Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500262 Sociologia | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura
L’assignatura de Sociologia de l’educació s’estructura en base a tres grans objectius complementaris:
1) Oferir una mirada panoràmica dels principals corrents teòrics que han marcat l’evolució de la Sociologia de l’Educació com a disciplina;
2) Presentar una aproximació detallada dels principals autors/es i marcs explicatius per abordar la relació entre educació i societat des d’un punt de vista teòric, analític i conceptual;
3) Emprar els conceptes teòrics-analítics de la Sociologia de l’Educació per analitzar les desigualtats educatives contemporànies i interpretar-ne els debats més rellevants.
El programa de l’assignatura s'estructura en quatre blocs temàtics que s'ordenen a partir del desenvolupament cronològic i del context social, econòmic i polític de la disciplina:
Al Primer Bloc s’explica, en forma d'introducció, l’origen de la sociologia de l’educació com a camp d’estudi específic dins la sociologia i es presenta el seu procés d’insitucionalizació com a disciplina. Així mateix, es discuteixen les diferents perspectives ontològiques, epistemològiques i metodològiques en base a les quals s’ha organitzat la disciplina i s’ofereix a l’alumnat un marc d’anàlisi global en base al qual poder posicionar als diferents autors/es i teories. Un cop presentats els debats principals per entendre la relació entre educació, societat i sociologia, aquest bloc es centra en les aportacions més significatives de la teoria funcionalista de l'educació (Durkhiem i Parsons) i presenta les seves diferents modalitats en forma de funcionaliste reformista i funcionalisme tecno-econòmic.
El Segon Bloc, presenta les crítiques neo-marxistes al Funcionalisme i explica les principals teories desenvolupades en aquest camp. En base a les propostes d’autors com Bowles i Gintis, Baudelot i Establet o Alhusser, en aquest bloc s’expliquen els mecanismes a través dels quals les escoles contribueixen a reproduir les relacions de classe, legitimant la ideologia meritocràtica i la desigualtat social. Es tracta d’un conjunt de teories que si bé qüestionen al funcionalisme des d’un punt de vista ontològic, es mantenen en la mateixa tradicció des d’un punt de vista epistemològic i, per tant, desenvolupen anàlisis de tipus macro sociològics centrats en les relacions globals entre educació, capitalisme i Estat.
El Tercer Bloc, aprofundeix en la teoria de la reproducció, presentant les propostes de dos autors claus dins la sociologia de l'educació: Pierre Bourdieu i Basil Bernstein. Així mateix, presenta el que es coneix com Nova Sociologia de l’Educació (NSE) desenvolupada a partir dels anys 70 amb la publicació del llibre de Michael Young Knowledge and Control i que suposa un gir clau en el desenvolupament de la sociologia de l’educació com a disciplina. Les teories que formen part de la NSE mantenen una mirada crítica per entendre les relacions entre educació i desigualtats (de la mateixa manera que les teories neo-marxistes) però atribueixen un paper central als processos a partir dels quals es produeixen aquestes desigualtats, desenvolupant anàlisis majoritàriament micro i de tipus interpretatiu. Les propostes teòriques i analítiques d'autors com Young, Apple i Rist s'aborden dins aquest bloc. Aquest bloc també dedica un espai a presentar les crítiques que es fan des de la Teoria de l'Elecció Racional (Boudon) a la teoria de la reproducció de Bourdieu i a les teories neomarxistes en educació. En conjunt, el Bloc permet identificar de quina manera les escoles, els seus models pedagògics, el seu currículum o el seu professorat contribueixen amb les seves pràctiques quotidianes a la reproducció de la desigualtat social.De forma transversal aquest bloc també presenta les propostes de teòriques feministes que incorporen la dimensió del gènere per comprendre dels processos de desigualtat educativa, donant un pes especial al marc conceptual que proposa Diane Reay.
El Quart bloc es centra en el que es coneix com Teoria de les Resistències i a partir de la proposta teòrica de Willis mostra la capacitat creativa dels agents socials per a transformar la seva realitat social. Així, mantenint una perspectiva crítica i de tipus neo-marxista, aquestes teories analitzen el rol actiu que desenvolupen dels joves de classe treballadora per a resistir-se a una cultura escolar que perceben com a aliena, tot desplegant pràctiques contraculturals que els hi generen identitat i sentit de col·lectivitat. Aquest bloc també presenta la proposta de diferents autores que, des d’una mirada feminista, aporten diferents marcs d’anàlisi per entendre la relació entre el gènere i les actituds dels estudiants a l’escola.
L'organització temàtica de l'assignatura és la següent:
BLOC 1: ELS ORIGENS DE LA LA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I LA PERSPECTIVA FUNCIONALISTA
1.1. La relació entre educació i sociologia
1.2. La sociologia de l’educació als clàssics
1.3. Educació, socialització i formes de transmissió cultural (Durkheim)
1.4. Educació, selecció social i estratificació (Parsons)
1.5. La teoria del capital humà i el funcionalisme reformista
BLOC 2. LES TEORIES NEO-MARXISTES: L’EDUCACIÓ I LA REPRODUCCIÓ DE LES CLASSES SOCIALS
2.1. Crítiques al funcionalisme i a la teoria del capital humà
2.2. Bowles i Gintis i la teoria de la correspondència
2.3. Baudelot i Establet i la teoria de les xarxes educatives
2.4. Althusser i l’educació com a aparell ideològic de l’Estat.
BLOC 3. BOURDIEU, BERNSTEIN I LA NOVA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIO: OBRINT LA CAIXA NEGRA DE LES DESIGUALTATS EDUCATIVES
3.1. Bourdieu: educació i reproducció cultural
3.2. Gendering Bourdieu: la proposta de Reay
3.3. La TER i la seva crítica a la Teoria de la Reproduccio (Boudon)
3.3. Bernstein: codis sociolingüístics i codis educatius
3.4. Young iApple: sociologia del currículum i del coneixement escolar
3.5. Rist: el professorat i els processos d’etiquetatge
BLOC 4. LA TEORIA DE LES RESISTÈNCIES: JOVES I ACTITUDS ESCOLARS
4.1. Un nou marc d’anàlisi per entendre la desigualtat educativa
4.2. Willis: els lads i la contracultura escolar
4.3. Gènere i actituds escolars: més enllà dels lads
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 23 | 0,92 | 2, 4, 10, 12, 11, 13, 14 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 2, 5, 13, 16, 1 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria | 20 | 0,8 | 4, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos, preparació de seminaris de lectura, elaboració de pràctiques, estudi. | 77 | 3,08 | 2, 4, 9, 10, 8, 12, 11, 13, 14 |
L’assignatura combina classes magistrals amb seminaris de lectura i pràctiques/fòrums que es treballen tant a l'aula com a casa.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 40% | 5 | 0,2 | 2, 4, 6, 12, 11, 13, 15 |
Pràctiques | 40% | 5 | 0,2 | 2, 5, 7, 9, 10, 8, 11, 14, 16, 1 |
Seminaris de lectura | 20% | 5 | 0,2 | 12, 3, 13, 14 |
L'avaluació de l’assignatura de Sociologia de l’Educació pretén complir simultàniament una funció acreditadora o qualificadora amb una funció formativa o formadora. Per a fer-ho, planteja 3 grans activitats d’avaluació –l’examen, els seminaris de lectura i les pràctiques- que, de forma transversal, es caracteritzen pels següents elements:
1) S’apliquen en diferents moments del curs, per a garantir una avaluació continuada com a element constitutiu de la pràctica pedagògica.
2) Combinen activitats individuals i grupals, per a desenvolupar la capacitat de treball en equip i alhora afavorir la reflexió personal.
3) Articulen elements teòrics i pràctics per a garantir el desenvolupament d’un pensament complex i significatiu.
4) Fomenten el feedback com a mecanisme clau d’auto-regulació del procés d’aprenentatge i com a part de l’aprenentatge en sí mateix.
5) Expliciten els criteris d’avaluació, tant pel que fa als criteris de realització com als criteris de resultat.
L’examen
L’examen és una activitat d’avaluació de tipus individual, basada en una funció eminentment qualificadora que, lluny d’orientar-se a comprovar si l’alumnat és capaç de reproduir el coneixement transmès, s’orienta eminentment a constatar si l’alumnat ha integrat aquest coneixementen la seva estructura de pensament i és capaç d’aplicar-lo per a interpretar la realitat educativa d’una perspectiva sociològica. Amb aquest objectiu, l'examen consta d'una primera part més conceptual on s’espera que l’alumnat pugui respondre de forma concisa, detallada i teòricament informada, assegurant que s'han interioritzat els conceptes centrals del curs. I d'una segona part on s'han de mobilitzar els repertoris teòrics del curs per a resoldre i/o interpretar casos pràctics vinculats amb la realitat educativa.
L’examen representa un 40% de la qualificació final de l’assignatura i és indispensable assolir una nota mínima de 4,5 perquè pugui fer mitjana amb la resta d’activitats d’avaluació. Els i les alumnes que no superin l’examen en primera convocatòria poden fer una prova compensatòria de les mateixes característiques que normalment es fa una o dues setmanes després de la convocatòria ordinària.
Els criteris concrets d'avaluació de l'examen estaran disponibles a principi de curs.
Els seminaris de lectura
Els seminaris de lectura són una activitat d’avaluació de tipus grupal, dissenyada amb una forta funció formadora, tot i que també s’orienten a quantificar i qualificar el procés d’aprenentatge. Les lectures obligatòries del curs es distribueixen el grups grups aproximats de 5 persones (dependent del nombre total d’alumnes matriculats) que s'encarreguen de:
a) Preparar i lliurar una presentació en power point o similar (els detalls sobre el lliurament s'explicaran a l'inici de curs) on s'aborden, d'una banda, els punts forts i febles de la teoria en qüestió i, d'altra, a il·lustrar-ne els seus principals arguments a través de dades, pel·lícules, material gràfic o altres recursos textuals o visuals.
b) Exposar a l'aula el treball i generar un debat amb la resta de companys/es.
La distribució dels i les autores del curs entre els diferents grups de treball es farà el primer dia de classe. Depenent del nombre d'estudiants matriculats pot donar-se el cas que dos grups facin el treball sobre el mateix text o que un mateix grup s'encarregui de treballar dos autors diferents. Els detalls es concretaran a l'inici del curs i tindran particularitats específiques al grup de matí (01) i tarda (51) en funció del volum d'estudiants matriculats en cada cas. En qualsevol cas, no pot quedar cap autor/a del curs sense treballar i presentar.
El pes dels seminaris és del 20% de la nota final, incloent el material de suport utilitzat, l'argumentació i la presentació i debat a l'aula. Els criteris específics d'avaluació s'explicaran a l'inici del curs. De la mateixa manera que en el cas de l’examen, és indispensable assolir una nota mínima de 4,5 perquè pugui fer mitjana amb la resta d’activitats d’avaluació. Els i les alumnes que no assoleixin aquesta nota poden recuperar-la durant el període de proves compensatòries establert pel Departament de Sociologia.
Finalment, s'organitzarà una tutoria (presencial o virtual) obligatòria amb cada grup de treball per a abordar la feina relativa als seminaris de lectura.
Les pràctiques
Al final de cada bloc temàtic s'organitzarà una pràctica a l'aula on es demanarà a l'alumnat que de forma prèvia hagi treballat el material que se'ls hi haurà facilitat. Es tracta, doncs, d'una activitat d'avaluació que, com els seminaris de lectura, té una forta funció formadoraque actua en paral·lel a la seva funció qualificadora.
S'habilitaran mecanismes per a garantir la participació activa de l'alumnat a les pràctiques d'aula i alhora es requerirà que cada alumne/a (de forma individual) lliuri per escrit (detalls a l'inici de curs) d'una d'aquestes pràctiques. L’alumnat té plena llibertat per escollir la pràctica que vol lliurar, però es recomana que no coincideixi amb el tema seleccionat per al seminari de lectura. De tal manera, pot treballar de forma aprofundida en els diferents blocs temàtics del Programa.
Els detalls sobre l'avaluació de les pràctiques es presentaran a l'inici de curs, però és important tenir en compte que els escrits individuals que se'n derivin han de tenir capacitat d'interpretar el cas d’estudi a partir dels conceptes teòrics i dels arguments de la teoria de referència treballada en el bloc temàtic en el que s’emmarca la pràctica. Així mateix, han de ser capaços d'anar més enllà i ampliar els debats col·lectius que s'hagin generat a l'aula en els fòrums de debat vinculats amb cada pràctica.
Les pràctiques representen el 40% de la qualificació final de l’assignatura on s'inclou el lliurament individual i la preparació del debat col·lectiu a l'aula. De la mateixa manera que a la resta d’activitats d’avaluació, és indispensable assolir una nota mínima de 4,5 perquè puguin fermitjana amb la resta d’activitats d’avaluació. Els alumnes que no assoleixin aquesta nota poden recuperar-la durant el període de proves compensatòries establert pel Departament de Sociologia.
Síntesi:
Ítem | Tipologia | Pes |
Examen | Individual | 40% |
Seminaris de lectura | Grupal | 20% |
Pràctiques | Individual | 40% |
Aspectes transversals.
Assistència
Avaluació única:
Bibliografia obligatòria:
Althusser, L. (1985) “El aparato ideológico del estado escolar como aparato dominante” en Gras, A.(ed.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. Madrid: Narcea.
Apple, M.W. (1993) ¿De quién es el conocimiento que tienen más valor? Revista de Educación, 301, 109-122
Bernstein, B. (1985 a) “Clases sociales, lenguaje y socialización” en Revista Colombiana de Educación. Vol. 15.
Bernstein, B. (1985 b) “Clasificación y enmarcación del conocimiento educativo” en Revista Colombiana de Educación. Vol. 15.
Bourdieu, P (1998) “Las estrategias de conversión” (extret de la distinció) a Fernández Enguita, M (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. Barcelona, Ariel
Bowles, S.& Gintis, H. (1983) “El problema de la teoría del capital humano: una crítca marxista” en Educación y sociedad. Vol. (1)
Parsons, T. (1990) “El aula como sistema social: Algunas de sus funciones en la sociedad americana” en Educación y Sociedad vol. (6).
Rist, R.G. (1990) “Sobre la comprensión del proceso de escolarización. Aportaciones de la teoría del etiquetaje” en Educación y sociedad, vol. 9.
Thurow, L. (1983) “Educación e igualdad económica” en Educación y Sociedad. Vol.(2).
Willis, P. (1986) “Producción cultural y teorías de la reproducción” en Educación y sociedad, vol. 5.Willis, P. (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid: Akal.
BIBLIOGRAFÍACOMPLEMENTARIA:
Acker, S. (1994) Género y educación. Reflexiones sociológias sobre mujeres, enseñanza y feminismo. Madrid: Narcea. Parte 2.
Anyon, J. (1980) “Social Class and the Hidden Curriculum of Work” en Journal of Education. Vol. 162 (1).
Apple, M.W. (1985) “El marxismo y el estudio reciente de la educación” en Educación y Sociedad. Vol. (4).
Apple, M.W. (1986) Ideología y curriculum. Madrid: Akal.
Apple, M.W. (1987) Educación y Poder. Barcelona: Paidós/MEC.
Arnot, M. (1980) “Socio-cultural Reproduction and Women’s Education” en Deem, R. (ed.) Schooling for Women’s Work. London: Routledge & Kegan Paul.
Arnot, M. (2002) Reproducing Gender? Critical essays on educational theory and feminist politics, London: RoutledgeFalmer.
Arnot, M. & Weiner, G. (1987) Gender and the Politics of Schooling. Londres: Hutchinson.
Baudelot, C.& Establet, R. (1987) La escuela capitalista en Francia. Madrid: Siglo XXI.
Bernstein, B. (1989) “Una crítica al concepto de educación compensatoria” en Clases, códigos y control. Vol. 1. Madrid: Akal.
Bonal, X. (1998) Sociología de la educación. Una aproximación crítica a las corrientes contemporáneas. Barcelona: Paidós. Pàg: 76-86
Boudon, R. (1983) La desigualdad de oportunidades. Barcelona: Laia. (selecció capítol)Bourdieu, P. & Passeron, J.C. (1977) La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza. Barcelona: Laia.
Bourdieu, P. & Passeron, J.C. (1973) Los estudiantes y la cultura. Buenos Aires: Nueva Colección Labor.
Bowles, S.& Gintis, H (1983) “La educación como escenario de las contradicciones en la reproducción capital-trabajo” en Educación y sociedad. Vol. (2).
Bowles, S. & Gintis, H (1985) La instrucción escolar en la América capitalista. Madrid: Siglo XXI.
Carnoy, M. (1982) La educación como imperialismo cultural. México: Siglo XXI.
Carnoy, M.&L. Henry M. (1985) Schooling and Work in the Democratic State. State. Standford, CA: Standford University Press.
Collins , R.(1989) La sociedad credencialista. Madrid: Akal.
Durkheim, E. (1982) Historia de la educación y las doctrinas pedagógicas. Madrid: La Piqueta.
Durkheim, E. (1990) Educación y sociología. Barcelona: Península.
Fernández Enguita, M. (1985) Trabajo, escuela e ideología. Marx y la crítica de la educación. Madrid: Akal.
Fdez. Enguita, M. (1989) “El rechazo escolar: ¿alternativa o trampa escolar?” en Ortega, F. et al. (Ed.) Manual de sociología de la educación. Madrid: Visor.
Fernández Enguita, M. (1990) La cara oculta de la escuela. Madrid: Siglo XXI.
Freire, P. (1990) La naturaleza política de la educación. Cultura, poder y liberación. Barcelona: Paidós-MEC.
Giroux, H.A. (1983) Theory and Resistance in Education. A Pedagogy for the Opposition. New York: Bergin & Garvey.
Giroux, H.A. (1990) Los profesores como intelectuales. Hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Barcelona: Paidós-MEC, Caps. 9 y 12.
Harris, A. (2004). All about the girl. Culture, power and identity. London: Routledge
Jackson, C. (2006) Lads and Ladettes in School. Gender and Fear of Failure.London: Open University Press
Lerena, C. (1981) “Acerca del desarrollo teórico de la sociología de la educación” en Revista Internacional de Sociología vol.(39).
Lerena, C. (1986) Escuela, ideología y clases sociales en España. Barcelona: Ariel.
Martin Criado (2017) La Escuela sin funciones. Barcelona: Ed. Bellaterra
McRobbie, A. and Garger, J. (2003) Girls and subcultures: an exploration. In: Stuart Hall and Tony Jefferson (eds) Resisting trough rituals. Youth sucultures in postwar britain. London: Routledge
Reay, D (2005) Gendering Bourdieu's concepts of capitals? Emotional capital, woman and social class. The Sociological Review
Rosenthal, R. & Jacoboson, L.F.(1985) “Pigmalion en clase” en Gras, A. (ed.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. Madrid: Narcea.
Subirats, M. & Brullet, C. (1988) Rosa y azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta. Madrid: Ministerio de Cultura. Institutode la Mujer.
Schultz, T.W. (1983) “La inversión en capital humano” en Educación y Sociedad. Vol. (1).
Tarabini, A. (2017). L'escola no és per tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar. Barcelona: Fundació Jaume Bofill
Young, M.F.D. (1971) knowledge and Control. New Directions for the Sociology of Education. London: Collier MacMillan.
Willis, P. (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid: Akal.
Walkerdine, V., Lucey, H., Melody, J. (2001) Growing up Girl. Psychological explorations of gender and class. London: Pagrave McMillan.
Altres recursos sobre educació:
Fundació Jaume Bofill: https://www.fbofill.cat/
El Diari de l'Educació: https://diarieducacio.cat/
El Diario de la Educación: https://eldiariodelaeducacion.com/
Associació de Mestres Rosa Sensat: https://www.rosasensat.org/
Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC): https://fapac.cat/
Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya: http://ensenyament.gencat.cat/ca/inici
Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació: https://www.diba.cat/es/web/educacio
UNESCO i educació: https://en.unesco.org/themes/education
Grups de recerca del departament de sociologia de la UAB dedicats a l'estudi de l'educació:
Grup de Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS): https://geps-uab.cat/
Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET): https://grupsderecerca.uab.cat/gret/
.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 51 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |