Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500240 Musicologia | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És aconsellable (però en cap cas indispensable) disposar de coneixements musicals equivalents al grau mitjà.
L’objectiu de l’assignatura és fer conèixer a l'estudiantat la vinculació de les músiques amb el context de la cultura on es manifesten. Aquesta vinculació fa evident la diferència d’entorns culturals i de lògiques d’organització de la societat, en correspondència amb les diverses lògiques d’estructuració musical i els diversos entorns d’activitat on es produeix cada música.
El resultat formatiu ha de ser un panorama prou ampli de músiques situades y explicades des del corresponent entorn humà. D’altra banda, això permetrà percebre les grans àrees culturals pel que fa a la música i mostrar els elements bàsics de l’aproximació culturalista en l’estudi de les músiques.
La música com a procés comunicatiu. Implicacions en el pensament sobre l'activitat musical.
Les lògiques de l'ordre sonor. El xoc entre paradigmes culturals.
Aproximació introductòria a les polifonies orals d'Europa.
Europa de l'Est: de l'Isopolifonia albanesa als models aksak.
Músiques a l'Àsia central: cants de gola i multifònics.
La música dels aborígens a la regió de l'Arnthem: didjeridoo, songlines i dreamtime.
Les lògiques culturals de la música balinesa.
Sud-àfrica i l'apartheid: música i política; música i resistència.
Les dicotomies culte / popular; oralitat / escriptura; anònim / d'autor.
Les qüestions de gènere en la música.
La base cultural i el fonament biològic de la música en els treballs de John Blacking.
Els conceptes bàsics de l'etnomusicologia: èmic / ètic; finalitat / funció; etnicitari; enculturació / aculturació; apropiació; gènere; rellevància social; etnicitat; patrons de rebuig, narrativitat; sincrònic / diacrònic.
Introducció a la tecnologia aplicada a la musicologia.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe expositiva | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 7, 10, 9, 11 |
Estudi i lectura de materials | 70 | 2,8 | 1, 2, 4, 5, 9, 12 |
Seminaris de debat sobre lectures | 15 | 0,6 | 2, 8, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 2 | 0,08 | 3, 2, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 30 | 1,2 | 1, 3, 5, 7, 11, 12 |
L'assignatura té un perfil que combina el caràcter teòric i el pràctic. Així, s’alternaran sessions expositives de formació general teòrica amb d’altres on els conceptes teòrics són debatuts col·lectivament.
S’avaluarà l’assoliment dels conceptes relatius a l’etnomusicologia i al culturalisme dins del context de les ciències socials i de les humanitats així com la capacitat de situar les grans àrees musicals i culturals estudiades.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació a classe en debats i exercicis col·lectius | 10% de la nota | 1 | 0,04 | 8 |
Prova final | 45% de la nota | 1 | 0,04 | 1, 3, 2, 4, 8, 5, 6, 7, 10, 9, 11, 12 |
Prova parcial | 45% de la nota | 1 | 0,04 | 1, 3, 2, 4, 8, 5, 6, 7, 10, 9, 11, 12 |
L'avaluació de l'assignatura es basa en:
Dues proves escrites que tindran com a objectiu mostrar l'assimilació dels conceptes teòrics bàsics adquirits mitjançant les classes expositives. Aquests dos exàmens, distribuïts a meitat i final del curs, tindran cadascun un pes d'un 45% sobre la nota global. Serà obligatori, per al còmput global de la nota, haver superat separadament cada prova amb més d'un 5 sobre 10. El 10% restat de la qualificació global, sortirà de l'assistència i participació activa a classe.
Es considerarà "no avaluables" aquelles persones que no s'hagin presentat a qualsevol de les dues proves de coneixement. Es preveu una reavaluació per a aquelles persones que no arribin al mínim de qualificació (5) a l'avaluació ordinària.
Es farà una avaluació inicial que no computarà en cap cas en la nota final de l'assignatura.
L'alumnat que s'aculli a l'avaluació única haurà d'entregar tres exercicis específics: a) síntesi de conceptes sobre els llibres de lectura obligatòria (30%) b) síntesi de conceptes teòrics de l'assignatura (30%) i c) qüestionari específic proposat pel professorat (40%).
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
DE LECTURA OBLIGADA:
Cook, Nicholas. 2001. De Madonna al canto gregoriano. Una muy breve introducción a la música, Madrid: Alianza editorial.
Martí, Josep. 2000. Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales. Sant Cugat del Vallès: Deriva editorial.
Small, Christopher. 1980. Música. Sociedad. Educación. Madrid, Alianza editorial.
DE LECTURA RECOMANADA:
García Quiñones, Marta. 2024. La música más allá del cerebro. Barcelona: MRA Ediciones.
Martí, Josep. 1995. "La idea de 'relevancia social' aplicada al estudio del fenómeno musical". Dins: Revista TRANS, Vol. 1 1995.
Merriam Alan. 1964. The Anthropology of Music. Evaston (Illinois) Northwestern University Press.
Roquer, Jordi; Rey, Mauricio; Sola, Gala (2019). "Remixing Merriam, rethinking the prism". Dins de: Enrique Encabo (ed.). Dins: Bits, Cámara, acción. Castelló: El Poblet Edicions.
Small, Christopher. 1998. Musicking: The Meanings of Performing and Listening. Middletown: Wesleyan University Press.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES:
Beard, David; Gloag, Kenneth. 2005: Musicology, the key concepts. New York: Routledge.
Bucciarelli, Melania i Joncus, Berta (eds). 2007. Music as social and cultural practice. New York: The Boodle Press.
Cámara de Landa, Enrique. 2003. Etnomusicología, Madrid: ICCM.
Chiantore, Luca; Domínguez, Áurea; Martínez, Sílvia.2018. Escribir sobre música. Barcelona: Musikeon Books.
Clarke, Eric; Cook, Nicholas (Eds). 2004. Empirical Musicology: Aims, Methods, Prospects. New York: Oxford
University Press.
Cook, Nicholas; Inigalls, Monique; Trippett, David (eds).2019. The Cambridge Companion to Music in Digital Culture. Cambridge University Press.
Frith, Simon. 1986. Performing Rites. On the value of popular music. Harvard University Press.
Katz, Mark. 2010. Capturing sound: How technology has changed music. University of California Press.
López Cano, Rubén. 2018. Música dispersa: Apropiación, influencias, robos y remix en la era de la escucha digital. Barcelona: Musikeon Books.
Nettl, Bruno; Stone, Ruth; Porter, James; Rice, Timothy (eds). 1999. The Garland Encyclopedia of World Music, en 10 volums.
Nettl, Bruno. 1996. Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Madrid: Alianza Ed.
Malm, William P. 1985. Culturas musicales del Pacífico, el Cercano Oriente y Asia, Madrid, Alianza editorial.
McClary, Susan. 1991. Feminine Endings: Music, Gender, and Sexuality. Minneapolis: Minnesota University Press.
Scarnecchia, Paolo. 1998. Música popular y música culta. Barcelona: Icaria Ed.
Zagorski-Thomas, Simon. 2020. The Bloomsbury handbook of music production. Bloomsbury Publishing USA.
Col·lecció Akal de llibres i CD sobre diferents cultures musicals. En aquest moment, han estat publicats 11 volums.
AUDACITY Programari d'àudio gratuït, de codi obert i multiplataforma
https://www.audacityteam.org
NEARPOD Plataforma d'aprenentatge digital
https://nearpod.com
REAPER Digital Audio Workstation. Programari d'àudio gratuït, de codi obert i multiplataforma
https://www.reaper.fm
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |