Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OB | 2 |
2503702 Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cal tenir un bon nivell de comprensió lectora de llengües estrangeres per poder fer les activitats supervisades i autònomes.
Proporcionar els coneixements fonamentals de tipus estilístic, tècnic, iconogràfic i històric de les produccions artístiques prehel.lèniques i de la civilització grega antiga.
Es capacita a l'estudiant perquè pugui analitzar les obres, sigui capaç d'emplaçar-les en el seu període de producció i relacionar-les amb el context cultural de la seva època.
1. Art prehel·lènic i dels inicis de l'Edat del Ferro.
2. Art grec arcaic.
3. Art de l'època clàssica.
4. Art hel.lenístic.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i pràctiques a l'aula | 43,5 | 1,74 | 9, 10, 4, 3, 1, 2, 6, 8, 21, 12, 11, 22, 14, 15, 16, 17, 18, 5, 7, 13, 20, 19, 23 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories programades de suport a l'aprenentatge i a l'elaboració del projecte. Feedback/feedforward | 5 | 0,2 | 22, 14, 23 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de projectes, consultes documentals i bibliográfiques, estudi personal | 70 | 2,8 | 9, 10, 4, 3, 1, 2, 6, 8, 21, 12, 11, 22, 14, 15, 16, 17, 18, 5, 7, 13, 20, 19, 23 |
- Classes teòriques i pràctiques.
- Aprenentatge per tasques: Elaboració de projectes i activitats a classe, a partir de la documentació bibliogràfica i d'altres recursos d'informació especialitzada.
- Tutorials a través del Moodle.
- Tutorització de les activitats supervisades i del treball de l'estudiant.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Compliment i participació de/en les activitats pràctiques a classe | 10% | 8 | 0,32 | 9, 10, 4, 3, 1, 2, 6, 8, 21, 12, 11, 22, 14, 15, 16, 17, 18, 5, 7, 13, 20, 19, 23 |
Part escrita individual del treball de curs | 25% | 11,5 | 0,46 | 9, 10, 4, 3, 1, 2, 6, 8, 21, 12, 11, 22, 14, 15, 16, 17, 18, 5, 7, 13, 20, 19, 23 |
Presentació oral del treball de curs | 25% | 10 | 0,4 | 9, 10, 4, 3, 1, 2, 6, 8, 21, 12, 11, 22, 14, 15, 16, 17, 18, 5, 7, 13, 20, 19, 23 |
Prova de continguts 1 i 2 | 40% | 2 | 0,08 | 9, 10, 4, 3, 1, 2, 6, 8, 21, 12, 11, 22, 14, 15, 16, 17, 18, 5, 7, 13, 20, 19 |
Evidència 1:
Compliment i participació de/en les activitats pràctiques a classe (1 punts, 10 % de la qualificació final). Aquesta activitat no és recuperable.
Evidència 2:
Part escrita individual del treball de curs (2,5 punts, 25 % de la qualificació final). Nota mínima per poder fer mitjana: 1,25 punts sobre 2,5. Si la nota és inferior, la o el professor/a indicarà la manera de millorar-lo i la data de lliurament de la tasca de correcció encomanada.
Evidència 3:
Presentació oral del treball de curs (2,5 punts, 25% de la nota final). Nota mínima per fer mitjana: 1,25 punts sobre 2,5. Si la nota és inferior, el professorat indicarà la manera de millorar-lo i la data de lliurament de la tasca de correcció encomanada.
Evidència 4:
1ª Prova de conceptes (1,2 punt, 12 % de la qualificació final) + 2ª Prova de conceptes (2,8 punts, 28% de la qualificació final). Nota mínima per poder fer mitjana 0,48 a la primera i 1,12 a la segona. Activitat recuperable.
La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a totes tres evidències, sempre i quan s'hagin obtingut els mínims indicats a les evidències 2,3 i 4.
L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" quan no hagi lliurat cap activitat d'avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Només té dret a una recuperació - a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la facultat - l'alumnat suspès que s'hagi presentat a les 3 evidències.
En cas que l’estudiant realitziqualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació i no es podrà recuperar, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir.En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA:
Treball de curs 40% (4 punts, Recuperació: millora indicada per la/el professor/a)
Avenç estat treball de curs 10% (1 punts, Recuperació: millora indicada per la/el professor/a)
Prova de conceptes 50% (5 punts, és necessari treure un 2 per poder fer mitjana. Activitat recuperable).
ALCOCK, Susan E., OSBORNE, Robin (Eds.), Classical Archaeology, Oxford, 2007.
ANGUISSOLA, Anna, Pliny the Elder and the Matter of Memory: An Encyclopediatic Workshop, Roledge UK, 2021.
BARLETTA, Barbara A., The Origins of the Greek Architectural Orders, Cambridge, 2001.
BEJOR, Giorgio, CASTOLDI, Marina, LAMBRUGO, Claudia, Arte Greca. Dal decimo al primo secolo a.C., Milano, 2013.
BELL, Sinclair W. – RIPAT, P., Sport and Social Identity in Classical Antiquity, Institute of Classical Studies, London, 2018.
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, 1982.
BOARDMAN, John, Athenian Black Figure Vases. A Handbook, London, 1974.
BOARDMAN, John, Athenian Red Figure Vases. The Archaic Period, London, 1975.
BOARDMAN, John, El arte griego, Barcelona, 1991.
BRINKMAN, Vinzenz, El color de los Dioses, Madrid, 2009.
CHING, Francis D.K., Architecture: Form, Space and Order, Washington, 2012.
Classical Art Research Centre: Beazley Archive Pottery Database (BAPD):
https://www.carc.ox.ac.uk/carc/pottery
CLINE, Eric H., The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean, Oxford, 2012.
DOWDEN-NIALL LiVINGSTONE, Ken, A Companion to Greek Mithology, Cambridge, 2011.
GRAHAM, James Walter, The Palaces of Crete, Princeton, 2017 (ed. revisada).
GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, 2008.
HAMILAKIS, Yannis (ed.), Labyrinth Revisited: Rethinking "Minoan" Achaeology, Oxford, 2002.
HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Les principes de la construction, Paris, 2002.
HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Architecture religieuse et funéraire, Paris, 2006.
HÖLSCHER, Tonio, Visual power in Ancient Greece and Rome. Betweenart and social reality, Berkeley, 2018.
LAPATIN, Kenneth, Luxus: The sumptuous Art of Greece and Rome, Malibú, 2015
Lexicon Iconographicum Mytologiae Classicae (=LIMC), vols. I-VIII, Zurich-Munich, 1981-1998.
MARCONI, Clemente, The Oxford handbook of Greek and Roman art and architecture, New York, 2015.
MORENO, Paolo, Pittura greca. Da Polignoto ad Apelle, Milano, 1987.
MORENO, Paolo, Scultura ellenistica, Roma, 1994.
NEER, Richard, The Emergence of the Classical Style in Greek Sculpture, Chicago-London, 2010.
OAKLEY, J.H., The Geek Vase: Art od the storytellers, The British Museum, London, 2023.
PITARCH, Antonio José (ed.), Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma, Barcelona, 1982.
POLLITT, Jerome Jordan,Arte y experiencia en la Greciaclásica, Bilbao, 1984.
RICHTER, Gisela Maria Augusta, El arte griego. Una revisión de las artes visuales dela antigua Grecia, Barcelona, 1980.
RIDGWAY, Brunilda Sismondo, FifthCentury Styles in Grek Sculpture, Princeton, 1981.
ROLLEY,Claude, La sculpture grecque: Des origines aumilieu du Ve siècle, Paris, 1994.
ROLLEY, Claude, Lasculpture grecque: La période classique, Paris, 1999.
SCHRÖDER, Stephan Friedrich, Catálogo de laescultura clásica del Museo del Prado, Escultura mitológica, t. II, Madrid, 2004
SETTIS, Salvatore, ANGUISSOLA, Anna, Recycling Beauty, Milano, 2023.
SCOTT, Michael, Space and Society in the Greek and Roman Worlds, Cambridge, 2013.
SMITH, R.R.R. et alt., Roman Portraits Statuary from Aphrodisias, Vol. II, Phillipp von Zabern, Mainz, 2006.
SQUIRE, Michael (Ed.), Sight and the Ancient Senses, Londres, 2016.
STANSBURY-O’DONNELL, Mark D., A history of Greek Art, Malden-Oxford, 2015.
VV.AA., Die Geschichte der antiken Bildhauerkunst: Klassische Plastik, vols. I-III, Mainz am Rhein, 2004.
VV. AA., Couleurs et mattieres dans l'antiquité: textes, tecniques et pratiques, Paris, 2006.
WHITLEY, James, The Archaeology of Ancient Greece, Cambridge, 2001.
WITCOMBE, Christopher, Eye and art in ancient Greece: a study in archaeoesthetics, London, 2018.
- No es requereix programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |