Física
Codi: 100908 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500252 Bioquímica | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Vicente Ortega Cejas
- Correu electrònic:
- vicente.ortega@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Tot i no ser estrictament necessari, és recomanable que l’alumnat tingui algun coneixement de Física bàsica, sobretot tots d'allò relacionat amb forces o energies. Aquests últims conceptes són els corresponents al temari donat de Batxillerat. Si l'alumnat no ha cursat aquesta assignatura, es recomana com a mínim fer una lectura del llibre de text per tal de familiaritzar-se amb els conceptes relacionats amb la mecànica i seria també bo fer el curs propedèutic de Física per a biociències.
Objectius
La Física, pel seu caràcter fonamental, esdevé molt molt sovint necessària per a la correcta comprensió dels fenòmens descrits en d’altres ciències. En el cas concret de la Bioquímica, per compendre correctament la dinàmica de les reaccions químiques dins de cèl·lules resulta completament indispensable conèixer la física de la difusió, el camp i el corrent elèctric o la termodinàmica de potencials. Un desconeixements d’aquests conceptes porta indubtablemnent a una mala comprensió de la bioquímica de la cèl·lula.
Per altra banda la Física, a l’igual que la Química, resulta indispensable per compendre alguns dels mètodes experimentals que aquestes ciències utilitzen diàriament. En el nostre cas, per exemple, el marcatge amb isòtops radiactius o per fluorescència, la centrifugació o la ressonància magnètica són exemples de mètodes clarament basats en principis físics fonamentals.
L’objectiu d’aquesta assignatura serà l’estudi introductori a tots aquells conceptes físics necessaris més endavant tant per a la modelització com per al disseny experimental en Bioquímica.
Alguns dels temes de l’assignatura seran el punt de partida d’altres assignatures com per exemple, Termodinàmica, Bioenergètica i d’altres resultaran fonamentals per a les assignatures de Laboratoris Integrats.
Competències
- Entendre el llenguatge i propostes d'altres especialistes.
- Interpretar resultats experimentals i identificar elements consistents i inconsistents.
- Tenir capacitat d'autoavaluació.
- Utilitzar els fonaments de matemàtiques, física i química necessaris per comprendre, desenvolupar i avaluar els processos químics de la matèria viva.
Resultats d'aprenentatge
- Definir l'emissió de radiació electromagnètica.
- Descriure en termes físics les propietats de les fibres musculars i dels fluids corporals.
- Descriure l'estructura atòmica i nuclear de la matèria.
- Descriure les propietats físiques d'un sistema macroscòpic.
- Entendre el llenguatge i propostes d'altres especialistes
- Enumerar els principis bàsics de la mecànica i saber aplicar-los en sistemes biològics.
- Estimar el dany biològic produït per la radiació.
- Explicar els diferents processos d'emissió de radiació pels nuclis atòmics i les principals característiques de la interacció radiació-matèria.
- Identificar els principis de la termodinàmica.
- Interpretar resultats experimentals i identificar elements consistents i inconsistents.
- Relacionar els mecanismes bàsics del corrent elèctric i saber relacionar-los amb els impulsos nerviosos.
- Tenir capacitat d'autoavaluació.
Continguts
1 Idees bàsiques de cinemàtica i dinàmica.
Posició, velocitat i acceleració.
Components intrínsecs de l’acceleració: tipus de moviments.
Lleis de Newton: relació entre força i acceleració.
2 Transport de molècules en fluids.
Hidrostàtica.
Hidrodinàmica.
Viscositat: sedimentació.
Centrifugació; separació de macromolècules.
Difusió, llei de Fick i moviment brownià.
3 Termodinàmica i Física Estadística.
Teoria cinètica.
Calorimetria.
Entropia i Energia lliure en reaccions químiques.
4 Electricitat.
Llei de Coulomb: força entre càrregues, àtoms i molècules. Contribució electrostàtica a l'energia de l'ATP.
Dipols: molècules polars i ponts d'hidrogen.
Electroforesi.
Potencial de membrana.
Bombes iòniques: ATP-asa i fosforilació oxidativa.
5 Magnetisme.
Forces magnètiques: càrrega en un camp magnètic i espectrometria de masses.
Dipol magnètic.
Ressonància magnètica nuclear: aplicacions a química, a estructura molecular i a imatges mèdiques.
6 Elasticitat i Oscil·lacions.
Elasticitat. Experiments amb macromolècules: estirament de DNA i de proteïnes.
Oscil·lacions harmòniques, amortides i forçades: espectroscopia òptica,absorció d'energia i ressonància.
Oscil·lacions de H2O i escalfament ambmicroones. Oscil·lacions del CO2 i efecte hivernacle.
7 Òptica física
Naturalesa ondulatòria de la llum: ones electromagnètiques.
Interferència i difracció.
Difracció de la llum en cristalls i en molècules: estructura molecular.
Radiació sincrotró.
8 Algunes idees de física quàntica
Equacions d'Einstein-Planck i de de Broglie.
Quantificació de nivells energètics: partícula en una capsa.
Àtom de Bohr: espetres d'absorció i d'emissió. Fluorescència.
Algunes idees de física nuclear: Radioactivitat.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes de problemes | 12 | 0,48 | |
| Classes magistrals | 29 | 1,16 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Classes de pràctiques | 5 | 0,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de material didàctic en biociències | 10 | 0,4 | |
| Resolució de qüestionaris d'autocorrecció a través d'ordinador | 20 | 0,8 | |
| Treball a casa | 35 | 1,4 | |
| Visionat de vídeos didàctics | 5 | 0,2 |
L'assignatura s'impartirà alternant diferents tipus de metodologies:
- Classes magistrals on s'introduiran els conceptes generals dels diferents temes
- Classes de problemes on el professorat resoldrà els exercicis prèviament seleccionats en dies anteriors
- Resolució de qüestionaris d'autocorrecció a través d'ordinador utilitzant la plataforma Campus Virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examens | 80% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Pràctiques amb ordinador | 20% | 30 | 1,2 | 5, 10, 12 |
AVALUACIÓ ORDINÀRIA:
L'avaluació està composta per dues proves parcials i un conjunt de activitats en línia. La ponderació de cada prova parcial serà del voltant del 40% cadascuna. Aquests pesos poden variar una mica en funció de la quantitat de temes continguts en cada un d’ells. La resta de la nota (20%) sortirà de les notes obtingudes en les activitats en línea realitzades durant el curs. L'alumnat ha d'obtenir una qualificació superior o igual a 3.5 en les proves parcials perquè pugui realitzar la mitjana amb les activitats en línia. En cas que no s'obtingui aquesta nota, la qualificació final no serà aprovat encara que la mitjana total sigui més gran que 5.
Examen de recuperació:
Al final del semestre hi haurà un prova de recuperació per a cadascuna de les proves parcials. Això serà per a tots aquells estudiants que no hagin superat les proves ordinàries o que vulguin millorar la seva nota. Si un estudiant es presenta a una d'aquestes proves de recuperació, renunciarà a la qualificació obtinguda en la prova de la part ordinària. La qualificació final es calcularà com en l'avaluació ordinària amb les notes de recuperació reemplaçant a les anteriors. Per participar en el segon examen, els estudiants han d'haver estat avaluats prèviament en un conjunt d'activitats amb un pes sigui com a mínim dos terços de l'assignatura. Els estudiants obtindran una qualificació de "No avaluat" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació de menys del 67% en la qualificació final.
AVALUACIÓ ÚNICA:
L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi única que inclou els continguts de tot el programa de teoria i problemes. La nota obtinguda en aquesta prova de síntesi és el 100% de la nota final de l’assignatura.
La prova d’avaluació única es farà coincidint amb la mateixa data fixada en calendari per a la darrera prova d’avaluació continuada (segon parcial) i s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
-
Jou, Mirabent, David, et al. Física para ciencias de la vida (2a. ed.), McGraw-Hill España, 2009.ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=3194961.
Bibliografia complementària
-
Sternheim, M. M. y Kane. Física (2a. ed.). Editorial Reverté, 2016.eLibro, https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/100529.
- A., Tipler, Paul, Mosca, Gene, FÍSICA PER A LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA VOLUM 1 (CATALÁN). 1. Madrid, España, Reverté, 2016. INGEBOOK. 2021-06-30 10:20:04.0
- A., Tipler, Paul, Mosca, Gene, FÍSICA PER A LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA VOLUM 2 (CATALÁN). 1. Madrid, España, Reverté, 2016. INGEBOOK. 2021-06-30 10:24:01.0
Programari
- Lector pdf.
- Campus Virtual.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 311 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 312 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 31 | Català | primer quadrimestre | tarda |