Sociología para la intervención social y educativa. Editorial Complutense.

DELORS,J. (coord.) (1996). La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI.  UNESCO/Santillana.

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5686, de 5 d’agost de 2010. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2010/08/03/102

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5763, de 11 de novembre de 2010. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2010/11/02/155

EUROPEAN COMISSION, EACEA & EURYDICE. (2017). Citizenship Education at School in Europe – 2017. Publications Office of the European Union.

EL HACHMI, N. (2008). L'últim patriarca. Ed. Planeta

FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2017). Más escuela y menos aula. Morata.

FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) (2003): Sociología de la Educación. Pearson Prentice Hall.

FERNÁNDEZ TILVE, Mª. D. & FERNÁNDEZ SUÁREZ, G.F. (2016). La escuela de ayer, hoy y mañana: claves y desafíos. Dykinson, D.L.

FUNES ARTIAGA, J. (2019). Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix. Editorial Eumo: Vic

GAIRÍN, J. & MUÑOZ, J. L. (2013). La organización escolar como campo de estudio e investigación. Revista Anthropos: Huellas del Conocimiento, 238, 11-27.

GAÍRIN, J. (2013).Autonomy and school management in the Spanish context. Paper presentat a la conferència "Le leadership éducatif dans les pays de l'Europe Latine: autonomies, identités, responsabilités". Roma, Desembre, 5-7

GAIRÍN SALLÁN, J. (2020). Autonomia de centres educatius o l’autonomia institucional. Segona part. Revista Forum, 51, 5-10.

GAIRÍN, J. & CASTRO, D. (2021). El contexto organizativo como espacio de intervención. Editorial Síntesis

GARCES, M. (2020). Escola d'aprenents. Galaxia Gutenberg.

HARRIS, J.R. (2003). El mito de la educación. DeBolsillo.

HESSELBEIN, F. et al. (2006). La organización del futuro. Ediciones Deusto.

hooks, b. (1994). Teaching to transgress: education as the practice of freedom. Routledge.

HOLZSCHULER, C. (2016). Cómo organizar Aulas Inclusivas. Propuestas y estrategias para acoger las diferencias. Narcea.

KOROL, CLAUDIA (comp.) Hacia una pedagogía feminista. Géneros y educación popular. El colectivo.

MUÑOZ MORENO, J.L.; RODRÍGUEZ-GÓMEZ, D. & BARRERA-COROMINAS, A. (2013). Herramientas para la mejora de las organizaciones educativas y su relación con el entorno. Perspectiva educacional. 52:1, 97-123. (Disponible a: http://goo.gl/znXl2l)

MUÑOZ, J. L. (2009). La participación de los municipios en la educación. Editorial Popular.

MUÑOZ, J. L. (2012). Ayuntamientos y desarrollo educativo. Editorial Popular.

MUÑOZ, J. L. & COLORADO, S. (2016). Participación, ciudad y educación: los Consejos de Infancia y de Adolescencia. KULTUR Revista Interdisciplinària sobre la Cultura de la Ciutat, Vol. 3, Nº 6, 171-192. http://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/2001

Muñoz, J. L. y Gairín, J. (2022). Diseño y desarrollo de las organizaciones educativas. Madrid: Editorial Dykinson. (en premsa) 

NAVARRO, V. (2002). Bienestar insuficiente, democracia incompleta.Ed Anagrama.

NEVADO, D. (2007). El desarrollo de las organizaciones del siglo XXI: ética, responsabilidad social, gestión de la diversidad y gestión del cambio. Walters Kluwer

NIEMI, H, TOOM, A. & KALLONIEMI, M. (2012). Miracle of Education. Sense Publishers, University of Helsinki.

NOVELLA CÁMARA, A.M. (2009). La participació dels infants a la ciutat des del Consell d'Infants. Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció social i ciutadania. Secretaria d'infància i adolescència. ONU (1948). Declaració dels drets humans.

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5422, de 16 de juliol de 2009. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2009/07/10/12

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. Boletín Oficial del Estado, 106, de 4 de maig de 2006. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/2006/05/03/2

OECD. (2019). Education at a Glance 2019. OECD Publishing

PATEMAN, C. (1988). The sexual contract. Polity Press.

TABERNER, J. (2002). Sociología y Educación. Tecnos.

STOLL, L. & FINK, D. (1999). Para cambiar nuestras escuelas. Reunir la eficiencia y la mejora. Octaedro

SUÁREZ, C. & MUÑOZ, J. L. (2017). El trabajo en red y la cooperación como elementos para la mejora escolar. Propósitos y Representaciones, 5, 1, 349-402. Disponible en: http://revistas.usil.edu.pe/index.php/pyr/article/view/150

TÉBAR CUESTA, F. (2018). Autonomía de los centros educativos (intervención de la Inspección de Educación). Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España, 29, 1-26.

TOMASEVSKI, K. (2004). El asalto a la educación. Intermón/Oxfam

TONUCCI, F. (2015). La Ciudad de los niños. Graó.

Webs: MEC: http://www.mec.es


Programari

En el cas que la docència s'hagi de realitzar en format virtual a conseqüència de mesures sanitàries, es farà servir MICROSOFT TEAMS per les sessions sincròniques i el Campus Virtual UAB (moodle) com principal mitjà de comunicació i d'intercanvi dels materials docents.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 101 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 102 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 103 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 201 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 202 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 203 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 211 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 212 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 213 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 311 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 312 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 313 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 411 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 412 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 413 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 611 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 612 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 613 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 621 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 622 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 623 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 711 Anglès anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 712 Anglès anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 713 Anglès anual tarda
(SEM) Seminaris 101 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 102 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 201 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 202 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 211 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 411 Català anual tarda
(SEM) Seminaris 412 Català anual tarda
(SEM) Seminaris 611 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 612 Català anual matí-mixt
(SEM) Seminaris 621 Català anual tarda
(SEM) Seminaris 622 Català anual tarda
(SEM) Seminaris 711 Anglès anual tarda
(SEM) Seminaris 712 Anglès anual tarda
(TE) Teoria 1 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 21 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 31 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 41 Català anual tarda
(TE) Teoria 61 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 62 Català anual tarda
(TE) Teoria 71 Anglès anual tarda