Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
La funció d’aquesta assignatura és consolidar la resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius, conceptuals, argumentatius i instructius).
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Realització d'activitats de traducció | 15 | 0,6 | 7, 8, 18, 9, 10 |
Resolució d'exercicis | 37,5 | 1,5 | 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 12, 5, 4, 16, 15, 18, 9, 10, 20 |
Tipus: Supervisades | |||
Debats i activitats de reflexió sobre aspectes rellevants de la traducció | 2,5 | 0,1 | 13, 12, 6 |
Preparació de la autoevaluació | 10 | 0,4 | 1, 3, 2, 17, 7, 19, 11, 5, 4, 6, 16, 15, 9, 10, 14, 20 |
Preparació de tasques relacionades amb la traducció | 2,5 | 0,1 | 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Ampliació de coneixements | 5 | 0,2 | 1, 3, 7, 19, 11, 5, 4, 6, 15, 18, 14, 20 |
Cerca de documentació | 15 | 0,6 | 2, 7, 11, 13, 14 |
Preparació de traduccions i treballs | 40 | 1,6 | 1, 2, 17, 8, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 14 |
Preparación de traduccions i treballs | 15 | 0,6 | 6 |
S’utilitza una metodologia activa amb activitats de diversos tipus. S’utilitzen els instruments del Campus Virtual de la UAB i/ o qualsevol entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge.
Metodologies possibles:
Les activitats didàctiques s’organitzen en tres blocs, segons el grau de autonomia requerit de l’estudiant:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Execució d'activitats de traducció | 70% | 5,5 | 0,22 | 1, 3, 2, 17, 8, 19, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 20 |
Resolució d'exercicis i treballs relacionats amb aspectes rellevants de la traducció | 30% | 2 | 0,08 | 1, 3, 2, 17, 7, 8, 19, 11, 13, 12, 5, 4, 6, 16, 15, 18, 9, 10, 14, 20 |
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. La recuperació consistirà en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
1. Diccionaris monolingües en castellà
Casares, Julio, Diccionario ideológico de la lengua española, Barcelona, Gustavo Gili, 1999.
Diccionario general de la lengua española (DGLE), Barcelona, Biblograf, 1999, 1ª reimpr.
Moliner, María, Diccionario de uso del español, 2 vols., Madrid, Gredos 2007, 3ª ed.
Real Academia Española, Diccionario de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe, 1992, 21ª ed.
Seco, Manuel, Olimpia Andrés y Gabino Ramos, Diccionario del español actual, 2 vols., Madrid, Aguilar, 1999.
2. Diccionaris monolingües en anglès
New Oxford English Dictionary, 20 vols., Oxford, Clarendon Press, 1989.
The New Shorter Oxford Dictionary, 2 vols., Oxford, Clarendon Press, 2007, 6ª ed.
Webster's Third New International Dictionary, Springfield (Mass.), Merriam-Webster, 2002.
3. Diccionaris bilingües
Collins universal inglés. Diccionario bilingüe español-inglés / inglés-español, Barcelona, Grijalbo, 2009, 8ª ed.
Gran diccionario Oxford español-inglés / inglés-español, Madrid, Oxford University Press, 2008, 4ª ed.
Diccionario internacional Simon&Schuster inglés-español español-inglés, Nueva York, MacMillan, 1997, 2ªed.
Gran diccionario Larousse español-inglés English-Spanish, Barcelona, Larousse, 2008, 2ª ed.
4. Gramàtiques i diccionaris de dubtes anglesos
Alexander, L. G., Longman English Grammar, Londres, Longman, 1988.
Collins Cobuild English Grammar, Londres, HarperCollins, 2006, 2ª ed. rev.
Michael Swan, Practical English Usage, Oxford/Nueva York, Oxford University Press, 2005, 3ª ed.
Quirk, Randolph, y Greenbaum, Sidney, A University Grammar of English, Harlow (Essex), Longman, 1993, 28ª reimpr.
Thompson, A. J., y A. V. Martinet, A Practical English Grammar, Oxford, Oxford University Press, 1996, 4ª ed.
5. Gramàtiques, diccionaris, manuals i altres obres de referència en castellà
Agencia Efe, Manual del español urgente, Madrid, Cátedra, 2006, 18ª ed. corr. y aum.
Alarcos Llorach, Emilio, Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1994.
Bosque, Ignacio (director), Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo, Madrid, SM, 2004.
Corripio, Fernando, Diccionario de ideas afines, Barcelona, Herder, 2000, 7ª ed.
Fundéu-BBVA, Vademécum: Diccionario de dudas del español. Versió online.
García Yebra, Valentín, Claudicación en el uso de las preposiciones, Madrid, Gredos, 1988.
Gili Gaya, Samuel, Curso superior de sintaxis española, Barcelona, Vox, 1993, 15ª ed.
Lázaro Carreter, Fernando, El dardo en la palabra, Barcelona, Círculo de lectores, 1997.
— El nuevo dardo en la palabra, Madrid, Aguilar, 2003.
Lorenzo, Emilio, El español de hoy, lengua en ebullición, Madrid, Gredos, 1994, 4ª ed.
— Anglicismos hispánicos, Madrid, Gredos, 1996.
— El español en la encrucijada, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Martínez de Sousa, José, Diccionariode usos y dudas del español actual (DUDEA), Gijón, Trea, 2008, 4ª ed.
— Manual de estilo de la lengua española 5 (MELE 5), Gijón, Trea, 2015, 5ª ed. rev.
— Ortografía y ortotipografía del español actual, Gijón, Trea, 2004.
— Diccionario de uso de las mayúsculas y minúsculas, Gijón, Trea, 2007.
Marsá, Francisco, Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española, Barcelona, Ariel, 1994.
País, El, Libro de estilo, Madrid, Aguilar, 2002. Versió parcial online.
Real Academia Española, Nueva gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 2009.
— Ortografía de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Seco, Manuel, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe, 2000, 10ª ed. 2ª reimpr.
Torrents dels Prats, A., Diccionario de dificultades del inglés, Barcelona, Juventud, 1989.
6. Corpora
CREA, Corpus de referencia del español actual.
CORDE, Corpus diacrónico del español.
7. Manuals de teoria i pràctica de la traducció
García Yebra,Valentín, Teoría y práctica de la traducción, Madrid, Gredos, 1982.
López Guix, Juan Gabriel, y Jacqueline MinettWilkinson, Manual de traducción inglés/castellano, Barcelona, Gedisa, 2006, 5ª ed.
Newmark, Peter, A Textbook of Translation, Londres/Nueva York, Prentice Hall International Ltd, 1987. (Existeix versió en castellà: Manual de traducción, trad. Virgilio Moya, Madrid, Cátedra, 1992.)
Orozco, Mariana, Metodología de la traducción directa del inglés al español. Materiales didácticos para la traducción general y especializada, Granada, Comares, 2016.
Stockwell, R. P., J. D. Bowen y J. W. Martin, The Grammatical Structures of English and Spanish, Chicago-Londres, University of Chicago Press, 1965.
Wandruska, Mario, Nuestros idiomas comparables e incomparables, trad. Elena Bombín, Madrid, Gredos, 1976.
8. Sobre traducció
Ayala, Francisco, «Breve teoría de la traducción» (1946), a La estructura narrativa, Barcelona, Crítica, 1984.
Bellos, David, Is That a Fish in your Ear?, Londres, Faber & Faber, 2011.
Borges, Jorge Luis, «Las versiones homéricas» (1932), en Obras completas, Barcelona, Emecé, 1989.
— «Los traductores de las 1001 noches» (1936), ibíd.
— «Piere Menard, autor de El Quijote» (1939), ibíd.
— «La busca de Averroes» (1947), ibíd.
Catelli, Nora, y Marietta Gargatagli, El tabaco que fumaba Plinio, Barcelona, Serbal, 1998.
Coseriu, Eugenio, «Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción», en El hombre y su lenguaje, Madrid, Gredos, 1977.
Eco, Umberto, Decir casi lo mismo, trad. Helena Lozano, Barcelona, Lumen, 2008.
Fernández González, Vicente (comp.), La traducción de la Aa la Z, Córdoba, Berenice, 2008.
García Yebra, Valentín, En torno a la traducción. Teoría, crítica, historia, Madrid, Gredos, 1983.
— Traducción: teoría y práctica, Madrid, Gredos, 1994.
Gentzler, Edwin, Contemporary Translation Theories, Londres/Nueva York, Routledge, 1993.
Larbaud, Valéry, Sous l’invocation de Saint Jérome, París, Gallimard, 1946.
Marías, Javier, «Ausencia y memoria en la traducción poética» (1980), en Literatura y fantasma, Madrid, Siruela, 1993.
— «La traducción como fingimiento y representación» (1982), ibíd.
Monterroso, Augusto, «Llorar a orillas del río Mapocho» (1983), en La palabra mágica, Barcelona, Anagrama, 1996.
Ortega y Gasset, José, «Miseria y esplendor de la traducción» (1937), en Obras completas, Madrid, Alianza, 1983, t. V.
Palomero, Mari Pepa (compiladora), Antología deEl trujamán, Madrid, Instituto Cervantes, 2002. La sección diaria puede consultarse en el sitio del Centro Virtual Cervantes.
Paz, Octavio, Traducción: literatura y literalidad, Barcelona, Tusquets, 1971, 1990.
Ruiz Casanova, José Francisco, Aproximación a una historia de la traducción en España, Madrid, Cátedra, 2000.
VV. AA., Hijos de Babel. Reflexiones sobre el oficio de traductor en el siglo XXI, Madrid, Fórcola, 2013.
Microsoft Word
Adobe Acrobat (PDF)
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 3 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |