Política espanyola
Codi: 101078 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Aranzazu Tirado Sanchez
- Correu electrònic:
- arantxa.tirado@uab.cat
Equip docent
- Ricard Vilaregut Saez
- Aranzazu Tirado Sanchez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'estudiantat ha de tenir consolidats els conceptes treballats a l'assignatura de Ciència Política del primer curs del grau. L'alumnat estranger sense coneixement aprofundit de la història d'Espanya contemporània rebrà un tractament especialitzat, si s'escau (Erasmus students without a specific knowledge of Spain's contemporary history will receive a specific attention).
Objectius
Aquesta assignatura té com a finalitat apropar l’estudiantat al sistema polític espanyol amb certa profunditat; a les seves característiques, els seus fonaments i a les tendències de canvi. Podrà aplicar i desenvolupar els coneixements adquirits durant el primer curs, especialment a l’assignatura de Ciència Política. A més, pretén servir de base per a assignatures com sistemes polítics comparats, política catalana, política exterior espanyola, etc.
L’assignatura pretén servir de treball de competències com la capacitat de reflexió, d’expressió (oral i escrita), de síntesi i de relació. Es demana, conseqüentment, un esforç analític que va més enllà de la memorística.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar el coneixement de l'estructura i funcionament de les institucions polítiques a problemes i/o casos práctics, reals o simulats
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que coneix l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
- Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
- Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Emprar les principals formulacions teòriques sobre les institucions polítiques i relacionar-les amb l'estructura global del sistema polític, tant en l'esfera interna com en la internacional
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
- Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Continguts
Bloc 1. Els antecedents del sistema
T1.La tradició política espanyola: les bases i les formes del conflicte polític a Espanya
T2. La història constitucional: 1812 - 1931
T3. La IIa. República i el franquisme.
T4. Transició i procés constituent
Bloc2. L’estructura institucional
T5. La Constitució Espanyola de 1978 i la seva evolució
T6. Forma d’Estat i de govern: Estat democràtic, social i de dret; Monarquia Parlamentària
T7. L’estructura territorial de l’Estat i la pluralitat nacional
T8. Les institucions polítiques
- El Govern
- Les Corts Generals
- El Tribunal Constitucional i altres òrgans constitucionals: Defensor del Pueblo, Tribunal de Cuentas
T9. L'evolució i principals problemàtiques del govern local
T10. Espanya a la UE i la seva projecció actual cap a Amèrica Llatina; Espanya en la política internacional.
Bloc 3. Sistema electoral i cultura política
T11. Sistema electoral: Característiques,orígen i efectes.
T12. Eleccions i comportament electoral
T13. Característiques legislatures - des de 1977 fins avui.
T14. Ciutadania. Cultura política i participació
- Cultures polítiques
- Subcultures polítiques
- Participació política
Bloc 4. Actors del sistema: Moviments, partits i grups de pressió
T15. Sistema de partits i partits
Sistema de partits
Partits polítics a Espanya
T16. Política contenciosa: moviments socials, cicles de protesta i actors relacionats
- Grups d’interès i classes socials
- Moviments socials a Espanya. Evolució i tendències
- Sindicats i grups de pressió: sindicats i plataformes
- Poder judicial i Lawfare
- El poder econòmic
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 96 | 3,84 | 1, 5, 19, 8, 6, 11, 12, 18, 20, 2 |
| Pràctiques a classe | 16 | 0,64 | 5, 19, 8, 6, 16, 13, 18, 20 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de textos per a la pràctica | 28 | 1,12 | 1, 5, 3, 8, 9, 14, 16, 13, 12, 18, 20, 2, 22 |
| Tutories | 10 | 0,4 | 8, 6, 22 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi del temari de l'assignatura | 138 | 5,52 | 1, 5, 3, 19, 8, 6, 10, 9, 11, 14, 16, 13, 12, 18, 20, 2, 24, 22, 21, 23 |
L’assignatura té un valor de 12 crèdits ECTS, el que implica una dedicació de l’estudiant de 300 hores, distribuïdes de la següent forma:
a) 105 hores d’activitats dirigides: classes a l’aula i en presència del professor. Es tracta tant de les classes magistrals com dels seminaris i les pràctiques.
b) 45 hores d’activitats supervisades: realitzades per l’alumne fora de l’aula, amb un pla de treball dirigit i supervisat pel professor
c) 150 hores d’activitats autònomes: realitzades per l’alumne per compte pròpia. Inclou l’estudi de la literatura obligatòria, la preparació de seminaris i pràctiques, i la preparació dels exàmens.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen del primer semestre | 25% | 2 | 0,08 | 19, 8, 6, 17, 13, 18, 20, 22, 21 |
| Examen del segon semestre | 25% | 2 | 0,08 | 1, 5, 3, 19, 8, 6, 10, 9, 14, 17, 13, 18, 20, 2, 24, 22, 21 |
| Participació debats | 10 % | 2 | 0,08 | 1, 4, 5, 3, 19, 8, 7, 6, 10, 11, 15, 14, 13, 12, 18, 2, 24, 22, 21, 23 |
| Pràctica del 1r bloc | 10% | 1,5 | 0,06 | 4, 8, 16, 13, 20, 22 |
| Pràctica del 3r bloc | 10% | 1,5 | 0,06 | 8, 6, 16, 13, 20, 22 |
| Pràctica del 4rt bloc | 10% | 3 | 0,12 | 4, 19, 8, 6, 11, 14, 16, 13, 20, 22, 23 |
L’assignatura segueix el model d’avaluació contínua i es dota de diversos mecanismes d’avaluació.
- Examen parcial 1r semestre: té un valor d’un 25 %. Nota mínima per a superar-lo: 5
- Examen parcial 2n semestre: té un valor d’un 25 %. Nota mínima per a superar-lo: 5
- Treballs escrits, pràctiques i lectures. Globalment tenen un valor del 50%. Es realitzaran 4 proves escrites a classe durant el curs.
- La participació als debats i pràctiques a classe pot ajudar a millorar la nota final.
- L'assistència a les classes és especialment valorada.
En funció de l’evolució del curs es podran incloure activitats d’avalució i pràctiques complementàries.
Pel que fa a l'avaluació única, aquesta es valorarà a partir de les següents activitats avaluadores.
- 4 treballs escrits relacionat amb els mòduls del Pla Docent (2 per semestre): 50%
- 2 exàmens presencials i escrits per tota l'assignatura (1 per semestre): 50%
L’alumnat es considerarà presentat a partir de l’obtenció d'una qualificació.
Per aprovar l’assignatura és necessari haver aprovat els dos exàmens parcials i obtenir una nota mitjana (un cop sumades els treballs escrits i les pràctiques) superior a 5.
Bibliografia
La bibliografia d'aquesta matèria pot ser infinita i mai estarà ni completament al dia ni realment completa ( ja que cada dia es publiquen obres interessants). Es dona una relació de títols útils per a l'alumnat.
Addicionalment, s'introduiran elements referents a obres literàries, pel·lícules, sèries televisives, etc., que ajudaran a comprendre els continguts presentats en la docència.
Bibliographical references can never be completely updated, nor be really complete. The list of references which is given includes titles considered to be useful to students. Other additional references (to books, films, tv series, etc.) will be presented in the classroom
La bibliografía no pretende ser completa ni estar perfectamente al día. Se incluyen títulos que puedan resultar útiles para el estudiantado. Elementos adicionales (como novelas, películas, series, etc.) serán presentados en clase.
Manuals generals
Reniu, J.M. (ed.) Sistema político español Barcelona, Huygens 2012.
L'alumnat estranger, o qui no se senti prou familiaritzat/da amb la política a l'Espanya contemporània pot utilitzar alguna obra general, com Raymond CARR, España 1808 - 1975.
(Foreign students, or those who feel insecure about their knowledge of Spain's contemporary history must refer to general works, such as Raymon CARR, España 1808 - 1975.
També es recomanen les següents obres:
Guerrero Latorre, Ana Clara et. al., Historia política 1808-1874, Akal, Madrid, 2004.
Molinero, Carme et. al., Historia política 1939-2000, Akal, Madrid, 2001.
Colomer, Josep Maria, España: la historia de una frustración, Ed. Anagrama, Barcelona, 2018.
Archilés, Ferran et. al (eds.). Contra los lugares comunes. Historia, memoria y nación en la España democrática, Ed. Los Libros de La Catarata, Madrid, 2022.
Bibliografia específica per a la primera part: Tradicions i realitat a la política espanyola
Solé Tura, Jordi i Aja, Eliseo Constituciones y periodos constituyentes en España (1808 – 1936) Madrid, Siglo XXI, 1977.
Rodríguez Aguilera de Prat, Cesáreo “¿En qué sentido fue “modélica” la Transición política?”, en J.M. Reniu (ed.) Sistema político español Barcelona, Huygens, 2012.
Brenan El laberinto español: antecedentes sociales y políticos de la guerra civil Barcelona, Ibérica de Ediciones y Publicaciones, 1978.
Broué, Pierre i Témime, Émile, La revolución y la guerra de España. Partes I y II, Ed. Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 2020.
Andrade, Juan El PCE y el PSOE en (la) transición. La evolución ideológica de la izquierda durante el proceso de cambio político, Madrid, Siglo XXI, 2015.
Wilhelmi, Gonzalo Romper el consenso. La izquierda radical en la Transición española (1975-1982), Madrid, Siglo XXI, 2016.
Bibliografia específica per a la segona part: Les principals institucions polítiques
Molas, Isidre i Pitarch, Ismael Las Cortes Generales en el sistema parlamentario. Madrid, Tecnos 1997.
Aja, Eliseo “Los elementos federales del estado autonómico” y “Las dificultades para la consolidación del Estado autonómico” a El Estado autonómico: Federalismoyhechos diferenciales. Madrid, Alianza Editorial 1999.
Liñeira, Robert, El Estado de las Autonomías en la opinión pública: Preferencias, conocimiento y voto. Tesi Doctoral (2012), consultable al fons de Tesis Doctorals de la UAB; editada per CIS (Madrid), 2014.
Bassols, M.; Bosch, N.; Vilalta, M. El model de finançament autonòmic de 2009: funcionament i valoració Barcelona, Generalitat de Catalunya (Monografies13) 2010.
Bibliografia específica per a la tercera part: Partits i eleccions
Dades electorals i d'opinió pública es poden consultar a:
- Ministeri de l'Interior: www.mir.es
- Centro de Investigaciones Sociológicas: www.cis.es
- Per Catalunya, són importants: Centre d'Estudis d'Opinió ( www.ceo.cat), i l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (www.icps.cat)
Baras, Montserrat i Botella, Joan El sistema electoral Madrid, Tecnos 1996.
Bonet Martí, Jordi i Ubasart, Gemma, "Conflicto territorial y cambios en la cultura política: Cataluña-España" en Athenea Digital 21(3), novembre 2021.
Montero, José Ramón “El debate sobre el sistema electoral: rendimientos, criterios y propuestas de reforma” REP, 95, 1997.
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol “La Competencia política de la España de las autonomías : el eje izquierda-derecha en las Comunidades Autónomas : 1999-2001” Barcelona, ICPS, 2003
Oliver, J. Los sistemas electorales autonómicos. Barcelona: IEA. 2011 Disponible a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/ctA_15.pdf
Garzón, A. “Cómo votan las clases sociales” a ¿Quién vota a la derecha? De qué forma el PP, Ciudadanos y Vox seducen a las clases medias. Barcelona, Península 2019 (pàgs. 157-227).
Verge Mestre, Tània, "Partidos y representación política: Las dimensiones del cambio en los partidos políticos españoles", 1976-2006, Mongrafías CIS, n. 249, Ed. CIS, Madrid, 2007.
Bibliografia específica per a la quarta part: Actors polítics i socials
Linz, Juan J. i Montero José R. (eds.) Crisis y cambio: electores y partidos en la España de los años ochenta Madrid, CEC 1986.
Montero, JR, M. Torcal i R Günther (1998) "Actitudes hacia lademocracia en España: Legitimidad, descontento y desafección", Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 83: 9-49
Morán M.L., J. Benedicto (2015) ‘Los jóvenes españoles entre la indignación y la desafección política: Una interpretación desde las identidades ciudadanas’ Última Década, 44: 11-38
Molas, Isidre (ed.) Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX Barcelona, Enciclopedia Catalana 2000.
Méndez Lago, Mónica La estrategia organizativa del Partido Socialista Obrero Español (1975-1996) Madrid, CIS 2000(caps. 1, 2, i conclusions)
Ramiro, Luis; Verge, Tània “Impulse and decadence of Linkage Processes: Evidence from the Spanish Radical Left” South European Society and Politics. Vol 18, 1, 2013
Ferrer, Mariona; Medina, Lucía i Torcal, Mariano “La participación política: factores explicativos” a Montero, Font i Torcal (eds.) Ciudadanos, asociaciones y participación enEspaña Madrid, CIS 2006
Fraile, Marta Cuánto saben los ciudadanos de política Madrid, Fundación Alternativas 2006 (pàgs. 9-26)
Soler i Martí, R. "Participació Democrítica. Formes emergents de participació en una democràcia en canvi" a Àmbits de Política i Societat. 2014 online: http://ambitscolpis.com/la-participacio-democritica
Rodríguez Teruel, Joan, Los ministros de la España democrática. Tesi Doctoral UAB, 2010, consultable a l'arxiu de la UAB. Publicada a Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2011.
Torcal, Mariano, De votantes a hooligans. La polarización política en España, Ed. Los Libros de La Catarata, Madrid, 2023.
Alberich, Tomás "Movimientos sociales en España: Antecedentes, aciertos y retos del movimiento 15M" Revista Española del Tercer Sector. n. 22 ( 2012 )
Llobera, Josep "De movimientos a partidos. La cristalización electoral de la protesta", Revista Española de Sociología, 24 (2015) :97-105
Martín, Irene ‘Podemos y otros modelos de partido-movimiento’ Revista Española de Sociología, 24 (2015) : 107-114
Ferreira, Carles, "Vox como representante dela derecha radical en España", Revista Española de Ciencia Política, n. 51, noviembre 2019, págs. 74-98.
Martín Pallín, José Antonio La guerra de los jueces, Madrid, Ed. Los Libros de La Catarata, 2022.
Villena Oliver, Andrés Las redes de poder en España. Élites e intereses contra la democracia, Barcelona, Roca Editorial, 2019.
Programari
No es necessita un programari especial per seguir l'assignatura.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | anual | tarda |
| (SEM) Seminaris | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 10 | Català | anual | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 51 | Català | anual | tarda |
| (SEM) Seminaris | 510 | Català | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 51 | Català | anual | tarda |