Logo UAB

Comportament polític

Codi: 101075 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500259 Ciència política i gestió pública OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Marc Guinjoan Cesena
Correu electrònic:
marc.guinjoanc@uab.cat

Equip docent

Beatriz Elias Valverde
Adrian Caballero Escusol

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L’estudiant ha d'haver adquirit de forma prèvia al desenvolupament d'aquest curs les nocions bàsiques sobre Ciència Política. Ha de poder llegir i entendre l'anglès i treballar amb facilitat amb fulls de càlcul. És molt recomanable haver superat l'assignatura Metodologia de l'Anàlisi Política.


Objectius

El curs té tres objectius fonamentals:

- Que els estudiants coneguin els elements bàsics que defineixen i caracteritzen el comportament polític i electoral en sistemes polítics democràtics.
- Que els estudiants puguin fer servir les teories i variables que expliquen com pensen i actuen els ciutadans en el terreny polític.
- Que els estudiants coneguin i puguin fer servir les principals dades i metodologies disponibles per a l'anàlisi del comportament polític.

 


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar el comportament dels actors polítics, tant individuals com col'lectius (partits, grups de pressió, moviments socials, etc.)
  • Analitzar els processos electorals, incloent-hi campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i anàlisi i interpretació dels resultats electorals.
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que comprèn el comportament ciutadà i els valors democràtics, en particular en casos concrets de l'esfera interna i internacional
  • Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  • Emprar les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col'lectiva
  • Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
  • Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Identificar els principals actors del sistema polític, examinar les seves interaccions i avaluar el seu comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  • Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  • Treballar autònomament.
  • Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  • Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  2. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  3. Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  4. Analitzar el comportament dels actors polítics, tant individuals com col·lectius (partits, grups de pressió, moviments socials, etc.)
  5. Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
  6. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  7. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  8. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  9. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  10. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  11. Emprar les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva
  12. Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
  13. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  14. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  15. Identificar els principals actors del sistema polític, examinar les seves interaccions i avaluar el seu comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada
  16. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  17. Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
  18. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  19. Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  20. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  21. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  22. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  23. Treballar autònomament.
  24. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  25. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.

Continguts

Sessios teòriques 

  • T1_Introducció: com estudiem el comportament?
  • T2_Escola de Columbia
  • T3_Escola de Michigan
  • T4_Models espacials i vot econòmic
  • T5_Participació electoral
  • T6_Participació no electoral
  • T7_Issue voting i suport a polítiques públiques
  • T8_Socialització, coneixement i raonament motivat
  • T9_Actituds: confiança i satisfacció amb la democràcia
  • T10_Partits polítics i formació de partits
  • T11_Campanya i estratègia electoral
  • T12_Eleccions de segon ordre
  • T13_Emocions
  • T14_Polarització ideològica i afectiva
  • T15_Canvi climàtic
  • T16_Geografia política

En paral·lel, les sessions pràctiques de l'assignatura, que serviran per complementar els aspectes treballats a les classes teòriques, tractant els següents temes:

Seminaris

  • S1_La felicitat explica el vot?
  • S2_La polarització a xarxes socials
  • S3_Participa més l’esquerra?

Pràctiques 

  • P1_Les enquestes
  • P2_Indicadors electorals
  • P3_Canvi climàtic 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes de pràctiques i seminaris 19 0,76 6, 16, 14, 20, 21, 25, 23, 22, 24
Classes magistrals i presentacions 36 1,44 6, 7, 15, 18, 13, 20, 21, 25
Tipus: Supervisades      
Avaluació 2 0,08 4, 5, 6, 12, 17, 15, 14, 20, 21, 23
Tutories 15 0,6 6, 17, 15, 14, 20, 21, 25, 23
Tipus: Autònomes      
Estudi de la teoria presentada a classe 30 1,2 4, 6, 17, 15, 18, 14, 21, 25, 23
Lectures obligatòries i relacionades amb les pràctiques 30 1,2 17, 15, 16, 18, 21, 23
Redacció dels exercicis pràctics 15 0,6 14, 21, 25, 23, 22, 24

Les sesions presencials requereixen la lectura prèvia dels materials que s'indicaran a l'inici del curs.

Hi ha tres tipus de sesions presencials:

  1. Classes magistrals en les que el professorat presenta els continguts teòrics en interacció amb els estudiants 
  2. Sessions de seminaris en les que es treballa un exercici d'aplicació dels coneixements adquirits a través de l'analisi de les lectures
  3. Sessions de pràctiques en les que es treballa un exercici d'aplicació dels coneixements adquirits a través de l'analisi de dades

Durant les activitats autònomes els estudiants hauran de preparar els materials corresponents a cada sessió, elaborar els treballs que s'avaluaran i preparar els continguts de l'exàmen.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final 50% 3 0,12 4, 5, 6, 3, 7, 9, 12, 17, 15, 14, 11, 20, 21, 2
Pràctiques 30% 0 0 4, 5, 6, 7, 10, 12, 17, 15, 16, 18, 14, 11, 13, 20, 21, 25, 23, 22, 24
Seminaris 20% 0 0 1, 5, 6, 7, 10, 9, 8, 12, 16, 18, 19, 14, 11, 20, 21, 25, 23, 22, 24

La nota final de l'assignatura serà una mitjana dels següents conceptes:

  • Examen final (50%) 
    • Examen tipus test (30%)
    • Comentari a desenvolupar a l'examen (20%) 
  • Pràctiques (30%)
  • Seminaris (20%)
    • Proves avaluatives a l'inici de la classe (10%)
    • Document a entregar (10%) 

D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.

Per aprovar l’assignatura caldrà una nota mínima global de 5, un 4 a l’examen tipus test i un mínim de 3.5 al comentari del exàmen.

Avaluació compensatòria

L'alumne tindrà dret a l'avaluació compensatòria sempre que es donin aquestes condicions: 

  • S'ha presentat a l'examen final. Per tant, si no s'ha anat a l'examen final no es pot anar a la recuperació
  • Té l'examen final suspès i ha tret un 3 o més a la part tipus test

La nota de pràctiques i de la del comentari no invaliden anar a recuperació.

Què s'ha de recuperar?

  • L'examen de recuperació tindrà tres parts corresponents als tres grans blocs avaluatius a la nota final: 
    • Les pràctiques
    • L'examen test
    • L'examen del comentari
  • Per les persones que tenen suspesa l'assignatura, s'ha de recuprar obligatòriament les pràctiques i el test quan aquest sigui <4 i el comentari quan aquest sigui <3,5
  • L'alumne suspès podrà decidir recuperar tot el que desitgi per pujar la nota, fins i tot aquelles parts que estan aprovades. En tot cas, tot el que es recuperi s'afegirà a la nova nota, fins i tot en el cas que en la recuperació l'aumne obtingui menys nota

Avaluació única

Podran seguir l'avaluació única només aquelles persones que hagin obtingut el permís corresponent de Gestió Acadèmica a l'inici del curs. 

L'examen d'avaluació consistirà en els següents apartats, amb el seu corresponent pes a la nota final de l'assignatura:

  • Examen tipus test: 40%
  • Pregunta de desenvolupament: 30%
  • Examen de pràctiques: 30%  

 


Bibliografia

La següent bibliografa és de consulta per a l'assignatura. Les lectures obligatòries i voluntàries específiques s'explicitaran a l'inici del curs:  

  • Anduiza Perea, E., & Bosch, A. (2004). Comportamiento político y electoral. Barcelona: Ariel.
  • Arzheimer, K., Evans, J., & Lewis-Beck, M. (2017). The Sage Handbook of Electoral Behaviour. London: Sage.
  • Astudillo, J., & Rodon, T. (2013). “El comportamiento electoral del votante en la mediana y las «paradojas» de la competición política española / The Electoral Behaviour of the Median Voter and the ‘Paradoxes’ of Spanish Political Competition”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 144: 3-21. https://doi.org/10.5477/cis/reis.144.3
  • Blais, A., & Anduiza, E. (2013). “Voter Turnout”. In R. Valelly (Ed.), Oxford Bibliographies in Political Science. Oxford: Oxford University Press DOI: 10.1093/obo/9780199756223-006
  • Bosh, Agustí. (2020). The Spanish Electoral System, in “The Oxford Handbook of Spanish Politics” (eds. Diego Muro & Ignacio Lago), London: Oxford University Press, pàgines 389-409.
  • Carmines, E. G., & Stimson, J. A. (1980). “The Two Faces of Issue Voting”. The American Political Science Review, 74 (1): 78-91.
  • Converse, P. E. (1964). “The Nature of Belief Systems in Mass Publics”. Critical Review, 18(1): 1-74.
  • Dalton, R. J. (2014 o posterior). Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties in Advanced Industrial Democracies. Los Angeles: Sage CQ Press.
  • Dalton, R. J., & Klingemann, H.-D. (2007). Oxford Handbook of Political Behavior. Oxford: Oxford University Press.
  • Downs, A. (1992). “Una teoría económica de la democracia”. En Diez textos básicos de ciencia política. Ariel.
  • Equipo Piedras de Papel. (2015). Aragón es nuestro Ohio: así votan los españoles. Barcelona: Malpaso. Capítols 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 10.
  • Fernbach, P. M., Rogers, T., Fox, C. R., & Sloman, S. A. (2013). “Political Extremism Is Supported by an Illusion of Understanding”. Psychological Science, 24(6): 939-946. https://doi.org/10.1177/0956797612464058
  • Inglehart, R., & Welzel, C. (2005). Modernization, Cultural Change, and Democracy. Cambridge: Cambridge University Press. Capítol 1 (en castellano, publicado por el CIS).
  • Iyengar, S., Sood, G., & Lelkes, Y. (2012). “Affect, Not Ideology”. Public Opinion Quarterly, 76(3): 405-431.
  • Klandermans, B., & van Stekelenburg, J. (2013). “The Social Psychology of Protest”. Current Sociology, 61(5-6): 886-905.
  • Mintz, A., Valentino, N. A., & Wayne, C. (2021). Beyond Rationality: Behavioral Political Science in the 21st Century. Cambridge University Press.
  • Prior, M. (2018). Hooked. How Politics Captures People’s Interest. Cambridge: Cambridge University Press. Capítol 1.
  • Reif, K., Schmitt, H., & Norris, P. (1997). Second-order elections. European Journal of Political Research, 31: 109-124. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.1997.tb00768.x
  • Rodon, T., & Guinjoan, M. (2018). “Mind the Protest Gap: The Role of Resources in the Face of Economic Hardship”. PS - Political Science and Politics, 51(1): 84-92.
  • Rodon, Toni. (2022). Quan el teu veí és diferent. La relació entre la segregació i el capital social. Fundació Catalunya Europa. Pàgines 14-41.
  • Rodon, Toni, & Guinjoan, Marc. (2023). Les actituds en relació amb el canvi climàtic a Espanya varien amb l’edat? Observatori social de la Fundació “la Caixa”.
  • Sanders, D. (1995). Behavioral Analysis. In Theory and Methods inPolitical Science (pp. 23–41).
  • Shively, W. P. (1979). “The Development of Party Identification among Adults: Exploration of a Functional Model”. The American Political Science Review, 73(4): 1039-1054.
  • Theocharis, Y., & Van Deth, J. W. (2018). “The Continuous Expansion of Citizen Participation: A New Taxonomy”. European Political Science Review, 10(1): 139-163.
  • Torcal, M., Rodon, T., & Hierro, M. J. (2016). “Word on the Street: The Persistence of Leftist-dominated Protest in Europe”. West European Politics, 39: 326-350.
  • Trujillo, M., & Gómez, B. (2016). Urnas vacías en los suburbios de las ciudades. Barcelona: Observatorio Social La Caixa.
  • Urban, Tim. (2023). What’s Our Problem?: A Self-Help Book for Societies. Wait But Why. Chapter 1: The Laddery.
  • Viilup, Elina. (2017). L’amenaça populista: una ombra inquietant a la paret o un monstre real? Revista Eines, 29: 28-37.
  • Vries, C. E. D., Hobolt, S. B., Proksch, S.-O., & Slapin, J. B. (2021). Foundations of European Politics: A Comparative Approach. Oxford University Press.
  • Westwood, S. J., Iyengar, S., Malhotra, N., Lelkes, Y., & Levendusky, M. (2018). The Origins and Consequences of Affective Polarization in the United States. Annual Review of Political Science, 22(1), 1–18. https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-051117-073034

Programari

L'assignatura requereix coneixements previs de:

  • R
  • Microsoft Excel

Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 51 Català segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català segon quadrimestre tarda