Logo UAB

Crims contra la Humanitat i els Drets Humans

Codi: 100471 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500257 Criminologia OT 4
2500786 Dret OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Claudia Cristina Jimenez Cortes
Correu electrònic:
claudia.jimenez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Nota important

1) Cal un nivel d'anglès alt per poder seguir les classes que seran integrament en anglès, així com les lectures. Cal també un mínim de castellà/català per poder interactuar als treballs de grup amb la resta de company/es de classe 

2) Tot treball o exercici escrit que s'hagi de presentar haurà de portar les fonts d'on s'ha extret la informació (cites, bibliografia i referències). La no inclusió baixarà la nota.

3) El mètode ordinari d'avaluació és continua i per tant l'assitència és obligatòria

L'assignatura s’adequa als Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS)


Objectius

El curs pretén oferir a l'estudiant una visió i comprensió dels problemes centrals del dret penal internacional i dels drets humans, així com l'abast i el contingut de les respostes legals que la comunitat internacional ha dissenyat per a la seva protecció i salvaguarda. S’estudiaran conceptes com drets humans, crims de guerra, crims contra la humanitat, genocidi, víctimes i justícia (transicional). Es persegueix que l’alumnat assoleixi un coneixement ampli i profund dels temes rellevants, així com el desenvolupament d’habilitats acadèmiques mitjançant l’anàlisi del drets humans internacionalment reconeguts (i eventualment protegits), els crims internacionals tipificats, les respostes i l’atenció a les víctimes tant al pla teòric com a la pràctica recent.


Competències

    Criminologia
  • Analitzar el conflicte i la criminalitat utilitzant les teories criminològiques i els seus fonaments psicològics i sociològics.
  • Demostrar que es comprenen les teories criminològiques.
  • Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.
    Dret
  • Buscar, interpretar i aplicar normes jurídiques, argumentant cada un d'aquests assumptes.
  • Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  • Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  • Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
  • Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  • Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  • Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar amb precisió els models de prevenció en situacions concretes de criminalitat.
  2. Aplicar de manera eficaç els fonaments de les diferents polítiques criminals en l'activitat professional.
  3. Aplicar el coneixement científic criminològic per analitzar la delinqüència.
  4. Aplicar les teories criminològiques.
  5. Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  6. Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  7. Redactar correctament cada un dels apartats d'un projecte de recerca criminològica.
  8. Redactar un treball acadèmic.
  9. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  10. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  11. Treballar de manera autònoma.
  12. Treballar en equip i en xarxa.
  13. Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.

Continguts

NOTA: les lectures obligatòries per preparar les sessions, així com els temes i/o preguntes a preparar s'assenyalaran al campus virtual (moodle) seguint el calendari de classe. Tota la documentació serà en anglès.

PRIMER BLOC: MARC GENERAL

Tema 1 (introductori): El individu davant el sistema internacional

Alguns malentesos sobre la societat internacional i el seu ordenament jurídic
Els principals actors a nivell internacional i el seu paper en la gestació de normes internacionals
Els individus. De objecte a subjecte en el sistema internacional?

Tema 2: Conceptualització, sinèrgies i diferències dels règims internacionals que es dirigeixen directament a l’individu i la seva integració dins el Dret Internacional Públic

  • Els règims de Ius in bello i Ius ad bellum fins a les guerres mundials
  • La transformació del sistema jurídic internacional envers les persones després de la 2ª GM
  • Distinció, coexistència i sinèrgies entre règims:

a) protecció internacional dels drets humans

b) dret internacional humanitari

c) dret penal internacional

d) cooperació penal internacional

 Tema 3: La diferent naturalesa de la responsabilitat per violació de drets humans i per la comissió de crims internacionals

  • La distinció entre mecanismes de persecució (de delictes) i mecanismes de protecció (de drets humans): dues vies d’actuació independents però complementàries
  • Drets Humans: Del reconeixement a la protecció internacional. Evolució i lògica política darrera els mecanismes existents
  • Dret Penal Internacional: de la impunitat a la seva persecució (limitada). Evolució i lògica política darrera els mecanismes existents

Tema 4: La determinació de víctima davant crims internacionals i/o violacions de drets humans

  • Les diferents concepcions de víctima i la seva relació amb el locus standi per a obtenir una reparació
  • Els principis internacionals en matèria de remei i reparació per violació greu dels drets humans: definició, característiques i evolució.
  • Diferències i similituds entre víctimes de violació de drets humans i de crims internacionals.

SEGON BLOC: ELS CRIMS INTERNACIONALS

Tema 5: Introducció al Dret Penal Internacional

  • Antecedents
  • El paper de l'estatut i el judici de Nuremberg per la delimitació dels crims
  • Comparativa entre el Judici de Nuremberg i el de l'Extrem Orient 

Tema 6: Les dificultats al voltant de el crim de genocidi

  • El concepte de genocidi: La Convenció de 1948
  • L'especificitat del delicte de genocidi
  • L'evolució: el paper exercit per la pràctica Jurisprudencial

Tema 7: El cas especial de crim contra la humanitat

  • L'origen i la naturalesa del crim contra la humanitat
  • El concepte de crim contra la humanitat: característiques generals i l'evolució dels seus subtipus específics
  • El crim contra la humanitat en la pràctica: la importància de la jurisprudència

Tema 8: Els crims deguerra avui

  • Què és i què no és un crim de guerra?
  • La importància del concepte de "conflicte armat" i la responsabilitat internacional individual per a la determinació del crim
  • L'enjudiciament dels crims de guerra: la pràctica jurisprudencial.

 

Tema 9: La doble naturalesa del crim d'agressió

  • El concepte d'agressió en el Dret Internacional: la distinció entre agressió de l'Estat i el crim d'agressió
  • Les dificultats entorn de la definició del crim d'agressió
  • L'estat de actual del crim d'agressió 

TERCER BLOC: LA PREVENCIÓ i ELS REMEIS ARBITRATS PER LES VICTIMES DE CRIMS INTERNACIONALS  

 Tema 10: El paper de les jurisdiccions internes: qüestions generals

  • Problemes conceptuals al voltant de la persecució domèstica dels responsables de crims internacionals

    a) El debat a la societat sobre justícia i/o pau
    b) El paper del "deure de protegir" 
  • El reconeixement / no reconeixement dels crims internacionals en les legislacions nacionals; el seu rang normatiu i l'obligació de processar
  • El paper dels tribunals internacionals dels Drets humans a la pràctica de l'acció judicial domèstica

Tema 11: Respostes alternatives al model tradicional d'actuació de les jurisdiccions internes: la jurisdicció universal i la justicia transicional

  • La justícia transicional com a model ad hoc de justícia: concepte i finalitat
  • Pros i contres de la jurisdicció universal
  • El conflicte entre el règim d'immunitats, la impunitat i un possible deure de processar 

Tema 12: La persecució de crims internacionals per Tribunals internacionals específics: Els tribunals ad hoc i els tribunals híbrids

  • La importància de el marc sociopolític per a la creació de tribunals ad hoc i híbrids
  • Característiques generalsdels tribunals ad hoc i la seva distinció respecte als híbrids
  • La pràctica internacional (tribunals ad hoc v. tribunals híbrids?) 

Tema 13: La proposta de persecució internacional dels crims internacionals amb caràcter permanent: La Cort Penal Internacional

  • Origen, naturalesa i estructura de la CPI
  • La jurisdicció limitada i la seva jurisprudència: des dels seus orígens fins avui
  • Les víctimes a la CPI:

a) La presència de les víctimes a la CPI

b) Reparació v/s assistència a la CPI: el paper de Fons Fiduciari

c) La pràctica

Tema 14: La Cort Penal Internacional a la pràctica

  • Estudi de situacions i casos
  • Nous desafiaments

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Seminaris 22 0,88 1, 4, 3, 7, 6, 2, 12, 13
classes teòriques i participació, 22 0,88 1, 4, 3, 2, 12, 13
Tipus: Supervisades      
Tutories sobre el treball final i la lectura obligatoria del llibre 24 0,96 10, 1, 6, 2, 5, 12
tutoria per a la supervisió de lectures 22 0,88 10, 4, 3, 6, 5
Tipus: Autònomes      
Llibre 16 0,64 1, 4, 6, 9, 11
Preparació de les sessions 15 0,6 1, 6, 2, 9, 5, 11
Treball de recerca 29 1,16 10, 1, 4, 7, 8, 9, 11

Desenvolupament del curs
 
L'assignatura és íntegrament d'avaluació continuada. Això implica que cada setmana l'alumnat haurà d'haver preparat la sessió prèviament mitjançant les lectures recomanades al CV. Per això a cada sessió hi haurà una prova de verificació de la preparació. Així mateix, la primera setmana de classe lalumnat es distribuirà en grups de treball permanents per al desenvolupament de determinades activitats.
Es faran presentacions per grups -de cinc minuts cadascuna- amb l'ajuda d'un pòster (NO PP) dissenyat per a l'ocasió. Les presentacions serviran per aproximar els conceptes teòrics a la pràctica. Després de les presentacions, s'obrirà un torn de preguntes i debat al voltant dels conceptes claus. 
D'altra banda, al final de cadascun dels 3 blocs del curs [general (part I), material (part II) i processal (part III)] es realitzarà una activitat integral per garantir que s'han assolit els coneixements treballats fins al moment. 
A més, al llarg del curs, cada alumne haurà de fer una investigació inspirada a partir d'una sentència judicial o un informe oficial. Per al desenvolupament de la investigació, cada estudiant, amb la tutoria del professorat, s'ha de formular una pregunta a la què haurà de respondre. La pregunta de recerca i estructura requeriran l'aprovació prèvia del professorat. Aquesta activitat s'avaluarà a classe mitjançant un breu examen basat en els resultats de la investigació (60%), així com un esquema que caldrà presentar la setmana abans i que ha d'incloure l'estructura, la bibliografia utilitzada, un glossari dels conceptes clau tractats i una opinió valorativa com a conclusió (40%).
Finalment, al primer terç del curs es programaran seminaris grupals al despatx del Departament en l'horari de tutoria per debatre sobre el llibre elegit de lectura obligatòria.
Es recorda a l'alumnat que, atesa la metodologia plantejada, la participació activa de forma continuada al llarg del curs (que no la mera presència a classe) és fonamental i en conseqüència suposarà un element essencial de l'avaluació.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
ACTIVITATS PRÀCTIQUES AL FINAL DE CADA BLOC (preparació i participació 15 % 0 0 10, 1, 4, 3, 6, 12, 13
PARTICIPACIÓ A CLASSE 5 % 0 0 10, 3, 6, 2, 9, 5
POSTER 15% 0 0 10, 3, 8, 12, 13
PREPARACIÓ DE LES CLASSES 25% 0 0 4, 7, 6, 9, 5, 11, 12
RECERCA 30% 0 0 10, 1, 4, 7, 6, 8, 2, 9
SEMINARI LITERARI 10 % 0 0 10, 3, 6, 5, 11

ACTIVITATS AVALUABLES

1.- RECERCA. (30% de la qualificació final). Anàlisi d'un cas concret o una qüestió específica a partir d'una sentència / informe oficial.

Elaboració d'una recerca de revisió teòrica a partir d'un document oficial (sentència / informe) relacionat amb un cas o tema concret. Per a la determinació de l'objecte d'investigació que s'analitzarà és imprescindible haver tingut prèviament el vistiplau de professorat.

L'alumne haurà de presentar per escrit un esquema de la recerca i els seus resultats finals una setmana abans de la prova escrita sobre la mateixa. Es lliurarà en castellà, català o anglès.

NOTA: per a ser considerat avaluable la recerca haurà d'obtenir una qualificació superior a 3.6. Els criteris per a determinar la nota son: Document escrit (40%); Prova escrita sobre la recerca (60%)

punts

 conceptes

0,5

Estructura

0,5

Biliografia

1

Aplicació i gestió dels conceptes treballats al curs

1,5

Contingut valoratiu final  

1

Rigor  

6

 Prova escrita de la recerca

10

TOTAL

 2.- PREPARACIÓ DE LES SESSIONS. (25% de la qualificació final)

A l'ésser una assignatura d'avaluació continuada, -sense examen final-, cada setmana s'haurà de preparar la sessió segons els que s'assenyali per a cada ocasió en el campus virtual. Per a la seva avaluació s'efectuarà a cada sessió una prova de verificació i a final de curs es calcularà aquest 25% la nota final utilitzant com a referència la mitjana del 80% de proves de verificació que s'hagin efectuat a les sessions, és a dir, es calcularà sobre les millors 8 proves de les 10 programades.

3.- ACTIVITATS PRÀCTIQUES (preparació i participació) (15% de la qualificació final).

S'efectuaran 3 pràctiques avaluables (5% cadascuna) que es correspondran amb el final de cada bloc temàtic. Els detalls concrets de cada activitat s'especificaran al campus.

4.- PÒSTER. (15% de la qualificació final). Preparació i exposició oral d'una situació o estudi de cas amb ajuda d'un pòster (10%) + participació activa en la presentació de les altres presentacions (5%)

A l'inici de curs es podrà escollir -o si no serà assignada- una situació o cas real que haurà de ser presentada a la resta de la classe mitjançant l'explicació d'un pòster. En elles, a mesura que transcorri el curs, s'haurand'anar integrant els conceptes que s'hagin anat treballant. El pòster i la presentació suposaran el 10% de la qualificació final i s'avaluarà independentment de la sessió de preguntes i debat que s'obrirà a partir de les presentacions el qual suposarà l’altre 5%.

5.- TERTÚLIA LITERÀRIA. (10% de la qualificació final). Lectura, fitxa i participació en un seminari temàtic sobre un dels següents llibres:

a) East-West Street. On the origins of genocide and crimes against humanity. Philippe Sands, Weindenfeld & Nicolson, London, 2016 (387 pàgs.) (Assaig Històric. La gestaciójurídica dels crims internacionals: el nazisme i els crims de Genocidi i lesa humanitat)

b) Half of a Yellow Sun. Chimamanda Ngozi Adichie, Collins, 2007 (448 pàgs) (Novel·la històrica ambientada a l'Àfrica: la guerra de Biafra 1967-1970)

c) The Reader, Bernhard Schlink, Random House, 2011 (224 pàgs.) (novel·la romàntica amb contingut històric, nazisme) + Small Country, Gael Faye, Random House, 2019 (194 pàgs) (novel·la històrica que narra la infància d'un nen enmig de la gestació d'un genocidi)

6.- PARTICIPACIÓ A LES CLASSES (5% de la qualificació final).

L'actitud activa de l'alumne i les intervencions al llarg del curs és obligatòria i representarà el 5% de la nota final. Atenció: la mera "assistència" o "presència" a classe sense aportacions no es considera  participació.

REEVALUCIÓ

Per a l'alumnat que del conjunt de l'avaluació continuada no hagi obtingut durant el curs la nota mínima de 5, però hagi obtingut com a nota final més de 4, hi ha la possibilitat d'un examen que tindrà lloc en la data assignada per la facultat per a la re-avaluació. L'estructura l'examen serà de 10 preguntes breus relacionades amb els continguts de el curs i la nota final màxima que es podrà obtenir de l'assignatura serà 6.5

CONDUCTES FRAUDULENTES

1) La no autoria personal dels treballs quan així s'exigeixi es qualificarà amb un 0 d'aquella part de l'avaluació per a les persones implicades.

2) L'alumnat que plagiï o faci servir com a propi texttos fets amb chat gpt a les pràctiques, comentaris o treballs serà qualificat amb un "0" de nota final de l'assignatura, i per tant sense dret a re-avaluació.

SITUACIÓ D'AVALUABLE

L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable”.

 AVALUACIÓ ÚNICA

Existeix la possiblitat d'avaluació única que tindrà lloc el dia programat per la Facultat per fer l'exàmen final. Aquesta avaluació es comprendrà

a) Un exàmen escrit dels conceptes teòrics treballats a classe en base a la temàtica prevista a la guia docent i el material pujat al campus virtual

b) La resolució d'un cas pràctic que esdonarà a principi de curs i respecte al qüal el dia de l'exàmen es faràn preguntes

c) La elaboració d'un poster que s'haurà de presentar i defensar oralment. El poster ha de ser el resultat de l'anàlisi d'una notícia o esdeveniment d'actualitat mitjançant l'aplicaicó d'alguns delsconceptes treballats al curs 


Bibliografia

Bibliografia

Legislació Bàsica:

Dret Penal Internacional

Rome Statute of the International Criminal Court & Elements of the Crime. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.

Basic Principles and Guidelines on the right to a remedy and reparation for victims of gross violations of IHRL and serious violations of IHL, Res. 60/147, 16 December 2005 https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/remedyandreparation.aspx

Dret internacional dels drets humans 

Universal Treaties: https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/coreinstruments.aspx

European Convention for the protection of Human Rights and Fundamental Freedoms https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx

American Convention on Human Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx

African Charter on Human and Peoples Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx

 Altra normativa:

  • Statute of the International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia (ICTY-Statute) UN Doc. S/RES/827 (1993)
  • Statute of the International Criminal Tribunal for Rwanda(ICTR-Statute), UN Doc. S/RES/955 (1994).
  • Rome Statute of the International Criminal Court. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.
  • UNTAET (United Nations Transitional Administration for East Timor) Regulation 15/2000 http://www.un.org/peace/etimor/untaetR/r-2000.htmç
  • Special Court Statute for the Special Court forSierra Leone (22, January, 2002) <http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html.
  • Coalition Provisional Authority, Statute of the Iraqi Special Tribunal, 10 December 2003, <www.cpa-iraq.org/audio/20031210_Dec10_Special_Tribunal.htm
  • The four Geneva Conventions, 12 August 1949
  • Protocol I and II additional to the Geneva Convention, 8 June  1977
  • Protocol II additional to the Geneva Convention, 2005
  • Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide, 9, December 1948

 Planes webs:

Organitzacions intergovernamentals; de Drets Humans i Dret Penal Internacional:

The United Nations

United Nations Human Rights Council

United Nations Treaty Bodies

United Nations Special Procedures

United Nations Security Council

United Nations Economic and Social Council

International Labour Organisation (LBO), Geneva, Switzerland

www.icc-cpi.int/Menus/ICC

World Health Organisation

UN Children's Fund (UNICEF)

UN Environmental Programme

OHCHR United Nations Office of the High Commissioner for Human Rights

United Nations Commission for the Status of Women

Un High Commissioner for Refugees, Geneva, Switzerland

UN Development Programme

UN Division for the Advancement of Women

OHCHR International Law Link to UN Human Rights instruments

www.echr.coe.int/hudoc.htm The European Court of Human Rights Case law

Organitzacions No Governamentals:

Global Rights A human rights advocacy group that partners with local activists to challenge injustice and amplify new voices within the global discourse

Human Rights Watch A global independent organisationdedicated to defending and protecting human rights.

Amnesty International A global charity which campaigns for internationally recognised human rights for all

Save the Children International Charity which campaigns on behalf of children

The International Committee of the Red Cross An organisation dedicated to the protection of the lives and dignity of victims of armed conflict and other violence.

Index on Censorship Organisation promotingfreedom of expression

Minority RightsGroup, International International organisation working to secure the rights of minorities and indigenous peoples

World Organisation against Torture A coalition of non-governmental organisations fighting against torture, summary executions and other inhumane treatment

www.iccnow.org/  coalition for the International Criminal Court coalition of non-governmental organizations lobbying in favor of the ICC

International Women's Rights Action Watch (IWRAW) organized in 1985 at the Third World Conference on Women in Nairobi, Kenya, to promote recognition of women’s human rights under the United Nation’s Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (the CEDAW Convention), an international human rights treaty

Freedom House Independent nongovernmental organization that supports the expansion of freedom in the world.

http://www.bayefsky.com/bystate.php This free website includes an extensive documents library organized by country and subject matter. You can find information on ratification, reservations and declarations, state reports, and other key documents.

Bibliografia complementària:

Dret Internacional Públic-general:

Brownlie,Ian, Principles of Public International Law. 5. Aufl. Oxford 1998. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Simma, Bruno, International Human Rights Law and General International Law: A Comparative Analysis. In: Academy of European Law (Hrsg.), Collected courses of the Academy ofEuropean Law. Vol. IV (1995), Book 2, S. 153-236.

Rehman, Javaid. International human rightslaw (2nd. Edition)  Pearson education ltd. Harlow, 2009. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.

Dret Penal Internacional:

Akhavan, Payam. “The core elements of international crimes” in Reducing Genocide to Law: Definition, Meaning and the Ultimate Crime, Cambridge University Press, 2012, pp. 27-55. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.

Ambos, Kai y Wirth, Steffen. “The Current Law of Crimes against Humanity”, en Crim. L. F., núm. 13, 2002.

Arsanjani, Mahnoush H. “The Rome Statute of the International Criminal Court, en AJIL, núm. 93, 1999, pp. 22 ss

Askin, Kelly., “Crimes within the jurisdiction of the ICC”, en Crim. L.F., núm. 10, 1999

Barboza, Julio. “International Criminal Law”, en Receuil des Cours, núm. 278, 1999, pp. 9, 59;

Bassiouni, Cherif., Crimes against Humanity in International Criminal Law, 2ª ed., 1999

Boot, Machteld., Genocide, Crimes against Humanity, War Crimes nullum Crimen sine Lege and the Subject Matter Jurisdiction of the ICC, 2002, par. 415 ss

Cassese, Antonio.,  International Criminal Law, 2nd ed., Oxford University Press, 2008.

Clark, Roger S., “Crimes against humanity and the Rome Statute”, en Clark, Feldbrugge, Pomorski (eds.). Essays in Honour of George Ginsbugs, 2001, pp. 139, 15

De Hoogh, André J.j., “Articles 4 and 8 of the 2001 ILC Articles on State Responsability…”, en BYIL,núm. 72, 2001/2002, pp. 255.

Gómez-Benítez, José Manuel., “Elementos comunes de los crímenes contra la humanidad en el Estatuto de la CPI…”,en Cuadernos de Derecho Judicial, Escuela Judicial, Consejo General del Poder Judicial, vol. VII, 2001,

Guifoyle, Douglas., International Criminal Law, Oxford Univ. Press, 2016

Human Rights Watch, “Commentary on the 4th Preparatory Commission meeting for the ICC”, marzo de 2000, p. 3. 

Human Rights Watch, Genocide, War Crimes, Crimes against Humanity: Topical digest of the case law of the ICTR and ICTY, New York et al. 2004.

Kress, Claus., “War crimes committed in non-international armed conflict and the emerging systemof international criminal justice”, en Isr. Y.B. Hum. Rts., núm. 30, 2000, pp. 103 ss

Lee, Roy., (ed.). The International Criminal Court – Elements of Crimes and Rules of Procedure and Evidence, 2001

McAuliffe de Guzmán, Margaret (2000). “The Road from Rome: The Developing Law of Crimes against Humanity”, en Human Rights Quarterly (HRQ) 22 (2000), págs. 335-403.

Meron, Theodor (1995). “International Criminalization of Internal Atrocities”, en American Journal of International Law (AJIL) 89, págs. 554 - 577.

Ntanda Nsereko, en McDonald y Swaak-Goldman. Substantive and Procedural Aspectsof International Criminal Law, vol. I, 2000, pp. 113 ss

O’Keefe, Roger. “State Immunity and Human Rights: Headsand Walls, Hearts and Minds”, Vaderbilt Journal of Transnational Law, 2011, Vol 45, pp. 999-1045

Olásolo, Hector, Int. Criminal LawReview (ICLR) 5 (2005), 122,

Philip Sands (ed.), From Nuremberg to the Hague: The Future of International Criminal Justice, Cambridge University Press, 2003, pp. 1-29

Robinson, Darryl. “Serving the Interests of Justice: Amnesties, Truth Commissions and the International Criminal Court”, en European Journal of International Law, num. 14,2003,  481 y ss.

Robinson, Darryl. “Defining crimes against Humanity at the Rome Conference”, en AJIL, núm. 93,1999,

Sánchez, Joseline., Inter-American Court, Crimes Against Humanity and Peacebuilding in South America. ICIP, WP2010/2, http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/Publicacions/WorkingPapers/Arxius/WP10_2_ANG.pdf

Sandesh Sivakumaran, “Identifying an armed conflict not of an international character” in The Emerging Practice of the International Criminal Court, C. Stahn and G. Sluiter (ed.), Martinus Nijhoff, 2009, pp. 363-380

Schaack, Beth Van, “The Definition of Crimes against Humanity: Resolving the Incoherence”, Columbia Journal of Transnational Law (ColJTL) 37 (1999), págs. 787-850.

Schabas, William. An Introduction to the International Criminal Court, 4rd ed., Cambridge University Press, 2011

Schabas, William. “Judicial Activism and the Crime of Genocide” in Darcy and Powderly (ed.), Judicial Creativity at the International Criminal Tribunals, Oxford UniversityPress, 2010, pp.  63-79

Schabas, William. “Follow up to Rome: preparing for entry into force of the international Criminal Court Statute, en Hum. Rts. L. J., núm. 20, 1999, pp. 157 ss

Sharga, D. “The Second Generation UN-Based Tribunals: A Diversity of Mixed Jurisdictions” in C. Romano, A. Nollkaemper, J. Kleffner (ed.), Internationalized Criminal Courts, Oxford University Press, 2004, pp. 15-38.

Simma, Bruno / Paulus, Andreas, The Responsibility of Individuals for Human Rights Abuses in Internal Conflicts: A Positivist View. AJIL 93 (1999), S. 302-316.

Triffterer, Otto., “Genocide, its particular intent to destroy in whole or in part the group as such”, en Leid. Journ. Int’l. L., núm. 14, 2001, pp. 399 y ss.;


Programari

VEURE CAMPUS VIRTUAL


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt