Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
L'assignatura no demanda prerequisits acadèmics. Per a cursar-la amb veritable aprofitament, cal disposar d'hàbits de lectura, inquietud intel·lectual i esperit dialògic.
En enllestir l'assignatura, les/els estudiants demostraran:
MÒDUL 1: XINA
MÒDUL 2: JAPÓ
Budisme a Àsia:
Japó:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 52,5 | 2,1 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Debats a classe a partir de textos | 5 | 0,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 50,5 | 2,02 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 14, 18 |
(Nota bene: el mòdul 2 serà impartit en anglès pel prof. Artur Lozano.)
La metodologia de la docència contempla, d’una banda, lliçons on es farà una exposició i explicació general dels apartats del temari. Es facilitaran lectures per a la feina d’ampliació i consolidació de coneixements de l'alumnat. Una proporció de les lectures serà obligatòria, tant per a aconseguir un bon aprofitament de les classes com per a superar amb èxit les proves.
Si s'estima oportú, es farà treball i comentari a les sessions a partir de documentació primària, la lectura de la qual s’haurà de fer individualment.
Per a l’elaboració dels treballs escrits, l’estudiant investigarà fonts acadèmiques i especialitzades, que després haurà de contrastar per, finalment, transmetre encertadament les seves pròpies conclusions.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova sobre els continguts del Mòdul 1 | 30% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 13, 14 |
Prova sobre els continguts del Mòdul 2 | 30% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 13, 14 |
Treball individual escrit | 40% | 38 | 1,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Bibliografia (Xina):
Cheng, Anne (2006) Historia del pensamiento chino. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Feng Youlan (1991) Selected philosophical writings. Beijing: Foreign Languages Press.
Graham, Angus Charles (2012) El Dao en disputa. La argumentación filosófica en la China antigua. Traducción de Daniel Stern; revisión de Flora Botton. México D. F.: Fondo de Cultura Económica.
Maspero, Henri (2000) El taoísmo y las religiones chinas. Valladolid: Editorial Trotta.
Xinzhong Yao (2001) El confucianismo. Madrid: Cambridge University Press.
Bibliografia (Japó):
Asian Philosophy. An International Journal of the Philosophical Traditions of the East. Taylor and Francis.
Barnes, Gina L. (2007): State Formation in Japan: Emergence of a 4th-Century Ruling Elite. London: Routledge.
De Bary, William Theodore (1972). The Buddhist Tradition in India, China & Japan. New York: Vintage Books.
De Bary, William Theodore; Gluck, Carol; Tiedemann, Arthur E. (eds.), Sources of Japanese Tradition—Volume 2: 1600 to 2000. Part One: 1600 to 1868. Abridged, Second edition, vol. 2, part 1, New York: Columbia University Press, 2006.
De Bary, William Theodore; Gluck, Carol; Tiedemann, Arthur E. (eds.), Sources of Japanese Tradition—Volume 2: 1600 to 2000. Part One: 1868 to 2000. Abridged, Second edition, vol. 2, part 2, New York: Columbia University Press, 2006.
De Bary, William Theodore; Keene, Donald; Tanabe, George; Varley, Paul (eds.), Sources of JapaneseTradition—Volume 1: From Earliest Times to 1600, second edition, vol. 1, New York: Columbia University Press, 2002.
González Valles, Jesús (2002) Historia de la filosofía japonesa. Madrid: Tecnos.
Heisig, J. W., Kasulis, T. P., & Maraldo, J. C. (2011): Japanese Philosophy: A Sourcebook. Honolulu: University of Hawai’i Press.
Kasulis, T. P. (2004). Shinto: The Way Home. Honolulu: University of Hawai’i Press.
Naumann, Nelly (1998): Antiguos mitos japoneses. Barcelona: Herder.
Stanford Encyclopedia of Philosophy: <http://plato.stanford.edu>. Metaphysics Research Lab, Center for the Study of Language and Information, Stanford University.
Swanson, P. L. (Paul L., & Chilson, C. (2006). Nanzan guide to Japanese religions. Honolulu: University of Hawai’i Press.
Zavala, Agustín Jacinto (ed) (1995) Textos de la filosofía japonesa moderna / Antología, Vol. I. Zamora: El Colegio de Michoacán.
Zavala, Agustín Jacinto (ed) (1997) La otra filosofía japonesa / Antología, Vol. II. Zamora: El Colegio de Michoacán.
L’assignatura no requereix de programari particular més enllà del que és necessari per a tasques acadèmiques habituals.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |