Etnomusicologia de l'area mediterrània
Codi: 100647 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500240 Musicologia | OT | 3 |
| 2500240 Musicologia | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaume Ayats Abeya
- Correu electrònic:
- jaume.ayats@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Assignatures requerides: Músiques i Cultures, Etnomusicologia, Llenguatge musical I i Llenguatge musical II.
Objectius
Presentació de les principals cultures musicals de la Mediterrània atenent a les situacions socials i humanes on es realitzen.
Descripció de les característiques sonores més difoses en aquesta àrea i definir-ne les principals lògiques constructives i estètiques.
Desenvolupar les habilitats bàsiques en cada estudiant que permetin situar diferents músiques d’aquesta àrea socialment i culturalment, atenent als elements històrics i als principals eixos de transformació contemporània.
Exposar les principals ocasions on es desplega activitat musical en les societats mediterrànies. Descripció de cadascuna d’aquestes situacions atenent a la variabilitat i als diversos eixos vertebradors.
Competències
- Musicologia
- Aplicar mitjans tecnològics i informàtics (Internet, bases de dades, programari específic d'edició i tractament del so, etc.). a la disciplina musicològica.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i apreciar les manifestacions musicals de les cultures no occidentals, tradicionals i de l'àmbit popular i urbà.
- Relacionar conceptes i informacions de diferents disciplines humanístiques, científiques i socials, especialment les interaccions que s'estableixen entre la música i la filosofia, la història, l'art, la literatura i l'antropologia.
- Relacionar les creacions musicals amb els seus diferents contextos, discriminant les funcions socials de la música, el seu paper i el del músic en la societat i en relació amb les altres manifestacions artístiques.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar a la recerca musical les conceptualitzacions pròpies de la filosofia, la història, la literatura i l''antropologia.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Definir el lloc de les cultures musicals de la gran àrea mediterrània en el panorama general.
- Discriminar els estils més importants i les tècniques bàsiques de les principals àrees musicals de la Mediterrània.
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- Preparar exposicions orals correctes sobre una matèria analítica i adequar-les al nivell i les expectatives de l'audiència o grup.
- Utilitzar el vocabulari i les eines bàsiques que permetin descriure i transmetre els coneixements adquirits mitjançant presentacions orals de contingut musicològic efectives i adaptades a l'audiència.
- Utilitzar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural per comprendre les relacions entre diferents societats i cultures.
- Utilitzar, per treballar i per fer consultes, eines informàtiques específiques de l'etnomusicologia i, en particular, de la de l'àrea mediterrània.
Continguts
Música mediterrània: una realitat imaginada (discussió article Gómez-Muns).
Centre i sud d’Itàlia.
Arc alpí i nord continental.
Còrsega, Sardenya i Sicília.
Música i festa (discussió article Martí).
Sant Antoni d’Artà. Cantar allò que no es pot dir. Sessió documental i comentari.
Les cançons oblidades en els cançoners de Catalunya (discussió article Ayats).
Els Balcans: De l’isopolifonia albanesa als Taraf rumanesos. Els models Aksak.
Grècia i Creta: Dimothikà, Rebètika i Kritikà.
Turquia: de la Müsigi a l’Art Music. Els maqamat.
Del Magrib al Masreq.
Els instruments de la música Àrabo-Andalusina.
La música dels Berbers de l’Atles.
Les veus de la Mediterrània. Sessió documental i comentari.
Presentació oral treballs.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe expositiva | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 5, 8 |
| Seminaris de debat sobre lectures | 15 | 0,6 | 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7 | 0,28 | 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca d'informació | 15 | 0,6 | 2, 9, 5 |
| Lectures i estudi dels continguts | 30 | 1,2 | 1, 2, 9 |
L'assignatura combina els continguts teòrics amb les sessions pràctiques d'audició i anàlisi. Aquestes activitats seran tant de tipus individual com col·lectiu a partir de la lectura i discussió posterior de diverses lectures.
Sessions expositives: conceptualització i síntesi de cadascun dels temes d'estudi. L'objectiu és mostrar les diferents realitats musicals i socials de l’àrea mediterrània a partir de models i mostrant els mitjans de recerca més idonis per a cada problemàtica.
Sessions pràctiques: estructurades a partir de l'anàlisi crítica de músiques dins del context social correspondent. Audició i anàlisi de fragments sonors treballant individualment o en grup reduït.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova final | 33% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Prova parcial | 33% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Treball monogràfic | 33% | 50 | 2 | 1, 3, 9, 7 |
L'avaluació es farà a través de:
- Dues proves escrites que tindran l'objectiu de mostrar l’assimilació dels conceptes teòrics adquirits mitjançant les classes expositives. Tindran un pes d’un 66% del total de l’assignatura distribuïts en dos exàmens, a meitat i final del curs, que tindran cadascun una valoració d’un 33%. Serà obligatori per al còmput global de la nota haver superat separadament cada prova amb més d’un 5 sobre 10.
- Realització d’un treball monogràfic sobre una situació musical centrada en un dels territoris de la Mediterrània. Comptarà un 33% de la nota final. Per superar l’assignatura s’ha d’obtenir un mínim d'un 5 sobre 10.
En el casos particulars de dificultat en l’avaluació de les proves escrites i dels treballs, es tindrà en compte la participació activa en la dinàmica de les classes a l’hora d’oferir eventuals alternatives.
Es considera "no avaluable" qui no s’hagi presentat a qualsevol de les dues proves de coneixement. Es preveu una reavaluació per a qui no arribi al mínim de qualificació per la manca de coneixement d’un aspecte molt concret i assequible del programa de continguts. En cap cas es considerarà la nota de les proves de coneixement si no s’ha presentat el treball monogràfic.
Es farà una avaluació inicial que no computarà en cap cas en la nota final de l’assignatura.
L'avaluació única concentrarà en una única jornada les tres proves precedents, atenent que el treball s'haurà de realitzar en l'espai de dues hores i mitja.
Bibliografia
ALSINA Iglesias, Jordi, 2012: “Los instrumentos de la música de Creta”. Cuadernos de Etnomusicología nº2. Barcelona: Sibe, Sociedad de etnomusicología. Accessible en línia.
AYATS, Jaume, 2000: La música popular i tradicional, dins Història de la música Catalana, Valenciana i Balear, volum VI. Barcelona: Edicions 62.
__________, 2010: “Las canciones olvidadas en los cancioneros de Catalunya: cómo se construyen las canciones de la nación imaginada”. Jentilbaratz-Cuadernos de folklore, núm. 12. Donostia: Eusko Ikaskuntza. Accessible en línia.
__________, 2010: "Cantar allò que no es pot dir. Les cançons de Sant Antoni d'Artà, Mallorca". http://www.sibetrans.com/trans/a19/cantar-allo-que-no-es-pot-dir-les-canons-de-sant-antoni-a-arta-mallorca Accessible en línia.
AYATS Jaume; COSTAL Anna; GAYETE Iris; RABASEDA Joaquim, 2011: “Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses : latin chants in Corsica and the Pyrenees”. Transposition. Musique et sciences sociales (1). Accessible en línia a:
http://transposition-revue.org/les-numeros/polyphonie-et-societe/article/polyphonies-bodies-and-rhetoric-of
BUCCIARELLI, M i JONCUS, B. (ed), 2007: Music as social and cultural practice. New York: The Boodle Press.
GARCÍA Martínez, Jose María, 2002: La música étnica. Madrid: Alianza Ed.
GÓMEZ MUNS, Rubén, 2012: "Música Mediterránea. Una realidad imaginada". Cuadernos de Etnomusicología nº2. Barcelona: Sibe, Sociedad deetnomusicología. Accessible en línia.
LORTAT-JACOB, Bernard, 1994: Musiques en fête. París: Société d’Ethnologie Française.
MACCHIARELLA, Ignazio, 2003: Voces de Italia. Madrid: Akal.
___________, 2011: Tre voci per pensare il mondo. Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica. Udine: Nota.
MAGRINI, Tullia, 1995: “Ballad and gender: reconsidering narrative singing in Northern Italy”, http://research.umbc.edu/eol/magrini.
MARTÍ i Pérez, Josep, 1996: El folklorismo. Uso y abuso de la tradición. Barcelona: Ronsel.
__________. (2000). “Música y etnicidad”, capítol VIII de Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales, Sant Cugat del Vallès, Deriva Ed.
NETTL, Bruno; Stone, Ruth M ; Porter, James ; Rice, Timothy (eds.), 1999: The Garland Encyclopedia of World Music, en 10 volums.
POCHÉ, Christian, 1997: La música arábigo-andaluza. Madrid: Akal.
ROSVING, Miriam, 1999: Cantos y danzas del Atlas (Marruecos). Madrid: Akal.
SCARNECCHIA, Paolo, 1998: Música popular y música culta. Barcelona: Icaria.
SHANNON, Jonathan H., 2012. “Andalusian Music, Cultures of Tolerance and the Negotiation of Collective Memories: Deep Listening in the Mediterranean”. Cuadernos de Etnomusicología nº2. Barcelona: Sibe, Sociedad de etnomusicología. Accessible en línia.
TRANCHEFORT, François-René, 1985: Los instrumentos musicales del mundo. Madrid: Alianza.
Discografia:
Calabre, Musiques de fêtes (1993, Paris: Maison des Cultures du Monde) 05063*
Music from Italy: Genoese polyphon 06336*
Trallalero genovese: (1995, Paris: Buda Records) 07179*
Sardaigne Maitres de la musique instrumentale (1995, Nanterre: Média 7) 07115*
Sicily Music Of The Holy Week (1993, Auvidis: UNESCO) 03310*
Voces de Italia. Cd de la col·lecció "Akal, músicas del mundo".
Grece. Musique traditionnelie (1974, UNESCO Collection Auvidis) 3263*
Grece. Monodies vocales (1983, UNESCO Collection Auvidis) 3264*
Continental Greek Music. Epire & Roumelie (1993, C&P Al Sur) 7110*
Homage a Tsitsanis bouzuki. (1987 Harmonia Mundi) 464*
Tunisie: Anthologie du Malouf, musique arabo-andalouse. (1962, Maison des Cultures du Monde) 021.1TUN+
Anthologie Al-Ala: musique andaluci-marocaine. (de 6 CD's) (1990, Maison Cultures du Monde) 021.3ORC+
Chants Et Danses De L'Atlas. Cd de la col·lecció "Akal, músicas del mundo".
Music Arabo - Andalouse. Cd de la col·lecció "Akal, músicas del mundo".
Maroc. Moyen Atlas: musique sacrée et profane. (1989 Radio France). 021.3MAR+
Le Folklore Kabyle: Musique et traditions. (1990, Club du disc). 021.3FOL+
Croatie Musiques d'autrefois: París : Harmonia Mundi, 06287*
Hongrie: Le dernier passage (Paris : Ocora, 1994, Radio France) 07618*
Chants et danses populaires de Turquie (France : Playa Sound, 1988) 03333*
Fasl: Musique de l'empire Ottoman (1990, Audivis) 01742*
Turkey: The Turkish Ney (1990, Auvidis) 03307*
Music of the middle east: Iran, Syria, Iraq, Egypt, Turkey, Armenia. (2005 ARC Music. 020.3MUS+
Las músicas de los Balcanes y el Cáucaso. (2001, La Fábrica de Ideas, 070.3MUS+
The Secret Museum Of Mankind Vol. 1 (Ethnic Music Classics: 1925-48). [descatalogat]
Col·lecció de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana.
Veus de la Mediterrània (DVD).
La festa de Sant Antoni d'Artà (DVD).
*Disponibles a la Mediateca del Caixa Fòrum.
+Disponibles a la Biblioteca Joan Miró.
La resta disponibles a la biblioteca d’humanitats de la UAB.
Programari
Sense requeriment específic de programari.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |