Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500240 Musicologia | OT | 3 |
2500240 Musicologia | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
S’ha d’haver cursat prèviament les assignatures “Llenguatge musical I”, “Llenguatge musical II” i “Anàlisi musical”. És recomanable un bon nivell d'anglès.
Des de la dècada de 1960 fins a dia d'avui són diverses les pràctiques i els coneixements que s'identifiquen sota els termes semiologia o semiòtica musical. Malgrat l'absència d'un marc teòric unificat, el que es comparteix és el fet de posar en primer terme el signe, la significació i la reflexió sobre el significat musical, així com la capacitat comunicativa de la música, sempre des d'una perspectiva interdisciplinària.
L'assignatura presenta els principals corrents de la semiologia musical, relacionant-los amb les diferents teories del signe que es prenen com a punt de partida i proposant pautes i estratègies per a l'anàlisi musical i la seva interpretació.
1. Conceptes bàsics de significació musical:
2. Una aproximació a la retòrica barroca
3. La teoria dels tòpics (o topoi)
4. El discurs musical: música i narratologia
5. Música, gest i cos
6. Música i intertextualitat
6. Intersemiosis musicals: diàlegs entre disciplines artístiques
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 30 | 1,2 | 3, 1, 5, 4, 17, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 2, 12, 7, 18, 19, 6, 16, 13 |
Tutories | 7 | 0,28 | 15, 7, 18, 19, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Seminaris de debat sobre lectures i anàlisis d'obres | 13 | 0,52 | 3, 1, 5, 4, 17, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 2, 12, 7, 18, 19, 6, 16, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 15 | 0,6 | 15, 7, 18, 19 |
Estudi i lectura de continguts | 39 | 1,56 | 3, 1, 5, 9, 10, 11, 15, 12, 7, 18, 19, 6, 16, 13 |
Realització de treballs | 40 | 1,6 | 1, 4, 11, 14, 15, 12, 7, 18, 19, 6, 13 |
Es combinaran classes teòriques amb diverses activitats pràctiques que podran ser individuals o col·lectives.
S'analitzaran diverses obres musicals a classe i es duran a terme comentaris de text relacionats amb els continguts de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita 1 | 30 % | 2 | 0,08 | 3, 1, 5, 4, 17, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 2, 12, 7, 18, 19, 6, 16, 13 |
Prova escrita 2 | 30 % | 2 | 0,08 | 3, 1, 5, 4, 17, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 2, 12, 7, 18, 19, 6, 16, 13 |
Tasques en el Moodle i participació a classe | 10 % | 0 | 0 | 3, 1, 5, 4, 17, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 2, 12, 7, 18, 6, 16, 13 |
Treball en grup | 30% | 2 | 0,08 | 1, 4, 14, 15, 12, 7, 18, 19, 6, 13 |
Es realitzaran dues proves escrites, una a la meitat i l’altra al final del semestre, el resultat de cadascuna de les quals representarà el 30% de la nota global.
Es durà a terme un treball obligatori en grup sobre un tema que s’haurà de pactar amb el professor. La nota del treball representarà el 30% de la nota global.
També s'inclouran tasques realitzades al Moodle en relació amb diverses activitats (seminaris de professors convidats, assistència o visualització online de congressos i conferències sobre semiologia musical), representant el 10% de la nota global.
Per aprovar l’assignatura caldrà aprovar el treball i cadascuna de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5.
Les qualificacions de les proves escrites i del treball es publicaran al Campus Virtual. En el moment en què es publiquin els resultats es publicaran també les dates de revisió.
Per poder optar a la prova de recuperació caldrà haver aprovat el treball obligatori, i haver superat una de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5. No serà recuperable aquella prova que no hagi estat realitzada en el termini fixat.
No serà possible optar a la consideració “no avaluable” a partir del moment en què l’alumne es presenti a una de les proves escrites o entregui el treball obligatori.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'entrega del treball i de les ressenyes i la realització de l'examen es duran a terme en una única data indicada en el programa de l'assignatura, accessible des del campus virtual.
Agawu, K. (2012). La música como discurso: Aventuras semióticas en la música romántica. Buenos Aires: Eterna Cadencia Editora.
Allanbrook, W. J. (1983): Rhythmic Gesture in Mozart: Le Nozze di Figaro and Don Giovanni, Kindle: University of Chicago Press.
Allanbrook, W. J. (2014): The Secular Commedia: Comic Mimesis in Late Eighteenth-Century Music, Oakland: University of California Press.
Almén, B. (2008). A Theory of Musical Narrative. Bloomington: Indiana University Press.
Altman, R. (2008). A Theory of Narrative. New York: Columbia University Press.
Bal, M. (2019). Teoría de la narrativa. Madrid: Cátedra.
Barbieri, Daniele; Marconi, Luca; Spampinato, Francesco (2008): L’ascolto musicale: condotte, pratiche, grammatiche, Lucca: LIM.
Barthes, R. (1999). Mitologías. México, D.F.: Siglo XXI.
Barthes, R., et al. (1972). La Semiología. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.
Barthes, R., et al. (2016). Análisis estructural del relato. México, D.F.: Coyoacán.
Cascudo, T. (ed.) (2015). Música y cuerpo. Estudios musicológicos. Logroño: Calanda.
Cook, N. (1998). Analysing Musical Multimedia. New York: Oxford University Press.
Cook, N. (2001). Theorizing Musical Meaning. Music Theory Spectrum, 23, No. 2, 170–195.
Eco, U. (1977). Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen.
Eco, U. (1992). Obra abierta. Barcelona: Planeta.
Eco, U. (2012). El superhombre de masas. Barcelona: Random House Mondadori.
Eco, U. (2013). Apocalípticos e integrados. Barcelona: Fábula
Foucault, M. (2015). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.
Godoy, Rolf Inge; Leman, Marc (2010). Musical Gestures: Sound, Movement and Meaning
González Martínez, J. M. (2008). Semiótica de la música vocal, Murcia: Universidad de Murcia, 2007.
Grabócz, Márta (dir.) (2007). Sens et signification en musique, Hermann. à DEMANAR.
Grabócz, Márta (2009). Musique, narrative, signification, París: L’Harmattan. à Demanar
Grabócz, Márta (dir.) (2021). Narratologie musicale. Topiques, théories, et stratégies analytiques, Hermann-
Greimas, A. J., & Courtès, J. (1982). Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Madrid: Gredos.
Grimalt, J. (2014). Música i sentits. Introducció a la significació musical. Barcelona: Dux.
Grimalt, J. (2020). Mapping Musical Signification. Cham: Springer.
Grupo de Entrevernes (1982). Análisis semiótico de los textos. Introducción – Teoría – Práctica. Madrid: Ediciones Cristiandad.
Kramer, Lawrence (2002), Musical Meaning Toward a Critical History, Berkeley, London: University of California Press.
Kramer, Lawrence (2010), Interpreting Music, Berkeley: University of California Press.
Hatten, R. S. (2004). Interpreting Musical Gestures, Topics and Tropes. Indiana University Press.
López Cano, R. (2012). Música y retórica en el barroco. Barcelona: Amalgama.
López Cano, R. (2020): La música cuenta. Retórica, narratividad, dramatúrgia, cuerpo y afectos, Barcelona: ESMUC.
Martinez, J. L. (2001). "Semiótica de la música: una teoría basada en Peirce". Signa. Revista de la Asociación Española de Semiótica 10.
McClelland, Clive (2012). Ombra: Supernatural Music in the Eighteenth Century, Lanham: Lexington.
McClelland, Clive (2017). Tempesta: Stormy Music in the Eighteenth Century, Lanham: Lexington.
Meyer, Leonard B. (2001). Emoción y significado en la música. Madrid: Alianza.
Mirka, Danuta (ed.). Communication in Eighteenth-Century Music, Cambridge: Cambridge University Press, 2008.
Mirka, Danuta; Agawu, V. Kofi (2014). The Oxford Handbook of Topic Theory, Oxford: Oxford University Press, 2014.
Nattiez, J. J (1990). Music and Discourse. Toward a Semiology of Music. Princeton: Princeton University Press.
Neumeyer, D. (2015). Meaning and Interpretation of Music in Cinema. Bloomington: Indiana University Press.
Peirce, C. S. (2007). La lógica considerada como semiótica. El índice del pensamiento peirceano. Madrid: Biblioteca Nueva.
Propp, V. (2014). Morfología del cuento. Madrid: Akal.
Saussure, F. de. (1991). Curso de lingüística general. Madrid: Akal.
Sebeok, T. (1996). Signos: Una introducción a la semiótica. Barcelona: Paidós.
Sheinberg, E.; Dougherty, W. P. (eds.) (2020): The Routledge Handbook of Music Signification, London, New York: Routledge.
Stam, R. (2001). Teorías del cine. Una introducción. Barcelona: Paidós.
Tagg, P. (2013). Music's Meanings. New York: The Mass Media Music Scholars' Press.
Tarasti, E. (1994). A Theory of Musical Semiotics. Indiana University Press.
Tarasti, E. (2012). Semiotics of Classical Music. How Mozart, Brahms and Wagner Talk To Us...
Tarasti, E. (2015). Sein und Shein: Explorations in Existential Semiotics. Boston: De Gruyter Mouton.
Tarasti, E. (dir.) (2023): Transcending Signs: Essays in Existential Semiotics, Boston: De Gruyter Mouton.
No es té previst fer servir cap aplicació informàtica específica per a la docència.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 87 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |