Logo UAB

Arqueologia de l'Arquitectura i de l'Urbanisme

Codi: 100737 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500241 Arqueologia OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Esther Rodrigo Requena
Correu electrònic:
esther.rodrigo@uab.cat

Equip docent

Pedro Castro Martínez
Josep Maria Vila Carabasa
Esther Rodrigo Requena

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits especials, més enllà d'haver realitzat el primer i segon cursos del Grau d'Arqueologia, que són essencials per comprendre les implicacions històriques i tècniques dels continguts.


Objectius

Aquesta matèria és de caràcter teoricopràctic i capacita els/les estudiants per enfrontar-se amb èxit a la lectura arqueològica relativa a les estructures arquitectòniques i els espais socials.

El Grup 11 de Pràctiques d´Aula (Prehistòria) es revisaran les claus socials de l'estructuració arquitectònica i de la configuració econòmica i político-ideològica dels espais socials en els assentaments. Sobre bases teòrico-metodològiques encaminades al desenvolupament de l'Arqueologia Social, es pararà esment especial a l'expressió material de les pràctiques socials, des de la producció arquitectònica (terrenys, matèries, tecnologies i treball) a les activitats realitzades en els conjunts socials, i la seva articulació en unitats arquitectòniques relacionades amb determinats col·lectius, així com a l'organització dels espais en els assentaments (urbanisme). Aquest grup farà les classes en castellà.

El Grup 12 de Pràctiques d´Aula (Història Antiga i Medieval) es farà un ènfasi en la lectura arqueològica de l estratigràfica del patrimoni edificat. L’objectiu principal és la definició dels edificis com a dipositaris d’informació arqueològica i l’ensinistrament per poder registrar-la i interpretar-la, tal com es fa en els jaciments on només s’estudien les restes dipositades per sota de la cota 0. D’aquesta manera, es pretén, en primer lloc, d’impartir tècniques de representació de les estructures arquitectòniques i, en segon lloc, el mètode de registre de les unitats estratigràfiques muràries i dels horitzons cronològics de què formen part. En tercer lloc, es donen les claus per a la interpretació de tot plegat, de tal manera que pugui traduir-se en informació arqueològica relativa a la datació i evolució formal dels elements, edificis, conjunts o estructures urbanesi situar-los en el seu context històric.


Competències

  • Fer i dirigir treballs propis de l'arqueologia de camp: excavació i prospecció.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
  2. Aplicar protocols d'execució dels treballs de camp i recollida de mostres.
  3. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  4. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  5. Dominar les tècniques i els recursos instrumentals propis de l'anàlisi de laboratori arqueològic.
  6. Realitzar documents gràfics convencionals: planimetria, topografia, cartografia, dibuix il·lustratiu.
  7. Reflexionar sobre el treball propi i el de l'entorn immediat amb intenció de millorar-los de manera continuada.
  8. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  9. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.

Continguts

L´assignatura está configurada en els seus continguts a partir de dos grups de Pràctiques d´Aula dirigits especialment a l´Arqueología Prehistòrica (Grup 11) i a l´Arqueologia Clasica i Medieval (Grup 12).

 

GRUP 11 (ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA)

1.-L'ESPAI SOCIAL I LES PRÀCTIQUES SOCIALS.

-Arqueologia dels Assentaments com a Arqueologia Social.

-Teories de l'Espai Social.

-Paisatges, Escenaris, Ruïnes i Monuments.

-Funcionalitat i Eficiència: Sistémica de l'Espai.

-Fenomenologies i Construcció Social de l'Espai.

-Materialitat Social de l'Espai.

-Les Pràctiques Socials i l'Espai Social

-Areas d'Activitat i Estructures Socials

-Espais Socials vs Assentaments

-Temporalitat: Provisionalitat, Precarietat, Mobilidad i Sedentarització.

-Discontinuïtats dels Assentaments: Patró d'Assentament.

2.-REGISTRES ARQUEOLOGICS EN ELS JACIMENTS (ARQUEOLOGIA PREHISTORICA).

-Jaciments Arqueològics i Assentaments

-Formació de Jaciments Arqueològics: Fases (Seqüència Temporal) i Problemes de Conservació.

-Teories de l'Excavació Arqueològica: Metodologies del Registre. Nivells Teòrics, Estrats, Unitats Estratigràfiques i Conjunts.

-Registres: Unitats Descriptives.

3.-ARQUEOLOGIA DE L'ARQUITECTURA: 1. TREBALL SOCIAL I ARQUITECTURA.

-Arquitectura: Monuments, Art i Arquitectura Popular.

-Treball i Arquitectura

-Terrens i Materials

-Matèria Base i Tècniques Arquitectòniques

-Tipologia Arquitectònica d'Estructures.

-Producció de Manteniment Arquitectònic

4.-ARQUEOLOGIA DE L'ARQUITECTURA: 2. LLOCS SOCIALSIASSENTAMENTS.

-Els Llocs Socials: Realitat de la Vida Social.

-Llocs Socials: Forma, Funció i Ús.

-Llocs Domèstics i Singulars

-Unitats Domèstiques: Grups Domèstics, Famílies i Grups de Parentiu.

-Llocs Singulars.

-Llocs Especialitzats (Econòmics, Polítics, de Resistència i Coerció, Ideològics i de Suport Simbòlic).

-Necròpoli: Llocs Funeraris

-Llocs de Circulació, de Reunió i de Trobada

-Demografia i Grups Socials.

-Ús, Possessió i Propietat de l'Espai

-La Fal·làcia del Privat i el Públic

-Política i Coerció als Espais Socials    

-Quotidianitat i Excepcionalitat en els Llocs Socials.

5.- COMUNITAT, CIUTAT I URBANISME.

-Campaments, Llogarets i Ciutats

-Espacialidad i Especialització

-Centralització vs Segmentació

-Jerarquització vs Horizontalització.

-Urbanisme, Ciutat i Estat.

6.-ESTUDIS DE CASOS. ASSENTAMENTS PREHISTORICOS (Selecció).

-SUD-EST IBÈRIC: HORITZÓ DE VILLENA (1500-1200 cal ANE).

-MALLORCA: HORITZÓ DE SON FERRAGUT (700-450 cal ANE).

-COSTA SUD DE PERU: HORITZONS DEL CERRO DE EL TRIGAL (700-100 cal ANE).

-COSTA SUD DE PERU: HORITZONS DE CAHUACHI (100 cal ANE-400 cal DNE)

 




GRUP 12 (ARQUEOLOGIA CLASICA I MEDIEVAL)

Ensenyaments teòrics. Primera part 

ARQUEOLOGIA DE L’ARQUITECTURA BLOC I ÈPOCA ANTIGA


1. L’estudi de l’arquitectura en l’arqueologia clàssica: problemes, enfocs iqüestions preliminars

2. El concepte d’arquitectura en el món antic:
• Els tractats arquitectònics: Vitruvi i els deu llibres d’Arquitectura
• Els epígons de Vitrubi, els darrers tractats d’època romana

3. Els materials constructius i el seu ús a l’Antiguitat

  • La pedra, tipus i tècniques d’extracció, transport i treball.
  • El fang: tàpia, tovots, maó.
  • Morters i maçoneria.
  • L’obra constructiva en fusta.

4. Tècniques constructives en l’Antiguitat. El procés constructiu. Principals elements estructurals de l’edifici

5. Els elements de l’edifici i les seves característiques:

  • Alçats i els diversos opera dels paraments
  • Les cobertes: tipus, materials, solucions constructives.
  • Les fonamentacions
  • Paviments: materials i tipologies:
    • Paviments en terra
    • Enllosats
    • Paviments de morter i formigó: tipus d’opera de paviments
    • Paviments de mosaic
    Revestiments: Estucs, enlluïts, morters i altres elements d’impermeabilització i decoració (pintura i mosaic parietal).

 6. Metrologia històrica: Principis, relacions i valors mètrics durant l’Antiguitat.

 

BLOC II. ANÀLISI ESTRATIGRÀFICA DE PARAMENTS. EDIFICIS D'ÈPOCA MEDIEVAL I POSTERIORS

Teoria

1. Arqueologia de l’Arquitectura. Definició general. Formació de la disciplina

2. El mètode estratigràfic aplicat a l’estudi dels edificis

3. Arqueologia de l’arquitectura i restauració arquitectònica

4. La recerca històrica i arqueològica sobreunedifici

              - Reconeixement i projecte d’intervenció

              - Recerca inicial

                   - Estudi històric-documental

                   - Anàlisi arqueològica integral: Utilització del mètode arqueològic  (Identificació-descripció-relació-datació-interpretació)

                   - Anàlisis complementaris (artístics, materials, revestiments...)

              - Síntesi inicial: aplicació en el projecte

              - Seguiment de l’obra

              - Conclusions i anàlisi final

              - Difusió dels resultats

5. Anàlisi arqueològica de les trames urbanes

 

PAUL

- Exposició a classe de casos concrets

PCAM

- Anàlisi de paraments d’exemples sobre el terreny

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Teòriques 10 0,4
Pràctiques d´Aula 75 3
Visites a Jaciments Arqueològics 15 0,6
Tipus: Supervisades      
Realització d'exercicis pautats d'aprenentatge 5 0,2
Tutories 15 0,6
Tipus: Autònomes      
Recerca de documentació i lectura de textos 20 0,8
Redacció de treballs i estudi 10 0,4

  • • Classes magistrals i sesions de debat.

    • Grup 11 de Pràctiques d´Aula (Arqueologia Prehistòrica): Treballs de curs sobre casos de anàlisi de la estructuració arquitectónica i dels espais socials als assentaments.

    • Grup 12 de Práctiques d´Aula (Arqueologia Clàssica i Medieval): Anàlisi de casos a classe. Treballs de camp, tant individuals com de grup, a diversos edificis històrics i conjunts arqueològics.

    • Exposició i debat a l’aula dels avenços i resultats dels treballs de grup

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentació i discussió de treballs 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Seguiment i participació 50% 0 0

 

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de l'avaluació realitzada en el marc dels Grups de Pràctiques d'Aula. 

 

Grup 11 (Arqueologia Prehistòrica)

-Participació a les discussions, questions rellevants, assistencia a activitat de camp i disseny en tutories dels continguts i guió del Treball (25%)

-Exposició en classe dels Anàlisis dels Espais Socials en un Assentament, autoevaluable pel alumnat (25%)

-Presentació per escrit de l'Anàlisi Crítica de la Publicació dels Estudis dels Espais Socials en un Assentament (50%). Reevaluable.

 

Grup 12 (Arqueologia Clàssica i Medieval)

Un treball pràctic en grup (dos persones) de la part d'Arqueologia Medieval, i una prova escrita de la part d'Arqueologia Clàssica en que la nota mínima de les dues parts per fer mitjana  ha de ser un 5.

Arqueologia clàssica: Prova escrita: 50% Reavaluable

Arqueologia Medieval: Treballs pràctics: 50%

No Presentat: El no presentat serà l’alumne que no lliuri res o que lliuri només la meitat de les evidències avaluables.

Reevaluació: Segons el “Protocol de Reevaluació” de la Facultat de Lletres, es farà una reavaluació al final del semestre. Tindran dret a la reavaluació els/les alumnes que hagin presentat el conjunt de les evidències avaluables. La reavaluació no serà en cap cas utilitzada com a segona convocatòria.


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GRUP 11 (ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA)

Claus i Conceptes de l'assignatura.

CASTRO-MARTINEZ, PV; GONZALEZ MARCEN, P (1989), “El Concepto de Frontera. Impliaciones Teóricas de la Noción de Territorio Político”, Arqueología Espacial, 13: 7-18.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV; LULL,V; MICO, R. (1993), “Arqueología algo más que Tafonomía”, Arqueología Espacial, 16-17. Teruel

CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al. (1996), “Teoría de los Conjuntos Arqueológicos”, en Proyecto Gatas (1). Sociedad y Economía en el Sudeste de España, c. 2500-900 cal ANE, Consejería de Cultura, Sevilla, “Serie Arqueología-Monografías”.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (1996), “Teoría de las prácticas sociales”, Complutum, extra 6, Homenaje a M. Fernández-Miranda, vol. II, pp. 35-48.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (1998), “Teoría de las producción de la vida social. Mecanismos de explotación en el SE Ibérico”, Boletín de Antropología Americana, vol. 33, pp. 35-77.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T; SANAHUJA YLL, ME (2002), “Trabajo y Espacios Sociales en el Ambito Doméstico”, Geocrítica-Scripta Nova, VI, 119 (10).

CASTRO-MARTINEZ, PV et al (2002), “¿Qué es una ciudad?”, Geocrítica-Scripta Nova, VII.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T; SANAHUJA YLL, ME (2003), “Trabajo, Reciprocidad y Explotación”, en I. Terradas, J.L. Molina y C. Larrea, eds (2003), El Recurso a la Reciprocidad- IX Congreso de Antropología, Barcelona.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV, ESCORIZA MATEU, T; SANAHUJA YLL, ME (2004), “A la búsqueda de las mujeres y a los hombres: Sujetos Sociales, Espacios Estructurados y Análisis de Materiales”, Avances en Arqueometría 2003, Universidad de Cádiz, Cádiz.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T (2005), “Trabajo y Sociedad en Arqueología”, Revista Atlántica-Mediterránea de Arqueología Social, 7: 131-147

CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (2005), “Trabajo, Producción y Neolítico”, III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander.

CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (2006), Contra la Falsificación del Pasado Prehistórico, Institutode la Mujer, Madrid.

CASTRO-MARTINEZ, PV et al (2009), “Unlike Communities. Domestic Architectural Duality in Late Prehistory of the Western Mediterranean”, BAR int. Series, Oxford, 143-152.

CASTRO-MARTINEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T (2009), “Lugares Reales y Lugares Ideales. Realidad y Construcción de Ficciones en Arqueología”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 19.

Arqueologia dels Assentaments

BRÜCK, J; GOODMAN, M (1999), Making places in the prehistoric world: themes in settlement archaeology, UCL Press, London.

BURILLO MOZOTA, F (ed) (1984-93), Arqueologia Espacial. Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos, 1-12. Seminario de Arqueologia y Etnologia Turolense-Colegio Universitario de Teruel, Teruel.

BURNHAM, BC; KINGSBURY, J (eds) (1979), Space, hierarchy and society: interdisciplinary studies in social area analysis, BAR Int. Series, 59, Oxford.

CLARKE, DL (1978), Analitycal Archaeology, 2ª ed (Arqueología analítica, 2ª ed., Ed. Bellaterra, Barcelona, 1984).

CRIBB, R. (1991), Nomads in archaeology. Cambridge University Press, Cambridge,

GUIDONI, E (1989), Arquitectura Primitiva. “Historia Universal de la Arquitectura”, Ed. Aguilar. Madrid.

HASSAN, FA(ed) (1981): Demographic Archaeology, Academic Press, London

KENT, S. (1990), Domestic Architecture an the Use of Space. An Interdisciplinary crosscultural study. Cambridge University Press

LUMBRERAS, L. G. (2005), Arqueologia y Sociedad, Instituto Estudios Peruanos, Lima

MANZANILLA, L (ed) (1988), Coloquio Childe. Estudios sobre las revoluciones neolítica y urbana, Universidad Autonoma de México, Mexico DF.

RENFREW, C; BAHN, P (1991), Archaeology. Theories, Methods and Practice, Thames and Hudson, Londres. (Arqueología. Teoría, Métodos y Práctica, Akal, Madrid, 1993).

SPRIGGS, M (ed) (1978), Social organisation and settlement, BAR Int. Series, 47, Oxford.

UCKO, PJ; TRINGHAM, R; DIMBLEDY, GW (eds) (1972), Man, Settlement and Urbanism, Duckwort, London.

TRIGGER, BG (1967), “Settlement Archaeology-Its Goals and Promise”, American Antiquity, 32-149-160.

AA.VV. (2002), Arqueología de la Arquitectura. Actas del Seminario Internacional de Arqueología de la Arquitectura: Vitoria-Gasteiz, 18-21 de febrero de 2002, 1.  

Sociologia de la Producció de l'Espai Social

AUGE, M. (1992) Los No Lugares. Espacios del Anonimato. Una Antropología de la Sobremodernidad, Gedisa, Barcelona.

 BOURDIEU, P (2003), Las Estructuras Sociales de la Economía, Anagrama, Barcelona.

CHILDE, VG (1954), Los orígenes de la civilización, F.C.E., México.

FOUCAULT, M (1975), Vigilar y Castigar, Siglo XXI, Madrid.

KENT, S (ed) (1990), Domestic architecture and the use of space. An interdiscipinary crosscultural study, Cambridge University Press, Cambridge, “New directions in Archaeology”.

LEFEBVRE, H (1962), Critique de la vie quotidienne, Arché Editeur, Paris, “Le Sens de la Marche” (Crítica de la vida cotidiana, México, FCE, 1979)

LEFEBVRE, H (1976), “La producción del espacio” en Espacio y política, el derecho a la ciudad ll Península, Barcelona.

SAMSON, R (ed) (1990), The Social Archaeology of Houses, Edinburgh University Press, Edinburgh.

SANCHEZ, JE (1992), Geografía Política, Ed. Síntesis, Madrid.

Registres Arqueològics.

BATE, LF (1993), Del registro estático al pasado dinámico: entre un salto mortal y un milagro dialéctico, Arqueología Espacial, 18: 1-21.

BINFORD, LR (1981), “Behavioral archaeology and the Pompeii premise", Journal of Anthropological Research, 37:3: 195-208

CARANDINI, A (1997), Historias en la Tierra. Manual de excavación arqueológica. Crítica, Barcelona..

HARRIS, EC (1991), Principios de estratigrafía arquológica. Crítica, Barcelona.

ROSKAMS, S. (2001), Excavation, Press Syndicate of the Univeristy Press (Teoría y Práctica de la excavación, Crítica, Barcelona, 2003).

WHEELER, M. (1956), Archaeology from the Earth (Arqueología de Campo, FCE, México, 1961).

“Anàlisi Espaial” en Arqueología

CLARKE, DL (ed) (1977), Spatial archaeology, Academic Press, Londres.

CONOLLY, J; LAKE, M (2009), Sistemas de Información Geográfica aplicados a la Arqueología, Bellaterra, Barcelona “Arqueología”

HIETALA, H (ed) (1984): Intrasite Spatial Archaeology. Cambridge Univ. Press.

HODDER, I; ORTON, C (1990), Análisis espacial en arqueología. Crítica, Barcelona.

KINTIGH, KW; AMMERMAN, A (1982): "Heuristic Approaches to spatial analysis in archaeology". American Antiquity, 47, 1: 31-63.

WHALLON, R (1973), "Spatial analysis of ocupation floors I: application of dimensional analysis of variance". American Antiquity, 38,3: 266-278.

WHALLON, R (1974), "Spatial analysis of ocupation floors II: the aplication of nearest neighbor analysis". American Antiquity, 39,1: 16-34.

WÜNSCH, G. (1989), "La organización interna de los asentamientos de comunidades cazadoras-recolectoras". Trabajos de Prehistoria, 46: 13-33.

 

 

BIBLIOGRAFIA GRUP 12 (ARQUEOLOGIA CLASSICA I MEDIEVAL)

 

Bibliografia impresa

 

Adam, J. P. (2002), La construcción romana. Materiales y técnicas. Editorial de los oficiós, León

Amici, C. (2005). C.M. Amici, “Le tecniche di cantiere e il procedimento costruttivo.” La Basilica di Massenzio. Il monumento, i materiali, le strutture, la stabilit.à C. Giavarini (a cura di), pp. 125-160.

AADD (1995), Leer el documento construido = Informes de la Construcción (Madrid), 46, n. 435, enero-febrero.

Brogiolo, P. (1988), Archeologia de l’edilizia storica, Como.

Caballero, L. ; Fernández Mier, M. (1997), “Análisis arqueológico de construcciones históricas en España. Estado de la cuestión”, Arqueología de la Arquitectura (Vitoria), 2, 147-158.

Choisy, A., 1873. L'art de batir chez les Romains. Paris: Reedició 1999 CEHOPU, CEDEX i Instituto Juan de Herrera.

Doglioni, F. (1997), Stratigrafia e restuaro. Tra conoscenza e conservazione dell’architettura, Trieste.

Francovich, R., Parenti, R. (ed.) (1988), Archeologia e Restauro dei monumenti. I° ciclo di lezioni sulla ricerca applicata in archeologia. Certosa di Pontignano (Siena), 28 settembre-10 ottobre 1987, Firenze.

González Moreno.Navarro, J.L. (1993) El legado oculto de Vitruvio.Alianza Forma, Alianza Editorial, Madrid.

Giuliani, C.F. (1990) L'Edilizia nell'antichità. La nuova Italia Scientifica, Roma.

Gros, P.; Torelli, M.;  (1988) Storia dell’urbanistica. Il mondo romano. Laterza. Roma-Bari.

Gros, P. (1996) L'Architecture romaine : du début du IIIe. siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire, vol. I i II,  Paris: Ed. Picard.

Journot, F. (1999), “Archéologie du Bâti”, La construction en pierre, Paris, 133-163.

 Lafon, X.;  Sauron, G. (eds) (2005) Théorie et pratique de l'architecture romaine : la norme et l'expérimentation, études offertes à Pierre Gros. Publications de l'Université de Provence, Aix-en-Provence.

López Mullor, A. (2002), “Veinte años después”, Arqueología de la Arquitectura (Vitoria), 1, 2002, 159-174.

López Mullor, A.; Estany, I.; Lacuesta, R. [coords.] (2005), Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art, Monografies, 7, Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Barcelona.

Magalhaes Ramalho, M. M. B. (1996), “A archeologia na intervençao dos edificios históricos ou a Arqueologia da arquitectura”, Al-Madan (Setúbal), 5, 50-56

Maldonado, L., Vela, F. (1998), De Arquitectura y Arqueología, Ed. Munilla-Lería, Madrid.

Paron-Kontis, I. ; Reveyron, N. (2005), Archeólogie du bâti, Archéologie Aujourd’hui, Errance, Paris. 

Pizzo, A. et al. (2008) Arqueologia de la construcción 1. Los procesos constructivos en el mundo romano: Italia y provincias occidentales, Anejos Archivo Español de Arqueología L, Madrid-Mérida: CSIC

Pizzo, A. et al. (2010) Arqueologia de la construcción 2. Los procesos constructivos en el mundo romano: Italia y provincias orientales, Anejos Archivo Español de Arqueología LVII, Madrid-Mérida: CSIC

Pizzo, A. et al. (2012) Arqueología de la construcción 3. Los procesos constructivos en el mundo romano: la economia de las obras, Anejos Archivo Español de Arqueología LVIII, Madrid-Mérida: CSIC

Pizzo, A. et al. (2014) Arqueología de la construcción 4. Las canteras en el mundo antiguo: sistemas de explotación y procesos productivos.  Anejos Archivo Español de Arqueología LXIX, Mérida: CSIC

Pizzo, A. et al. (2016) Arqueología de la construcción 5.Proceedings of the 5th International Workshop on the Archaeology of Roman Construction.  Anejos Archivo Español de Arqueología LXXVII, Madrid: CSIC

Quirós, J. A. (2006), “Arqueología de la Arquitectura. Objetivos y propuestas para la conservación del Patrimonio Arquitectónico”, arqueologiamedieval.com.

Sánchez Zufiaurre, L. (2007), Técnicas constructivas medievales. Nuevos documentos arqueológicos para el estudio de la Alta Edad Media en Álava, EKOB, Colección de Patrimonio Cultural Vasco, 2, Gobierno Vasco, Departamento de Cultura,Vitoria-Gasteiz.

 Tabales, M.A. (1998), Arqueología en edificios históricos de Sevilla. Una propuesta de intervención, Departamento de Prehistoria y Arqueología, Facultad de Geografía e Historia, Universidad de Sevilla, 2vols., tesi doctoral inèdita.

Ulrich, R.B;  Quenemoen, C.K.  (eds.) (2014) A companion to roman Architecture, Willey, Blackwell, Oxford.

Vitruvi, Els deu llibres d’arquitectura, edició traduïda al castellà de Agustín Blánquez.

Wilson Jones, M., 2003. Principles of roman architecture. Londres: Yale University Press.

Recursos digitals

 

Arqueología de la Arquitectura: http://arqarqt.revistas.csic.es/index.php/arqarqt

 

Arqueología aplicada al estudio e interpretación de edificios históricos, actes de les jornades celebrades l’octubre de 2009 a l’Insituto del Patrimonio Cultural de España (Ministerio de Cultura):

 

http://www.calameo.com/read/000075335b34985f34eff

http://www.mcu.es/patrimonio/MC/IPHE/index.html

 

Biblioteca arqueològica on-line. Universitat de Siena: http://www.bibar.unisi.it

 

Archeólogie du bâti :

http://www.diffusion.ens.fr/archeo/tech/folder.2005-04-15.4180186094/

 

Asociación Española de Arqueología Medieval: http://www.aeam.es/inicio.htm

 

Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval:

http://www.acram.cat/

 

Bibliografia Arqueología Medieval http://www.biblioarqueologia.com

 

Derieux. D. L’archéologie du bâti en Europe , comparaison entre la France et la Suisse:

http://hal.archives-ouvertes.fr/docs/00/41/74/38/PDF/NDA_archeo_du_bati.pdf

 

Grupo de Investigación Arqueología de la Arquitectura: http://www.ehu.es/arqueologiadelaarquitectura

 

Institut de Patrimoni Cultural. Universitat de Girona:

http://www.udg.edu/tabid/12080/language/en-US/default.aspx

 

Publicacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/spal/publicacions


Programari

El programari que s'ha de fer servir és l'habitual per assignatures d'aquestes característiques: programaris lliures de fotogrametria i dibuix


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 11 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 12 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 13 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt