Didàctica de la música
Codi: 100650 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500240 Musicologia | OT | 3 |
| 2500240 Musicologia | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mauricio Rey Garegnani
- Correu electrònic:
- mauricio.rey@uab.cat
Equip docent
- Mauricio Rey Garegnani
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
- Interès per l'ensenyament i aprenentatge de la música
- Predisposició a aprendre a través de la pràctica instrumental i vocal
Objectius
Aquesta assignatura mostrarà el destacat paper que la música hauria de desenvolupar en l'etapa de l'educació secundària, així com l'aportació de models i recursos en aquest context. Per a tal fi, es farà una aproximació a processos didàctics ajustats a la particularitat de la pràctica musical a l'aula.
Es plantegen els objectius següents:
- Aproximar-se a les habilitats i coneixements que permetin descobrir, conèixier i gaudir de la música, i fer-ne ús en la tasca docent
- Reconèixer el valor de la pràctica i l'educació musical com a portadora de significats socials i culturals
- Aproximar-se als recursos i estratègies metodològiques relacionats amb la pràctica musical d'aula
- Conèixer el marc legal i formatiu dels aprenentatges formals en el nostre context
- Formar part i portar a terme un projecte col·lectiu on l'expressió musical tingui un paper central
Competències
- Musicologia
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Valorar el paper de la música en la formació integral de l'individu i la seva incidència en el conjunt de la societat.
Resultats d'aprenentatge
- Adquirir criteris per seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l'ensenyament de la música.
- Adquirir habilitats per organitzar grups de treball, amb la planificació, el repartiment de tasques i la flexibilitat metodològica adequats.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar els currículums de la música en l'ensenyament obligatori i en el batxillerat i transformar-los en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Aprofundir en la capacitat de treballar en equips de recerca homogenis o interdisciplinaris.
- Avaluar els desenvolupaments teoricopràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge de la música
- Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
- Concretar contextos i situacions en què sigui possible aplicar els diferents continguts que integren el currículum de música de l'ensenyament obligatori i del batxillerat.
- Constatar el valor formatiu, cultural i emocional de la música i dels continguts d'aquesta disciplina que s'ensenyen en l'educació obligatòria i en el batxillerat, i integrar els continguts esmentats en el marc de la ciència, la cultura i l'art.
- Desenvolupar i potenciar la transversalitat dels continguts propis de l'àrea musical amb altres de pertanyents a altres àrees de coneixement.
- Determinar les eines didàctiques adequades per a la transferència educativa de la formació musicològica adquirida.
- Dissenyar i dur a terme activitats musicals formals i no formals que contribueixin a fer del centre escolar un lloc de participació i trobada per a la promoció de la cultura en l'entorn on s'ubica.
- Dissenyar i planificar espais d'aprenentatge en què la pràctica, la recepció i l'escolta musicals constitueixin els mitjans instrumentals per a una formació crítica i estètica de l'orella musical.
- Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i estímul de l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de la música.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació i integrar-les al procés d'ensenyament-aprenentatge de la música.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
1.1 Música i educació
- Fonaments per a la didàctica
- Perfil docent
1.2 Organització de l’ensenyament, disseny curricular i planificació
1.3 Estratègies i recursos d’aula
- Pràctica vocal i instrumental
- Metodologies
- Inclusió i gestió de l’alumnat
- Tecnologia a l’aula
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Desenvolupament d'activitats guiades pel professorat | 45 | 1,8 | 1, 4, 22, 10, 3, 13, 11, 16, 17, 12, 9, 20, 15, 21 |
| Exposició del projecte en grup | 20 | 0,8 | 2, 1, 4, 5, 22, 10, 3, 13, 14, 11, 16, 7, 12, 9, 6, 8, 19, 15, 21 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories personals i de grup | 10 | 0,4 | 1, 12, 18, 19 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Disseny, desenvolupament i preparació de la presentació del projecte grupal | 40 | 1,6 | 1, 4, 22, 13, 14, 11, 7, 12, 8, 18, 19, 15 |
| Elaboració del vídeo reflexiu | 10 | 0,4 | 1, 5, 22, 10, 3, 16, 17, 12, 9, 19, 15, 21 |
| Preparació de la prova escrita | 18,7 | 0,75 | 1, 4, 8, 18, 19, 20, 21 |
|
|
La metodologia d'aula és essencialment procedimental i, per aquest motiu, requereix participació activa de l'estudiant, tant en els moments de pràctica instrumental i vocal, com en les reflexions conjuntes i els casos plantejats a classe.
Es preveu fer una sortida de camp a un institut de secundària proper a la UAB.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Cas pràctic sobre TAC (individual) | 10% | 0,3 | 0,01 | 1, 13, 9, 19, 21 |
| Projecte (treball en grup) | 50% | 3,3 | 0,13 | 2, 1, 10, 13, 14, 7, 12, 9, 6, 19 |
| Prova escrita (individual) | 20% | 1,9 | 0,08 | 4, 10, 14, 11, 7, 12, 9, 8, 18, 19, 15 |
| Vídeo de reflexió (individual) | 10% | 0,8 | 0,03 | 1, 5, 22, 10, 3, 16, 17, 20 |
ACTITUD, PARTICIPACIÓ I ASSISTÈNCIA:
L'actitud i participació activa durant el procés d'ensenyament i aprenentatge són fonamentals i imprescindibles per superar l'assignatura.
La no participació o la baixa implicació en les activitats proposades s'interpretaran com a falta d'interès per aprendre i, per tant, com a impossibilitat de desenvolupar les competències requerides. Conseqüentment, es pot suspendre l'assignatura o bé quedar-se sense ser avaluada.
L’assistència a les sessions es fa imprescindible per poder seguir i superar l'assignatura, atès que les sessions son totalment pràctiques i aplicades.
L'estudiant que abandoni les sessions injustificadament (3 o més) tindrà una penalització de 2 punts menys a la qualificació final de l'assignatura.
EVIDÈNCIES D'AVALUACIÓ:
L'avaluació es compon de diferents parts que cal superar de manera independent amb una nota igual o superior a 3 per tal de poder-ne calcular la qualificació final. Aquestes parts impliquen diferents metodologies de treball a l'aula que es desenvoluparan al llarg del semestre, com ara tasques individuals, treball en grup i prova escrita.
L'única evidència recuperable és la prova escrita i en cas d'obtenir una qualificació menor a 3, atès que per sota aquests valors se suspendria l'assignatura i per sobre es fa la mitjana ponderada directament.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" en cas que no hi hagi realitzat aquestes dues evidències d'avaluació: el treball en grup i la prova escrita. Això és aplicable tant en l'avaluació continuada com en l'opció d'avaluació única.
AVALUACIÓ ÚNICA:
Consistirà en l'entregade totes les mateixes evidències previstes en l'avaluació continuada, però assumint que el projecte grupal es realitzarà de forma individual.
L'entrega de les tasques serà el dia que comencin les exposicions orals dels projectes, atès que l'estudiant amb avaluació única haurà de fer també aquesta presentació davant el grup-classe.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada (només es pot recuperar la prova escrita si té una avaluació menor a 3/10), i la revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
ALTRES CONSIDERACIONS:
Per aprovar aquesta assignatura cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua catalana. En totes les activitats es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si la professora considera que no compleix aquest requisit.
La còpia o plagi dels treballs escrits serà penalitzada amb un 0 en aquella entrega i no hi haurà oportunitat de recuperar-la.
El mal ús de la intel·ligència artifical (xat GPT) per les entregues escrites serà penalitzat amb el suspens de l'assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Les referències utilitzades en aquesta assignatura pertanyen majoritariament a autores dones:
CARRILLO, CARMEN i FLORES, MARIA A. (2018). Veteran teachers’ identity: what does the research literature tell us?. Cambridge Journal of Education, 48(5), 639-656.
CARRILLO, CARMEN; VILADOT, LAIA i PÉREZ-MORENO, JÈSSICA (2017). Impacto de la Educación Musical: una revisión de la literatura científica. Revista Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 61-74. https://revistas.ucm.es/index.php/RECI/article/view/54828/52004
CASALS, ALBERT; FERNÁNDEZ-BARROS, ANDREA i VILADOT, LAIA (2024). Claus de l’educació musical a l’educació bàsica. A A. Casals, A. Fernández-Barros, M. BujiM. Casals (Coords). Claus de l’educació musical a Catalunya: mirades des de la recerca. Graó Editorial.
CASALS, ALBERT i VILADOT, LAIA (2021). La educación musical sube al escenario. A J.L. Aróstegui, G. Rusinek y A. Fernández-Jiménez (coord.). Buenas prácticas docentes en centros de Primaria y Secundaria que educan a través de la música (pp. 71-95). Octaedro.
CASAS, AMALIA i POZO, J. IGNACIO (2008). ¿Cómo se utilizan las partituras en la enseñanza y el aprendizaje de la música? Cultura y Educación, 20 (1), 49-62.
DELALANDE, FRANÇOIS; VIDAL, JACK; REIBEL, GUY (1995). La música es un juego de niños. Ricordi Americana. [obra original de 1984].
ESCODA, JOAN i GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA (2020). Conèixer l’altre: una mirada intercultural des de l’aula de música. Temps d’Educació, 58, pp. 159-178. https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/376893
FREIXA, M., FIGUERA, P., TORRADO, M., DORIO, I., & VENCESALO, M. (2017). Professorat novell: Competències docents a l’inici de l’exercici professional. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
GLUSCHANKOF, CLAUDIA i PÉREZ-MORENO, JÈSSICA. (ed) (2017). La música en educación infantil: investigación y práctica. Dairea Ediciones
GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA i VALLS, ASSUMPTA (2010). Músiques del món i treball per projectes. Dins: Actes del CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques. http://hdl.handle.net/10256/2856
GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA i VALLS, ASSUMPTA (2018). Los proyectos de trabajo en el área de música: una metodología de enseñanza-aprendizaje para afrontar los retos de la sociedad del siglo XXI. Revista ElectrónicaComplutense de Investigación en Educación Musical, 15, 39-60. https://revistas.ucm.es/index.php/RECI/article/view/56849/4564456548350
GREEN, LUCY (1997). Music, gender, education. Cambridge University Press.
LAMONT, A. (2011). The beat goes on: music education, identity and lifelong learning. Music EducationResearch, 13(4), 369–388.
MALAGARRIGA, TERESA i MARTÍNEZ, MARIONA [eds.] (2010). Tot ho podem expresar amb música. Els nens i nenes de 4 a 7 anys pensen la música, parlen de música, fan música. Dinsic Publicacions Musicals.
MARTÍ,JOSEP (2000). ¿Qué música es necesario enseñar en las escuelas? En: Más allá del Arte: La música como generador de realidades sociales. Deriva.
MARTÍN, XUS (2006). Investigar y aprender cómo organizar un proyecto. Horsori.
NADAL, NATÀLIA (2007). Músicas del mundo. Una propuesta intercultural de educación musical. Barcelona: ICE
QUIÑONES-RAMÍREZ, FÉLIX. A.; DURAN, DAVID i VILADOT, LAIA (2022). Aprendizaje musical a través de la docencia compartida con estudiantes de secundaria. Revista DEBATES - Cadernos do Programa de Pós-Graduação em Música, 26(2), 102-125. http://seer.unirio.br/revistadebates/article/view/12167
SCHAFER, M. (1996). El nuevo paisaje sonoro. Buenos Aires: Ricordi Americana. [obra original de 1969].
SMALL, CRISTOPHER (1989). Música, Sociedad y Educación. Alianza.
SWANWICK, KEITH (1998). Música, Pensamiento y Educación. Morata.
VILADOT, LAIA; JÁUREGUI, ÀLEX I REY-GAREGNANI, MAURICIO (2024). ¿Qué necesita el profesorado de música en sus incios de ejercicio profesional? publicado en Libro de actas CIMIE24 de AMIE licenciado bajo Creative Commons 4.0 International License. Disponible en https://amieedu.org/libros-de-actas-de-cimie/
VIÑAS, M. FERNANDA.; CASALS, ALBERT i VILADOT, LAIA. (2022). Emerging critical events in creative processes involving music, dance and mathematics in the school. International Journal of Music Education, 40(2), 228-243. https://doi.org/10.1177/02557614211050996
ZARAGOZÁ, JOSEP LL. (2024). Las competenciasmusicales en primaria y secundaria: transcendiendo los límites del aula de música. Barcelona: Graó.
Programari
El programari s'ajustarà a les necessitats de l'alumnat.
WEBS D'INTERÈS SOBRE RECURSOS EDUCATIUS:
https://webs.uab.cat/musicaieducacio/
https://sites.google.com/view/dacatra/inici
https://www.telermusica.com/ca
Llista d'idiomes
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.