Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500254 Geologia | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura no té prerequisits oficials establerts per a ser cursada.
De tota manera cal recordar, i si cal repassar, els coneixements adquirits anteriorment en Matemàtiques, Física i Química.
Més en particular, cal tenir uns coneixements bàsics en:
1- Formulació Química
2- València i tipus d'enllaç entre àtoms
3- Càlcul matricial
4- Càlcul vectorial
Es tracta d'una assignatura bàsica de primer curs, amb aplicacions directes a la Mineralogia de segon curs i posteriorment a la Petrologia i altres matèries.
En conseqüència, els objectius són:
I. Adquirir un coneixement bàsic sobre:
1 - el reticle cristal·lí i la seva descripció matemàtica, com a base per a la descripció de les estructures cristal·lines dels minerals
2 - la simetria cristal·lina i la seva descripció matemàtica, com a base per a la descripció de les estructures cristal·lines dels minerals
II. Conèixer les bases necessàries de la difracció dels Raigs X pels cristalls, per a poder aplicar aquesta tècnica en l'assignatura de Mineralogia de segon curs.
III. Adquirir visió espacial de les estructures cristal·lines i la seva simetria
IV. Saber efectuar tasques senzilles amb software propi de la Cristal·lografia
V. Tenir les bases per a poder relacionar les propietats físiques de la matèria amb la seva estructura
Classes de Teoria
(l'ordre dels temes de teoria pot canviar)
I. Morfologia cristal·lina
II. Simetria puntual
III. Teoria reticular
IV. Apilaments compactes
V. Simetria Espacial
VI. Difracció de Raigs X pels cristalls
Classes de Pràctiques
(l'ordre de les pràctiques pot canviar, principalment les que es realitzen a l'aula de informàtica)
Pràctica 1: Morfologia cristal·lina
Pràctica 2: Simetria puntual I: treball amb models cristal·logràfics
Pràctica 3: Simetria puntual II: treball amb models cristal·logràfics
Pràctica 4 – Informàtica: Simetria puntual: treball amb fitxes 3D interactives en format adobe
Pràctica 5: Projecció d’estructures cristal·lines
Pràctica 6: Matriu mètrica i aplicacions
Pràctica 7: Informàtica: Representació en 3D de diverses estructures cristal·lines amb programes cristal·logràfics
Pràctica 8: Fileres i plans reticulars
Pràctica 9: Simetria espacial: funcionament de diversos elements de simetria espacial
Pràctica 10: Simetria espacial: anàlisi de la simetria espacial de diverses estructures cristal·lines
Pràctica 11 - Informàtica: Bases de dades cristal·logràfiques
Pràctica 12 - Informàtica: Difracció de raigs X: anàlisi de diferents aspectes de la difracció de raigs X a través d’exemples.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de pràctiques | 25 | 1 | 1, 2, 3 |
Classes de teoria | 26 | 1,04 | 1, 2 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball Autònom | 88 | 3,52 | 1, 2, 3 |
Les classes de teoria es desenvolupen com a sessions clàssiques amb explicacions del professorat, preguntes i discussions amb l'alumnat i resolució d'exercicis i problemes.
Les sessions de pràctiques es desenvolupen per grups (previsiblement 3 o 4), en un espai de taules amplies on l'alumnat pot treballar fàcilment en grup. Algunes de les sessions pràctiques es realitzen a l'aula d'informàtica utilitzant software cristal·logràfic. L'alumnat disposa d'un guió del treball que ha de dur a terme. El professorat ajuda, resol dubtes en grup o personalment, i dóna el resultat correcte de la pràctica, ja sigui en la mateixa aula, o al campus virtual de l'assignatura.
El treball autònom de l'alumnat consisteix en treballar personalment tots els aspectes plantejats a l'aula, tant a les classes de teoria com a les sessions pràctiques; per això disposa d'apunts de classe, de material de consulta, de la bibliografia, dels exercicis/pràctiques i del software cristal·logràfic (aquest darrer, ja sigui a l'abast a les aules del servei d'informàtica, ja sigui programari lliure).
El Campus Virtual s'utilitza com a medi de comunicació amb l'alumnat i és el lloc on s'hi dipositen els guions de les pràctiques, material específic de consulta, guions de les classes de teoria, qualificacions, etc. Els guions de les classes de teoria constitueixen una base per a les classes, però en cap cas substitueixen l'assistència a classe.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen de recuperació: recuperació d'un o dos exàmens parcials | 35 - 40% per cada examen parcial | 3 | 0,12 | 1, 2, 3 |
Examen parcial 1 | 35 - 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3 |
Examen parcial 2 | 35 - 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3 |
Lliurament de treballs | 20 - 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3 |
L'avaluació de l'assignatura comprèn l'avaluació continuada i l’examen final o de recuperació.
L'avaluació continuada comprèn dos exàmens parcials, el primer dels quals es preveu per a principis d'abril i el segon cap a finals de maig. L'avaluació continuada també inclourà l'avaluació d'entregues, ja sigui alguna pràctica, exercici, treball o qüestionari plantejat a classe. Aquestes entregues representaran un 25 % de la qualificació global.
Es pot aprovar l'assignatura per avaluació continuada sense necessitat de presentar-se a l’examen final si s'arriba a una nota global de 5.
L'examen de recuperació del mes de juny constitueix l'oportunitat de recuperar un o dos dels parcials. En aquest cas, la qualificació obtinguda a l'examen de recuperació substituirà a l'examen parcial corresponent. Les activitats presentades i avaluables no són recuperables.
En cas que l'estudiant sol·liciti avaluació única (en la forma i data determinada per la Facultat), es farà una avaluació preferentment coincident amb la data de l'avaluació de la segona part de l'assignatura per part de la resta de l'alumnat. Aquesta avaluació consistirà en:
1-Superació d'un examen de tota l'assignatura (70% de la nota global).
2-El lliurament d'un treball a realitzar amb programari cristal·logràfic (10% de la nota global).
3-Una prova oral on es presentaran models de cristalls i es faran preguntes sobre la seva simetria (20% de la nota global).
En cas de no superar l'avaluació única, es tindrà dret a un segon examen on la nota substituirà la nota del primer examen. Aquest segon examen es farà preferentment el mateix dia de l'examen de recuperació. Tant el treball com la prova oral no espoden recuperar.
• Cristal·lografia. Teoria Reticular, Grups Puntuals i Grups Espacials
SALVADOR GALÍ MEDINA, Edicions de la Universitat de Barcelona
Biblioteca Facultat de Ciències i ETSE
Cel·les, sistemes cristal·lins, projecció estereogràfica, simetria puntual, simetria espacial.
• International Tables for Crystallography. Volume A: Space-Group Symmetry (teaching edition)
T. HAHN, editor, The International Union of Crystallography, D. Reidel Publishing Company
Biblioteca Facultat de Ciències i ETSE
Simetria espacial.
• Introduction à la Cristallographie et à la Chimie Structurale
M. VAN MEERSSCHE et J. FENEAU-DUPONT, Oyez
Biblioteca Facultat de Ciències i ETSE
Cel·les, sistemes cristal·lins, projecció estereogràfica, simetria puntual, simetria espacial; Difracció de raigs X (extensa); Cristal·loquímica; Defectes (incloent macles).
• An Introduction to Crystal Chemistry
R.C. EVANS, Cambridge University Press
Biblioteca Facultat de Ciències i ETSE
Cristal·loquímica, bàsic
· Estructura atómica y enlace químico
JAUME CASABÓ I GISPERT, Editorial Reverté
Biblioteca Facultat de Ciències i ETSE
Focalitzat en l'enllaç, conté també Cristal·loquímica (extensa) i una mica de defectes.
· Introduction to Mineral Science
A. PUTNIS, Cambridge University Press
Biblioteca Facultat de Ciències i ETSE
Complementari: llibre de mineralogia, amb introducció a la cristal·lografia, i que conté informació moderna en el camp de les tècniques i els defectes
· Crystallography
WALTER BORCHARDT-OTT, Springer Verlag
Biblioteca Facultat de Ciències i ETSE
Cel·les, sistemes cristal·lins, projecció estereogràfica, simetria puntual, simetria espacial; una mica de difracció de raigs X; Cristal·loquímica; Defectes.
Pàgines web
https://www.uab.cat/web/la-divulgacio/grups-puntuals-de-simetria-1345664584325.html
http://www.iucr.org International Union of Crystallography
http://www.iucr.org/education/pamphlets Teaching pamphlets
http://reference.iucr.org/dictionary/Main_Page Diccionari de cristal·lografia
http://it.iucr.org/ International Tables for Crystallography, accés només al campus
http://www.xtal.iqfr.csic.es/Cristalografia/ Instituto de Química Física Rocasolano
http://www.crystallography.net/cod/ Crystallography Open Database
http://rruff.geo.arizona.edu/AMS/amcsd.php American Mineralogist Crystal Structure Database
Perspectiva de gènere
https://riull.ull.es/xmlui/bitstream/handle/915/15048/CL_05_%282006%29_08.pdf?s
PDF interactius: https://www.uab.cat/web/la-divulgacio/grups-puntuals-de-simetria-1345664584325.html
VESTA: https://jp-minerals.org/vesta/en/
Quiztallography (Android) https://play.google.com/store/apps/details?id=aax.uab.quiztallography&pli=1
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 3 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |