Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500260 Educació social | OT | 3 |
2500260 Educació social | OT | 4 |
2500261 Pedagogia | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
En aquesta assignatura no hi ha prerequisits.
Aquesta assignatura forma part de les següents mencions:
Al ser una assignatura optativa de les titulacions de Pedagogia i Educació Social, està oberta a l'estudiantat d'ambdues titulacions que la vulguin cursar.
En el marc de la societat actual, cada cop més diversa i plural, es fa necessari que els i les professionals de l'educació tinguin competències que els facilitin claus pedagògiques per donar resposta a les necessitats educatives de col·lectius diversos.
Els objectius formatius a assolir són:
1. Principis de la diversitat
1.1. La inclusió com a marc de referència global
1.2. L’apoderament
1.3. L’autodeterminació
1.4. La participació activa
2. Referents per a l’acció socioeducativa en la diversitat
2.1. Model de la pedagogia social comunitària
2.2. Model socioecològic: enfocament integral
2.3. Model multidimensional de la qualitat de vida
3. L’educació davant el cas concret de la discapacitat
3.1. La nova visió de la discapacitat: Model de discapacitat social
3.2. La priorització d’aprenentatges en el desenvolupament curricular.
4. L’educació davant altres tipus de diversitat
4.1. Aproximacions epistemològiques de diversitat sociocultural: etnocentrisme i alteritat
4.2. La construcció social del gènere
4.3. Marc normatiu i referencial
4.4. Interculturalitat, gènere i cohesió social: elements bàsics per consolidar l’educació intercultural des de la interseccionalitat
4.5. Pràctiques educatives de referència
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions del professorat, presentacions de l'estudiantat i activitats de classe (ex. anàlisi de casos) | 45 | 1,8 | 1, 4, 6, 8, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball no presencial amb pautes i guies | 30 | 1,2 | 6, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball propi de ll'estudiantat | 75 | 3 | 1, 10 |
El procés d'ensenyament-aprenentatge es desenvoluparà a l'aula, contant en tot moment amb l'aportació i implicació de l'estudiantat.
Actvitat Presencial: (45 h)
Activitat Supervisada (30 h):
Activitat Autònoma (75 h):
Activitat Avaluativa (10 h):
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1: Treball pràctic amb temàtica de lliure elecció (escrit i grupal) | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
EV2: Presentació grupal a classe del col·lectiu estudiat (oral i individual) | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16 |
EV3: Prova Escrita (individual) | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 15, 16 |
Dates d'activitats avaluatives:
14/01/25 Prova escrita i 28/01/25 reavaluació. Les presentacions orals seran els dies 22 i 29 d'octubre de 2024.
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats programades.
L’estudiantat ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari la nota final serà de no avaluable. L’assistència a les sessions d’experiències testimonials (31/10/23 i 16/01/24) és obligatòria. Ambdós dies es farà un registre de signatures.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiantat en un màxim de 20 dies mitjançant publicació dels resultats al Campus Virtual. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que la professora té destinades a tutories durant els deu dies posteriors a rebre la qualificació.
Es farà el promig a partir d'una puntuació de 5 en cadascuna de les activitast d'avaluació. S'aprovarà l'assignatura amb una puntuació mínima de 5. Cal presentar totes les evidències d'avaluació per aprovar l'assignatura. A les estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adient de l'assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit, se'ls donarà l'oportunitat de poder superar la matèria realitzant una recuperació final. No es contempla la possibilitat de que la re-avaluació serveixi per pujar nota.
La copia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, implica un zero en tota l'assignatura.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, iunbondomini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
Avaluació única
Aquesta assigantura contempla la modalitat d'avaluació única, que serà individual per totes les activitats. Cal presentar les següents evidències avaluatives el 14/01/25. La reavaluació serà el 28/01/25. Tant per la revisió de la qualificació final, com per la recuperació, s'aplicarà el mateix sistema que per l'avaluació continuada (publicació de qualificacions en un termini màxim de 20 dies, i després tutoria de revisió).
|
Evidència avaluativa |
% de la nota |
|
EV1: Treball de caràcter pràctic amb temàtica de lliure elecció (escrit) |
35% |
EV2: Presentació del col·lectiu (oral) |
20% |
|
EV3:Prova pràctica dels continguts més rellevants (escrit) |
45% |
Bibliografia bàsica
Associació Catalana de Municipis (2016). Els Plans d’Inclusió Social. Concepte i guia d’elaboració, implementació i avaluació. Disponible a: http://www.acm.cat/sites/default/files/manual_uploads/acm/els_plans_dinclusio_social.pdf
Arellano, A. y Peralta, F. (2013). Autodeterminación de las personas con discapacidad intelectual como objetivo educativo y derecho básico: estado de la cuestión. Revista Española de Discapacidad, 1 (1), 97-117. doi: http://dx.doi.org/10.5569/2340- 5104.01.01.05z
Aznar, A. i González Castañón, D. (2012) Evoluciones y resistencias en los procesos de cambio institucinal: desarrollo de un modelo de análisis e intervención. Psicologia, Conocimiento y Sociedad 2(1), 149-169. http://www.redalyc.org/pdf/4758/475847407007.pdf
Becerra, M. T., Lucero, M., i Montanero, M. (2017). ¿Cómo ayudan los compañeros de trabajo a los empleados con discapacidad intelectual? Una experiencia de coaching laboral en empleo con apoyo. Revista Española de Orientación y Psicopedagogia 28(1), 51-71. DOI: 10.5944/reop.vol.28.num.1.2017.19358
Besalú, X. (2016). No som aquí per rendir-nos: La pulsió ètica de la pedagogia. Capellades: Rosa Sensat.
Bronfenbrenner, U. (1987). Ecología del desarrollo humano. Cognición y desarrollo humano. Barcelona: Paidós. http://psicopedagogosrioiv.com.ar/wordpress%20colegio/wp-content/uploads/2017/07/la-ecologia-del-desarrollo-humano-bronfenbrenner-copia.pdf
Caninas, J. i Carbonell, F. (2008). Educació i conflictes interculturals: primun non nocere (Sobre tot no fer mal). Vic i Barcelona: Eumo Editorial i Fundació Jaume Bofill. Disponible a: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/474.pdf
COCEMFE i àrea de desenvolupament social i econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2017). Estratègia metropolitana per al desenvolupament del model social de la discapacitat. Guió d’implantació dels plans d’accessibilitat. https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/6a339d5c-c13e-4ad2-a245-dde4090ccfbb/content/COCEMFE_Estrategia_Metropolitana_Discapacitat.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=1571824
Consell d’Europa (2008). Libro Blanco sobre el diálogo intercultural. Vivir juntos con igual dignidad. Estrasburg. Disponible a: https://www.coe.int/t/dg4/intercultural/Source/
Pub_White_Paper/WhitePaper_ID_SpanishVersion.pdf
DINCAT. Autogestors i autorepresentació. http://www.dincat.cat/ca/autogestors-i-autorepresentació_13139
Echeita, G. i Ainscow, M. (2011). La educación inclusiva como derecho. Marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente. Tejuelo, 12, 26-46. Disponible a: https://mascvuex.unex.es/revistas/index.php/tejuelo/article/view/2497
Essomba, M. A. (2009). Liderar escuelas interculturales e inclusivas: equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. Barcelona: Graó.
European Union Agency for Fundamental Rights (2012). Choice and control: the right to independent living experiences of persons with intellectual disabilities and persons with mental health problems in nine EU Member States. Disponible a: https://fra.europa.eu/en/publication/2010/fundamental-rights-persons-intellectual-disabilities-and-persons-mental-health
Fantova, F. (2016). Políticas sociales: comunidad 4.0. http://fantova.net/?p=1447
Fonseca, J. i Maiztegui-Oñate, C. (2017). Elementos facilitadores y barreras para la participación en proyectos comunitarios: un estudio de caso con población adolescente. Pedagogía Social. Revista interuniversitaria, 29, 157-170. Disponible a: https://recyt.fecyt.es/index.php/PSRI/article/viewFile/54504/33117
Generalitat de Catalunya. Dept. de Benestar Social i Família. (2015). Document marc del programa per al desenvolupament de plans locals per a la inclusió social. Col·lecció eines 19. http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/eines/ei
No hi ha programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 4 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |