Sociologia de la Cultura
Codi: 101134 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500262 Sociologia | OT | 4 |
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Esperanza Bielsa Mialet
- Correu electrònic:
- esperanza.bielsa@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Objectius
Aquesta assignatura examina la relació entre cultura i societat i introdueix una perspectiva sociològica sobre la cultura i l’art, analitzant la producció i la recepció de les obres com a processos socials, així com els aspectes culturals relacionats amb l’oci i el temps lliure. Es contempla la formació històrica i el caràcter del camp de producció cultural i les seves dinàmiques d’autonomia i mercantilització. L’assignatura també es centra en la posició i el paper social dels productors culturals a partir de la concepció romàntica del geni, el creador i la creativitat, i el treball en les noves indústries culturals. Finalment, la relació entre economia i cultura esdevé l’objecte de reflexió a partir de teories sociològiques sobre el paper canviant de la cultura en el capitalisme actual.
Competències
- Sociologia
- Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
- Avaluar la qualitat del propi treball.
- Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
- Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
- Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
- Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Ciència, Tecnologia i Humanitats
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Analitzar les relacions entre naturalesa i cultura utilitzant conceptes de l'antropologia, la filosofia i la història.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer la dimensió política, social i cultural del desenvolupament de la ciència i la tecnologia en les diferents etapes històriques.
- Utilitzar de manera crítica les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques.
Resultats d'aprenentatge
- Afrontar, amb els coneixements específics necessaris, l'exposició oral de coneixements en un context acadèmic o laboral.
- Avaluar la qualitat del propi treball.
- Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
- Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre la cultura.
- Comparar la lectura dels fenòmens culturals des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya.
- Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
- Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals.
- Definir els fenòmens socials subjacents a les polítiques i els conflictes culturals.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar les interpretacions socials de la cultura d'acord amb aquests enfocaments.
- Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la cultura.
- Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, respecte a la cultura.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a la cultura, amb el context històric en el qual han sorgit.
- Relacionar els enfocaments teòrics amb els debats sobre l'ordre social i l'acció.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Saber planificar estratègies per a l'anàlisi de processos de canvi social, a partir de la interpretació de fonts documentals, orals i materials.
- Saber sintetitzar, analitzar i explicar informació complexa (qualitativa i quantitativa) relativa a cultures, espais geogràfics, grups socials, ordenacions legals i períodes històrics diferents.
- Tenir familiaritat amb les eines conceptuals bàsiques de la sociologia, l'antropologia, l'economia i la ciència política.
Continguts
1. Introducció i periodització
Els sociòlegs clàssics i la cultura. Sociologia de la cultura, sociologia cultural, sociologia de l’art. Cultura i societat. La sociologia i l’art.
2. Producció i recepció cultural
Els mons de l’art. El camp de producció cultural. La gran divisió. Les noves tecnologies de producció cultural. Sociologia i fotografia.
3. L’artista i la societat
Sociologia d’un geni. El creador no creat. Baudelaire i la modernitat. Vanguàrdies i post-vanguàrdies. Els treballadors de les noves indústries culturals.
4. Turisme, oci i temps lliure
Cultura i globalització. Turisme, patrimoni i autenticitat. Els museus en una perspectiva transnacional. El model Barcelona.
5. De les indústries culturals a l’economia de l’enriquiment
Les contradiccions culturals del capitalisme. Indústries culturals/ indústries creatives. La crítica artística i el nou esperit del capitalisme. Capitalisme cultural i capitalisme artístic. L’economia de l’enriquiment.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes i seminaris | 39 | 1,56 | 1, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Reunions individuals o en grups reduïts per resoldre dubtes i supervisar el treball oral i escrit | 5 | 0,2 | 1, 2, 4, 7, 10, 11, 12, 15, 16, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi, lectura de textos, elaboració d'un assaigs | 73 | 2,92 | 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 20 |
Classes magistrals.
Exercicis pràctics a l’aula.
Classes magistrals.
Seminaris.
Tutories individuals.
Lectura i exposició de textos.
Redacció d’un assaig sobre un tema escollit.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració d'un assaig | 35% | 20,5 | 0,82 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20 |
| Exposició oral sobre un text | 15 % | 10 | 0,4 | 1, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 16, 17, 18, 20, 21 |
| Prova escrita | 50 % | 2,5 | 0,1 | 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 20 |
L'assignatura s'avaluarà de la següent manera:
1) Exposició de seminari sobre un text. L'organització, el funcionament i els criteris d'avaluació s'explicaran a classe i es difondran pel campus virtual. Individual. 15% de la nota final.
2) Elaboració d’un assaig original a escollir entre la llista proposada, que serà facilitada en el seu moment. Individual. 35% de la nota final.
3) Prova escrita. És una prova escrita al final del curs. Individual. 50% de la nota final.
Per calcular la mitjana final, s'exigeix una nota mínima de 3 en cada activitat avaluativa.
Cal tenir en consideració que:
a) La naturalesa de l'assignatura i el caràcter de l'avaluació fa imprescindible l'assistència regular a les sessions de classe.
b) El bon funcionament del curs dependrà de que els/les estudiants exposin el dia assignat i lliurin l’escrit de la presentació i l’assaig puntualment.
c) La qualificació de ‘No avaluable’ implica no haver estat avaluat/da en algun o en cap dels tres apartats anteriors.
d) Tenint present la desaparició de la segona convocatòria dins del mateix curs, els/les estudiants que obtinguin una qualificació igual o superior a 3,5 i inferior a 5 tindran dret a un examen de recuperació per assolir l'aprovat (amb una nota màxima de 5), que es celebrarà poc dies desprès de la publicació de l'avaluació.
Avaluació única
Es realitzarà mitjançant una prova escrita al final del curs. S'haurà de respondre a les sis preguntes de l'examen (en la modalitat d'avaluació continuada s'han de respondre dues preguntes de les sis proposades). 100% de la nota final. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.
Plagi
El plagi consisteix en utilitzar el treball d’altres com si fos propi. Quan s’utilitzin llibres, articles, pàgines d’internet o qualsevol altre material, és obligatori especificar-ho mitjançant l’ús de referències i, en el cas de citar un fragment paraula per paraula, entre cometes. El plagi és una infracció greu, equivalent a copiar en un examen. El plagi comportarà una nota de zero per l’assaig i suspendre l’assignatura.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
La bibliografia bàsica del curs es penjarà al campus virtual.
Bibliografia complementària
Introduccions i obres generals
Back, L. et al. (2012) Cultural Sociology. An Introduction. Chichester: Wiley-Blackwell.
Harrington, A. (2004) Art and Social Theory. Cambridge: Polity Press.
Heinich, N. (2003) La sociología del arte. Traducción de P. Mahler. Buenos Aires: Nueva Visión.
Inglis, D. (2005) Culture and Everyday Life. London and New York: Routledge.
Sapiro, G. (2016) La sociología de la literatura. Traducción de L. Fólica. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Williams, R. (1982) The Sociology of Culture. New York: Schocken Books.
Wolff, J. (1993) The Social Production of Art. Second edition. London: Macmillan.
Les següents obres col.lectives poden resultar útils per a consultes sobre temes concrets i ofereixen un bon mapa de l’abast de la sociologia de la cultura, la literatura i l’art:
Grindstaff, L., Lo, M.-C.M. and Hall, J.R. (eds) (2019) Routledge Handbook of Cultural Sociology. Second edition. London and New York: Routledge.
Hanquinet, L. and Savage, M. (eds) (2015) Routledge International Handbook of the Sociology of Art and Culture. London and New York: Routledge.
Inglis, D. and Almila, A.-M. (eds) (2016) The Sage Handbook of Cultural Sociology. Los Angeles, London, New Delhi: Sage.
Producció i recepció cultural
Adorno, T.W. (2003) Notas sobre literatura. Madrid: Akal.
Adorno, T.W. (2009) Disonancias: Introducción a la sociología de la música. Madrid: Akal.
Adorno, T.W. (2008) Crítica de la cultura y sociedad I. Madrid: Akal.
Becker, H.S. (1974) ‘Photography and Sociology’, Studies in the Anthropology of Visual Communication, 1(1), pp. 3–26.
Becker, H.S. (1982) Art Worlds. Berkeley: University of California Press.
Benjamin, W. (2008) ‘La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica’, en Obras. Libro 1, Vol. 2. Madrid: Abada Editores.
Bielsa, E. and Aguilera, A. (2024) Benjamin y la traducción. Barcelona: Ediciones del subsuelo.
Bourdieu, P. (1988) La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Traducción de M. del C. Ruiz. Madrid: Taurus.
Bourdieu, P. (1990) Sociología y cultura. Traducción de M. Pou. Ciudad de México: Grijalbo.
Bourdieu, P. (1993) The Field of Cultural Production. Cambridge: Polity Press.
Bourdieu, P. (1995) Las reglas del arte. Traducción de Thomas Kauf. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P. (2003) Un arte medio: ensayo sobre los usos sociales de la fotografía. Traducción de T. Mercado. Barcelona: Gustavo Gili.
Casanova, P. (2001) La república mundial de las letras. Traducción de J. Zulaika. Barcelona: Anagrama.
Freund, G. (1993) La fotografía como documento social. Traducción de J. Elias. Barcelona: Gustavo Gili.
Moulin, R. (2012) El mercado del arte. Traducción de M.-J. Cardinal. Buenos Aires: La marca editora.
Sontag, S. (2009) Sobre la fotografía. Traducción de C. Gardini. Barcelona: Debolsillo.
Williams, R. (1977) Marxism and Literature. Oxford: Oxford University Press.
Williams, R. (2005) Culture and Materialism. London and New York: Verso.
Williams, R. (2008) Historia y cultura común [antología]. Madrid: Los Libros de la Catarata.
L’artista i la societat
Abbing, H. (2002) Why Are Artists Poor? Amsterdam: Amsterdam University Press.
Baudelaire, C. (2008) El pintor de la vida moderna. Traducción de S. Acierno and J. Baquero. San Lorenzo del Escorial: Langre.
Benjamin, W. (2008) ‘Charles Baudelaire. Un lírico en la época del altocapitalismo’, en Obras. Libro 1, Vol. 2. Madrid: Abada Editores.
Bürger, P. (1987) Teoría de la vanguardia. Traducción de J. García. Barcelona: Península.
Clark, T.J. (1999) The Painting of Modern Life. Revised. Princeton N.J.: Princeton University Press.
Elias, N. (1998) Mozart: sociología de un genio. Traducción de M. Fernández and O. Strunk. Barcelona: Península.
McRobbie, A. (2016) Be Creative: Making a living in the new culture industries. Cambridge: Polity Press.
Menger, P.-M. (2014) The Economics of Creativity. Traducción de S. Rendall et al. Cambridge Mass. and London: Harvard University Press.
Sholette, G. (2011) Dark Matter: Art and Politics in the Age of Enterprise Culture. London and New York: Pluto Press.
Sholette, G. (2017) Delirium and Resistance. London: Pluto Press.
Stallabrass, J. (2004) Art Incorporated. Oxford and New York: Oxford University Press.
Williams, R. (2007) The Politics of Modernism: Against the New Conformists. London: Verso.
Turisme, oci i temps lliure
Casellas, A. (2006) ‘Las limitaciones del «modelo Barcelona». Una lectura desde Urban Regime Analysis’, Documents d’Anàlisi Geogràfica, (48), pp. 61–81.
Casellas, A. (2016) ‘Urban development, power coalitions and citizens participation in Barcelona: A narrative from a critical geography approach’, Boletin de la Asociacion de Geógrafos Españoles, 70 (April 2016).
Clifford, J. (1997) Routes. Travel and Translation in the Late Twentieth Century. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.
Degen, M. and García, M. (2012) ‘The Transformation of the “Barcelona Model”: An Analysis of Culture, Urban Regeneration and Governance’, International Journal of Urban and Regional Research, 36(5), pp. 1022–1038.
Delgado, M. (2017) La ciudad mentirosa. Madrid: Catarata.
Marshall, T. (ed.) (2004) Transforming Barcelona. London and New York: Routledge.
Rius Ulldemolins, J. (2014) ‘Culture and authenticity in urban regeneration processes: Place branding in central Barcelona’, Urban Studies, 51(14), pp. 3026–3045.
MacCannell, D. (2003) El turista: una nueva teoría de la clase ociosa. Traducción de E. Casals. Barcelona: Melusina.
Nederveen Pieterse, J. (2004) Globalization & Culture. Lanham: Rowman & Littlefield.
Robertson, R. (1992) Globalization. Social Theory and Global Culture. London: Sage.
Papastergiadis, N. (2020) Museums of the Commons. London and New York: Routledge.
Zukin, S. (2010) Naked City: The Death and Life of Authentic Urban Places. Oxford and New York: Oxford University Press.
De les indústries culturals a l’economia de l’enriquiment
Bell, D. (1996) The Cultural contradictions of capitalism. 20th anniversary edition. New York: Basic Books.
Bielsa, E. (2021) ‘Ignored works’, Thesis Eleven, 166(1), pp. 40–53.
Boltanski, L. y Chiapello, E. (2002) El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.
Boltanski, L. y Esquerre, A. (2022) Enriquecimiento. Traducción de J. de Sola. Barcelona: Anagrama.
Lipovetsky, G. y Serroy, J. (2015) La estetización del mundo. Translated by A.-P. Moya. Barcelona: Anagrama.
McGuigan, J. (2009) Cool Capitalism. London and New York: Pluto Press.
Reckwitz, A. (2020) The Society of Singularities. Traducción de V.A. Pakis. Cambridge: Polity.
Reckwitz, A. (2023) La invención de la creatividad: sobre el proceso de estetización social. Traducción de C. Sánchez. Madrid: La Catarata.
Programari
Cap.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |