Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OB | 3 |
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OB | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
L'estudiant haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit en llengua castellana. Per aquest motiu, les errades ortogràfiques i d'expressió que pugui cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final (descompte de 0,25 per errada en les proves d'avaluació).
Les activitats pràctiques i els treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, en cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Tot i això, el/la docent de l'assignatura pot donar normes específiques, en el cas que ho consideri necessari.
L’assignatura està constituïda per 8 blocs temàtics:
1. Descripció articulatòria de les vocals i les consonants
Paràmetres articulatoris per a la classificació de les vocals: obertura oral i posició de la llengua. Paràmetres articulatoris per a la classificació de les consonants: mode d'articulació, lloc d'articulació i sonoritat.
2. Descripció acústica de les vocals i les consonants
Paràmetres acústics per a la classificació dels sons: sons periòdics i aperiódicos. Relacions entre les característiques articulatòries i acústiques.
3. La transcripció fonética
Els alfabets fonètics: l'alfabet de la Revista de Filologia Espanyola (RFE) i l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).
4. Els fenòmens prosòdics
L'accent. L'entonació. Les juntures i pauses.
5. El sistema fonològic de l'espanyol
Del so al fonema. Fonemes i al·lòfons. Contextos i distribucions. Factors de variació.
6. Caracterització dels fonemes de l'espanyol mitjançant trets distintius
Descripció física i trets distintius. Tipus de sistemes de trets i la seva aplicació a l'espanyol.
7. La síl·laba
La síl·laba com a unitat fonològica. Divisió sil·làbica i estructura. Nucli i marges. Grups vocàlics i consonàntics.
8. Processos fonològics de l'espanyol
Els sons en contacte. Larepresentació dels processos fonològics de l'espanyol.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 26,5 | 1,06 | 3 |
Resolució d'exercicis | 26 | 1,04 | 3, 5, 7, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació de les activitats d'avaluació | 5 | 0,2 | 3, 5, 9 |
Supervisió i revisió d'exercicis | 10 | 0,4 | 3, 5, 7, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Ampliació de coneixements | 15 | 0,6 | 3, 5, 7, 9 |
Cerca de referències bibliogràfiques | 15 | 0,6 | 3, 5, 9 |
Preparació d'exercicis | 15 | 0,6 | 3, 5, 7, 9 |
Preparació d'activitats de compresió lectora | 15 | 0,6 | 3, 5, 9 |
Preparació d'activitats de producció escrita | 15 | 0,6 | 3, 5, 9 |
(1) Un 35% d’activitats dirigides
Aquestes activitat dirigides han de respondre a una programació horària predeterminada, que requereix la direcció presencial del professorat i que està especificada en hores a l’apartat anterior. A més, s’ha de tenir en compte que aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (17,5%) i discussió de documents de diferent tipus (17,5%).
(2) Un 10% d’activitats supervisades
S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professorat per a que l’alumnat treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professorat. Aquestes es poden realitzar en les hores de práctiques assignades a l’assignatura o el professorat pot proposar exercicis per realitzar fora de l’aula.
(3) Un 50% d’activitats autònomes
En aquestes activitats s'ha de tenir en compte les hores d'estudi i la preparació de les proves avaluables, que l'alumne ha de fer de manera autònoma. Es preveuen en total unes 75 hores dedicades a aquestes activitats. Les activitats autònomes es veuran reflectides en les sessions presencials d’avaluació.
(4) Un 5% d’activitats d’avaluació
El professorat avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant els exercicis presencials abans esmentats, però també requereix la realització d'una prova escrita per avaluar, a més dels continguts, la forma d'expressar-se que té l'alumnat. No hem d’oblidar que estracta d'una assignatura que pertany a la matèria "Llengua Espanyola".
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova de transcripció fonètica d'un arxiu d'àudio, comentari de les articulacions del parlant | 10% | 2,5 | 0,1 | 3, 5, 7, 9 |
Prova escrita dels continguts teòrics de fonologia: Pràctiques i teoria | 25%+20% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Prova escrita dels continguts teòrics de fonètica: Pràctiques i teoria | 25%+20% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Avaluació Continuada
L’alumnat s’ha de presentar a totes les activitats d’avaluació.
Per aprovar l'assignatura, la nota final ha de ser com a mínim un 5, un cop s'hagi aplicat la suma dels percentatges.
S’assignarà un “No avaluable” quan les evidències d’avaluació que s’hagin aportat equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Recuperació. Activitats no realitzades o suspeses
Podrà optar a la recuperació qui hagi tret, com a mínim, una qualificació mitjana ponderada de 3,5 i no hagi arribat al 5.
La recuperació es farà mitjançant una prova addicional en el període de recuperació fixat per la Facultat, considerant el que queda recollit en aquest apartat.
L’alumnat que es presenta a recuperació i supera la prova obtindrà una nota final de 5.
No hi haurà proves addicionals per a pujar la nota final.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir.En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluaciód’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignaturaserà 0.
Avaluació única
L'alumnat que opti per l'avaluació única, haura de realitzar les proves següents el dia indicat al Moodle de l'assignatura:
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
ALCOBA, Santiago i Julio MURILLO (1998). "Intonation in Spanish", en Daniel Hirst y Albert di Cristo (Eds.), Intonation Systems, A Survey of Twenty Languages, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 152-166.
ASHBY, Michael i John MAIDMENT (2005). Introducing Phonetic Science. Cambridge: Cambridge University Press
COLINA, Sonia i Fernando MARTÍNEZ-GIL (eds) (2019). The Routledge Handbook of Spanish Phonology, Routledge, London.
CHOMSKY, Noam i Morris HALLE (1968). The Sound Pattern of English. New York: Harper & Row. Trad cast de José Antonio Millán: Principios de fonología generativa. Madrid: Fundamentos, 1979.
FACE, Timothy (2008). Guide to the Phonetic Symbols of Spanish, Sommerville, Cascadilla Press.
FERNÁNDEZ PLANAS, Ana María (2005). Así se habla. Nociones fundamentales de fonética general y española, Horsori, 2005, 2ª ed.2011
GIL FERNÁNDEZ, Juana (1988). Los sonidos del lenguaje. Madrid: Ed. Síntesis.
GIL FERNÁNDEZ, Juana (2007). Fonética para profesores de español de la teoría a la práctica. Madrid: Arco Libros.
GIL FERNÁNDEZ, Juana (2016). "Fonética". En J. Gutiérrez-Rexach (ed.), Enciclopedia de lingüística hispánica, vol. 1. Londres-Nueva York: Routledge, pp. 64-80.
GIL FERNÁNDEZ, Juana i Joaquim LLISTERRI (2024). Fonética y fonología descriptivas de la lengua española, Georgetown University Press, Georgetown.
HARRIS, James Wesley (1983). Syllable Structure and Stress in Spanish. A Nonlinear Analysis. Cambridge: MIT Press. Trad. cast. de Olga Fernández Soriano: La estructura silábica y el acentoen español.Visor, 1991.
HIDALGO, Antonioiy Mercedes QUILIS (2004). Fonética y Fonología Españolas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2ª ed. corr. y aum.
HIDALGO, Antonio (2006). Aspectos de la entonación española: viejos y nuevos enfoques. Madrid: Arco/Libros.
HUALDE, José Ignacio (2014) Los sonidos del español, Cambridge University Press
HUALDE, José Ignacio, OLARREA, Antxon, ESCOBAR, Anna Maria, TRAVIS, Catherine. E., i SANZ, Cristina (2020). Introducción a la lingüística hispánica. Cambridge University Press. Capítulo 2 Los sonidos de la lengua: fonética y fonología.
IRIBARREN, Mary C. (2005). Fonética y Fonología Españolas. Madrid: Editorial Síntesis.
KATZ, William F. i Peter F. ASSMANN (2019). The Routledge Handbook of Phonetics, Routledge, London
MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio i Ana María FERNÁNDEZ PLANAS (2007). Manual de fonética española. Articulaciones y sonidos del español. Barcelona: Ariel.
NAVARRO TOMÁS, Tomás (1918). Manual de pronunciación española. CSIC: Madrid. 21ª edición, 1982.
NAVARRO TOMAS, Tomás (1945). Manual de entonación española. New York: Hispanic Institute. 4ª edición: Madrid: Guadarrama (Punto Omega, 175), 1974.
OBEDIENTE, Enrique (2007). Fonética y fonologia (3a ed.). Mérida: Consejo de Publicaciones, Facultad de Humanidades y Educación, Universidad de Mérida. (Primera edición: 1998).
PENAS IBÁÑEZ, María Azucena (2014). Panorama de la fonética española. Madrid: Arco-Libros.
QUILIS, Antonio (1981). Fonética acústica delalengua española. Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica, Manuales, 49).
QUILIS, Antonio (1993). Tratado de fonología y fonética españolas. Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica, Manuales, 74).
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2011). Nueva Gramática de la Lengua Española: Fonética y Fonología y el DVD Las voces del español: tiempo y espacio, Madrid: Espasa.
ROMÁN MONTES DE OCA, Domingo (2011). Manual para el análisis fonético acústico. Chile: Pfeiffer.
SOSA, Juan M. (1999). La entonación del español. Su estructura fónica, variabilidad y dialectología, Madrid, Cátedra.
Recursos d'aprenentatge
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 3 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 3 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |