Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
En iniciar l’assignatura l’estudiantat ha de ser capaç de:
La funció d’aquesta assignatura és consolidar la resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius, conceptuals, argumentatius i instructius).
En acabar l’assignatura l’estudiantat serà capaç de:
Competències:
- Aprendre de manera estratègica, autònoma i contínua.
- Comprendre textos escrits en un idioma estranger per poder traduir.
- Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
- Resoldre problemes de traducció de textos no especialitzats.
- Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.
- Utilitzar els recursos tecnològics per poder traduir.
Continguts:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Realització d'activitats de traducció | 38 | 1,52 | |
Resolució d'exercicis | 14 | 0,56 | |
Tipus: Supervisades | |||
Debats i activitats de reflexió sobre aspectes rellevants de la traducció | 2,5 | 0,1 | |
Preparació de l'autoavaluació | 2,5 | 0,1 | |
Tipus: Autònomes | |||
Ampliació de coneixements | 20 | 0,8 | |
Cerca de documentació | 18 | 0,72 | |
Preparació d'exercicis | 8 | 0,32 | |
Preparació de traduccions i treballs | 40 | 1,6 |
S’utilitza una metodologia activa amb activitats de diversos tipus. S’utilitzen els instruments del Campus Virtual de la UAB i/o qualsevol entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge.
Metodologies possibles:
Les activitats didàctiques s’organitzen en tres blocs, segons el grau d'autonomia requerit de l’estudiantat:
- Activitats dirigides: respon a una programació horària predeterminada i requereix la direcció del professorat.
- Activitats supervisades: requereix la supervisió més o menys puntual del professorat.
- Activitats autònomes: l’estudiantat s’organitza el temps i l’esforç de manera autònoma (individualment o en grup).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament traducció 1 | 25% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Lliurament traducció 2 | 25 % | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Prova de traducció | 30 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Treball en grup | 20 % | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 17, 18, 19 |
Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura que es lliurarà el primer dia del curs. El calendari pot modificar-se en funció del ritme de treball del grup.
L'estudiantat ha de tenir en compte les notícies i les informacions publicades al Campus Virtual.
En aquesta assignatura es faran dos tipus d’avaluació:
-Avaluació formativa, que servirà per a verificar que el procés d’aprenentatge de l’alumnat evoluciona de manera adient i no té cap pes en la qualificació final de l’assignatura.
-Avaluació sumativa, que servirà per a determinar la qualificació final de l’assignatura de cada estudiant. Per poder obtenir aquesta qualificació, s'han de lliurar els treballs que es descriuen a continuació, tot respectant les normes de presentació i de lliurament de treballs:
1. Treball: traducció en grup (2-3 estudiants) d’un text del gènere que s’especifiqui puntualment.
2. Traducció obligatòria 1: consisteix a traduir individualment un text de l’anglès al català.
3. Traducció obligatòria 2: consisteix a traduir individualment un text de l’anglès al català.
4. Prova de traducció: consisteix en la traducció individual d’un text general (aprox. 250 paraules) de l’anglès al català.
ATENCIÓ: Tots els treballs s’han de lliurar en les dates indicades a principi de curs. Després d’aquestes dates no s’acceptaran de cap manera, si no és que s’ha pogut justificar degudament la impossibilitat d’ajustar-se a les dates.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el professorat comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el professorat i l’estudiantat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6 % (dos terços) o més de la qualificació final amb una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Nota: La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Bibliografia
1. Diccionaris monolingües en català
AA.DD. Diccionari de la llengua catalana. 4a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1988.
COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial, 1980.
ESPINAL I FARRÉ, M. Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: València: Universitat de València, 2004.
FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. 11a ed. Barcelona: Edhasa, 1980.
FRANQUESA, Manuel. Diccionari de sinònims. 6a ed. Barcelona: Pòrtic, 1991.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: 1995.
PEY, Santiago. Diccionari de sinònims i antònims. 9a ed. Barcelona Teide, 1986.
RASPALL, Joana; MARTÍ, Joan. Diccionari de locucions i frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1984.
XURIGUERA, Joan Baptista. Els verbs catalans conjugats. 4a ed. Barcelona: Claret, 1977.
2. Diccionaris monolingües en anglès
The Collins Dictionary of the English Language
The Collins COBUILD English Language Dictionary
The Longman Dictionary of Contemporary English
The Concise Oxford Dictionary of current English
Webster’sThird New International Dictionary. Springfield (Mass.): Merriam-Webster, 1993.
Chambers Twentieth Century Dictionary
The New Oxford English Dictionary. Òxford: Clarendon Press, 1989.
The New Shorter Oxford English Dictionary. Òxford: Clarendon Press, 1994.
CHAPMAN, Robert L.New dictionary of American Slang.Londres: McMillan, 1995.
KIRKPATRICK, Betty [ed.]. Roget’s Thesaurus of English Words and Phrases. Londres: Penguin, 1987.
PARTRIDGE, Eric. A Dictionary of Slang and unconventional English. Londres: Routledge, 1987.
3. Diccionaris bilingües
Diccionari anglès-català (Enciclopèdia Catalana)
Diccionari català-anglès (Enciclopèdia Catalana)
Diccionari de paranys de traducció anglès-català (Enciclopèdia Catalana)
Diccionario internacional Simon and Schuster inglés-español / español-inglés. Nova York: MacMillan, 1997.
Diccionario Collins español-inglés / English-Spanish. Barcelona: Grijalbo, 2000.
Diccionario Oxford español-inglés / inglés-español. Madrid: Oxford University Press, 2003.
Gran diccionario Larousse español-inglés / English-Spanish. Barcelona: Larousse, 2004.
AA.DD. Diccionari castellà-català. Barcelona. Enciclopèdia Catalana: 1985.
AA.DD. Diccionari català-castellà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: 1987.
4. Gramàtiques, manuals i altres obres de referència en català
AGOST, Rosa i MONZÓ, Esther, Teoria i pràctica de la traducció general espanyol-català. Castelló: Universitas / Universitat Jaume I, 8, 2001
BADIA I MARGARIT, Antoni M. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: EnciclopèdiaCatalana, 1994.
CAMPS, Oriol. Parlem del català. Barcelona: Empúries, 1994.
COROMINES, Joan. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club editor, 1983.
FABRA, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1983 i 1984.
FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. 15a ed. Barcelona: Teide, 1991.
FERRATER, Gabriel. Sobre el llenguatge. Barcelona: Quaderns Crema, 1981.
JANÉ, Albert. El llenguatge. Problemes i aspectes d’avui. Barcelona: Edhasa, 1977-80. 4 vols.
LACREU, Josep. Manual d'ús de l'estàndard oral. 2a ed. València: Universitat de València, 1992.
MESTRES, Josep M.; COSTA, Joan; OLIVA, Mireia; FITÉ, Ricard. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona: Eumo, 1995.
RUAIX I VINYET, Josep. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix, 1996.
RUAIX I VINYET, Josep. Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. Moià: J. Ruaix, 1994, vol. I.
RUAIX I VINYET, Josep. Punts conflictius del català. Barcelona: Barcanova, 1989.
SOLÀ, Joan. A l’entorn de la llengua. Barcelona: Laia, 1977.
SOLA, Joan; Rigau, Gemma [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002.
SOLÀ, Joan. Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa, 1998.
TELEVISIÓ DE CATALUNYA. Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge. Barcelona: Edicions 62, 1997.
TORRENT, Anna M. La llengua de la publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.
VALOR, Enric. Millorem el llenguatge. València: 3 i 4, 1979, vol. II.
5. Gramàtiques i diccionaris de dubtes anglesos
COWIE, A.; MACKIN, R. Oxford Dictionary of Phrasal Verbs. Òxford: Oxford University Press, 1994.
EASTWOOD, J.; MACKIN, R. A Basic English Grammar. Òxford: Oxford University Press, 1990.
HUDDLESTON, R.; PULLUM, G.K. The Cambridge Grammar of the English Language. Cambridge: Cambridge University Press, 2002.
LEECH, G. A Communicative Grammar of English. Londres: Longman, 1990.
MCARTHUR, T.; ATKINS, B. Dictionary of English Phrasal Verbs and their Idioms. Londres: Collins, 1990.
QUIRK, R.; GREENBAUM, S.; LEECH, G.; SVARTVIK, J. A Comprehensive Grammar of the English Language. Londres: Longman, 1985.
QUIRK, R.; GREENBAUM, S. A University Grammar of English. Londres: Longman, 1993.
THOMSON, A.J.; MARTINET, A.B. A Practical English Grammar. Òxford: Oxford University Press, 1996.
SWAN, M. Practical English Usage. Nova York: Òxford: Oxford University Press,1995.
6. Manuals de traducció
AINAUD, Jordi; ESPUNYA, Anna; PUJOL, Dídac. Manual de traducció anglès-català. Vic: Eumo, 2020.
LOPEZ GUIX, J. Gabriel; MINETT, Jackie. Manual de traducción inglés español. Barcelona: Gedisa, 1997.
OROZCO, Mariana. Metodología de la traducción directa del inglés al español. Materiales didácticos para la
traducción general y especializada, Granada, Comares, 2016.
7. Sobre traducció
Bacardí, Montserrat; Fontcuberta, Joan; Parcerisas, Francesc [eds.]. Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial, 1998.
Mallafrè, Joaquim. Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
Treballarem amb les eines d'edició de textos més habituals.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |