Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500262 Sociologia | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap
L’assignatura Gestió de Projectes I es situa en el segon quadrimestre del segon curs com a resposta a la necessitat d’introduir la dimensió professionalitzadora dins del grau de Sociologia. Conjuntament amb Gestió de Projectes II, respon a l’objectiu d’oferir a l’alumnat els coneixements i competències necessàries per l’exercici professional de la sociologia dins del món de la intervenció social i la gestió de polítiques públiques. Es parteix del fet que bona part dels estudiants de sociologia treballen, o poden treballar, en diversos àmbits de l’administració pública dissenyant, gestionant, implementant i avaluant projectes d’intervenció social. A partir d’aquesta constatació, l’assignatura Gestió de Projectes I respon a l’objectiu d’oferir una mirada integral al context on es desenvolupen els projectes d’intervenció social. Mentre que l’assignatura Gestió de Projectes II té per objectiu preparar els estudiants per a ser capaços de dissenyar, gestionar i desenvolupar un projecte d’intervenció social.
Mòdul 1. MARC INSTITUCIONAL I TEMÀTIC DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL: presentació del marc institucional de la intervenció social, particularment dels principals actors que intervenen, dels diferents tipus de projectes socials que desenvolupen, i de les temàtiques que volen abordar
1. Els actors institucionals, associatius i empresarials que impulsen o intervenen en la gestió de projectes: Administracions públiques (especialment àmbit local), Tercer sector i món associatiu; Empreses i consultoria
2. Les temàtiques actuals i reptes socials que demanen intervenció i innovació: Habitatge; Soledats no volgudes; Regeneració urbana i política de barris; Inclusió – cohesió social; altres...
3. Els projectes i estratègies que s’estan posant en pràctica per abordar-los. Oportunitats i límits d’aquestes estratègies i projectes. Els paradigmes d’intervenció tecnocràtic i relacional. Noves perspectives d’intervenció: innovació, interseccionalitat, participació.
Mòdul 2. MARCS CONCEPTUALS, ESTRATÈGICS I ORGANITZATIUS DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL: presentació dels marcs conceptuals i estratègics de la intervenció social i la gestió de projectes, de les condicions organitzatives necessàries per posar-los en pràctica, i de les competències professionals.
1. Construint la nostra posició professional: Convivències i connivències entre tècnica y polític. Ètica i ideologia de la intervenció social. Les bases politico-metodològiques d’un projecte.
2. Què és un problema social o públic i com es defineix.
3. Què és un projecte d’intervenció social i com es construeix: Intencionalitat, marcs conceptuals i teories del canvi.
4. La implementació de projectes socials. Contextos organitzatius i condicionants socials de la intervenció.
5. Habilitats per a la resolució de problemes públics. Treballar en equips, treballar en organitzacions, treballar amb organitzacions.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals: Sessions expositives dels continguts del temari. Es realitza amb tot el grup classe, a través de la potenciació de la participació activa dels estudiants. | 38 | 1,52 | 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
Pràctiques a l'aula: Espais de treball amb grup dins laula per tal d'identificar, aplicar i exemplificar tot procés d'intervenció social en la gestió de polítiques públiques a partir dactivitats i exercicis que es resoldran a clase. | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories grupals programades:Tutories a laula amb els equips de treball per tal de fer el seguiment de les pràctiques grupals | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos: lectura comprensiva | 29 | 1,16 | 1, 6, 8 |
Preparació individual de la prova escrita: redacció d'esquemes, mapes conceptuals i resums. Estudi i comprensió dels coneixements transmesos a l'assignatura | 9 | 0,36 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Treball en equip: Cerca d'informació, anàlisi de la informació, redacció de les activitats que shan de lliurar per escrit. Preparació de lexposició en grup | 29 | 1,16 | 1, 2, 6, 7, 8 |
Atès el caràcter pràctic de l’assignatura, el procés d’ensenyament-aprenentatge que proposem: la metodologia docent i les activitats formatives de l’assignatura, pivoten al voltant de tres tipus d’estratègies: (1) experimentació: casos i pràctiques a l’aula, (2) conceptualització: exposicions i debats de contingut teòric, i (3) treball autònom en grup i individual. Més enllà de les dinàmiques docents, aquesta proposta incorpora les següents...
Activitats avaluables:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència a les pràctiques, lliuraments individuals i presentacions orals | 25% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Lliuraments grupals relatius a cada un dels temes que integren el programa | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Prova escrita individual per avaluar l'adquisició de conceptes i instruments bàsics de l'assignatura | 40% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Activitats avaluables:
Avaluació continuada
Seguint el criteri de la Facultat de CCPP i Sociologia, en coherència amb l’estratègia docent, aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única
Condicions per ser superar l’assignatura:
- Que al final del curs, cadascuna de les activitats d'avaluació superi la mínima de 5: s’obté la qualificació segons les puntuacions obtingudes i els criteris de ponderació.
- Que al final del curs, encara que una de les activitats d'avaluació obtingui una puntuació <5, la puntuació final obtinguda, un cop aplicats els criteris de ponderació al conjunt de les activitats, sigui de Notable
Recuperació
Les activitats individuals (treballs o proves parcials) seran recuperables mitjançant activitats similars. A través de les recuperacions no es podrà obtenir una qualificació final superior a l’aprovat
No presentats
A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no presentades” aquelles persones que no hagin fet més activitats d’avaluació que les corresponents al 50% del total de les activitats avaluables
Plagi: En cas de detectar-se plagi l'avaluació de l'activitat serà 0
La Bibliografia obligatoria i avaluable serà presentada a classe i els textos estaran disponibles al CV
Bibliografia complementària
Agència catalana de joventut (2011) Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut. Barcelona
Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1966). Cómo elaborar un proyecto. Buenos Aires: Ed. Lumen/Humanitas.
Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1994). Evaluación de servicios y programas sociales. Buenos Aires: Ed. Lumen.
Batchelor, S, Fischer, C, Beynon, P (2013). Learning about Theories of Change and Embedding Reflection. IDS practice paper In Brief.
Botella, J. (1992). ; “La galaxia local en el sistema político español”. Revista de Estudios Políticos, 76:145-160.
Brugué, J.; Gomà, R. (1998); Gobiernos locales y políticas públicas: bienestar social, promoción económica y territorio. Barcelona: Ariel
Diputació de Barcelona (2012) Com comuniquem els plans de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona
García Herrero, G-A.; Ramírez navarro, J.M. (1996). Diseño y evaluación de proyectos sociales. Zaragoza: Ed. Libros Certeza.
Hancock, A.-M. (2007). When Multiplication Doesn’t Equal Quick Addition: Examining Intersectionality as a Research Paradigm. Perspectives on Politics, 5(1), 63–79.
Martí, J. (2000). “La investigación acción participativa: estructura y fases. A: Villasante, T.R.; Montañes, M; Martí, J. La investigación social participativa. Construyendo ciudadanía. Vol I. Barcelona: El Viejo Topo.
Martí, J. (2004). “Els diagnòstics comunitaris: estratègies metodològiques”. A Quaderns d’Educació Contínua, 11: 18-47.
Meny, I & Thoening, J.C. (1992) Las políticas públicas. Barcelona: Ariel.
Mille Galán, J.M. (2004). Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes. Barcelona: Participació ciutadana.
Mir, J. (2015) Ajuntament fácil. Barcelona: FMC https://www.fmc.cat/documents/20461/doc/AJUNTAMENT%20FACIL%202015.pdf
Nirenberg, O., Brawerman, J.; Ruiz, V. (2000).Evaluar para latransformación. Buenos Aires: Ed. Piados.
Palom Izquierdo, F.J.; Tort Raventós, Ll. (1991). Manegament en organitzacions al servei del progrés humà. Madrid: Ed. Espasa-Calpe.
Pérez Serrano, G. (1996). Elaboración de proyectos sociales. Madrid: Narcea S.A. de Ediciones.
Tayntor, C. (2010) Project Management Tools and Techniques for Success. Nova York: Taylor & Francis Group
Ubasart, G., Bonet, J. (2010) Guia de Govern Local. Barcelona: Icaria
Van Es, M, Guijt, I, Vogel, I (2015). Theory of Change. Thinking in practice. Hivos ToC Guidelines. The Hague:HIVOS.
Villafañe, J. (1999). La gestión profesional de la imagen corporativa. Madrid: Ed. Piràmide.
Enllaços:
Cercador d'Informació de Diaris Oficials: http://www.diba.cat/cido/NCIDO_2_3_1b.asp
Municat:http://www.gencat.cat/municat/
gestiodeprojectes.blogspot.com/
Cap
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |