Noves tendències en la creació musical
Codi: 100661 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500240 Musicologia | OT | 3 |
| 2500240 Musicologia | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- German Gan Quesada
- Correu electrònic:
- german.gan@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És molt recomanable per a la matrícula en l'assignatura haver superat les assignatures "Anàlisi musical" (2n curs) i "La música dels segles XX i XXI" (3er curs), atès el caràcter complementari entre els seus continguts.
Objectius
- Conèixer les tendències i manifestacions més rellevants de l'evolució de la creació musical acadèmica des de 1968 fins a l'actualitat.
- Connectar els discursos musicals contemporanis amb el context sociocultural, intel·lectual, estètic i científic que els envolta.
- Fer servir les darreres tendències metodològiques en els àmbits de l'anàlisi i l'estètica de la creació contemporània.
- Oferir eines sistemàtiques, conceptuals i terminològiques adients per a l'expressió oral i escrita dels continguts propis de l'assignatura.
- Posar de relleu l'aportació de la dona compositora i intèrpret al panorama de la creació musical acadèmica contemporània.
Competències
- Musicologia
- Analitzar críticament les obres musicals des de qualsevol punt de vista de la disciplina musicològica.
- Conèixer i comprendre l'evolució històrica de la música i les seves característiques tècniques, estilístiques, estètiques i interpretatives des d'una perspectiva diacrònica.
- Identificar i contrastar les diferents vies de recepció i consum musicals en la societat i en la cultura de cada època.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer el paper de la música a la societat actual, la seva funció en les arts de l'espectacle, la relació amb la cultura audiovisual i amb la tecnologia i la informàtica, i també amb les empreses d'oci i de cultura.
- Reconèixer i apreciar les manifestacions musicals de les cultures no occidentals, tradicionals i de l'àmbit popular i urbà.
- Relacionar les creacions musicals amb els seus diferents contextos, discriminant les funcions socials de la música, el seu paper i el del músic en la societat i en relació amb les altres manifestacions artístiques.
Resultats d'aprenentatge
- Afrontar l'anàlisi de la creació musical del nostre temps amb les eines musicològiques i d'acostament interdisciplinari apropiades.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics.
- Definir els processos de periodització i de classificació estilística i tipologia usuals en la conceptualització històrica del fet musical.
- Examinar les relacions entre creació musical contemporània, dins la tradició històrica, i altres manifestacions musicals vigents en el període d'estudi (músiques del món, músiques populars urbanes).
- Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
- Identificar les connexions entre la creació musical actual i les circumstàncies sociopolítiques i culturals en què té lloc.
- Integrar les noves tendències en la creació musical a l'evolució històrica general i observar-ne la incardinació en el panorama sociopolític en què s'emmarquen.
- Localitzar i avaluar el paper de la música en els diferents sectors de les societats contemporànies en funció del moment històric i també de la seva finalitat artística.
- Preparar exposicions orals correctes sobre una matèria analítica i adequar-les al nivell i les expectatives de l'audiència o grup.
- Relacionar els canvis tecnològics i científics de cada època amb la creació i la recepció de la música.
- Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
- Utilitzar el vocabulari i les eines bàsiques que permetin descriure i transmetre els coneixements adquirits mitjançant presentacions orals de contingut musicològic efectives i adaptades a l'audiència.
Continguts
Tema 1. Diàlegs amb la/les tradició/ns: estratègies intertextuals.
Tema 2: La pervivència de l'actitud expresionista.
Tema 3. Perspectives neos- i minimalistes: cap a una reinterpretació de sistemes harmònics i rítmics.
Tema 4: La renovació del llenguatge harmònic: espectralisme i microtonalismes.
Tema 5: Músiques obertes i noves grafies: l'espai de/en la partitura.
Tema 6: Homo tecnologicus: les eines electròniques i informàtiques.
Tema 7: La rellevància del gest (I): microsintaxi tímbrica del so.
Tema 8: La rellevància del gest (II): acció musical i escènica.
Tema 9: La hibridació amb “altres” músiques: camins laterals?
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Sessions de caire teòric-pràctic | 42 | 1,68 | 1, 3, 2, 8, 4, 5, 7, 11, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories dels seminaris d'anàlisi | 20 | 0,8 | 1, 2, 8, 4, 5, 7, 11, 9, 10, 6, 12, 13 |
| Tutories individuals / grupals | 4,5 | 0,18 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca bibliogràfica i audiovisual | 15 | 0,6 | 1, 8, 5, 7, 11, 9, 10, 12 |
| Estudi personal i preparació de materials de l'assignatura | 20 | 0,8 | |
| Preparació del treball grupal | 25 | 1 | 1, 10, 12, 13 |
- Les sessions de caire teòric-pràctic serviran com a introducció estètica i estilística general dels continguts de l'assignatura, juntament amb el comentari analític de una selecció de partitures i/o audicions representatives de cadascun d'ells; es faran servir, a més, metodologies d'aula invertida en les sessions d'exposició oral del treballs grupals.
- Al llarg del quadrimestre es recomanarà l'assistència a concerts o representacions escènic-musicals [duts a terme a l'entorn del Vallès o Barcelona (Festival Mixtur, Sàmpler Series)] que es relacionin amb els continguts de l'assignatura, amb l'objectiu, si escau, de preparar-la en classe i comentar-ne en grup les impressions rebudes. Tot i quedar fora de l'itinerari avalatiu general, s'ofereix a l'alumne la possibilitat de redactar una breu memòria d'aquests events, per tal de matissar la seva qualificació final (fins a un punt addicional).
- L'Aula Moodle de l'assignatura és l'espai de referència de les seves activitats i actuarà com a repositori únic dels seus materials docents, sotmesos a les lleis de (C) vigents, i comunicacions; tota consulta relativa a l'assignatura haurà de transmetre's pel mail associat a aquesta Aula Moodle i, per tant, no s'atendran consultes sobre l'assignatura enviades mitjançant l'adreça electrònica general del professor.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita final | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 8, 5, 7, 11, 9, 13 |
| Prova parcial | 30% | 22 | 0,88 | 1, 3, 2, 8, 4, 5, 7, 11, 9, 10, 6, 12, 13 |
| Treball en grup | 40% | 0 | 0 | 1, 4, 7, 12, 13 |
- Proves escrites intermèdia i final, de contingut teòric-pràctic [dates previstes: 11 d'abril de 2025; 6 de juny de 2025].
- Elaboració d'un treball en grup (3-4 estudiants) sobre un tema relacionat amb els continguts de l'assignatura. Es determinarà a l'inici de les activitats de l'assignatura la data d'exposició oral [setmana del 16-20 de juny de 2025], així com el format i enfocament, tutoritzats per el professorat responsable.
La superació dels tres ítems d'avaluació és independent i obligatòria per a completar el recorregut de l'assignatura; els percentatges que s'hi adjudiquen són indivisibles. No es contemplarà la possibilitat de superar l'assignatura sense el lliurament i avaluació positiva d'aquests quatre ítems i en cap cas es realitzaran mitjanes de qualificacions amb una nota parcial suspensa.
La possibilitat de recuperació es limita a un 30% de la qualificació final (és a dir, a una de les proves), prèvia consulta amb el professor responsable i en la data establerta a tal efecte per la Facultat. La nota màxima assolible en el procès de recuperació d'aquest ítem és de 6.
La data de revisió presencial de les qualificacions dels ítems d'avaluació es comunicarà al moment de su publicació, via Aula Moodle de l'assignatura.
Es considerarà "no avaluable" l'alumne que no lliuri cap element d'avaluació dels establerts en aquest apartat; en qualsevol altre cas, l'alumne haurà començat el procés d'avaluació i, per tant, rebrà la qualificació numèrica que li pertoqui sobre la base dels ítems lliurats.
OBSERVACIONS RELLEVANTS
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
AVALUACIÓ ÚNICA [data prevista: 3 de juny de 2025]: 1) Prova test de comprensió conceptual i factual [30%]; 2) Prova escrita de contextualització històrica i estètica [30%]; Ressenya crítica d'un article o assaig musicològic [40%]. S’hi aplicarà el mateix format de recuperació, en la data de recuperació fixada per a l’avaluació continuada.
Bibliografia
N. B. No s'hi inclouen diccionaris, enciclopèdies, monografies ni estudis sobre compositors específics.
Adell, Joan-Elies i Jaume Radigales, eds. (Des)acords. Música i músiques als Països Catalans (1975-2009). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nasa, 2009.
Auner, Joseph. La música en los siglos XX y XXI. Madrid: Akal, 2017.
Bandt, Ros. "Sound Installation: Blurring the Boundaries of the Eye, the Ear, Space and Time", Contemporary Music Review, 25/4 (2006), pp. 353-365.
Baumgartner, Michael i Boczkowska, Ewelina (eds.). Music, Authorship, Narration, and Art Cinema in Europe. 1940s to 1980s. Abindgon / New York: Routledge, 2023.
Blánquez, Javier. Una invasión silenciosa. Cómo los autodidactas del pop han conquistado el espacio de la música clásica. Barcelona: Capitán Swing, 2014. Col. digital Muckraker.
Bosseur, Dominique i Jean-Yves Bosseur. Révolutions musicales. La musique contemporaine depuis 1945. s.l. : Minerve, 1999 (5ª ed.).
Bosseur, Jean-Yves i Pierre Michel. Musiques contemporaines. Perspectives analytiques (1950-1985). s.l.: Minerve, 2007.
Carredano, Consuelo i Victoria Eli (eds.). Historia de la música en España e Hispanoamérica, vol. 8: La música en Hispanoamérica en el siglo XX. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2015.
Collins, Nick i Julio d’Escrivan (eds.) The Cambridge Companion to Electronic Music. Cambridge: Cambridge University Press, 2007.
Collins, Nicolas. "Música electrónica en vivo", Quodlibet, 44 (Maig-Agost 2009), pp. 3-23.
Contemporary Music Review, 38/1-2 (2019). "Spain beyond Spain. Contemporary Spanish Music in a Global Context".
Cook, Nicholas i Anthony Pople. The Cambridge History of Twentieth-Century Music. Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2004.
Cooke, Mervyn, ed. The Cambridge Companion to Twentieth-Century Opera.Cambridge andNew York: Cambridge University Press, 2008.
Creació musical contemporània a Catalunya. Barcelona: Associació Catalana de Compositors, 2013.
Darbon, Nicolas. Musica Multiplex. Dialogique du simple et du complexe en musique contemporaine. Paris: L’Harmattan, 2007.
Dávila, Ana María i Javier Pérez Senz. Compositors d’avui. Guía de la música contemporània a Catalunya. Barcelona: Caixa Catalunya – Obra Social, 2008.
Dibelius, Ulrich. La nueva música a partir de 1945. Madrid: Akal, 2004.
Doce notas preliminares, 8 (2001). “Postmodernidad, veinte años después”.
Dufourt, Hugues. La musique spectrale, une révolution épistémologique. Paris: Éditions Delatour, 2014.
Espejo, José Luis (ed.). Escucha, por favor. 13 textos sobre sonido para el arte reciente. Madrid: Exit Publicaciones, 2019.
Fernández Guerra, Jorge. Cuestiones de ópera contemporánea. Metáforas de supervivencia. Madrid: Ed. Gloria Collado, 2009.
García Laborda, José M.ª (ed.). La música moderna y contemporánea a través de los escritos de sus protagonistas (una antología de textoscomentados). Sevilla: Doble J, 2010 (2ª ed.).
Gloag, Kenneth. Postmodernism in Music. Cambridge: Cambridge University Press, 2012.
González Lapuente, Alberto, ed. Historia de la música en España e Hispanoamérica, vol. 7: La música del siglo XX. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2012.
Gottschalk, Jeannie. Experimental Music since 1970. London: Bloomsbury Publishing, 2016.
Griffiths, Paul. Modern Music and after. Directions since 1945. New York: Oxford UniversityPress, 1995.
Heile, Björn (ed.). The Modernist Legacy. Essays on New Music. Aldershot: Ashgate, 2009.
Heile, Björn i Charles Wilson (eds.). The Routledge Research Companion to Modernism in Music. London and New York: Routledge, 2018.
Holmes, Thomas B. Electronic and Experimental Music: Pioneers in Technology and Composition. London and New York: Routledge, 2008.
Iges, José et al. MASE. Historia y presencia del arte sonoro en España. Madrid: Bandaàparte Editores, 2015.
Koay, Kheng K. The Kaleidoscope of Women’s Sounds in Music of the Late 20th and Early 21st Centuries. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2015.
Korsyn, Kevin. Decentering Music: A Critique of Contemporary Music Research. New York: Oxford University Press, 2003.
Kramer, Jonathan D. Postmodern Music / Postmodern Listening. New York et al.: Bloomsbury Academic, 2016.
Labelle, Brandon. Background Noise. Perspectives on Sound Art. London et al.: Bloomsbury Publishing, 2015 (2ª ed.).
Lester, Joel. Enfoques analíticos de la música del siglo XX. Madrid: Akal, 2005.
Manning, Peter. Electronic and Computer Music. Oxford: Oxford University Press, 2013 (4ª ed.).
Marco, Tomás. Historia de la música occidental del siglo XX. Madrid: Alpuerto, 2003.
Marco, Tomás. La creación musical en el siglo XXI. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2007.
Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Una historia del estilo musical en la Europa y la América modernas. Madrid: Akal, 1994.
Noya, Javier. Armonía universal. Música, globalización cultural y política internacional. Madrid: Biblioteca Nueva, 2011.
Nexus, 37 (primavera 2007).“La música contemporánia: nous reptes a Catalunyai a Europa”.
Nyman, Michael. Música experimental. De John Cage en endavant. Girona: Documenta Universitaria, 2006.
Potter, Keith, Kyle Gann i Pwyll ap Siôn (eds.). The Ashgate Research Companion to Minimalist and Postminimalist Music. Aldershot: Ashgate, 2013.
Ramaut, Béatrice. Musique et postmodernité. Paris: P.U.F., 1998.
Ramos, Francisco. La música del siglo XX. Una guía completa. Madrid: Turner, 2013.
Ross, Alex. El ruido eterno. Barcelona: Seix Barral, 2009.
Rutherford-Johnson, Tim. Music after the Fall. Modern Composition and Culture since 1989. Oakland, CA: University of California Press, 2017.
Sallis, Friedemann et al. (eds.). Live Electronic Music. Composition, Performance, Study. London and New York: Routledge, 2018.
Scherzo, 323 (novembre 2016). "Minimalismo".
Schwartz, Elliott i Daniel Godfrey. Music since 1945. Issues, Materials, and Literature. Belmont (CA): Wadsworth/Thomson Learning, 1993.
Solomos, Makis. De la musique au son. L'émergence du son dans la musique des XXe. et XXIe. siècles. Rennes: Pressens Universitaires de Rennes, 2013.
Supper, Martin. Música electrónica y música con ordenador. Historia, estética, métodos, sistemas. Madrid: Alianza Editorial, 2004.
Whittall, Arnold. Exploring Twentieth-Century Music. Tradition and Innovation. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
Whittall, Arnold. Musical Composition in the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 1999.
Wittje, Roland. The Age of Electroacoustics. Transforming Science and Sound. Cambridge, MA / London: The MIT Press, 2016.
Yáñez, Paco i Gómez Alemany, Joan. Cartografías de la música contemporánea. Ensayo, crítica e interdisciplinariedad en los siglos XX y XXI. València: Edictoràlia, 2023.
www.accompositors.com Associació Catalana de Compositors
brahms.ircam.fr Base de datos Brahms (IRCAM)
www.composers21.com The Living Composers Project
https://www.march.es/es/fondo/musica-espanola-contemporanea Biblioteca de Música Española Contemporánea
Sonograma magazine (2008) sonograma.org
Espacio sonoro (2004) espaciosonoro.tallersonoro.com
Contemporary Music Review (1984) www.tandfonline.com/loi/gcmr20#.UdsA0KxmPKc
Perspectives of New Music (1962) www.perspectivesofnewmusic.org
Organised Sound (1996) www.cambridge.org/core/journals/organised-sound
Programari
No escau.
Llista d'idiomes
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.