Logo UAB

Anàlisi i resolució de conflictes

Codi: 101096 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500259 Ciència política i gestió pública OT 3
2500259 Ciència política i gestió pública OT 4
2503778 Relacions Internacionals OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Blanca Camps Febrer
Correu electrònic:
blanca.camps@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits acadèmics.

Cal estar en condicions de llegir regularment anglès i d'assistir a classe de forma continuada.

Cal disposar de l'habilitat i del costum de llegir, veure, escoltar i consultar diversos mitjans de comunicació d'informació general, així com seguir particularment les notícies relacionades amb l'agenda i la conflictivitat internacional i els processos de pau

 

 


Objectius

L'assignatura, optativa, té com a principal objectiu familiaritzar l'alumnat amb l'evolució, els conceptes, l'instrumental teòric i l'aplicació pràctica de diverses subàrees de les Relacions Internacionals, en un sentit ampli, així com amb els seus principals biaixos o enfocaments específics per analitzar i intervenir en els conflictes amb ànim de gestionar-los, resoldre'ls o transformar-los.

 

Concretament, els objectius específics són:

1. Situar l'estudi dels conflictes internacionals i de la manera d'intervenir-hi en el marc general de les ciències socials, i també en perspectiva històrica i evolutiva.

2. Estudiar la noció de conflicte, els seus tipus i la seva lògica i dinàmica a la política internacional.

3. Disposar de marcs conceptuals i analítics per emmarcar els conflictes socials i internacionals, així com la seva naturalesa, la recurrència i la ubicació, en particular amb lògiques regionals i subregionals. Concretament, aprehendre una pauta d'anàlisi aplicable a diferents conflictes internacionals, en particular a conflictes armats, o susceptibles d'esdevenir fàcilment conflictes d'aquest tipus.

4. Aplicar la pauta a diversos conflictes dels darrers cinquanta anys

5. Conèixer de forma succinta els diversos instruments per a la prevenció, gestió, resolució i transformació de conflictes.


Competències

    Ciència política i gestió pública
  • "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets."
  • Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  • Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  • Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  • Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  • Treballar autònomament.
  • Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  • Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  • Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar casos i fenòmens de l'esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
  • Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
  • Analitzar els desafiaments a la seguretat internacional, incloent les condicions que propicien la pau i generen conflictes i l'evolució de l'arquitectura de seguretat internacional.
  • Analitzar l'estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d'emergència), tant a l'àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
  • Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar el comportament d'actors diversos en els principals temes i problemes relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals i la promoció de la pau.
  2. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  3. Aplicar les diferents teories i enfocaments a l'anàlisi dels principals problemes relacionats amb la seguretat, les polítiques exteriors i els conflictes armats i la promoció de la pau.
  4. Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals, les polítiques exteriors dels principals estats i la promoció de la pau.
  5. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  6. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  7. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  8. Conèixer i avaluar respostes als reptes i a les amenaces de l'agenda de seguretat internacional, identificant actors clau, tant estatals com no estatals, i tant governamentals com no governamentals.
  9. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  10. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  11. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  12. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  13. Explicar l'evolució de la seguretat internacional.
  14. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  15. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  16. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  17. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  18. Identificar i analitzar alguns dels reptes clau de la seguretat internacional i dels conflictes internacionals des d'una perspectiva multidimensional.
  19. Identificar les principals institucions amb competències i treball en matèria de seguretat internacional, conflictes internacionals i promoció de la pau i analitzar-ne el comportament concret.
  20. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  21. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  22. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  23. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  24. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  25. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  26. Treballar autònomament.
  27. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  28. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  29. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  30. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  31. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  32. Valorar les condicions que propicien la pau internacional i les que la dificulten.

Continguts

BLOC I. EL MARC SISTÈMIC I CONCEPTUAL

 

Lliçó 1. Guerra i poder al segle XX i XXI: l'evolució de la guerra i del sistema internacional

a) Relacions Internacionals versus política interna

b) Evolució del sistema internacional i de la conflictivitat armada

c) Canvis en la concepció, regulació i pràctica de la guerra i els conflictes armats i letals

d) La situació actual: postguerra freda, el debat sobre les “noves guerres”, les noves cares de la violència

 

Lliçó 2. El mapa canviant dels conflictes armats

a) Instituts de recerca i identificació de les guerres: els principals criteris

b) Guerres internacionals, guerres per delegació (proxy wars), la internacionalització dels conflictes intraestatals

c) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica

d) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Europa

e) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Orient Mitjà

 

Lliçó 3. Les ciències socials, els conflictes internacionals i la violència

a) Les Relacions Internacionals i les explicacions de la guerra i la violència: grans enfocaments

b) Marcs explicatius individuals i socials de les ciències socials

d) Marcs explicatius estructurals de les ciències socials

e) Investigació per a la pau i estudis sobre la pau (peace studies); resolució de conflictes

 

Lliçó 4. Feminisme i anàlisi de conflictes

a) La incorporació del gènere a l'anàlisi dels conflictes i la violència

b) El paper de les dones en els conflictes armats

c) La crítica feminista a la concepció tradicional de la guerra i la violència

d) L'enfocament feminista a la justícia de gènere i la reparació en contextos postconflicte

 

Lliçó 5. Entendre la naturalesa i l'evolució dels conflictes armats, la guerra, la seguretat i la pau

a) Aclariments terminològics i conceptuals: conflicte (i tipus), violències, guerra, pau, seguretat, gestió/resolució/transformació

b) Pau i seguretat, conceptes interrelacionats i noves concepcions a la postguerra freda

c) L'evolució del dilema de seguretat i de la securitització: La concepció de la seguretat com a procés multidimensional i la seguretat humana

d) Anàlisi de les causes de les guerres: i) tipologies causals; ii) causes estructurals, acceleradors i detonants; iii) explicacions recents: estats febles i fallits; cobdícia i greuge (greed and grievance); estructures d'oportunitat i lluita pels recursos (acumulació diferencial)

 

ESTUDIS DE CAS: TIMOR ORIENTAL I EL SÀHARA OCCIDENTAL

 

BLOC II. ANÀLISI DELS CONFLICTES

 

Lliçó 6. Com abordar l’estudi dels conflictes

a) Els elements del conflicte: triangles i icebergs

b) Actors i motius de disputa i antagonisme

c) La dinàmica dels conflictes: fases i cicles de violència

d) Una pauta d’anàlisi per cartografiar processos conflictius

 

Lliçó 7: Tipologies de conflictes

a) Tipus de conflictes segons la presència de la violència (armats i no armats, conflictes no violents).

b) Conflictes "intractables", conflictes socials prolongats i/o els conflictes sociointernacionals

c) Conflictes de naturalesa política i/o territorial

d) Conflictes ambientals, etnopolítics i religiosos

 

Lliçó 8: Tipologies de combatents

a) Combatents regulars i forces militars convencionals

b) Grups insurgents i combatents no estatals, grups paramilitars

c) Mercenaris i empreses militars i de seguretat privades (EMSP)

d) Actors híbrids i grups criminals

e) Grups terroristes

 

ESTUDI DE CAS: GUERRES A ALGÈRIA

 

Bloc III: L’acció de la societat internacional: la contenció dels conflictes violents i l’establiment de la pau

 

Lliçó 9: Els estudis i la pràctica d'anàlisi, resolució i transformació de conflictes

a) Fonaments i context de sorgiment, les institucions

b) Fases i etapes de desenvolupament

c) Els enfocaments comprehensius i interactius: instruments pràctics

d) El consens liberal sobre la construcció de la pau

 

Lliçó 10: Instruments internacionals: Nacions Unides i la seguretat internacional

a) Les provisions de la Carta i del dret internacional sobre seguretat col·lectiva i ús/amenaça de la força

b) La dimensió regional dels conflictes armats i les organitzacions regionals de seguretat

c) La postguerra freda: un Programa per a la pau (1992) i el seu suplement; desenvolupaments posteriors

d) Nocions canviants: "guerra justa", emergències complexes, "responsabilitat de protegir"

 

Lliçó 11: La contenció de conflictes violents, el manteniment i l'establiment de la pau

a) L'ús de la Carta. Operacions de manteniment de la pau (“capítol VI i mig”)

b) Operacions de pau de segona i tercera generació

c) El debat sobre la intervenció i el deure d’ingerència

d) Formes de finalitzar conflictes violents i preparar la pau: negociació, facilitació, mediació, arbitratge

e) Els acords de pau

 

ESTUDI DE CAS: LÍBIA

 

Bloc IV: Resolució i transformació de conflictes: construcció de la pau

 

Lliçó 12: La preparació per a la pau: processos i acords de pau

a) Significats amplis i restringits

b) Fases i cicles dels processos de pau i diplomàcies multinivell

c) Debat actual sobre: esculls, maduresa, sabotejadors

d) Les tres "Rs": reconstrucció, resolució i reconciliació

 

Lliçó 13: La reconstrucció postbèl·lica

a) Operacions d'intervenció, reconstrucció i retirada

b) Desarmament, Desmobilització i Reinserció (DDR)

c) Reforma del sector de seguretat

d) El negoci de la reconstrucció

 

Lliçó 14: La construcció de la pau

a) Significats de l'expressió

b) Construcció de la pau des de baix i transformació de conflictes

c) Estudis de cas i balanç d'operacions deconstrucció de pau

d) Les crítiques al "consens liberal per a la consolidació de la pau"

 

Lliçó 15. La reconciliació i la resolució de les causes profundes

a) Significats de reconciliació

b) Justícia en períodes de transició: de les comissions de la veritat als tribunals

c) El Tribunal Penal Internacional (TPI)

d) Polítiques de memòria i de passat: Esclavisme, colonialisme, crims contra la humanitat

e) La resolució de les causes profundes: pau i desenvolupament

 

ESTUDI DE CAS: LES GUERRES A L'IRAQ


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Practiques a l'aula avaluables: 2 sessions 4 0,16
Seminaris a l'aula: 2 sessions 6 0,24
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions 40 1,6
Tipus: Supervisades      
Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació 7,5 0,3
Controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs 25 1
Tipus: Autònomes      
Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca) 67,5 2,7

Metodologia docent i activitat formatives

La dedicació de l’estudiant a l’assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats, que, en coherència, es materialitzen en diverses exigències i metodologies diferenciades. Es tracta d’una assignatura de 6 ECTS, per tant a 150 hores.

Aquestes 150 hores es reparteixen en activitats articulades de la forma següent:

 

a)     Presencials o dirigides (50 hores, 33,3 %)

Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions (40 hrs)

Seminaris a l’aula: 2 sessions (6 hrs)

Practiques a l’aula avaluables: 2 sessions  (4 hrs)

 

b)    Activitats supervisades: controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs: 25  hrs (16,7%)

 

c)     Avaluació: Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació: 7,5 hrs (5%)

 

d)    Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca): 67,5  hrs (45%)

 

2. Instruccions pràctiques per al material del campus virtual i l’activitat a l’aula

Cada lliçó teòrica comptarà amb: a) un esquema específic per guiar les sessions presencials/dirigides i les altres activitats relacionades; b) una o dues lectures obligatòries; i c) algunes referències addicionals

Les lectures, obligatòries i addicionals (fora de referències a llibres o pàgines web) estaran disponibles al campus virtual, agrupades en pestanyes específiques relatives a cada lliçó.

Hi haurà material addicional optatiu, agrupat en carpetes amb títols ad hoc: llibres electrònics, material sobre transformació de conflictes, estudi de cas, etc.

A cada sessió s'usarà un ppt, dels quals es podrà obtenir còpia en pdf, per lliçó, al campus virtual.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
controls de lectura o comentaris a classe 15% 0 0 2, 6, 31, 9, 14, 20, 16, 15, 24, 26, 27
Dos estudis de cas 35% 0 0 5, 6, 30, 10, 9, 18, 17, 19, 20, 16, 12, 11, 28, 15, 22, 23, 21, 24, 7, 29, 26, 25, 27
Un examen final en acabar el isemestre, que inclou una part take-home, per fer a casa. Cal treu un mínim de 5 50% 0 0 1, 3, 6, 30, 31, 9, 32, 18, 19, 20, 4, 16, 28, 22, 21, 24, 26, 13, 8

L'avaluació d'aquesta assignatura es compon de les parts següents:

1. Un examen parcial dels dos primers blocs del programa (temes 1-8), que constitueix el 35% de la nota final

2. Un examen parcial de la resta del temari (temes 9-15), el 35% de la nota final, que es realitzarà el darrer dia de classe

3. Dues pràctiques, cadascuna d'elles amb un valor equivalent al 10% de la nota final (el 20% en conjunt). Una de les pràctiques consistirà en una exposició a classe i l’altra en l’aplicació de la pauta d’anàlisi a un conflicte armat

4. Avaluació continuada: participació a classe i debats, comentaris de text, i altres activitats programades pel professorat, el 10% de la nota final.

Consideracions importants:

Per tal de poder superar l'assignatura serà condició necessària que no suficient obtenir com a mínim una nota de 4 a cadascun dels exàmens de cada semestre. En aquest sentit, es demana que l'alumne demostri un coneixement bàsic i equilibrat dels continguts teòrics d'ambdós semestres. Un cop assolida aquesta nota mínima de 4 als exàmens es procedirà a fer mitjana ponderada amb les notes de les pràctiques.

Quan la nota ponderada final d'ambdues parts (exàmens i pràctiques), més els treballs i activitats programades sigui igual o superior a 5 es considerarà l'assignatura com superada.

Per aprovar l'assignatura, és condició necessària però no suficient obtenir un mínim de 4 a ambdós exàmens parcials. Si hom suspèn un dels dos exàmens amb menys d'un 4, l'assignatura no està aprovada.

El fet de presentar-se a un dels dos exàmens o haver-se presentat a UNA de les pràctiques eximeix l'estudiant de la qualificació de "NO PRESENTAT".

Els estudiants de grau que no haguessin superat el primer o el segon examen (o ambdós exàmens) tindran l'oportunitat d'acollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat per a l’examen de l’avaluació ordinària (NO per la compensatòria), havent acabat el període lectiu del segon quadrimestre.

Les dates de les pràctiques, altres activitats i dels controls s'especificaran en el marc de la programació de l'assignatura (Campus Virtual). Les pràctiques no es poden tornar a fer.

Els estudiants de programes d'intercanvi tindran les mateixes condicions d'avaluació que la resta dels estudiants.

Avaluació única:

L’alumnat que així ho hagi demanat en temps i forma, podrà acollir-se a una avaluació única que consistirà en un exercici compost per un examen (70% de la nota) i una activitat pràctica (30%)

Aquest exercici tindrà lloc el darrer dia de classe al final del quadrimestre. En cas de no superar aquesta prova amb una puntuació de 5 punts sobre 10, l’exercici podrà recuperar-se en la data fixada per la Facultat per a l’avaluació ordinària (NO la compensatòria) i es farà públic amb antelació suficient.


Bibliografia

Manuals bàsics

COHN, C. (2017) Women & Wars, PolityPress: Cambridge, USA. 

MIALL; H; Ramsbotham, O:;Woodhouse, T (2005 segunda edición), ContemporaryConflictResolution.Theprevention, management and transformationofdeadlyconflicts, Londres, PolityPress,2005. Edició castellana ICIP/Bellatera, octubre de  2011

GRASA, R. (2010). Cincuenta años de evolución de la investigación para la paz. Tendencias para observar, investigar y actuar. Barcelona, Oficina de Promoció de la Pau i delsDretsHumans (versión en castellano y catalán. PDF de ambas en el campus virtual).

 

Recomenables per alguns temes/Recomendables para algunos temas

BAYLIS, J/ J. Wart, E.Cohen,. C:S.Gray (2002). Strategy in theContemporaryWorld. AnIntroduciontoStrategicStudies, Oxford, Oxford UP.

BARASH, D. P. (2000). ApproachestoPeace. A Reader in PeaceStudies, Oxford, Oxford UP.

BERCOVITCH, J/V. Kremenyuk/ W. Zartmann (2009).The Sage HandbookofConflictResolution, Londres, Sage.

FISAS, V. (2002). Cultura de paz y gestión de conflictos, Barcelona, París: Icaria: UNESCO. Introducción general.

GALTUNG, J. (19969). Peacebypeacefulmeans. Peace and Conflict, Development and Civilization, Londres, Sage, 1996 (al menos los apartados I y II y las conclusiones) (existe edición castellana a cargo de editorial Bakeaz).

- Ho-Won Jeong, Conflict Management and Resolution. AnIntroduction, Londres, Routledge, 2010.

.WALLENSTEEN, P. (2007). UnderstandingConflictResolution.lSystemWar, Peace andthe Global Syste.. Londres: Sage. Excelentre presentación, desde la peaceresearch pero con buen conocimiento de los temas de relaciones internacionales

Bibliografiagenral/Bibliografía general

BERDAL, M. y MALONE, D. (eds.) (2000).Greed and Grievance. Economic Agendas in Civil Wars. Boulder: LynneRienner.

BROWN, S., The Causes and PreventionofWar, Nueva York, St. Martin'sPress, 1994.

CENTRO DE INVESTIGACIÓN PARA LA PAZ, Anuario CIP 19-, Madrid, Icaria, 19-.

DUFFIELD, M., Las nuevas guerras en el mundo global. La convergencia entre desarrollo y seguridad. Madrid: La Catarata, 2004 [ed. Orig. 2001].

FISAS, V. Procesos de paz y negociación en conflictos armados, Barcelona, Paidós, 2004.

HOLSTI, K. J., Thestate, war, and thestateofwar, Cambridge, Cambridge UniversityPress, 1996.

JOB, B. (ed.) (1992). TheInsecurityDilemma: National Security ofThirdWorldStates. Boulder, CO: LynneRienner.

KAGAN, D., Sobre las causas de la guerra y la preservación de la paz. Madrid, México DF: Turner: FCE, 2003 [ed. Orig. 1995].

KALDOR, M. Las nuevas guerras. Barcelona: Tusquets, 2001.

PRUITT y KIM, S.H. (2004). Social Conflict: Escalation, Stalemate and Settlement. Nueva York: McGraw-Hill.

ROMEVA i RUEDA, R., Guerra, posguerra y paz. Pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo. Barcelona: Icaria, 2003.

SIPRI, SIPRI Yearbook: Worldarmaments and disarmament, 209 , Oxford, Oxford UniversityPress, 20--

TORTOSA, J. M. El juego global: maldesarrollo y pobreza en el sistema mundial. Barcelona: Icaria, 2000.

WALZER, M. Guerras justas e injustas. Un razonamiento moral con ejemplos históricos, Barcelona: Paidós, 2001.

 

Bibliografiaaddicional/Bibliografía adicional

BEJARANO, J. A., Una agenda para la paz: Aproximaciones desde la teoría de la resolución de conflictos, Bogotá, Tercer Mundo, 1995.

BROWN, M. E. (ed.), EthnicConflict and International Security, Princeton, Princeton UniversityPress, 1993.

BURTON, J.; DUKES, F. (ed.), Conflict: Readings in Management & Resolution, Londres, Macmillan, 1990.

BURTON, J. W., Conflict: Resolutionand Prevention, Nova York, St. Martin'sPress, 1990.

CAMILLERI, J. A.; FALK, J., Theendofsovereignty?: Thepoliticsof a shrinkimg and fragmentingworld, Aldershot, Edward Elgar, 1992.

COHN, C. Women & Wars. PolityBooks. 2017

ENZENBERGER, Hans Magnus. Perspectivas de guerra civil. Barcelona: Anagrama, 1994.

FISHER, Roger. Más allá de Maquiavelo. Herramientas para afrontar conflictos. Barcelona: Granica, 1996.

FISHER, R. y URY W. Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder. Ed. gestión, 2000.

GALTUNG, J., Paz por medios pacíficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz/GuernikaGogoratuz, 2003.

___________, Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Bilbao: Bakeaz/GuernikaGogoratuz, 1998.

GOERTZ, G.; DIEHL, P. F., Territorial changes and internationalconflict: studies in internationalconflict, London, Routledge, 1992.

GOTTHEIL, J. y SHIFFRIN, A. Mediación: una transformación en la cultura. Barcelona: Paidós mediación, 1996.

GOTTLIEB, G., Nationagainststate: new approachestoethnicconflicts and the decline ofsovereignty, Nueva York, Council onForeignRelationsPress, 1993.

GURR, T., Minorities at Risk: A Global View ofEthnopoliticalConflicts, Washington, DC, UnitedStatesInstituteofPeacePress, 1993.

GURR, T.; HARFF, B., EthnicConflictand WorldPolitics, Boulder, CO, WestviewPress, 1994.

HOLSTI, K. J., Peace and War: ArmedConflicts and International order, 1648 1989, Cambridge, Cambridge UniversityPress, 1991.

IGNATIEFF, M. El honor del guerrero. Guerra étnica y conciencia moderna. Madrid: Taurus, 1999.

JIMÉNEZ, J. J. La socialización del miedo. Madrid. Los libros de la catarata, 1998.

JUDSON, E. Aprendiendo a resolver conflictos. Los libros de la catarata, 2000.

LEDERACH, J. P., El Abecé de la paz y los conflictos educación para la paz, Madrid, La Catarata, 2000.

______________, Construyendo la paz. Reconciliación sostenible en sociedades divididas. Bilbao: Bakeaz/GuernikaGogoratuz, 1998.

MARTÍN BERISTAIN, C. Y PAÉZ, D. Violencia, apoyo a las victimas y reconstrucción social. Fundamentos, 2000.

MATTHEWS, R. O.; RUBINOFF, A. G.; SETEIN, J. G. (eds.), International Conflict and Conflict Management: Readings in WorldPolitics, Ontario, Prentice Hall, 1988.

MITCHELL, C. R., Thestructureof International Conflict, Nueva York, St. Martin'sPress, 1989.

MOORE, Christopher. El proceso de mediación. Bueno Aires: Granica, 1995.

MOREAU DEFARGES, Philippe. Un mundo de injerencias. Editorial Bellaterra, 1999.

MULDOON, B. El corazón del conflicto. Barcelona: Paidós, 1998.

MUÑOZ, F. A. La paz imperfecta. Universidad de Granada, 2001.

NICHOLSON, M., Rationality and theAnalysisof International Conflict, Cambridge, Cambridge UniversityPress, 1992.

PRINCEN, T., Intermediaries in InternationalConflict, Princeton, Princeton UniversityPress, 1992.

RICE, E., WarsoftheThirdKind: Conflict in UndervelopedCountries, Berkeley, Universityof California Press, 1988.

ROJAS MARCOS, L. Las semillasde la violencia. Madrid: Espasa Calpe, 1995,

RUBIO, A. (ed.), Presupuesto teóricos y éticos sobre la Paz. Universidad de Granada, 1994.

RYAN, S., EthnicConflict and International Relations, Aldershot, Darmouth, 1990.

SANDOLE, D. J. D.; MERWE, H. v. d. (eds.), ConflictResolutionTheory and Practice: Integration and Application, Manchester, Nueva York, Manchester UniversityPress, 1993.

SEGURIDAD HUMANA: CONCEPTOS, EXPERIENCIAS Y PROPUESTAS. Número monogràficcoordinatper Rafael Grasa i Pol Morillas de la revista AfersInternacionals, núm 76 (febrer 2007).

SILVA, K. M. d.; MAY, R. J. (eds.), InternationalizationofEthnicConflict, Londres, Pinter, 1991.

SINGER, M.; WILDAVSKY, A., The Real WorldOrder: ZonesofPeace / ZonesofTurmoil, Chatham, N.J., Chatham House, 1993.

SUARES, M. Mediación, conducción de disputas, comunicación y técnicas. Barcelona: Paidós mediación, 1996.

TOURAINE, A. ¿Podremos vivir juntos? Madrid: Editorial PPC, 1997.

URRA, J. Violencia. Memoria amarga. Madrid: Siglo XXI de España, 1997.

VÄYRYNEN, R. (ed.), New Directions in ConflictTheory: ConflictResolution and ConflictTransformation, Londres, etc., Sage, 1991.

Publicaciones periódicas 

Nomésalgunsanuaris i/o revistes especialitzades/sólo algunas revistas y anuarios especializados:

Anuario Internacional Cidob

AfricanJournal in ConflictResolution  

Arms Control Today

Cooperation and Conflict: NordicJournalof International Studies.

Foreignaffairs

ForeignAffairs Latinoamérica

 International Security .

JournalofConflictResolution: Researchonwar and peacebetween and withinnations.

 JournalofPeaceResearch: aninterdisciplinary and internationalquaterlyofscholarlywork in peaceresearch. 

 Low IntensityConflict and LawEnforcement. 

 MilitaryReview.

 NegotiationJournal: ontheprocessof dispute settlement.

Online JournalofArbitration, Mediation, Negotiation and Complementary Dispute ResolutionTechniques  

Peace and ConflictStudies  

 Security Dialogue

SipriYearbook

 WorkingPapers ICIP (InstitutCatalà Internacional per a la Pau).Accesibles enwww.icip.cat

 

PÀGINES ELECTRÒNIQUES

Organitzacionsinternacionals/Organizaciones internacionales

  http://www.osce.org/, OSCE

http://www.nato.int/home.htm, OTAN/NATO

http://europa.eu.int/, Unió Europea/EuropeanUnion

  http://www.un.org/, Nacions Unides, ONU

  http://www.unhcr.ch/, ACNUR (Alt Comissionat NNUU per alsrefugiats)/

Instituts i centres de recerca especialitzats/Institutos y centros de investigación

www.delas.org Centre Delàsd’Estudis per la Pau

https://ucdp.uu.se/ Uppsala Conflict Data Program

www.sipri.orgSIPRI

http://www.opendemocracy.com/home/index.jsp, Open Democracy

  http://www.incore.ulst.ac.uk/cds/countries/, Universitat de NNUU i de l’Ulster

  http://www.cip.fuhem.es/, ICIP/Madrid

http://www.icip.cat, ICIP, Barcelona

http://www.ecfr.eu/, European Council onForeignRelations

http://www.ifri.org/F/accueil.htm, InstitutFrançais des RelationsInternationales

  http://www.iai.it/, Instituto AffariInternazionali

http://www.iecah.org/espanol/home.html,  Instituto de estudios sobre conflictos y acción humanitaria/Iecah

  http://www.intl-crisis-group.org/, International Crisis Group

http://www.isn.ethz.ch/, International Relations and Security Network

http://www.prio.no/, PeaceResearchInstituted’Oslo

http://www.realinstitutoelcano.org, Real Instituto Elcano

http://www.sipri.se/, Stockholm International PeaceResearchInstitute/Sipri

  http://www.tni.org/,  TransnationalInstituteofAmsterdam

http://www.stratfor.com/, temas estratègicos

http://www.fsk.ethz.ch/,estudios de seguridad

http://www.cia.gov/, CIA

  http://www.hrw.org/, Human RightsWatch


Programari

No n'hi ha d'específic


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt