Logo UAB

Migracions i relacions interculturals

Codi: 101246 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500256 Antropologia Social i Cultural OT 3
2500256 Antropologia Social i Cultural OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Dan Rodriguez Garcia
Correu electrònic:
dan.rodriguez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Ser estudiant de 3r o 4rt curs del Grau d'Antropologia.


Objectius

El fenomen de les migracions i les relacions interculturals és enormement ampli i complex. L'objectiu general d'aquest curs és oferir un utillatge fonamental i eines d'anàlisi crítica per poder comprendre i aproximar-se de forma organitzada a l'anàlisi d'aquesta realitat.

Els objectius concrets són els següents:

1. Familiaritzar-se amb els conceptes fonamentals i les principals teories explicatives del fenomen migratori, la diversitat cultural i les relacions interculturals implicades

2. Conèixer les etapes fonamentals i tendències actuals de les migracions internacionals

3. Conèixer els principals debats sobre gestió de la immigració i la diversitat

4. Desenvolupar una perspectiva d'anàlisi holístic, interseccional, reflexiva i crítica

5. Desenvolupar habilitats escrites i comunicatives a través del treball individual i grupal

 


Competències

    Antropologia Social i Cultural
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
  • Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per tal d'assolir els objectius planificats, en aquest cas en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
  • Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
  • Fer servir les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Produir materials relacionats amb la diversitat cultural susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions de sentit comú.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  4. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
  5. Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura.
  6. Exposar en forma narrativa els resultats del treball, d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui van dirigits.
  7. Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
  8. Identificar els processos diversos de relació entre les poblacions humanes i el seu hàbitat.
  9. Identificar i aplegar críticament la bibliografia bàsica que ha conformat el camp d'estudi.
  10. Identificar la variabilitat sociocultural en contextos etnogràfics específics.
  11. Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.
  12. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  13. Integrar enfocaments interdisciplinaris en els àmbits de l'educació, els sistemes de sexe-gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió social.
  14. Produir materials sobre les relacions entre població humana i medi susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions polítiques i de sentit comú en els seus respectius camps.
  15. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  16. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre la relació entre naturalesa, cultura i societat.
  17. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  18. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Aquesta és una assignatura de segon semestre de tercer i quart curs del Grau en Antropologia Social i Cultural, dedicada a oferir formació sobre migracions (mobilitat humana) i relacions interculturals. S'abordaran conceptes bàsics, teories, dades i tendències sobre migracions internacionals i relacions interculturals relacionades amb el fet migratori.

El curs s'estructura en dues parts: la primera per a l'explicació de continguts teòrics, i la segona per a les presentacions grupals en classe. La primera part, d'explicació de continguts teòrics, es divideix al seu torn en dos blocs: 1) Migracions internacionals, i 2) Relacions interculturals:

Migracions:

- Conceptes fonamentals sobre antropologia de les migracions.

- Teories i tipologies sobre migracions.

- Context global, etapes històriques, i tendències de les migracions internacionals.

- Transnacionalisme i glocalitat (local i global).

- Panorama sociodemogràfic de les migracions internacionals. El cas d'Espanya.

- Mobilitat i control: migracions clandestines i ilegalitat

- Migracions forçades: refugiats polítics i climàtics

 

Relacions interculturals:

- Conceptes fonamentals sobre cultura i diversitat. Interseccionalitat: origen, classe i gènere.

- Teories i models de gestió de la diversitat en contextos d'immigració. Integració, assimilació, multiculturalisme i interculturalisme.

- Claus i tendències en gestió de la immigració i la diversitat. El cas del Canadà.

- “Segones generacions”. Ascendència i classificació i identitats múltiples / mixticitat.

- Decolonialitat, racisme, antiracisme i reivindicació ètnica

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i debats a classe 30 1,2 1, 4, 17, 6, 12, 11, 7, 10, 8, 13, 15, 16
Exposició oral de treball en grup 15 0,6 2, 3, 1, 4, 9, 17, 6, 11, 7, 10, 8, 13, 14, 16, 18
Tipus: Supervisades      
Examen final d'avaluació continua 2 0,08 1, 4, 5, 6, 11, 7, 10, 8, 13, 16
Selecció del tema de treball en grup i feedback durant el procés 16 0,64 3, 1, 4, 6, 11, 7, 10, 8, 13, 15, 16
Tutories individuals 15 0,6 6, 16
Tipus: Autònomes      
Elaboració del treball en grup (presentació oral) 36 1,44 3, 1, 4, 17, 6, 11, 7, 10, 8, 13, 14, 16
Lectura de la bibliografia fonamental obligatòria i estudi 36 1,44 3, 1, 4, 11, 7, 10, 8, 13

La metodologia del curs es basa en: classes teòriques amb suport audiovisual, lectura de textos (obligatoris i recomanats), treball en grup i presentació oral, debats guiats en classe, i examen final escrit.

El curs s'estructura en dues parts: la primera per a l'explicació de continguts teòrics per part del professor, i la segona per a les presentacions grupals en classe per part de l'alumnat.

El material fonamental del curs és, a més de les classes teòriques, una bibliografia seleccionada i organitzada temàticament, una part de la qual és de lectura obligatòria (fonamental) per al seguiment i avaluació del curs, i l'altra part complementària.

Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència / Pràctiques d'aula 15% 0 0 2, 3, 1, 4, 5, 6, 12, 11, 7, 10, 8, 13, 14, 15, 16, 18
Examen final 50% 0 0 3, 1, 4, 5, 6, 11, 7, 10, 8, 13, 14, 16
Exposició oral de Treball en grup 35% 0 0 2, 3, 1, 4, 9, 17, 5, 6, 12, 11, 7, 10, 8, 13, 14, 15, 16, 18

AVALUACIÓ CONTINUADA:

Aquest curs està dissenyat per ser avaluat amb avaluació continuada i presencialment.

L'avaluació continuada es basa en els següents criteris i distribució percentual:

  • Assistència i Pràctiques d’aula: 15%
  • Exposició oral en grup: 35%
  • Examen final: 50%

Per ser avaluat per avaluació continuada cal fer i puntuar en tots els criteris d'avaluació (assistència, exposició oral i examen). D'altra forma, l'alumne constarà com a “No avaluable”.

Tota activitat presentada serà avaluada, i la que no es presenti constarà com a "No presentada". 

Per participar en el procés de recuperació, l’estudiant haurà d’haver obtingut una qualificació mitjana final de 3,5.

Els/les alumnes són responsables de matenir-se informats a través del Campus Virtual, pel que fa els continguts, lliuraments, avaluació, avisos i qualsevol canvi que es pugui produïr en el calendari. 

 

Assistència: 

L’assistència a classe és fonamental per dur a terme l'avaluació continuada, i els dies de les presentacions orals en grup tindràn el caràcter de Pràctiques d’aula, i es comptabilitzarán dins el criteri d'assistència.

Les no assistències sense justificació documental no es comptabilitzaran com a assistències. I en casos de baixa assistència (per sota del 80%), es podrà requerir fer un treball compensatori o aplicar una reducció en la qualificació final.

Tanmateix, s'exigeix puntualitat en l'assistència a classe. El professor pot establir a partir de quina hora ja no es pot entrar a classe.

 

Exposició oral en grup:

Es realitzarà en grups d’aproximadament de 2-3 persones (ellímit s'ajustarà a l'inici del curs), i consistirà en una exposició oral a classe, que caldrà lliurar també en PDF (a través de l’espai habilitat Campus Virtual) el mateix dia. 

Com a mínim dues setmanes abans de l'inici de les exposicions, els grups de treball hauran d'haver lliurat al professor (a través de l’espai habilitat del Campus Virtual) una breu proposta de tema per elaborar el treball, seguient el model disponible al Campus virtual. Aquesta proposta ha de contenir els aspectes bàsics del treball/exposició: nom i cognoms dels components del grup, tema (qualsevol tema dins dels àmbits tractats en el curs), justificació de la seva rellevància, estructura/índex preliminar de continguts, i bibliografia preliminar.

La programació de les exposicions es penjarà a l'espai del Campus Virtual. Una vegada programades, no s'acceptaran canvis en les dates d'exposició sense raó ben justificada. 

Després de cada exposició, i seguint una guía amb els criteris d'avaluació, el professor donarà un feedback avaluatiu al grup, i donarà peu al debat obert amb tot el grup classe, que podrà plantejar preguntes al grup. Finalment, el professor avaluarà la presentaciófeta pel grup.

El treball/exposició serà avaluat sobre la base dels següents criteris,tots amb el mateix pes:

  • Organització i estructura, nivell de redacció i expressió
  • Volum, diversitat i adequació de les fonts consultades
  • Capacitat d'identificació d'aspectes clau, anàlisi crítica, iclaredat en les argumentacions
  • Capacitat de diàleg i debat utilitzant el coneixement adquirit

La nota que s'obtingui deltreball en grup serà la mateixa per a tots els seus components.

Qualsevol indici deplagi en els treballs(para el quin s'utilitzen diversos programes informàticsa l'ús), suposarà el suspens automàtic de l'assignatura.

 

Examen final individual:

L'examen final serà individual i sense apunts. L’examen es basarà en els continguts globals del curs, i podrà ser un exàmen tipus test, o amb combinació de definicions de conceptes clau del curs, preguntes temàtiques de desenvolupament, o comentari sobre la base d'un paràgraf/text de lectura obligatòria. 

Per a la seva preparació s'utilitzaràn tant els apunts de classe, la bibliografia obligatòria i complementària, i els materials extra disponibles al Campus virtual. 

La data de l'examen final es comunicarà durant el curs.

 

AVALUACIÓ ÚNICA*

 *AVÍS PREVI: Aquest curs està dissenyat com a eminentment presencial i per ser avaluat amb avaluació continua. Es desaconsella, doncs, la opció d’avaluació única. 

Per acollirse a l’avaluació única, l’estudiant haurà de comunicar-ho amb un formulari a l’ús dins del període oficial establert.

 

Les activitats d'avaluació única consistiràn en: 

1) Exposició oral individual: 25%

Amb les mateixes característiques que la avaluació única i a realitzar el dia de l’examen final.

2) Treball escrit individual: 25%

A entregar en paper i en PDF el dia de l’examen final, on es desdenvoluparà més a fons la temàtica de la exposició oral. 

Format: Índex de continguts numerat, Introducció, Apartats descriptius, Conclusions, Bibliografia i Anexox. Max. 25 pàgines (sense comptar els Anexos), marges 2,5 Times New Roman, interlineat senzill.

3) Examen final individual: 50% 

Amb característiques similars i en el mateix periode que l’examen d’avaluació continua.

 

En el cas de suspendre l’avaluació única, s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada (veure a sota).

 

RECUPERACIÓ:

Per poder accedir a la recuperació, cal haver realitzat l'avaluació continuada i haver suspès amb una nota mitjana de mínim 3,5.

La recuperació no tindrà en compte les proves davaluació continuada (ni la exposició oral ni l'examen ni l'assistència són recuperables per separat), i constarà d'un examen únic que suposarà el 100% de la nota final.

 


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL DE LECTURA OBLIGATÒRIA: 

  • Rodríguez-García, D. (2007) “Inmigración y modelos de incorporación: contextos, claves del debate y tendencias de futuro”, en Rodríguez García, D., Biles, J., Winnemore, L., Michalowski, I. (2007) Políticas y modelos de acogida. Una mirada transatlántica: Canadá, Alemania, Francia y los Países Bajos. Documentos CIDOB Migraciones,12. Barcelona: Fundación CIDOB, pp. 7-41. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2486827  
  • Rodríguez-García, D., Habimana Jordana, T., Rodríguez Reche, C. (2021) “‘Tú como eres negra, harás de lobo’. El debate pendiente sobre la cuestión de la ‘raza’ en España”. Periferia: revista de investigación y formación en  antropología, 26 (1): 29-55. https://doi.org/10.5565/rev/periferia.833

Manuals de referència (mínim un manual):

  • Barañano, A. et al. (coords.) (2007) Diccionario de las Relaciones interculturales. Diversidad y globalización. Madrid: Complutense
  • Blanco, C. (2000) Las migraciones contemporáneas. Madrid: Alianza.
  • Giménez, C.; Malgesini, G. (2000) Guía de conceptos sobre migraciones, racismo  interculturalidad. Madrid: Catarata.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

1. Migracions

Manuals i lectures generals:

  • Bélanger, D., Silvey, R. (2019) “An Im/mobility turn: power geometries of care and migration.” Journal of Ethnic and Migration Studies, 1–18.
  • Blanco, C. (2000) Las migraciones contemporáneas. Madrid: Alianza.
  • Bogue (2004) “Apology for Nomadology”, Interventions: International Journal of Postcolonial Studies, 6 (2):169-179.
  • Bretell, C.; Hollifield, J. (2008) Migration Theory: Talking Across Disciplines. New York: Routledge, 2nd ed.
  • Cardelús, J.; Pascual de Sans, À. (1979) Movimientos migratorios y organización social. Barcelona: Península.
  • de Haas, H., Castles, S., Miller, M.J. (2020) “Introduction”. In The Age of Migration: International Population Movements in the Modern World, 6th edn. Hampshire, UK: Palgrave Macmillan, pp. 1-20. http://www.age-of-migration.com
  • Checa, F; Checa, J.C.; Arjona, A. (eds.) (2007) Migración y derechos humanos. Barcelona: Icaria.
  • Cohen, R. (2008) Global Diasporas. Abingdon: Routledge.
  • Cresswell, T. (2006) On the move. Mobility in the modern western world. Nueva York: Routledge.
  • De la Dehesa, G. (2008) Comprender la inmigración. Madrid: Alianza.
  • Faist, T. (2013) The mobility turn: a new paradigm for the social sciences?”, Ethnic and Racial Studies, 36 (11): 1637-1646.
  • Giménez, C. (2003) Qué es la inmigración. Barcelona: Integral.
  • Giménez, C.; Malgesini, G. (2000) Guía de conceptos sobre migraciones, racismo interculturalidad. Madrid: Catarata.
  • Glick Schiller, N.; Salazar, N. (2013) “Regimes of Mobility Across the Globe”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 39 (2): 183-200.
  • IOM (2016) Key Migration Terms: http://www.iom.int/key-migration-terms
  • IOM (2020) Informe sobre las migraciones en el mundo 2020. https://www.iom.int/wmr/es/2020
  • Fassin, D. (2011) “Policing Borders, Producing Boundaries. The Governmentality of Immigration in Dark Times”, Annual Review of Anthropology, 40: 213-226.
  • Haas, H. de (2021) “A theory of migration: the aspirations capabilities framework”. Comparative Migration Studies, 9:8. https://doi.org/10.1186/s40878-020-00210-4
  • Izquierdo, A.; Cornelius, W.A. (eds.) (2012) Políticas de control migratorio: Estudiocomparado de España y EE.UU. Barcelona: Bellaterra (Resumen online: http://dag.revista.uab.es/article/view/v60-n2-ortega)
  • Koser, K. (2007) International Migration: A Very Short Introduction. Oxford: Oxford UniversityPress.
  • Legrain, P. (2008) Inmigrantes. Tu país. Barcelona: Intermón Oxfam.
  • Livi-Bacci, M. (2012) Breve historia de las migraciones. Madrid: Alianza Editorial.
  • Martín Díaz, E. (2023) “Alcances y limitaciones de la Teoría Marxista para el estudio de los procesos migratorios: Hacia una Teoría antropológica de las migraciones.” Revista de Estudios Socioeducativos, 11: 33-57. https://revistas.uca.es/index.php/ReSed/article/view/10019/10785
  • Massey, D.S.; Arango, J.; Graeme, H.; Kouaouci, A.; Pellegrino, A.; Taylor, J.E. (2000) “Teorías sobre la migración internacional: una reseña y una evaluación”, Revista Trabajo, 2 (3): 5-49. Segunda Época. México: UAM, UNAM y Plaza y Valdés Editores.
  • Massey, D.; Arango, J.; Hugo, G.; Kouaouci, A.; Pellegrino, A.; Taylor J. (eds.) (2009) Worlds in Motion: Understanding International Migration at the End of the Millennium. New York: OUP.
  • RibasMateos, N. (2004) Una Invitación a la sociología de lasmigraciones. Barcelona: Bellaterra.
  • Naïr, S.; De Lucas, J. (1999) El desplazamiento en el mundo. Inmigración y temáticas de identidad. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
  • Naïr, S. (2001) La inmigración explicada a mi hija. Barcelona: Plaza y Janés Editores.
  • Naïr, S. (2006) Y vendrán. Las migraciones en tiempos hostiles. Barcelona: Bronce.
  • Portes, A.; DeWind, J. (Ed.) (2006) Repensando las migraciones. Nuevas perspectivas teóricas y empíricas. Zacatecas: Universidad Autónoma de Zacatacas.
  • Rodríguez García, D. (ed.) (2012) Managing Immigration and Diversity in Canada: A Transatlantic Dialogue in the New Age of Migration.Montreal and Kingston: McGill-Queen’s University Press, Queen’s Policy Studies Series.
  • Sayad, A. (1992) L’immigration ou les paradoxes de l’alterité. Brussels: De Boeck-Wesmael.
  • Segal, U.; Elliott, D.; Mayadas, N. (2010) Immigration Worldwide: Policies, Practices, and Trends. New York: OUP.
  • Solanes, A. (2016) “Una reflexión iusfilosófica y política sobre las fronteras”. Anuario de Filosófía del Derecho, XXXII: 145-184.
  • Spencer, S. (ed.) (2003) The Politics of Migration: Managing Opportunity, Conflict and Change. Oxford: Blackwell.
  • Vertovec, S. (2010) Transnationalism. London: Routledge.
  • Vargas-Silva, C. (ed.) (2012) Handbook Of Research Methods In Migration. Northhampton, MA: Oxford University Press.

Immigració al Sud d'Europa, Espanya, Catalunya:

  • Aja, E.; Arango, J.; Oliver, J. (dirs.) (2012) La hora de la integración. Anuario de la inmigración en España. Edición 2011. Barcelona: CIDOB.
  • Alarcón, A. (dir) (2010) Joves d’origen immigranta Catalunya. Necessitats i demandes. Una aproximació sociològica. Barcelona, Secretaria de Joventut.
  • Aparicio, R.; Tornos, A. (2012) La socialización juvenil de las segundas generaciones de la inmigración: factores, metas, transformaciones identitarias. Madrid, Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
  • Aparicio, R., Tornos, A. (2002) El estado de bienestar y la inmigración en España. Madrid: Instituto de Migraciones y Servicios Sociales.
  • Arango, J. (2013) “Exceptional in Europe? Spain's Experience with Immigration and Integration.” Washington DC: Migration Policy Institute. http://www.migrationpolicy.org/research/exceptional-europe-spains-experience-immigration-and-integration
  • Bruquetas-Callejo, M. et al. (2011) The Case of Spain. In Migration Policymaking in Europe: The Dynamics of Actors and Contexts in Pastand Present, eds. G. Zincone, R. Penninx, y M. Borkert. Amsterdam: Amsterdam University Press - IMISCOE, 291-323.
  • Cabré, A. (1999) El sistema català de reproducció:Cent anys de singularitat demogràfica. Barcelona: Proa.
  • Cachón Rodríguez, L. (2008) “La integración de y con los inmigrantes en España: debates teóricos, políticas y diversidad territorial”, Política y Sociedad, 45 (1): 205-235.
  • Candel, F. (1967) Elsaltres catalans. Barcelona: Edicions 62.
  • Candel, F.; Cuenca, J.M. (2001) Els altres catalans del Segle XXI. Barcelona: Planeta.
  • Cea d’Ancona, M.A., Valles, M. (2010) Evolución del racismo y la xenofobia en España (Informe 2010). Madrid: Ministerio de Trabajo e Inmigración.
  • Colectivo IOÉ (1999) Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos. Una visión de las migraciones desde España. Valencia: Universitat de Valencia.
  • Domingo, A. (2010) “La immigració i els reptes de futur en la Catalunya del 2030”, Quaderns d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 9: 45-50.
  • Domingo, A. (2014) Catalunya al mirall de la immigració:Demografia i identitat nacional. Barcelona: Avenç.
  • Ferrer-Gallardo, X. (2008) “Acrobacias fronterizas en Ceuta y Melilla. Explorando la gestión de los perímetros terrestres de la Unión Europea en el continente africano.” Documents d'Anàlisi Geogràfica, 51: 129-149.
  • Ferrer-Gallardo, X., Albet-Mas, A. (2013) “EU-Limboscapes. Ceuta and the Proliferation of Migrant Detention Centres across the European Union”. European Urban and Regional Studies. doi:10.1177/0969776413508766
  • Izquierdo Escribano, A. (1996) La inmigración inesperada. Madrid: Trotta.
  • Jarrín Morán, A., Rodríguez García, D., de Lucas, J. (2012) Los centros de internamiento de extranjeros en España: Origen, funcionamiento e implicaciones jurídico-sociales. Documentos CIDOB Migraciones, 26. Barcelona: Fundación CIDOB. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4119312
  • King, R. (ed.) (2001)The Mediterranean Passage. Migration and New Cultural Encounters in Southern Europe. Liverpool: Liverpool University Press.
  • King, R., Black, R. (eds.) (1997) Southern Europe and the New Immigrations. Brighton: Sussex Academic Press.
  • Miguel Luken, V. de, Rodríguez García, D., Solana Solana, M., Pascual de Sans, A. (2012) La Població immigrada a Catalunya: consideracions sobre les seves condicions d'assentament i integració a partir de les dades de l'ENI 2007. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Moffette, D. (2018) Governing Irregular Migration: Bordering Culture, Labour and Security in Spain. Vancouver: UBC Press.
  • Moreno, F.J., Bruquetas-Callejo, M. (2011) Inmigración y Estado de bienestar en España. Barcelona: Obra Social la Caixa, CSIC, Col. Estudios Sociales 31.
  • Muñoz, F., Izquierdo, A. (1989) “L’Espagne, pays d’immigration”, Population, 44 (2): 257-89.
  • Oliver Alonso, J. (2006) España 2020: Un mestizaje ineludible. Cambio demográfico, mercado de trabajo e inmigración en las comunidades autónomas. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
  • Pajares, M. (2010) Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2010. Madrid: Observatorio Permanente de la Inmigración 25, Ministerio de Trabajo e Inmigración.
  • Pérez-Díaz, V. et al. (2001) España ante la inmigración, Barcelona: Fundació la Caixa, Colección Estudios Sociales, 8.
  • Rodríguez-García, D., Solana, M., Miguel Luken, V. de, Pascual De Sans, A. (2013) “La integración de la población inmigrada en Cataluña: un análisis a partir de la encuestanacional de inmigrantes de 2007, y una aproximación al impacto posterior de la crisis económica”. Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y CienciasSociales, XVIII (1040) [Online: http://www.ub.edu/geocrit/b3w-1040.htm]
  • Rodríguez-García, D. (2012) “Introduction: Managing Immigration and Diversity in the New Age of Migration: A Transatlantic Dialogue.” In D. Rodríguez-García (ed.) Managing Immigration and Diversity in Canada: ATransatlantic Dialogue in the New Age of Migration. Montreal and Kingston: McGill-Queen’s University Press, pp. 1-60.
  • Solé, C. (1981) La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña. Madrid: CIS.
  • Zapata-Barrero, R. (2004) Inmigración, innovación política y cultura de acomodación en España. Barcelona: Fundación CIDOB.
  • Zapata-Barrero, R. (2009) “Policies and public opinion towards immigrants: the Spanish case.” Ethnic & Racial Studies, 32 (7): 1101-1120.

Webgrafia:

  • International Organization for Migration (IOM): http://www.iom.int/
  • Global Migrant Origin Database - Interactive Map: http://migrationsmap.net
  • United Nations High Commissioner for Refugees (UNHCR): http://www.unhcr.org
  • Immigration Data Hub - MPI: http://www.migrationinformation.org/datahub/
  • Migrant Integration Policy Index: http://www.mipex.eu/
  • The Age of Migration (Castles and Miller) - Website: http://www.age-of-migration.com/
  • Stories behind a line (interactive individual migration trajectories): http://www.storiesbehindaline.com/
  • EU Immigration Portal - European Commission: http://ec.europa.eu/immigration/
  • Instituto Nacional de Estadística (INE): www.ine.es
  • Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): www.idescat.cat

2. Relacions interculturals

Cultura i diversitat:

  • Aguirre Baztán, A. (ed.) (1993) Diccionario temático de Antropología. Barcelona: Boixareu.
  • Barañano, A. et al. (coords.) (2007) Diccionario de las Relaciones interculturales. Diversidad y globalización. Madrid: Complutense.
  • Barfield, T. (ed.) (2001) Diccionario de antropología. Barcelona: Bellaterra.
  • Barth, F. (1976) Los grupos étnicos y sus fronteras. La organización social de las diferencias culturales. México: FCE.
  • Bastide, R. (1970) El prójimo y el extraño. El encuentro de las civilizaciones. Buenos Aires: Amorrortu.
  • Bohannan, P. (1996) Para raros nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
  • Kahn, J.S. (ed.) (1975) El concepto de cultura: textos fundamentales. Barcelona: Anagrama.
  • Kottak, C. (2007) Introduccion a la Antropología Cultural. Espejo para la humanidad. Madrid: McGraw-Hill.
  • San Román, T. (1996) Los muros de la Separación. Ensayo sobre alterofobia y filantropía. Madrid/Bellaterra: Tecnos/Servei de Publicacions de la UAB.
  • Todorov, T. (1988) Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid: Jucar.
  • Todorov, T. (1991) Nosotros y los Otros. Madrid y México: Siglo XXI.
  • Touraine, A. (1998) ¿Podemos vivir juntos? Iguales y diferentes. Madrid: PPC.
  • Valdés, M. (2007) “Etnocentrismo y relativismo cultural”. En: A. Barañano, J.L. García, M. Cátedra y M.J. Devillard (coords.) Diccionario de las Relaciones interculturales. Diversidad y globalización. Madrid: Complutense, 132-136.
  • Wyn Davies, M. (2005) Antropología para principiantes. Buenos Aires: Era Naciente.

Integració d'immigrants i minories:

  • AA.VV (1998) La interculturalidad que viene. Barcelona: Icaria.
  • Alba, R.; Nee, V. (1997) “Rethinking Assimilation Theoryfor a New Era of Immigration”, International Migration Review, 31 (4): 826-75.
  • Aparicio, R. (2005) “¿Qué es eso que llamamos integración?”, Tiempo de Paz, 76: 37-47.
  • Aparicio, R.; Tornos, A. (2009) “Migraciones, diversidad cultural y teoría de la cultura”, Papers Revista de Sociología, 94: 139-153.
  • Baumann, G. (2001) El enigma multicultural. Un replanteamiento de las identidades nacionales, étnicas y religiosas. Barcelona:Paidós.
  • Brah, A. (1996) Cartographies of Diaspora. Contesting identities. London: Routledge.
  • De Lucas, J. (1999) Derechos de las minorías en una sociedad multicultural. Madrid: Consejo General del Poder Judicial.
  • Delgado, M. (1998) Diversitat i integració. Barcelona: Empúries.
  • Giménez, C. (2010) El interculturalismo: Propuesta conceptual y aplicaciones prácticas. Zarautz, Ikuspegi: Observatorio Vasco de Inmigración.
  • Gordon, M. (1964) Assimilation in American Life: the Role of Race, Religion, and National Origins. New York: Oxford University Press.
  • Grillo, R. (1998) Pluralism and the Politics of Difference: State, Culture, and Ethnicity in Comparative Perspective. Oxford: Clarendon Press.
  • Gualda, E. (2001) Integración Social de los inmigrantes y modelos teóricos que la explican. Huelva: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Huelva.
  • Gutman, A. (ed.) (2003) El multiculturalismo y la política del reconocimiento. México: F.C.E.
  • Heller, A.; Zolberg, A. R. (1996) The Challenge of Diversity. Integration and Pluralism in Societies of Immigration. Vienna: Avebury.
  • Joppke, C. (2004) “The retreat of multiculturalism in the liberal state: theory and policy”, The British Journal of Sociology, 55 (2): 237-57.
  • Kymlicka, W. (1996) Ciudadanía multicultural. Una teoría liberal de los derechos de las minorías. Barcelona: Paidós.
  • Maalouf, A. (2004) Identidades asesinas. Madrid: Alianza.
  • Martiniello, M. (1998) Salir de los guetos culturales. Barcelona: Bellaterra.
  • Modood, T. (2007) Multiculturalism: A Civic Idea. Oxford:Polity Press.
  • Moreras, J. (2000) “Islamofobia: ¿un nuevo término en el vocabulario de la exclusión?”. Informe Anual sobre el racismo en el Estado español, Barcelona: SOS Racismo-Icaria,126-135.
  • Parekh, B. (2006) Rethinking Multiculturalism: Cultural Diversity and Political Theory. London: Macmillan.
  • Penninx, R. (2005) “Integration of migrants: economic, social, cultural and political dimensions”. En: M. Macura, A. MacDonald y W. Haug (eds.) The new demographic regime. Population challenges and policy responses, New York & Geneva: United Nations, 137-152.
  • Portes, A.; Zhou, M. (1993) “The New Second Generation: Segmented Assimilation and Its Variants among Post-1965 Immigrant Youth”, The Annals, 530: 74-96.
  • Pujadas, J. J. (1993) Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos. Madrid: Eudema.
  • Putnam, R. (2007) “E Pluribus Unum: Diversity and Community in the Twenty-first Century”, The 2006 Johan Skytte Prize Lecture, Scandinavian Political Studies, 30 (2): 137-174.
  • Rex, J.; Mason, D. (eds.) (1994) Theories of race and ethnic relations. Cambridge: CUP.
  • Rodríguez García, D. (2004) Inmigración y mestizaje hoy. Formación de matrimonios mixtos y familias transnacionales de población africana en Cataluña. Barcelona: UAB. 
  • Rodríguez García, D. (2010) “Beyond Assimilation and Multiculturalism: A Critical Review of the Debate on Managing Diversity”, Journal of International Migration and Integration, 11 (3): 251-271.
  • Rodríguez García, D. (2010) Retos y tendencias en la gestión de la inmigración y la diversidad en clave transatlántica. Documentos CIDOB Migraciones, 21. Barcelona: Fundación CIDOB. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3189494
  • Rumbaut, R.; Portes, A. (eds) (2001) Ethnicities: Children of Immigrants in America. Berkeley: University of California Press.
  • San Román, T. (1985)“Antropología Aplicada y relaciones étnicas”, REIS, 27: 175-183.
  • San Román, T. (comp.) (1994) Entre la marginación y el racismo. Reflexiones sobre la vida de los gitanos. Madrid: Alianza Universidad.
  • Solé, C.; Alcalce, R. (2002) “El concepto de integración desde la sociología de las migraciones”, Migraciones, 12: 9-41.
  • Stolcke,V. (1994) “Europa: Nuevas fronteras, nuevas retóricas de exclusión”. En: VV.AA.Extranjeros en el paraiso, Barcelona: Virus, 235-267.
  • Stolcke, V. (2004) “¿Qué entendemos por integración social de los inmigrantes?”. En: F. Checa, J.C. Checa y A. Arjona (eds.) Migración y derechos humanos. Barcelona: Icaria, 17-46.
  • Vertovec, S. (1999) “Més multi, menys culturalisme: l’antropologia de la complexitat cultural i les noves polítiques del pluralisme”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 15: 8-21.
  • Vertovec, S.; Baumann, G. (2009) Conceiving Multiculturalism: From Roots to Rights. London: Routledge.
  • Vertovec, S., and Wessendorf, S. (eds.) (2010) The Multiculturalism Backlash: European Discourses, Policies and Practices. London and New York: Routledge.
  • Werbner, P.; Modood, T. (eds.) (1997) Debating Cultural Hybridity. Multicultural Identity and the Politics of Anti-Racism, London: Zed Books.

Decolonialitat i negritud

  • Anzaldua, G. (1987). Borderlines/La Frontera. San Francisco: Spinsters/Aunt Lute Books. The narration of difference, 69.
  • Bela-Lobedde, D. (2018). Ser mujer negra en España. Plan B.
  • Bouteldja, H. (2014). ¿Feministas o no? Pensar la posibilidad de un «feminismo decolonial» con James Baldwin y Audre Lorde. Tabula Rasa, (21).
  • Bouteldja, H. (2016). Raza, Clase y Género: ¿Nueva divinidad de tres cabezas?. Clivajes. Revista de Ciencias Sociales, (6), 1.
  • Bouteldja, H. (2017). Los blancos, los judíos y nosotros: hacia una política del amor revolucionario. Akal.
  • Castro-Gómez, S., & Grosfoguel, R. (2007). Prólogo. Giro decolonial, teoría crítica y pensamiento heterárquico. El girodecolonial. Reflexiones para una diversidad epistémica más allá del capitalismo global, 9-23.
  • Davis, A. Y. (2005). Mujeres, raza y clase(Vol. 30). Ediciones Akal.
  • Dussel, E. (1993). Europa, modernidad y eurocentrismo. Revista de Cultura Teológica, (4), 69-81.
  • Fanon, F. (2009). Piel negra, máscaras blancas (Vol. 55). Ediciones Akal.
  • Garcés, M. M. (2018). Lo negro-africano y afrodescendientes: procesos identitarios por asignación o por autoreconocimiento. Revista de Pensamiento Estratégico y Seguridad CISDE, 3(2), 65-73.
  • Grosfoguel, R. (2008). Hacia un pluri-versalismo transmoderno decolonial. Tabula Rasa, (9), 199-215.
  • Hooks, b. (2017). El feminismo es para todo el mundo. Traficantes de Sueños.
  • Hooks, b., Brah, A., Sandoval, C., Anzaldúa, G., Levins Morales, A., Bhavnani, K. K., ... & Talpade Mohanty, C. (2004). Otras inapropiables: Feminismos desde las fronteras. Madrid: Traficantes de sueños, 2004.
  • Jabardo, M. (2012). Feminismos negros. Una antología. Madrid: Traficantes de Sueños.
  • Kilomba, G. (2008). Plantation memories. Episodes of everyday racism, 2.
  • Lugones, M. (2008). Colonialidad y género. Tabula rasa, (9).
  • Mohanty, C. (2008). Bajo los ojos de occidente. Academia Feminista y discurso colonial. L. Suárez Navaz y A. Hernández (editoras). Descolonizando el Feminismo: Teorías y Prácticas desde los Márgenes, 112-161.
  • Montes Montoya, A., & Busso, H. (2007). Entrevista a Ramón Grosfoguel. Polis. Revista Latinoamericana, (18).
  • Navaz, L. S., & Hernández, A. (2008). Descolonizando el feminismo. Teoría y prácticas desde los márgenes, Madrid, Ediciones Cátedra.
  • Oyewumi, O. (2010). Conceptualizando el género: Los fundamentos eurocéntricos de los conceptos feministas y el reto de la epistemología africana. Revista Africaneando: Revista de actualidad y experiencias, 4, 25-35.
  • Platero, R. (2012). Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona: Bellaterra.
  • Quijano, A. (2000).¡ Qué tal raza!. Revista del CESLA, (1), 192-200.
  • Quijano, A. (2000). Colonialidad del poder, eurocentrismo y América Latina.
  • Rojas, L., & Godoy, F. (2017). No existe sexo sin racialización. Traficantes de Sueños.
  • Soler, A. (2018). Viviendo en modo afroféminas. La Tija Edicions.
  • Velasco, M. J. (2008). Desde el feminismo negro, una mirada al género y la inmigración. In Feminismos en la antropología: nuevas propuestas críticas (pp. 39-54). Ankulegi.

Webgrafia:

Declaración Universal de losDerechos Humanos: http://www.unhchr.ch/udhr/lang/spn.htm

  • Mapahumano: http://mapahumano.fiestras.com
  • Tribes: http://www.bbc.co.uk/tribe/index.shtml
  • SOS Racisme Catalunya : http://www.sosracisme.org
  • Mixed-race Studies: http://www.mixedracestudies.org
  • Museu de les Cultures del Món / Museu Etnològic de BCN: http://museuculturesmon.bcn.cat/es

Programari

A concretar a l'inici del curs.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt