Antropologia del parentiu
Codi: 101268 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jorge Grau Rebollo
- Correu electrònic:
- jordi.grau@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No s’estableixen prerequisits per cursar l’assignatura però és recomanable haver realitzat el primer curs acadèmic del Grau en Antropologia Social i Cultural o alguna assignatura d’Introducció a l’Antropologia Social i Cultural.
Objectius
CONTEXTUALITZACIÓ
Assignatura de Segon curs que aprofundeix en el desenvolupament de la teoria antropològica i l’anàlisi de la diversitat cultural en l’àmbit del parentiu i l’organització social i que correspon a la matèria principal ‘Camps clàssics de l’Antropologia’.
Aquesta assignatura es centra en l’anàlisi de l'estudi de les relacions de parentiu des de la perspectiva antropològica així com en la presentació de les eines bàsiques, tant terminològiques, com metodològiques i teòriques per entendre el parentiu com una construcció cultural. L’estudi transcultural de la diversitat que existeix en l'àmbit del parentiu és un altre dels focus de l’assignatura, vinculant-ho amb els canvis que s'hi han produït i les organitzacions socials que les han creat.
OBJECTIUS FORMATIUS
En acabar aquesta assignatura, l'alumnat ha de ser capaç:
- d'entendre i analitzar la terminologia bàsica de les relacions de parentiu en qualsevol context sociocultural.
- de reconèixer les interpretacions ideològiques que emmarquen el parentiu en la seva diversitat.
- d'interpretar i comparar el significat de la diversitat que existeix en l'àmbit del parentiu en qualsevol tipus de societat.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per tal d'assolir els objectius planificats, en aquest cas en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
- Fer servir les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar les complementarietats i les incongruències de diferents informes etnogràfics de la mateixa zona.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits del parentiu, l'economia, la política i la religió.
- Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Conèixer i comprendre la incidència de la cultura en els diversos sistemes institucionals d'acció social.
- Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
- Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
- Fer un ús ètic de la informació, sobretot quan té caràcter personal.
- Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
- Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Utilitzar els conceptes bàsics de la teoria antropològica.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
Continguts
|
INTRODUCCIÓ. El parentiu com a construcció cultural i com a domini teòric Tema 1- El parentiu com a construcció cultural. Tema 2- La construcció disciplinar de l’Antropologia del Parentiu. PRIMERA PART. Els grups de parents i la regulació de la procreació. Tema 3 - El control de la sexualitat i la construcció cultural de la descendència. Tema 4 – Filiació i Parentiu. Tema 5 – Exogàmia, matrimoni i Parentiu. SEGONA PART. Unitats familiars i xarxa de parents Tema 6 - La unitat domèstica i familiar en les societats tradicionals. Tema 7 - Canvis en les unitats domèstiques a Europa. TERCERA PART. Gènere, Economia i Organització Social en l’àmbit del Parentiu Tema 8 – Parentiu, gènere i activitats econòmiques. Tema 9 – Parentiu, gènere i organització social. |
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició classe magistral | 40 | 1,6 | 18, 8, 12, 7, 17, 4 |
| Prova escrita | 2 | 0,08 | 18, 8, 17 |
| Tutories preparació treball escrit | 8 | 0,32 | 14, 16, 4 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Debats grup classe | 10 | 0,4 | 11, 16 |
| Treballs individuals o en equip | 15 | 0,6 | 18, 5, 4 |
| Visionat i discussió documentals | 5 | 0,2 | 2 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi Personal | 15 | 0,6 | 8, 12, 14, 7, 17 |
| Lectures textos | 15 | 0,6 | 5, 8, 11, 14, 4 |
|
ACTIVITAS FORMATIVES 1 - Classes teòriques i pràctiques dirigides
2 - Lectura de textos i discussió en equip
3 - Anàlisis de productes audiovisuals de contingut etnogràfic
4 - Redacció i presentació de treballs. Treball en equip
5 - Estudi individual
6 - Avaluació
|
METODOLOGIA DOCENT 1.1 - Classes magistrals amb suport de TIC 1.2 - Debats en el grup classe
2.1 - Lectura comprensiva i discussió de textos
3.1 - Visionat i discussió de documentals etnogràfics
4.1 - Recensions i assaigs bibliogràfics a partir d’una guia per a la seva realització 4.2 - Redacció d’un treball en grup a partir d’una guia per a la seva realització Aplicació de conceptes teòrics a l’anàlisi de situacions etnogràfiques
5.1 - Realització de esquemes, mapes conceptuals i resums
6.1 - Prova escrita |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Fitxes de lectures dossier | 20% | 20 | 0,8 | 18, 21, 5, 9, 12, 14, 16 |
| Participació en les discussions visionat de documentals i entrega comentari | 10% | 6 | 0,24 | 3, 2, 5, 19, 13, 11, 7, 4, 20 |
| Prova escrita sobre conceptes bàsics | 40% | 12 | 0,48 | 3, 18, 21, 10, 6, 19, 1, 8, 9, 13, 12, 7, 15, 17, 16, 20 |
| Treball final (en grup). Reflexió, anàlisis i proposta definició del concepte família | 30% | 2 | 0,08 | 18, 5, 12, 7, 17, 4 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Mòdul 1: treball
Treball final (en grup). Reflexió i proposta definició del concepte 'família' a partir de l'anàlisi d'una unitat domèstica familiar. 40%. El format de presentació s’explicarà el primer dia de classe i es penjarà la informació al Campus Virtual.
Mòdul 2: Participació
Participació i entrega d’evidències a partir de materials treballats a l’aula. 20%. Aquest mòdul no té recuperació.
Mòdul 3: prova escrita
Prova escrita sobre conceptes bàsics. 40%.
Les activitats d'aprenentatge seqüenciades al llarg del curs així com el calendari d'activitats avaluables es presentaran el primer dia de classe i estaran disponibles al Campus Virtual de l'assignatura per tal que els/les estudiants hi tinguin accés.
Es considerarà NO AVALUABLE l'alumnat que NO presenti el resultat del mòdul 1 o del mòdul 3 en les dates fixades.
Per tal de SUPERAR l'assignatura cal aprovar els mòduls 1 i 3. La nota mínima per aprovar cada una d’elles és un 5.
Procediment de REVISIÓ de les qualificacions: En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
RECUPERACIÓ: Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en els mòduls 1 i 3. El mòdul 2 no pot ser objecte de recuperació.
En cas que el/la estudiant realitzi qualsevol irregularitat (PLAGI, frau acadèmic degut a l’ús no autoritzat d’eines d’IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb un zero (0) aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà zero (0).
AVALUACIÓ ÚNICA (AU)
En única data d’avaluació l’alumnat acollit a l’avaluació única haurà de completar les proves següents:
30% Reflexió i proposta definició del concepte 'família' a partir de l'anàlisi d'una unitat domèstica familiar diferent a la pròpia, completant totes les parts del treball segons el guió que proporcionarà el professor.
20% Treballar el material que es lliurarà a l’estudiant a l’inici de la prova, seguint les pautes que li facilitarà el professor.
50% Examen sobre conceptes bàsics treballats al llarg del curs.
Durada:
Cal preveure que la durada conjunta d'aquestes proves pugui superar les 4 hores, per la qual cosa podrien no coincidir amb la franja lectiva habitual.
Revisió de les qualificacions:
En el moment de realització́ de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisióde les qualificacions.
Consideració de "No avaluable":
Serà NO AVALUABLE l'estudiant que no completi les proves 1 i 3 el dia i franja establerts com a prova d'avaluació única.
Recuperació (AU):
Per participar a la recuperació en la modalitat d’avaluació única l'alumnat ha de lliurar totes les proves previstes.
Plagi/irregularitats (AU):
S'apliquen les mateixes actuacions que en el cas de l'avaluació continuada.
Bibliografia
Per tal d’assegurar-ne la disponibilitat, el llistat definitiu de materials obligatoris es penjarà al Campus Virtual el primer dia de curs.
DOSSIER 'Lectures del curs'
Tema 3- El control de la sexualitat i la construcció cultural de la descèdencia
Malinowski, Bronislaw (1927). “Kinship and descent in a Matrilineal Society” (pp: 8-16), a the Father in Primitive Psychology, London: Routledge. Vol 5. Accessible a Google Books.
Tema 4 - Filiació i Parentiu
San Román, Teresa.; González Aurora; Grau, Jorge (2003) ‘Los grupos de filiación’ a Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Publicacions d’Antropologia Cultural, núm. 23, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Pp. 75-96. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/avjcib/alma991002185659706709
Tema 5 - Exogàmia, matrimoni i Parentiu
Goody, Jack (2007[1969]). “Herencia, propiedad y matrimonio en África y Eurasia”, (pp. 211-224) a Parkin, Robert i Stone, Linda. Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Universitaria. Ramón Areces. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991001826429706709
Tema 6 - La unitat domèstica en les societats tradicionals
Lévi-Strauss, Claude. (1984). “La Familia” a Lévi-Strauss, Claude.; Spiro, Melford i Gough, Kathleen. (pp. 7-49) Polémica sobre el origen y la universalidad de la Familia. Barcelona: Anagrama. 4ª ed.
https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991004142419706709
Tema 7 - Canvis en les unitats domèstiques a Europa.
Roigé, Xavier. (1996). “De la familia troncal a las nuevas familias. Continuidades y cambios en la familia catalana”, a Roigé, Xavier. (Ed.) Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària. Pp: 9-23. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991001826859706709
Tema 8 - Gènere, Economia i Organització Social en l’àmbit del Parentiu
Moore, Henrietta. (1991). “Parentesco, trabajo y hogar: comprender la labor de la mujer”, (pp: 59-95), a Antropología y feminismo. Madrid: Cátedra. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991001826859706709
BIBLIOGRAFIA. Lectures Complementàries
Aixelà, Yolanda. (2000). Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Barcelona: Edicions Bellaterra. Colección Alborán.
Barrera, Antonio. (1990). Clase, herencia y familia en la Cataluña rural. Madrid: Alianza Universidad. Ed. Alianza.
Beattie, John H. M. (1972). Otras Culturas. México: F.C.E.
Bestard, Joan. (1998). Parentesco y modernidad. Barcelona, Buenos Aires: Paidós.
Bott, Elizabeth. (1990). (1975) Familia y red social. Barcelona: Taurus.
Buchler, Ira. (1982). Estudios de Parentesco. Barcelona: Anagrama. Col. Panorama de la Antropología Cultural Contemporánea. Núm. 5.
Collier, Jane F.; Yanagisako, Sylvia J. (eds.). (1987). Gender and kinship. Essays toward a unified analysis.Stanford, California: Stanford University Press.
Del Valle, Teresa (Ed). (1993). Gendered Anthropology. Londres: Routledge.
Dumont, Louis. (1975). Introducción a dos teorías de la Antropología Social. Barcelona: Anagrama.
Firth, Raymond. (et al.). (1970). Families and their relatives. London: Routledge and Kegan Paul.
Fox, Robin. (1980). Sistemas de parentesco y matrimonio. Madrid: Alianza Universidad.
González Echevarría, Aurora; San Román, Teresa; Grau Rebollo, Jorge. (2003). Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona. Serie Materiales.
González Echevarría, Aurora. (et al.). (2010). “Sobre la definición de los dominios transculturales. La Antropología del Parentesco como teoría sociocultural de la procreación”, Alteridades, v. 20, n. 39, pp. 93-106.
Goody, Jack. (1986). La evolución de la familia y del matrimonio en Europa. Barcelona: Editorial Herder.
Grau Rebolo, Jorge. (2018) “Familia”, (pp: 233 – 237) a Aguirre Baztán, Á. (2018). Diccionario temático de antropología cultural / Ángel Aguirre Baztán (editor) (Primera edición). Delta Publicaciones. Versió electrònica (via UAB): https://elibro.net/es/ereader/uab/227442. Permalink: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991009928789706709
Grau Rebollo, Jorge. (2002). La familia en la pantalla. Oviedo: Septem Ediciones.
Grau Rebollo, Jorge; Rodríguez García, Dan; Valenzuela, Hugo. (eds.). (2011). ParentescoS: modelos culturales de reproducción. Barcelona: PPU.
Harris, Marvin. (1987). Introducción a la Antropología general. Madrid: Alianza. Capítulos 13 “La organización de la vida doméstica” y 14 “Parentesco, residencia y filiación”.
Laslett, Peter. (1972). Household and Family in Past Time. Cambridge: Cambridge University Press.
Lévi-Strauss, Claude. (1972). El futuro de los estudios del parentesco. Barcelona: Anagrama.
Lévi-Strauss, Claude. (1973). Las estructuras elementales del parentesco. Barcelona, Buenos Aires: Paidós. 3ª reimpresión (1a. edición 1949).
Malinowski, Bronislaw. (1969). Sexe i repressió en les societats primitives. Barcelona: Edicions 62.
Malinowski, Bronislaw. (1970). Estudios de psicología primitiva. Buenos Aires, Barcelona: Ediciones Paidós.
Mead, Margaret. (1983). Sexe i Temperament en tres Societats Primitives. Barcelona: Edicions 62. Edición original de 1935.
Meillassoux, Claude. (1977). Mujeres, graneros y capitales. Barcelona, Madrid: Siglo XXI. 8ª Edición.
Murdock, George P. (1967). Ethnographic Atlas. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press.
Needham, Rodney. (1971). Rethinking Kinship and Marriage. Londres: Tabistock.
Parkin, Robert; Stone, Linda. (2006). Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces.
Radcliffe-Brown, Alfred R.; Forde, Daryll. (eds.). (1982). Sistemas africanos de parentesco y matrimonio. Barcelona: Anagrama.
Roigé Ventura, Xavier (Coord.). (2006). Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària.
Roigé, Xavier; García, Ana; Mascarell, Montserrat. (eds.). (1994). Antropología del Parentiu. Barcelona: Icària.
Sahlins, Marshall. (2011). “What Kinship is (part one)” and “What Kinship is (part two)”, Journal of the Royal Anthropological Institute, 17, pp. 2-19, pp. 227-242.
Segalen, Martine. (1992). Antropología histórica de la familia. Madrid: Taurus Universitaria. Primera parte: el espacio del parentesco. Pp. 37-97.
Schneider, David M. (1968). American Kinship. A Cultural Account. New Jersey: Prentice-Hall.
Stone, Linda (Ed). (2001). New Directions in Anthropological Kinship. Nueva York: Rowman and Littlefield Publishers Inc.
Yanagisako, Sylvia. (2015). Kinship. HAU Journal of Ethnographic Theory, 5(1), 489–494. https://doi.org/10.14318/hau5.1.023
Programari
Es recomana fer servir un gestor bibliogràfic (preferentment Mendeley o Zotero).
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |