Immunologia
Codi: 101008 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500502 Microbiologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Angel Raul Castaño Garcia
- Correu electrònic:
- raul.castano@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'alumne que ha de cursar els estudis d'Immunologia ha d’haver assolit les competències d'aprenentatge en les assignatures programades pel primer curs del Grau. Es recomana formació en Bioquímica, Citologia, Anatomia, Genètica i Biologia cel.lular.
Objectius
CONTEXTUALITZACIÓ I OBJECTIUS
La Immunologia es tracta d'una assignatura obligatòria específica del grau de Microbiologia i està inclosa en la Matèria "Microbiologia Sanitària". La immunologia introdueix als alumnes a l'estudi dels mecanismes fisiològics i patològics de defensa i de resposta específica dels organismes davant de la presència d'antígens, com ara microorganismes i toxines. Aquesta assignatura és integradora i permet que l'alumne estudiï la interrelació que s'estableix entre el patògen i l'hospedador a partir dels coneixements adquirits en biologia cel.lular, microbiologia, bioquímica, genètica i biologia animal.
Objectius de l’assignatura:
L'assignatura d'Immunologia, de 6 ECTS, es dividirà en tres blocs temàtics pels que s'han definit uns objectius que l'alumne haurà d'assolir un cop acabada l'assignatura d'Immunologia.
Bloc I. Immunologia bàsica
- conèixer els conceptes de la inmunitat innata i la inmunitat específica i reconèixer l’important paper decadascuna en la resposta contra els patògens.
- identificar els elements que intervenen en ambdues respostes.
- enumerar i explicar les característiques estructurals i funcionals de cadascun dels components moleculars i cel.lulars de la inmunitat innata i l’adaptativa.
- explicar les caracterísitques dels òrgans limfoides i la recirculació dels limfòcits.
Bloc II. Organització de la Resposta Immunitària
- integrar els elements descrits en els temes que composen el Bloc I, en les tres fases de la resposta immunitària: 1) fase d'activació; 2)fase efectora; i 3) fase de regulació i homeòstasi de la resposta immunitària.
- identificar el tipus de resposta immune que es posa en marxa depenent del tipus d'agent infecciós: bacteris, virus, fongs i paràsits.
Bloc III. Immunopatologia i immunoteràpia
- identificar la disfunció del sistema immunitari que és la (les) causa (-es) de cadascuna de les immunopatologies: hipersensibilitats, immunodeficiènciesiautoimmunitat.
- analitzar l'associació d'una resposta ineficient contra els agents infecciosos amb certes immunopatologies.
- associar les dianes de la resposta immune de diferents tractaments paliatius com profilàctics.
Resultats d'aprenentatge
- CM14 (Competència) Integrar coneixements i habilitats en l'àmbit de la microbiologia aplicada a la salut, treballant individualment i en grup, per elaborar i presentar per escrit o de manera oral i pública un treball científic en la llengua pròpia o en anglès o altres llengües.
- KM19 (Coneixement) Identificar les relacions cel·lulars i moleculars que s'estableixen entre un microorganisme o un paràsit i el seu hoste, incloent-hi els mecanismes fisiològics i patològics de defensa i resposta de l'hoste.
- SM19 (Habilitat) Utilitzar bibliografia o eines d'Internet, tant en llengua anglesa com en la llengua pròpia o en altres llengües, per a l'estudi i control dels microorganismes patògens.
- SM21 (Habilitat) Relacionar les característiques dels patògens i els seus mecanismes de virulència i patogenicitat amb el tipus d'infecció, la patologia i la resposta immunitària que es desenvolupa i amb els mecanismes d'acció de les vacunes i els agents antimicrobians.
Continguts
Cada bloc està dividit en unitats docents (UD) organitzades per temes que defineixen els descriptors d'aprenentatge específics associats a les competències.
Bloc I. IMMUNOLOGIA BÀSICA: ELEMENTS DEL SISTEMA IMMUNITARI
Tema 1 i 2. Introducció
Breu introducció al curs: descripció del temari, bibliografia recomanada, consells d’estudi, avaluació. Què és la Immunologia? Elements del sistema immunitari: òrgans, cèl·lules i molècules. Definició d'immunitat innata o natural i adquirida o adaptativa. Concepte de resposta immunitària: Resposta humoral i cel·lular. Concepte de clonalitat antigènica.
Tema 3. Organització dels òrgans del sistema immune
Òrgans primaris i secundaris. Òrgans Limfoides Secundaris. Limfonodes: i) estructura anatòmica; ii) paracòrtex, vènules d’endoteli alt (HEV); iii) còrtex, fol·licles limfoides primaris i secundaris, centres germinals. Melsa: beines periarteriolars (PALS). Sistema limfoide associat a mucoses (MALT). Teixit limfoide associat a l’intestí (GALT), cèl·lules M. Cèl·lules presentadores d’antigen professionals (APCs). Lescèl·lules dendrítiques: generalitats. Tipus de cèl.lules dendrítiques: convencionals i plasmacitoides. Funció i localització anatòmica. Altres cèl.lules: mastòcits, eosinòfils, basòfils i limfòcits NK. Generalitats i distribució.
UD-1: Immunitat Innata
Tema 4. Immunitat innata
Definició. Mecanismes de resistència naturals. Sistema extern de defensa, barreres físiques i químiques. Senyals de perill. Patrons moleculars associats a patògens (PAMPS). Receptors de reconeixement de patrons (PRR). Components químics antimicrobians: lisozims, defensines. Cèl·lules de la immunitat innata: fagocits. PRR solubles: Proteïnes de fase aguda, sistema del Complement (tema 3). PRRs de membrana: Toll-like receptors (TLRs).
Tema 5 i 6. Cèl·lules de la Immunitat Innata
Fagocits: neutròfils i macròfags. Mecanismes efectors: escat respiratori i fagocitosi. Altres cèl·lules efectores: basòfils i eosinòfils, mastòcits. Focus d’inflamació. Inici de la Resposta adaptativa.
Tema 7. El sistema del Complement
Introducció. Sistema enzimàtic d’activació en cascada. Nomenclatura: Precursors inactius i molècules amb activitat enzimàtica. Productes d’hidròlisi. Vies d’activació del complement: via clàssica, via alternativa i via de les lectines. Característiques de cadascuna: activadors, proteïnes sèriques que intervenen. Formació del complex d’atac a la membrana (MAC). Regulació del sistema del complement. Activitat biològica.
UD-2: Receptors específics d'antigen, molècules presentadores i reconeixement d'antigen
Tema 8. Estructura de les Immunoglobulines
Cadenes lleugeres (VL-CL) i cadenes pesades (VH-CH). Lloc d'unió a l'antigen, regió frontissa, activitat biològica de la regió Fc. Dominis variable (V) i constant (C). Dominis variable: regió hipervariable (CDRs). Isotips: classes i subclasses de les Igs. BCR com a receptor d'antigen de membrana.
Tema 9. Organització dels gens de les immunoglobulines
Gens codificants de les cadenes lleugera (L) i pesada (H). Recombinació dels segments gènics de la regióvariable: V-D-J a la cadena pesada (H); V-J a la cadena lleugera (L). Mecanisme de recombinació somàtica. Imprecisió en la recombinació del DNA. Generació de diversitat del repertori d'Immunoglobulines.
Tema 10. Limfòcits B i Cèl·lules Presentadores d’Antigen
Generalitats. Ontogènia i maduració dels limfòcits B. Tipus de limfòcits. Diferències fenotípiques i funcionals dels limfòcits.Funció efectora dels limfòcits B: producció d'anticossos i presentació d'antígens (APC). Subpoblacions de limfòcits B: limfòcits B-1 i B-2. Antígens T dependents i T independents.
Tema 11. Estructura i funció de les molècules del Complex Principal d'Histocompatibilitat (MHC)
Definició del Complex Principal d’Histocompatibilitat (MHC): classe I i classe II. Característiques estructurals. Funció del MHC. Proteïnes codificades en el MHC. Estructura tridimensional. Lloc d'unió del pèptid. Característiques dels pèptids que s'uneixen a les molècules de MHC de classe I i classe II. Restricció de la resposta T pel MHC. Polimorfisme i unió peptídica. Complex MHC-pèptid: interaccions, canvis conformacionals, superfície de reconeixement, mimetisme molecular.
Tema 12. Processament i reconeixement antigènic
Processament de l’antigen. Síntesi de les molècules del MHC de classe I i classe II. Vies de processament: antígens endògens i exògens. Pèptids resultants del processament. Crosspriming. Presentació d’antígens: requeriments, senyalsaccessoris. Reconeixementde l’antigen per les cèl·lules T: sinapsi immunològica.
Tema 13. Organització genètica del MHC
Organització genètica del MHC (HLA en humans). Localització en el genoma. Descripció de la regió de classe I. Loci "clàssics" de classe I: HLA-A, B, C. Característiques dels gens de classe I. Descripció de la regió de classe II: HLA-DP, HLA-DQ i HLA-DR. HLA-DM. Descripció de la regió de classe III. Propietats del MHC: polimorfisme, poligènia i codominància. Algunes definicions bàsiques: Al·lels, fenotip HLA, haplotip. Al·loreactivitat. Distribució cel·lular dels antígens HLA. HLA i malaltia.
UD-3: Cèl.lules del Sistema Immunitari Adaptaitu
Tema 14.El receptor de la cèl·lula T (TCR)
Introducció. Receptor dels limfòcits T (TCR): característiques estructurals, organització gènica. Homologia amb el receptor de limfòcits B (BCR). Receptor TCRαβ i receptor TCRγδ. Complex CD3: complex senyalitzador del TCR. Interacció trimolecular TCR/MHC/antigen. Epítops reconeguts pel TCR. Restricció pel MHC.
Tema 15. Limfòcits T
Poblacions de limfòcits i freqüència en la circulació sanguínia. Ontogènia i maduració dels limfòcits T. Etapes en la maduració dels limfòcits T. Selecció tímica: selecció positivai selecció negativa. Propietats essencials: restricció pel MHC i tolerància a antígens propis. Poblacions de limfòcits T: TCRαβi TCRγδ. Subpoblacions funcionals: cèl·lules T cooperadores o helper (Th), cèl·lules T citotòxiques (Tc), limfòcits T reguladors i cèl·lules NKT. Limfòcits T memòria.
Tema 16. Citocines i Quimiocines
Citocines. Propietats. Acció autocrina, paracrina i endocrina. Redundància funcional. Famílies de citocines. Receptors. Citocines de la immunitat innata. Citocines de la immunitat adquirida. Funcions biològiques de les citocines més rellevants. Citocines hematopoètiques.Quimiocines. Introducció. Acció quimiotàctica i “homing” de leucòcits. Citocines amb funció quimiotàctica. Famílies de quimiocines i els seus receptors. Especificitat, propietats i efectes principals. Virus i quimiocines.
Tema 17. Recirculació dels leucòcits
Anatomia del sistema immunitari: dispersió del sistema immunitari. Molècules d'adhesió. Extravasació dels leucocits. Concepte de Homing.Recirculació dels limfòcits: rodolament, activació, adhesió i migració a través de l'endoteli (transvasació).
Bloc II. ORGANITZACIÓ DE LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA
UD-4: Resposta immune
Tema 18. Resposta immune cel.lular I
De la resposta innata a l’adaptativa. Activació dels limfòcits T. Interacció TCR, MHC i molècules accessòries. Transducció de senyals a l’interior de la cèl·lula (segons missatgers). Tercera senyal d'activació: microambient de citocines. Marcadors d’activació dels limfòcits T: IL2R, classe II.
Tema 19. Respostaimmune cel.lular II
Cèl·lules T i B memòria. Característiques fenotípiques. Limfòcits T efectors. Limfòcits T helper: Th1 i Th2. Limfòcits T citotòxics. Mecanismes de citotoxicitat: perforina i granzimes, limfotoxines i Fas-FasL.
Tema 20. Resposta Immune humoral I
Activació dels limfòcits B. Reconeixement d’antigen. Segon senyal. Transducció de senyals. Cèl.lules Th fol.liculars (Tfh). Fol·licles limfoides i formació del centre germinal. Hipermutació somàtica. Maduració d’afinitat.
Tema 21. Resposta Immune humoral II
Canvi d’isotip i microambient en el limfonode. Respostes humorals contra antígens T-independents i T-dependents. Funció efectora dels anticossos. Distribució anatòmica dels anticossos.
Tema 22. Regulació de la resposta immune
Autoregulació com a propietat essencial del sistema immunitari. Tolerància immunològica: tolerància central (deleció clonal) i tolerància perifèrica (ignorància, anèrgia, deleció, supressió). Mecanismes i elements de regulació durant i després de la resposta immunitària. Apoptosi (AICD). Limfòcits T reguladors: Reguladors naturals (nTr), reguladors induïts (Tr1), NKT.
UD-5: Resposta immune en front de patògens i mecanismes d'evasió
Tema 23. Resposta immune enfront de bacteris, fongs i paràsits I
Generalitats. Hoste i microorganismes: una relació en delicat equilibri. Bacteris: generalitats. Mecanismes efectors de resposta (innata i adquirida) enfront de bacteris extracel·lulars i intracel·lulars.
Tema 24. Resposta immune enfront de bacteris, fongs iparàsits II
Mecanismes bacterians d'evasió de la resposta immunitària. Fongs: generalitats. Mecanisme de resposta immunitària enfront de fongs. Paràsits: generalitats. Mecanisme de resposta.
Tema 25. Resposta immune en front de virus
Generalitats. Patologia i patogènesi de les infeccions víriques. Mecanisme de resposta immune innata i adquirida enfront de virus. Memòria immunològica. Mecanismes vírics d'evasió de la resposta immune. Autoimmunitat com a conseqüència d'una infecció vírica. Infecció per HIV.
Bloc III. IMMUNOPATOLOGIA I IMMUNOTERÀPIA
UD-6: Immunopatologia
Tema 26. Reaccions d'Hipersensibilitat
Concepte d’hipersensibilitat. Tipus de reaccions d’hipersensibilitat. Hipersensibilitat tipus I. Definició. Atòpia. Propietats i nivells d’IgE. Bases moleculars i bioquímiques de la resposta al·lèrgica. Receptors Fc. Hipersensibilitat tipus II. Definició. Exemples: reaccions transfusionals, malaltia hemolítica del nounat. Anèmies hemolítiques autoimmunitàries. Hipersensibilitat tipus III. Definició. Models experimentals de lesions per complexos immunològics. Reacció d’Arthus. Exemples de malalties produïdes per immunocomplexes associades a infeccions. Hipersensibilitat tipus IV. Definició. Hipersensibilitat per contacte. Hipersensibilitat amb formació de granulomes. Malalties que cursen amb hipersensibilitat alentida: tuberculosi, lepra, esquistosomiasi.
Tema 27. Autoimmunitat
Introducció. Tolerància i autoimmunitat. Factors de predisposició. L'espectre de les malalties autoimmunitàries. Malalties autoimmunitàries idiopàtiques: sistèmiques i òrgan-específiques. Mecanismes d’autoimmunitat i exemples: autoanticossos, immunocomplexes, cèl·lules CD8 i cèl·lules CD4.
Tema 28. Immunodeficiències
Generalitats. Classificacions. Immunodeficiències primàries o congènites. Immunodeficiències que afecten la immunitat innata. Immunodeficiències que afecten la Immunodeficiència adquirida. Immunodeficiències secundaries o adquirides. Mecanismes causants d’immunodeficiències: infeccions, malnutrició, fàrmacs, toxines, radiació. Síndrome d’Immuno Deficiència Adquirida (SIDA). Models animals dels ratolins nude i scid.
Tema 29: Immunoteràpia. Vacunes
Mètodes d'immunització. Immunització passiva i activa. Pautes i rutes d’immunització. Adjuvants. Vacunes inactivades. Vacunes vives atenuades. Ús de DNA recombinant per a l'obtenció de vacunes. Immunomoduladors. Immunosupressors.
Tema 30. Immunologia tumoral
Característiques dels tumors. Resposta immunitària per controlar els tumors.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes de Pràctiques d'Aula | 15 | 0,6 | CM14, KM19, SM19, SM21 |
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | CM14, KM19, SM19, SM21 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 66 | 2,64 | CM14, KM19, SM19, SM21 |
| Preparació de l'article de revisió (búsqueda de bibliografia, lectura de textos, comprensió de les tècniques experimentals usades) | 17 | 0,68 | CM14, KM19, SM19 |
| Resolució dels casos / ABP (búsqueda de bibliografia, lectura de textos i evaluació dels casos) | 17 | 0,68 | CM14, KM19, SM19, SM21 |
Les activitats formatives programades dins de l'assignatura d'Immunologia al Grau de Microbiologia són:
- CLASSES EXPOSITIVES
Els temes de les Unitats Didàctiques s'impartiran en 30 sessions.
-PRÀCTIQUES D'AULA
Per les pràctiques d'aula el grup es dividirà en dos subgrups, G1-IMM i G2-IMM, amb un nombre aproximat de 30 alumnes cadascú. S'impartiran un total de 15 sessions per grup en les que hi ha programades les següents activitats:
1. REVISIONS TEMATIQUES (REV, 8 sessions)
2. - APRENENTATGE BASAT EN PROBLEMES (ABP, 4 sessions)
3. - AUTOAVALUACIÓ (AUT, 2 sessions)
Cada sessió de pràctiques de classe durarà 50 minuts. La informació sobre cada tema i les pautes d'aplicació s'enfilaran al Campus Virtual de la UAB (Moodle). Els alumnes plantejaran els dubtes en sessions de tutories amb el professor.
1 REVISIONS TEMATIQUES (REV)
Aquesta activitat consistirà en la presentació oral d'un article de revisió corresponent a un conjunt temàtic dels ja donats a classe, on es podran resoldre els dubtes o qüestions que la classe, o si escau el professor, els plantegi a cada sessió. L'objectiu final és saber cercar i seleccionar la informació adequada i desenvolupar en públic, seleccionant, sintetitzant i conceptualitzant els aspectes més rellevants d'interès del tema a l'audiència concreta (estudiants d'immunologia amb coneixement intermedio). Es faran 8 sessions en què es presentarà una revisió i es faran preguntes.
2 APRENENTATGE BASAT EN PROBLEMES (ABP)
S'han programat 4 sessions d'aprenentatge basat en problemes (ABP), basats en articles originals de recerca aplicada de la resposta immune davant de patògens. Per resoldre els casos cal aplicar la metodologia de l'aprenentatge cooperatiu. Els estudiants hauran de treballar l'article corresponent íntegrament per entendre'l, analitzar-lo, desenvolupar-lo i defensar-lo en públic, així com plantejar-se preguntes sobre els resultats, les interpretacions, les conseqüències i la relació amb el temari. L'objectiu final és saber exposar de manera clara un treball científic en públic (introducció, plantejament de la hipòtesi, exposició i interpretació dels resultats i discussió dels mateixos), defensar-lo amb esperit analític i desenvolupar qüestions rellevants sobre els diferents aspectes del mateix.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Aprenentatge Basat en Problemes | 10 % | 0 | 0 | CM14, KM19, SM19, SM21 |
| Article de revisió | 10 % | 0 | 0 | CM14, KM19, SM19 |
| Examen Parcial 2 | 40% | 2,5 | 0,1 | CM14, KM19, SM19, SM21 |
| Exàmen Parcial 1 | 40% | 2,5 | 0,1 | CM14, KM19, SM19 |
L’avaluació de l’assignatura serà individual i continuada a travès de les següents proves:
- l'aprenentatge individual de l'alumne a partir d'exàmens parcials.
- l'aprenentatge cooperatiu a partir de totes les activitats formatives programades en les pràctiques d'aula.
Les activitats d'avaluació són:
Exàmens parcials: Es programen dos exàmens parcials, al final dels blocs I i III. Cada prova valdrà el 40% de la nota final. Seran exàmens de tipus test de preguntes amb 5 opcions a escollir-ne una. A la correcció es restarà 1/5 del valor de cada pregunta per resposta incorrecta. La durada de cada prova serà dun mínim de 2 hores. Per fer la ponderació de les notes dels exàmens parcials, lalumne haurà dobtenir un mínim de 4 punts en ambdós parcials. L'assignatura es podrà aprovar per parcials sempre que la mitjana entre les dues proves i les PAUL sigui almenys de 5 (i se n'hagi superat el 4 en ambdós parcials). Els exàmens parcials són matèria recuperable.
PAUL revisions (REV): Els alumnes i les alumnes realitzaran una cerca bibliogràfica i seleccionaran revisions corresponents a diferents blocs temàtics. Les sessions consistiran en la presentació del tema per part del grup i en resoldre les preguntes de la classe i del professor sobre aquest. Lavaluació de la presentació oral representarà un 10% de la nota final. Es valorarà el contingut, lexposició oral, la claredat de les diapositives i la defensa del tema. La nota serà individual.
PAUL Casos (ABP): Els casos es plantegen com a treball cooperatiu en grups de 7 alumnes. Poden ser articles originals de recerca aplicada de la resposta immune davant de patògens o casos clínics. L'objectiu final és desenvolupar les capacitats d'autoaprenentatge integral, saber exposar de manera clara un treball científic en públic (introducció, plantejament de la hipòtesi, exposició i interpretació dels resultats i discussió dels mateixos), defensar-lo amb esperit crític i proposar qüestions rellevants sobre els diferents aspectes (tècniques, metodologia, resultats, interpretacions, possibilitats de desenvolupament futur). L'avaluació dels casos representarà el 10% de la nota final i se n'avaluarà l'exposició oral, la resposta a preguntes sobre aquest i el plantejament de preguntes a un altre grup. La nota es donarà per a tot el grup i seran els alumnes els que hauran de fer el repartiment de la nota depenent de lesforç i aportació individual al grup.
Examen de Recuperació: Es programarà un examen final per als alumnes que no hagin obtingut el mínim necessari (menys de 5 al total de l'assignatura o menys de 4 en algun dels exàmens parcials) o que vulguin pujar nota. L'examen tindrà un valor del 80% de la nota a què se sumarà el percentatge de nota dels casos i de l'article. Aquest examen final constarà de 40-50 preguntes tipus test fonamentalment. La durada de la prova serà dun mínim de 2 hores.
Els alumnes que vulguin pujar nota a l'examen final, han de renunciar a la nota que tinguin als exàmens parcials (corresponents al 80% de la nota final) i es quedaran amb la nota que treguin a l'examen final.
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de laqualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Avaluació única
El conjunt de la teoría (80%) es podra examinar en una avaluació única el día del segon parcial.
S´aplicarà el mateix sistema de recuperació i el mateix dia que per l´avaluació continuada .
La revisió de la qualificació final segueix el mateix prodediment que per a l´avaluació continuada.
L´avaluació dels ABP (10%) y REV (10%) es farà en sessions de grup, ja que s´avaluen competències transversals que no poden ser avaluades individualment a l´avaluació única.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
- Llibres en anglès:
Janeway’s Immunobiology by K Murphy. Ltd/Garland Science, NY & London, 8th ed., (2012).
Kuby Immunology (with web support) by J.A. Owen, J Punt, S. A. Stranford. W.H. Freeman Co., 7th ed, (2013).
Cellular and Molecular Immunology by Abul K. Abbas, Andrew H. Lichtman, Shiv Pillai. Saunders, 8th ed, (2014).
Roitt's Essential Immunology, by Peter Delves, Seamus Martin, Dennis Burton, Ivan Roitt. Wiley-Blackwell Ed., 12th ed., (2011).
Immunology, 7 th Edition by David K. Male, Jonathan Brostoff, Ivan Maurice Roitt, David B. Roth Mosby Elsevier Ed. (2006).
Immunology, Infection and Immunity by Pier GB, Lyczak JB & Wetzler LM. ASM International (2004).
Medical Microbiology and Immunology by Warren Levinson. Lange Medical Books / McGraw-Hill, 10 th ed. (2006).
Review of Medical Microbiology and Immunology by Warren Levinson. Lange Basic Sicence / McGraw - Hill, 11th (2010).
- Llibres en castellà:
IMMUNOBIOLOGIA: El sistema inmunitario en condiciones de salud y enfermedad de C. Janeway Jr., P. Travers, L. Walport, M. J. Shlomchik. Traducción de la 4ª edición. Editorial Masson, S.A. Barcelona, (2003).
Inmunología Celular y Molecular de A.Abbas, W. Lichtman, R. Pober. W. B. Saunders Co., Philadelphia, 5ª edición, (2004).
Introducción a la Inmunología Humana de L. Faimboim, J. Geffner. Ed Medica Panamericana, 5ª edición (2005).
Kuby Immunology (en español) by T.J. Kindt, R.A. Goldsby, B.A. Osborne. W.H. Freeman Co., 6 th ed, (2007).
Inmunología de P. Parham. Ed. Panamericana, 2ª ed. (2006).
Fundamentos de Inmunología de Roitt,I. M. Panamericana, 10ª ed. (2003).
Inmunología de I. Roitt, J. Brostoff, D. Male. Hartcourt Brace, 5ª ed. (2003).
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA.A continuació s'indiquen algunes de les revistes de revisions i WEBS més relacionades amb els continguts de la Immunologia i Microbiologia.
- Revistes especialitzades
Advances in Immunology
http://www.elsevier.com/wps/find/bookdescription.cws_home/716912/description#description
http://www.sciencedirect.com/science/bookseries/00652776
Annual Review of Immunology
http://arjournals.annualreviews.org/loi/immunol
Current Opinion in Immunology
http://www.elsevier.com/wps/find/journaldescription.cws_home/601305/description#description
http://www.sciencedirect.com/science/journal/09527915
Journal of Microbiology, Immunology and Infection
http://www.jmii.org/
Microbiology and Immunology
http://www.wiley.com/bw/journal.asp?ref=0385-5600
http://www3.interscience.wiley.com/journal/118503650/home
Nature Reviews in Immunology
http://www.nature.com/nri/index.html
Seminars in Immunology
http://www.elsevier.com/wps/find/journaldescription.cws_home/622945/description#description
Trends in Immunology
http://www.cell.com/trends/immunology/
Trends in Microbiology
http://www.cell.com/trends/microbiology/
- WEBS relacionades
Immunobiology by C. A. Janeway, P. Travers, M. Walport and M. Shlomchik. Garland Science2001
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/bookshelf/br.fcgi?book=imm
Roitt's Essential Immunology, by Peter Delves, Seamus Martin, Dennis Burton, Ivan Roitt. Wiley-Blackwell Ed., 11 th ed., (2006).
http://www.roitt.com/
Kuby Immunology (with web support) by T.J. Kindt, R.A. Goldsby, B.A. Osborne. W.H. Freeman Co., 6 th ed, (2006).
http://www.whfreeman.com/kuby/
http://bcs.whfreeman.com/immunology6e/
Microbiology and Immunology On line. School of Medicine, University of South Carolina
http://pathmicro.med.sc.edu/book/welcome.htm
Faculty of Medicine, Dalhouse University (Halifax, Nova Scotia, Canada)
http://immunology.medicine.dal.ca/bookcase/
The Infectious Diseases WebLink
http://webpages.charter.net/deziel/
Immunobiology
http://www.skidmore.edu/academics/biology/courses/erubenst/BI348/pages/resources.html
Janeway's animations (també en podeu trobar d'animacions del llibre Janeway's Immunology a la web del yooutube)
http://www.blink.biz/immunoanimations/
Programari
- Microsoft PowerPoint.
- Adobe PDF.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 721 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 722 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 72 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |