La història de l'art: objecte i fonaments
Codi: 100540 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nuria Llorens Moreno
- Correu electrònic:
- nuria.llorens@uab.cat
Equip docent
- (Extern) A determinar
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Interès per comprendre les estratègies d'estudi de la història de l'art, és a dir, els aspectes metodològics i historiogràfics de la disciplina.
Objectius
L’assignatura ha estat pensada per familiaritzar-vos amb un ampli conjunt d’aspectes relatius a l’estudi de la “ciència i/o l’art” de la història de l’art, és a dir, amb les estratègies d’estudi, els conceptes fonamentals, la història i els debats actuals de la disciplina. El programa es divideix en dos blocs temàtics. En el primer s’introdueixen una sèrie de qüestions generals referides a l’ofici de l’historiador i a la naturalesa i abast de la història de l’art com a disciplina. El segon bloc es divideix al seu torn en dues parts. A la primera, farem un recorregut a través de la història cultural de la disciplina. I a la segona part, ens detindrem a analitzar el gir que ha suposat en els nostres estudis l’aparició, a partir dels anys 80, d’una sèrie de corrents i de camps d’estudi nous. L’objectiu de l’assignatura consisteix a dotar-vos d’un aparell crític i conceptual bàsic per comprendre les qüestions de mètode inherents al treball de l’ historiador de l’art. Aquesta base us ha de servir per entendre les diverses formes fer història de l’art –els seus perquès, la diversitat d’opcions i de punts de vista possibles a l’hora d’estudiar els temes i les obres− i també per reflexionar sobre les perspectives de futur dels nostres estudis.
Competències
- Aplicar el domini de l'instrumental crític i metodològic fonamental per comprendre i narrar la història de l'art i per reflexionar sobre la professió de l'historiador de l'art.
- Aplicar metodologies científiques pròpies de la disciplina de la història de l'art
- Demostrar que es coneix la història de les idees artístiques i els principals corrents teòrics que han impulsat la reflexió sobre l'art, el cinema, els seus creadors i el seu públic al llarg de la història.
- Expressar coneixements específics sobre l'origen, l'evolució i els diversos camps d'estudi de la història de l'art, així com sobre els temes, el vocabulari i els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer la problemàtica, el vocabulari i els conceptes fonamentals de la teoria de l'art i del cinema.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament conceptes bàsics de teoria artística i cinematogràfica i la seva evolució al llarg de la història.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Aplicar els coneixements sobre idees estètiques i teoria de l'art en l'anàlisi de la imatge artística
- Demostrar el coneixement de metodologies científiques, fonts i teoria de l'art en la lectura, la crítica i la interpretació formal, iconogràfica i simbòlica de qualsevol imatge artística o cinematogràfica
- Diferenciar les teories artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Interpretar conceptes fonamentals de teoria artística amb esperit crític.
- Interpretar i comunicar els continguts d'un text de teoria artística i cinematogràfica.
- Reconèixer els coneixements metodològics, iconogràfics i de teoria de l'art per fer la lectura d'una imatge artística.
- Sintetitzar els coneixements sobre l'origen i les transformacions experimentades per la teoria general de l'art i pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Utilitzar els coneixements de teoria general de l'art en la crítica de la imatge artística.
Continguts
A. Què és la Història de l’art? Què fan els historiadors?
- L’objecte d’estudi: obres, imatges i textos. La comprensió i l’estudi de l’obra d’art en el seu context. Disciplines afins, sabers comuns: la teoria i la crítica de l’art, l’estètica, la història i l’arqueologia, la literatura, l’antropologia, la història de la ciència, etc.
- La inacabable construcció del passat: l’ofici de l’historiador. La recerca: museus i universitats.
- El lèxic d’art i els conceptes crítics de la història de l’art.
B. Històries de l’art: els mètodes, el llenguatge i les narratives dels historiadors
Com hem arribat fins aquí? Breu història de la història de l’art
4.Les arts del Renaixement en perspectiva: el model biogràfic de Giorgio Vasari i la seva herència.
5. La cultura il·lustrada i la fundació de la moderna història de l’art.
a) J. J. Winckelmann i la Història de l’art de l’Antiguitat.
b) El model clàssic, les col·leccions d’art antic i els primers museus moderns: museus d’obres mestres o museus d’història de l’art?
6. Els corrents historiogràfics de l’època de les revolucions.
a) El Gòtic: coneixement històric i revival.
b) L’estudi de l’art i els inicis de la fotografia.
c) Burckhardt i la cultura del Renaixement a Itàlia.
d) El mètode de Morelli: atribucionisme i expertissatge.
e) L’escola de Viena i la seva herència. L’obra d’Aloïs Riegl.
7. La història de l’art com a història de la cultura: la pervivència dels projectes d'Aby Warburg.
8. Els pioners de la història social de l’art. L’obertura a nous horitzons: l’estudi de l’art de les cultures no europees i de les arts primeres.
9. L’estil i altres conceptes fonamentals de la història de l’art moderna: una aproximacíó crítica.
a) Heinrich Wölfflin i el formalisme.
b) Erwin Panofsky i la pregunta pel significat.
c) Ernst H. Gombrich i l’anàlisi de la representació de la natura.
Les històries de l’art actuals.
10. Una introducció a l'anomenada 'nova història de l'art'. Els corrents renovadors i l’ampliació dels camps d’estudi.
11. Els estudis visuals: una branca de la història de l’art o una disciplina nova?
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes expositives | 50 | 2 | 3, 5, 6, 2, 4, 7, 1, 8, 9, 11, 10, 12, 13, 15, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Comentari dels texts seleccionats per la professora | 25 | 1 | 3, 5, 6, 2, 4, 7, 1, 8, 9, 11, 10, 12, 13, 15, 14 |
| Treball individual: redacció d'un assaig crític | 25 | 1 | 3, 5, 6, 2, 4, 7, 1, 8, 9, 11, 10, 12, 13, 15, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de documentació i realització d'exercicis escrits | 50 | 2 | 3, 5, 6, 2, 4, 7, 1, 8, 9, 11, 10, 12, 13, 15, 14 |
Classes expositives i dialògiques.
Anàlisi i comentari a classe d'una selecció de textos i obres vinculades als temes del programa.
Cerca de documentació i elaboració d'exercicis escrits
Treball individual: redacció d'un assaig crític sobre una lectura.
Nota: “es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura”
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de les lectures seleccionades per la professora | 20 % | 0 | 0 | 3, 5, 2, 4, 1, 11, 10, 12, 14 |
| Exercici escrit 1 | 40 % | 0 | 0 | 3, 5, 6, 2, 4, 7, 8, 9, 12, 13, 15 |
| Exercici escrit 2 | 40% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 2, 4, 7, 8, 9, 12, 13, 15 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
L'avaluació consistirà en l'elaboració de dos exercicis escrits (40% + 40 %)i el comentari de les lectures seleccionades (20 %).
El calendari d'exercicis s'acordarà a classe a principi de curs.
Procediment de revisió de les qualificacions.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única d'aquesta assignatura es regirà per la normativa específica aprovada per la UAB.
Per obtenir una avaluació favorable, cal superar tres evidències:
1. Prova escrita de continguts (40% de la nota final)
2. Prova escrita de continguts (40% de la nota final)
3. Treball individual consistent en un comentari de lectures (20% de la nota final)
Llevat que s'indiqui el contrari, les proves d'avaluació única coincidiran amb les dates reservades per a l'avalució continuada, al final del quadrimestre.
RECUPERACIÓ
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).
Per a l'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada. Llevat que s'indiqui el contrari, les proves d'avaluació única coincidiran amb les dates reservades per a l'avalució continuada, al final del quadrimestre.
Per participar en el procés de recuperació l’estudiant ha d'haver obtingut una qualificació mitjana final de 3,5, si la mitjana de les tres evidències queda per sota d'aquesta qualificació, no es possible presentar-se al l'examen de recuperació.
Condicions per a la qualificació de ‘No avaluable’:
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas de plagi:
En cas que l’estudiant cometi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acted’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es
produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
General A
ARNOLD, D. (2004). Art history: A very short introduction. New York: Oxford University Press
BARNET, S. (1993). A short guide to writing about art (4th ed.). New York: Harper Collins College.
CHEETHAM, M. A., HOLLY, M. A., & MOXEY, K. (1998). The subjects of art history: Historical objects in contemporary perspectives. Cambridge: Cambridge University Press.
ELKINS, J. (2002). Stories of art. New York; London: Routledge.
D’ALLEVA, A. (2006), How to write Art History. London: Laurence King
FURIÓ, V. (2000). Sociología del arte, Madrid: Cátedra
GOMBRICH E. H. (1999). Ideales e ídolos: Ensayos sobre los valores en la historia y el arte. Madrid: Debate.
HARRIS, J. (2006). Art history: The key concepts. London: Routledge.
MOXEY, K. (2004). Teoría, práctica y persuasión. Estudios sobre historia del arte. Barcelona: Ediciones del Serbal.
MANNIPIERI, Luca, (2020), A cosa serve la storia dell'arte. Milano: Skira.
PIZZA, Antonio. (2000). La Construcción del Pasado, Celeste, Madrid.
POOKE, G & NEWALL, D. (2010) Art History, the basics, London: Routledge.
RAMÍREZ, J. A. (1999). Cómo escribir sobre arte y arquitectura: Libro de estilo e introducción a los géneros de la crítica y de la historia del arte (2ª ed.). Barcelona: Ediciones del Serbal.
RECHT, R., & BARBILLON, C. (2007). À Quoi sert L'histoire de L'art. Paris.
Bibliografia específica A
Tema 1
DE SETA, C. (2006). La lettere e le arti: Un dialogo inquieto. Torino: Nino Aragno.
ELKINS, J. (2006). Art history versus aesthetics. New York etc.: Routledge.
GOMBRICH, E. H., & ERIBON, D. (1992). Lo que nos cuentan las imágenes : Charlas sobreel arte y la ciencia. Madrid: Debate.
LE GOFF, J., Chartier, R., & Revel, J. (1988). La nueva historia. Bilbao: Mensajero.
HOLLY, M. A., & MOXEY, K. (2002). Art history, aesthetics and visual studies. New Haven; London: Yale University Press.
KEMP, M. (2000). Visualizations: The nature book of art and science. Oxford: Oxford University Press.
WESTERMAN, M. (2005). Anthropologies of art. Williamstown. Mass.: Sterling and Francine Clark Art Institute
Tema 2 i 3
Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, Termcat http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/147/
The Oxford Companion to Western Art: http://www.oxfordreference.com/views/BOOK_SEARCH.html?book=t118
The Oxford Dictionary of Art: http://www.oxfordreference.com/views/BOOK_SEARCH.html?book=t2
BAKEWELL, E., Beeman, W. O., Reese, C. M., & Schmitt, M. L. (1988). Object, image, inquiry: The art historian at work. Santa Monica: Ahip.
BAXANDALL, M. (1989). Modelos de intención: Sobre la explicación histórica de los cuadros. Madrid: Blume.
HOLLY M.A, SMITH, M. (eds) (2008). What is research in the visual arts? : obsession, archive, encounter. Williamstown: Sterling and Francine Clark Art Institute.
HAXTHAUSEN, C. W. (2002). The two art histories: The museum and the university. Williamstown, Mass.: Sterling and Francine Clark Art Institute.
MANDSFIELD, E. (2007). Making art history: A changing discipline and its institutions. New York: Routledge.
ONIANS. J. (ed.) (2006). Compression versus expression: containing and explaining the world’s art. Williamstown, Mass.: Sterling and Francine Clark Art Institute
PANOFSKY, E. (1979). El significado en las artes visuales. Madrid: Alianza.
PERRY, G., &CUNINGHAM, C. (1999). Academies, museums and canons of art. New Haven.: Yale University Press.
ZIMMERMANN, M. F. (2003). The art historian: National traditions and institutional practices. Williamstown Mass.: Sterling and Francine Clark Art Institute.
General B
Dictionary of Art Historians: http://www.dictionaryofarthistorians.org/index.htm
Dictionary critique des historiens de l’art actifs en France de la Révolution à la Première Guerre mondiale: http://www.inha.fr/spip.php?rubrique347
Diccionari d’historiadors de l’art català http://dhac.iec.cat/
Portal temàtic de la Universitat de Heildelberg dedicat a la Historiografia de l’art: http://www.arthistoricum.net/en/themenportale/kunstgeschichte/
BAUER, H.,(1980). Historiografía del arte: Introducción crítica al estudio de la historia del arte. Madrid: Taurus.
BAZIN, G. (1986). Histoire de l'histoire de l’art: De Vasari à nos jours. Paris: Albin Michel.
EDWARDS, S. (1999), Art and its histories: a reader. New Haven : Yale University Press
FERNIE, E. (1995; 1993). Art history and its methods: A critical anthology. Londres: Phaidon.
KULTERMAN, U. (1996), Historia de la historia del arte, El camino de una ciencia. Madrid: Akal
MARÍAS, F. (1996). Teoría del arte II, Madrid: Historia 16.
NELSON, R. S., & SHIFF, R. (2003). Critical terms for art history (2nd ed.). Chicago: University of Chicago.
OCAMPO, E. i PERÁN, M. (1991). Teorías del arte. Barcelona: Icaria.
PÄCHT, O. (1986). Historia del arte y metodología. Madrid: Alianza.
PASSINI, Michela. (2017), L'oeil et l'archive. Un histoire de l'histoire de l'ar. París: La Découverte.
PODRO, M. (2001). Los historiadores del arte críticos. Madrid: A. Machado Libros.
POMMIER, E. (1995). Histoire de l’histoire de l’art, Cycles de conférences organisés au Musée du Louvre, París: Klincksieck.
PREZIOSI, D. (1998). The art of art history: A critical anthology. Oxford etc.: Oxford University Press.
ROSSI PINELLI, Orietta (A cura). (2014) La storia delle storie dell’arte, Einaudi, Torino.
Programari
Si calgués un programari específic s’indicaria oportunament
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |