Logo UAB

Relacions internacionals de l'Àsia Oriental

Codi: 101526 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500244 Estudis d'Àsia Oriental OB 3
2503778 Relacions Internacionals OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Just Castillo Iglesias
Correu electrònic:
just.castillo@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No existeixen prerequisits concrets, però és desitjable que l'alumnat tingui un cert interès per la política internacional de la regió. És recomanable un hàbit de lectura de notícies i articles d'anàlisi des de perspectives diverses. Cal que l’alumnat tingui un domini acceptable de la llengua anglesa (aprox. nivell B2 del MCER), que li permeti seguir adequadament les classes i la comprensió de documents escrits i audiovisuals en aquesta llengua.


Objectius

L'objectiu principal d’aquesta assignatura és que els estudiants puguin interpretar i entendre l’evolució des de l’inici de la Guerra Freda de tots els elements que han configurat la realitat actual de l’Àsia Oriental.

Els estudiants que completin l’assignatura amb èxit seran capaços de:

  • Demostrar el seu coneixement dels paradigmes principals de la disciplina de les Relacions Internacionals.
  • Comprendre el paper que han tingut les principals potències de la regió en la seva configuració actual.
  • Comprendre la naturalesa de les relacions internacionals de la regió, especialment entre la Xina, el Japó, els estats de la península de Corea, i l'actor extern per excel·lència, els Estats Units.
  • Distingir els elements de continuació i de ruptura que existeixen a la regió d'Àsia Oriental durant la Guerra Freda i la postguerra freda.
  • Aplicar aquest coneixement a l’anàlisi dels conflictes entre els països de la regió i de les seves dinàmiques de cooperació.

Competències

    Estudis d'Àsia Oriental
  • Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  • Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  • Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  • Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
  • Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Resoldre situacions de conflicte.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  • Vetllar per la qualitat del propi treball.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar l'estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d'emergència), tant a l'àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Analitzar la societat internacional i la seva estructura, així com entendre'n la rellevància en els problemes de la vida real i la pràctica professional.
  • Aprehendre i analitzar els impactes del procés de globalització als sistemes polítics domèstics, i al comportament dels actors polítics i els ciutadans.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar les diferents eines d'anàlisi del sistema internacional contemporani, i dels seus subsistemes funcionals i regionals o geogràfics.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  2. Analitzar el funcionament dels subsistemes internacionals regionals i funcionals, la seva estructura i dinàmica i les tendències evolutives presumibles.
  3. Analitzar els rols, en clau històrica i comparada, dels diferents actors de les grans àrees regionals.
  4. Analitzar les polítiques i les respostes als impactes de la globalització, establint-ne les diferències i les semblances, en cadascun dels estats dels subsistemes regionals estudiats.
  5. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  6. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
  7. Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
  8. Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  9. Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  10. Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  11. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  12. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  13. Explicar les característiques de cadascun dels subsistemes regionals estudiats, les traces de canvi i de continuïtat en clau històrica i comparada, així com el paper que juguen els diversos actors estatals i no estatals en cada subsistema.
  14. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  15. Identificar les institucions i les organitzacions internacionals rellevants en cada subsistema regional (Orient Mitjà, Àsia oriental, Amèrica Llatina) i analitzar-ne els rols i l'actuació, en funció de l'assignatura.
  16. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  17. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  18. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  19. Resoldre situacions de conflicte.
  20. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  21. Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  22. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
  23. Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
  24. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  25. Vetllar per la qualitat del propi treball.

Continguts

Tema 1. Introducció a l'estudi de les Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental

La disciplina de les Relacions Internacionals i la política internacional.
La configuració del món actual.
El paper de la teoria. Paradigmes principals de la disciplina de les Relacions Internacionals.
Els nivells d’anàlisi en la disciplina. 

Tema 2. La creació de l'ordre bipolar a l'Àsia Oriental

L'ordre regional asiàtic en acabar la Segona Guerra Mundial.
La fundació de la República Popular de la Xina i el seu impacte en l'ordre regional.
L'ocupació del Japó i l’emergència d'un nou actor del sistema regional.
La divisió de la Península de Corea.

Tema 3. L'evolució de la Guerra Freda

El sud-est asiàtic.
La diplomàcia triangular.
La Doctrina Nixon i el seu impacte en l'ordre regional.
El Japó i la inserció en el sistema regional asiàtic.
L'URSS i les principals potències regionals.
Les relacions internacionals de la República Popular de la Xina.
La fi de la guerra freda i la configuració d'un nou ordre internacional.

Tema 4. L’Àsia Oriental avui: conflicte, cooperació i perspectives de futur

La Xina com a Gran Potència i la política exterior xinesa
La “normalització” del Japó com a actor del sistema internacional.
La presència dels Estats Units: la fi de la Pax Americana?
La competició sistèmica entre els Estats Units i la Xina
La Península coreana i la diplomàcia nuclear de Corea del Nord.
L’arquitectura de seguretat de l’Àsia Oriental.
La qüestió de Taiwan.
El paper d'altres actors regionals:Mongòlia, Rússia, països del sud-est asiàtic.
El fenomen del regionalisme i la cooperació regional.
Mirades teòriques sobre el futur de la regió.

*Equip docent definitiu de l'assignatura pendent de concurs.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 50 2 12, 11, 25, 1, 9, 20, 19, 22, 23, 21
Tipus: Supervisades      
Treballs 34 1,36 8, 12, 11, 25, 1, 9, 20, 22, 23, 21
Tipus: Autònomes      
Lectura i estudi 45 1,8 12, 11, 25, 1, 9, 10, 20, 22, 23, 21

Per tal d'assolir els objectius establerts, aquesta assignatura se centra classes teòriques i pràctiques. És important seguir l'ordre de lectures i d'activitats proposades pel professorat perquè aquest material proposa un desenvolupament ordenat i coordinat del temari de l'assignatura, amb l'objectiu de facilitar l'assimilació i la comprensió dels continguts.

  • Lectures
  • Classes
  • Elaboració de treballs
  • Participació en els debats i activitats que es plantegen a classe.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat a classe (en grup) 15% 2 0,08 3, 2, 4, 6, 24, 13, 12, 14, 15, 9, 7, 20, 19, 17, 18, 16, 5, 22, 23, 21
Activitat de desenvolupament, individual o en grup 20% 15 0,6 3, 2, 4, 6, 8, 24, 13, 12, 11, 25, 1, 14, 15, 9, 10, 7, 20, 17, 18, 16, 5, 22, 23, 21
Prova 1 30% 2 0,08 3, 6, 13, 12, 15, 9, 10, 16, 22, 23
Prova 2 35% 2 0,08 3, 6, 13, 12, 11, 25, 1, 15, 9, 10, 16, 22, 23

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.  

L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.  

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.  

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).    

Activitats d’avaluació única  

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:

  • Examen tipus test. L’estudiant haurà de respondre una bateria de preguntes tipus test amb una única opció correcta.Les respostes errònies descomptaran punts. El valor d’aquesta prova és del 35% de la nota final.
  • Prova examen de desenvolupament. L’estudiant haurà de desenvolupar de forma escrita un tema o pregunta a triar entre dues opcions. El valor d’aquesta prova és del 35% de la nota final.
  • Prova oral de comentari o desenvolupament. El professor plantejarà una pregunta oberta relacionada amb els principals reptes geopolítics a què s’enfronta la regió d’Àsia Oriental en l’actualitat. L’estudiant haurà de respondre demostrant un domini adequat dels continguts i dels conceptes i eines propis de la disciplina de les Relacions Internacionals. El valor d’aquesta prova és del 30% de la nota final.

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.

Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html


Bibliografia

Bibliografia de consulta recomanada

  • Baylis, John, Steve Smith, & Patricia Owens, (eds.). The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations. 7th ed. New York: Oxford University Press, 2017.
  • Connors, M. K., Rémy Davison, and Jörn Dosch. The New Global Politics of the Asia-Pacific. London: Routledge, 2018.
  • Li, Xiaobing. The Cold War in East Asia. London: Routledge, 2018.
  • Miller, Alice, & Richard Wich. Becoming Asia: Change and Continuity in Asian International Relations since World War II. Stanford: Stanford University Press, 2011.
  • Yahuda, Michael. The International Politics of the Asia-Pacific. Taylor & Francis Group, 2019.                                                                                         

Bibliografia addicional

  • Acharya, Amitav (2003). «Will Asia's Past Be Its Future?», International Security 28(3): 149-164.
  • Barbé, Esther (2007). Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos.
  • Beeson, Mark, and Stubbs, Richard (2012). Routledge Handbook of Asian Regionalism. London and New York: Routledge.
  • Breslin, S (2010). Handbook of China's international relations. London: Routledge.
  • Buzan, Barry (2010). «China in International Society: Is 'Peaceful Rise' Possible?», Chinese Journal of International Politics 3(1): 5-36.
  • Buzan, Barry (2003). Security architecture in Asia: the interplay of regional and global levels. The Pacific Review, 16(2), 143-173.
  • Feng, Huiyun (2009). «Is China a Revisionist Power?», Chinese Journal of International Politics 2(3): 313-334.
  • Friedberg, Aaron (2004). «Will Europe's Past be Asia's Future?», International Security, 28(3): 149-164
  • Gaddis, J. L (2006). The Cold War: A New History. London: Penguin. 
  • Hook, G. D., Gilson, J., Hughes, C. W., & Dobson, H. Japan's International Relations: Politics, Economics and Security (3rd ed.). London: Routledge, 2012. 
  • Hsiung, J. C (2007). China and Japan at Odds: Deciphering the Perpetual Conflict. New York: Palgrave Macmillan.
  • Ikenberry, G. John; Mastanduno, Michael [eds.] (2003) International Relations Theory and the Asia-Pacific. New York: Columbia University Press.
  • Kang, David (2010). East Asia before the West. Five Centuries of Trade and Tribute. New York: Columbia University Press.
  • Kang, David (2007). «Power, Interests, and Identity in East Asian International Relations, 1300 to 1900», China Rising. Peace, power and order in East Asia, New York: Columbia University Press.
  • Kang, D. C., & Ma, X (2018). Power Transitions: Thucydides Didn’t Live in East Asia. The Washington Quarterly, 41(1), 137-154. doi:10.1080/0163660X.2018.1445905
  • Khandekar, G., & Gaens, B. (eds.). Japan’s Search for Strategic Security Partnerships. London: Taylor & Francis, 2018. 
  • Kissinger, Henry (2001). Diplomacia. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
  • Kissinger, Henry (2012). China. Barcelona: Debate.
  • Lankov, A (2017). Why Nothing Can Really Be Done about North Korea’s Nuclear Program. Asia Policy, 23(1), 104-110.
  • Mearsheimer,John. J(2001). The Tragedy of Great Power Politics. New York: W.W. Norton.
  • Qin, Yaqing (2012). «Cultura y pensamiento global: una teoría china de las relaciones internacionales», Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 100: 67-90.
  • Ramo, Joshua Cooper (2004). The Beijing Consensus. London: The Foreign Policy Centre.
  • Seth, M. J. The Routledge Handbook of Modern Korean History. London: Routledge, 2016.
  • Shambaugh, D., & Yahuda, M. B (2008). International relations of Asia. Rowman & Littlefield Publishers.
  • Wang Hui (2011). The Politics of Imagining Asia. Cambridge: Harvard University Press.
  • Welch, D. A., Soeya, Y., & Tadokoro, M (2011). Japan as a "Normal Country"?: a Nation in Search of its Place in the World. Toronto: University of Toronto Press.

Programari

No es farà ús de cap programari específic. 


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt