Logo UAB

Política internacional europea

Codi: 101093 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500259 Ciència política i gestió pública OT 3
2500259 Ciència política i gestió pública OT 4
2503778 Relacions Internacionals OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Diego Badell Sanchez
Correu electrònic:
diego.badell@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L'assignatura s'emmarca dins la matèria principal de Relacions Internacionals corresponent al pla de estudis del Grau de Ciència Política i Gestió Pública, així com també forma part del pla d'estudis del Grau en Relacions Internacionals: per això s'espera que l'alumnat disposarà de, com a mínim, els coneixements fonamentals de la matèria impartida al curs de Relacions Internacionals.

L'alumnat ha de tenir capacitat de llegir, debatre i comprendre amb facilitat textos de manuals acadèmics redactats en anglès.

De manera general, l'alumnat ha de tenir l'hàbit de consultar diverses fonts d'informació internacional europea de qualitat per poder seguir els debats internacionals d'actualitat. S'espera que l'alumnat disposi de capacitats bàsiques d'informàtica: ús d'Internet i processador de textos.


Objectius

Aquesta assignatura és una Optativa d'itinerari de la Menció de Relacions Internacionals del Grau en Ciència Política i Gestió Pública, així com Obligatòria del Grau en Relacions Internacionals. Aquesta assignatura desenvolupa i aprofundeix els coneixements teòrics i conceptuals adquirits prèviament i es complementa amb la resta d'assignatures dins l'itinerari de la Menció de Relacions Internacionals (Grau en Ciència Política), així com les corresponents al Grau en Relacions Internacionals.

Els objectius bàsics de l'assignatura es basen en que l'alumnat ha de ser capaç de

- Definir i relacionar els principals conceptes analítics de relacions internacionals en el context europeu

- Interpretar els documents primaris i relacionar las seves conseqüències polítiques internacionals

- Combinar i sintetitzar les diferents fonts d'informació sobre relacions internacionals a Europa

- Exposar i defensar de manera documentada les posicions sobre temes d'actualitat internacional

- Descriure i explicar el desenvolupament de les principals tendències de les relacions internacionals a Europa des de finals de la Segona Guerra Mundial fins l'actualitat

- Interpretar el procés d'integració política europea en el context de la divisió d'Europa en dos blocs

- Analitzar problemes d'actualitat en l'escenari polític europeu


Competències

    Ciència política i gestió pública
  • "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets."
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que es coneix i se sap aplicar la terminologia bàsica en anglès utilitzada en les ciències polítiques.
  • Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  • Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  • Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  • Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  • Treballar autònomament.
  • Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  • Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
    Relacions Internacionals
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar casos i fenòmens de l'esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
  • Analitzar l'estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d'emergència), tant a l'àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
  • Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar les diferents eines d'anàlisi del sistema internacional contemporani, i dels seus subsistemes funcionals i regionals o geogràfics.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  2. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  3. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  4. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  5. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  6. Aplicar els diferents enfocaments teòrics a l'anàlisi del sistema internacional i dels seus subsistemes i a la política internacional europea.
  7. Aplicar els diferents enfocaments teòrics, amb aproximació constructivista, a l'actuació de les organitzacions internacionals.
  8. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  9. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  10. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  11. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  12. Definir i relacionar els principals conceptes analítics de les relacions internacionals amb el procés d'integració europeu.
  13. Demostrar que es coneix i se sap aplicar la terminologia bàsica en anglès utilitzada en les ciències polítiques.
  14. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  15. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  16. Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
  17. Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
  18. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  19. Desenvolupar i aprofundir el coneixement històric, teòric i conceptual sobre els orígens, les relacions externes i els processos polítics de la Unió Europea (UE).
  20. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  21. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  22. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  23. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  24. Entendre el procés de la integració política europea en el context de la Guerra Freda.
  25. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  26. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  27. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  28. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  29. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  30. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  31. Identificar i analitzar diferents fonts d'informació sobre les relacions internacionals de la UE.
  32. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  33. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  34. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  35. Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  36. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  37. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  38. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  39. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  40. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  41. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  42. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  43. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  44. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  45. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  46. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  47. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  48. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  49. Treballar autònomament.
  50. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  51. Utilitzar els enfocaments teòrics i metateòrics per analitzar l'impacte de la globalització en la seguretat, l'economia i la societat, tant a escala transnacional i estatal com en les diferents organitzacions internacionals.
  52. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  53. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  54. Valorar casos concrets de canvi i de continuïtat en el sistema internacional, en els principals subsistemes regionals (europeu, americà, asiàtic) i en els subsistemes econòmic i de seguretat.
  55. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  56. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  57. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Introducció

Tema 1. Evolució de l'ordre europeu: cap a la comunitat de seguretat?

  1. Sistema europeu d'estats
  2. Europa bipolar i Europa comunitària
  3. L'Europa (re-)unificada?
  4. Conceptes de comunitat de seguretat i complex regional de seguretat

Primera part.- Construcció i evolució de l'Europa bipolar

Tema 2. La divisió d'Europa

  1. Conseqüències de Ialta i Potsdam i inicis de les tensions entre blocs
  2. El Pla Marshall (1947): la lògica de la contenció
  3. La reconstrucció alemanya dins el bloc occidental: naixement de la RFA i la RDA (1949)

Tema 3. Naixement de l'atlantisme

  1. Del Pacte de Dunkerque (1947) al Tractat de Brussel.les (1948)
  2. El compromís nordamericà: Resolució Vandenberg (1948)
  3. Tractat de Washington (1949): Aliança Atlàntica
  4. Creació de l'OTAN (1951-1955): membres, funcions i estructura institucional

Tema 4.Evolució de l'atlantisme durant la Guerra Freda

  1. Conferència de París (1954): Ingrés de la RFA a l'OTAN
  2. Reforma del Tractat de Brussel-les: naixement de la Unió Europea Occidental (UEO) (1955)
  3. Crisi de l'OTAN: De Gaulle i la détente
  4. La crisi dels euromíssils (1979-1987): crisi de confiança dins el bloc occidental

Tema 5. Creació i consolidació de l'esfera d'influència soviètica

  1. Les democràcies populars (1945-49)
  2. Xarxa de tractats bilaterals (integració no institucionaliztada)
  3. Institucionalització: Kominform (1947), CAME (1949) i Tractat de Varsòvia (1955)

Tema 6. Evolució del bloc de l'Est

  1. Del cisma iugoslau (1948) a l'arribada de la des-estalinització (1956): control estret de l'àrea
  2. d'influència
  3. Polònia i Hongria (56) i Txecoslovàquia (68): els límits reals de la des-estalinització
  4. Esquerdes dins el bloc de l'Est: Polònia (1980)

Tema 7. Evolució de la Europa bipolar: tensions i distensió

  1. Ostpolitik: Berlín (61), Willy Brandt i les noves relacions amb l'Est (1968-1973)
  2. La CSCE: noció de seguretat paneuropea, Acta Final d'Helsinki (1975) i evolució OSCE
  3. Impacte Gorbatxov en les relaciones entre els blocs als 80s (Perestroika i New thinking)
  4. Transformacions a Europa Central: caiguda del Mur de Berlin i reunificació Alemanya

Segona part.- Construcció i evolució de l'Europa comunitària

Tema 8. Etapa precomunitària

  1. Antecedents d'entreguerres (Coudenhove-Kalergi, Briand)
  2. Discurs de Zuric (1946): Estats Units d'Europa
  3. Congrés de L'Haia (1948): fractura federalistes versus unionistes
  4. El Consell d'Europa (1949): cooperació intergovernamental clàssica

Tema 9. Les Comunitats Europees

  1. Reconciliació franco-alemanya com a base del procés: Jean Monnet i el Pla Schuman (1950)
  2. El Pla Pleven (1950) i el projecte de Comunitat Política Europea
  3. Les tres Comunitats: la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA, 1951), la Comunitat
  4. Econòmica Europea (CEE, 1957) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA, 1957)
  5. Creació de l'EFTA (1959): l'alternativa britànica

Tema 10. Relectura gaullista de la Comunitat Europea

  1. Els Plans Fouchet (1961, 1962): Europa política i intergovernamentalisme
  2. Veto francès a l'ingrés britànic (1963, 1967)
  3. Política francesa de "cadira buida" i Compromís de Luxemburg (1966)

Tema 11. Rellançament: l'Europa ampliada i la Cooperació Política Europea (CPE)

  1. Cimera de La Haia (1969) i les ampliacions (1973, 1980, 1986)
  2. Crisis i avenços en la integració europea: Regne Unit com a "soci incomode"
  3. CPE: estructura, instruments, funcionament i evolució de l'agenda
  4. Acta Única Europea (1987): Mercat Interior, CPE i revisió institucional

Tercera part. Europa a la posguerra freda

Tema 12. Propostes sobre el procés de construcció de la Unió Europea

  1. Proposta Kohl-Mitterrand d'Unió Política (1990)
  2. Conferències Intergovernamentals (1991): opcions i fractures entre els Dotze
  3. Maastricht i el Tractat d'Unió Europea (1992)
  4. Reforma dels tractats. Amsterdam i Niça

Tema 13. El tractat de Lisboa

  1. Fallida del Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa 
  2. Implicacions de la fi de l'Europa comunitària
  3. Doctrines de política exterior
  4. Servei Europeu d'Acció Exterior

Tema 14. La Unió Europea com actor internacional polític (PESC)

  1. Evolució de la PESC i seus objectius
  2. Mecanismes de presa de decisions i la coherència
  3. Instruments d'actuació: diplomàtics i econòmics
  4. Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD): instruments militars i reptes de seguretat
  5. Les estratègies de de la UE (2003 i 2016)

Tema 15. L'Europa de la defensa

  1. Relacions UE-OTAN
  2. De la PESCO al EDF
  3. La Brúixola Estratègica
  4. Impacte de la guerra a Ucraïna: European Peace Facility

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 53 2,12 5, 9, 14, 34, 47, 52
Tipus: Supervisades      
Tutories i revisións dels treballs, pràctiques, exàmens i controls de lectures 15 0,6 5, 9, 53, 15, 14, 21, 30, 34, 28, 22, 47, 52, 49, 48
Tipus: Autònomes      
Lectures bàsiques i complementaries; estudi personal; organització dels apunts i material; cerca d'informació 75 3 5, 53, 56, 14, 17, 16, 26, 30, 34, 28, 50, 47, 49

La dedicació de l'alumnat a aquesta assignatura es divideix en diversos tipus d'activitats, cadascuna d'elles amb un pes determinat d'hores de treball. Aquesta varietat de formes de treball es materialitza en metodologies diferenciades.

Aquesta assignatura és de 6 crèdits ECTS, és a dir, implica una dedicació total de l'estudiant de 150 hores,

- Activitats dirigides són activitats a l'aula, amb la presència del professorat i poden consistir en classes magistrals (amb el suport de les TIC i amb la possibilitat de desenvolupar debats en grups); en seminaris de discussió de les lectures obligatòries en grups més reduïts i en sessions més orientades a qüestions pràctiques, en les que s'analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del curs. Per aquestes sessions, hi hauran lectures prèvies obligatòries anunciades amb antel.lació. Aquestes activitats representen aproximadament un terç del total del treball exigit (60 hores).

- Activitats supervisades són activitats dutes a terme per l'alumnat fora de l'aula d'acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professorat. Tanmateix, durant el curs, l'alumnat haurà de llegir articles breus en relació als quals haurà de fer comentaris sobre el text llegit i, a més, participar activament en debats sobre els articles. També s'hi inclouen les tutories i altres activitats anàlogues de seguiment de curs. Aquestes activitats representen, aproximadament, el 10% del treball exigit (15 hores).

- Activitats autònomes són totes aquelles activitats que fa l'alumnat pel seu compte i d'acord amb les exigències de la assignatura per tal de superar amb èxit l'assignatura: poden ser lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix en aquest curs. Aquestes activitats representen la meitat del temps de treball dels alumnes (75 hores).

La metodologia docent s'adequa a aquest repartiment del treball i de les activitats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació 10% de la nota final 0 0 6, 7, 5, 9, 53, 11, 56, 12, 15, 14, 17, 16, 20, 18, 54, 26, 31, 34, 28, 50, 38, 27, 44, 13, 47, 24, 10, 52
Examen final 40% de la nota final 2 0,08 6, 7, 5, 9, 53, 11, 56, 12, 15, 14, 17, 16, 19, 26, 34, 28, 50, 39, 37, 45, 46, 43, 47, 24, 51, 36, 49
Simulació: position paper i debat 50% de la nota final 5 0,2 1, 3, 4, 6, 7, 8, 5, 9, 53, 11, 55, 2, 56, 12, 15, 14, 17, 16, 21, 19, 25, 26, 31, 29, 33, 32, 30, 34, 35, 28, 23, 22, 50, 38, 39, 40, 41, 42, 37, 45, 44, 47, 24, 51, 52, 57, 36, 49, 48

L'avaluació d'aquesta assignatura es composa de les dues parts següents:

1. Avaluació continuada durant el semestre (60% de la nota final) dividida en les següents activitats:

1.1. Simulació (50 % de la nota final)

1.1.1 Position paper (10% de la nota final)

1.1.2 Presentació del position paper per la simulació (10 % de la nota final)

1.1.3 Negociacions del Consell de la UE (30 % de la nota final)

1.2. Participació a l'aula (10 % de la nota final)

2. Examen final. La data serà anunciada per la facultat a principi del curs (40% de la nota final)

Altres consideracions:

Per superar l'assignatura és imprescindible superar l'examen final amb la nota mínima de 5/10. L'alumnat que no superi l'examen tindrà dret a tornar a presentar-los en la data de l'avaluació final que fixi la Facultat al final del període lectiu del semestre. Aquesta serà la segona, i última oportunitat, per superar els exàmens.

Aclariment: quan l'alumnat es presenti a la recuperació, la nota que comptarà de cara al càlcul de la nota final de curs és la que obtingui a l'examen de recuperació.

Un cop superats l'examen, la mitjana ponderada de totes les activitats i de l'examen ha de ser superior a un 5/10 per poder aprovar l'assignatura.

Les parts que conforme la simulació s'hauran de realitzar en les dates previstes pel professorat. El professorat considerarà quina serà la penalització en cas d'incomplir les dates de lliurament previstes. Aquest part no és recuperable.

Els casos de plagi o altres actes irregulars (per exemple, copiar a un examen)nsuposaran elsuspens (0) de tota la part d'avaluació en la qual s'emmarca l'activitat. Per evitar el plagi és obligatori que l'alumnat realitzi citacions dins del text i el treball inclogui bibliografia correctament referenciada: tot treball que és lliuri sense bibliografia estarà automàticament suspès.

El fet de presentar-se a les avaluacions que comportarien un 50% o més de la nota final eximeix l'alumnat de la qualificació de "NO PRESENTAT".

Avaluació Única: D’acord amb l’article 265 de la normativa acadèmica vigent de la UAB els alumnes es poden acollir al sistema d’avaluació única. S’han de posar en contacte amb la Facultat i realitzar una sol·licitud motivada dins dels terminis fixats. L’avaluació única es realitzarà en una única data (coincidint amb la data dels exàmens finals i de recuperació). 

L’avaluació única consisteix en dos exercicis d’avaluació corresponents respectivament a les parts I, II i III del curs així com en la elaboració d’un policy memo. 

Per a aprovar aquesta avaluació cal obtenir una nota mínima de 5/10. En el cas de suspendre, la prova d’avaluació única podrà recuperar-se en la data que fixi la Facultat per a l'avaluació compensatòria de l'assignatura. La revisió de la qualificació final seguirà el mateix procediment que per a l'avaluació continuada. Els estudiants han de manifestar als/les professors/res la seva voluntat de seguir aquest procediment a l’inici de curs.

 

 


Bibliografia

Bilbiografia

Primera part

JUDT, T. 2006. Postwar. Penguin

Segona part

BACHE, Ian; BULMER, Simon; GEORGE, Stephen and PARKER, Owen (2020), Politics in the European Union, 5th Ed., Oxford: Oxford University Press

Tercera part

BARBÉ, Esther (Dir.) (2014), La Unión Europea en las relaciones internacionales, Madrid: Tecnos.

HILL, Christopher; SMITH, Michael and VANHOONACKER, Sophie (eds.) (2023), International Relations and

the European Union, 4th Ed., Oxford: Oxford University Press.

KEUKELEIRE, Stephan and DELREUX, Tom (2022), The Foreign Policy of the European Union, 3rd Ed.,

London: Bloomsbury

 

Llocs webs rellevants

Adreces d'Internet:

Pàgina web del European Council on Foreign Relations: https://ecfr.eu/

Pàgina web del Centre de Documentació Europea de la UAB:

http://www.uab.cat/web/centre-de-documentacio-europea/centre-de-documentacio-europea-1261383194655.html

Pàgina web del Consell d'Europa: http://www.coe.int

Pàgina web de l'Observatori de Política Exterior Europea: https://obs-europa.eu/es/inicio/

Pàgina web de l'OSCE: http://www.osce.org

Pàgina web de l'OTAN: http://www.nato.int

Pàgina webdel Parlament Europeu: http://www.europarl.europa.eu/portal/en

Pàgina web del Servei d'Europeu d'Acció Exterior de la UE:

https://eeas.europa.eu/headquarters/headquarters-homepage_en

Pàgina web de la UE: http://www.europa.eu


Programari

No és necessari cap programari especial més enllà de l'us de l'aula Moodle


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català segon quadrimestre tarda