Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503702 Ciències de l'Antiguitat | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha cap
L’assignatura d'Arqueologia Clàssica té com a continguts l’exposició dels coneixements bàsics de la investigació històrico-arqueològica aplicada a l’àmbit del període clàssic, entès com el període històric que abasta el món grec antic i el món romà. Es plantejaran les aportacions de les metodologies instrumentals i de les tècniques analítiques als debats historiogràfics que la disciplina ha abordat. S’estudiaran els principals descobriments i els punts que han suscitat més controvèrsia de la investigació dels diferents períodes històrics. Els continguts inclouen les aportacions des dels diferents àmbits de procedència de la informació i les proves empíriques des de les quals s’elaboren les hipòtesis.
Concretament, els objectius formatius de l’assignatura són:
1) Analitzar el camp de coneixement de l’arqueologia clàssica, des dels seus orígens fins el moment actual
2) Aportar a l’alumne una visió global de les matèries i camps que formen part del que avui dia anomenen Arqueologia clàssica
3) Reflexionar sobre la vinculació tradicional de l’arqueologia clàssica amb d’altres disciplines (història de l’art, arquitectura, arqueometria...)
4) Dotar l'alumnat de coneixements sobre les civilitzacions que s'identifiquen actualment amb l'Arqueologia Clàssica, especialment Grècia i Roma.
BLOC 1. L’àmbit d’estudi de l’Arqueologia Clàssica des dels inicis fins el present
1.1. El concepte d’arqueologia clàssica: el món grecoromà
1.2. Marc geogràfic i temporal.Les fonts per a l’estudi del món clàssic: les restes materials i les fonts escrites
1.3. Perspectives actuals i el futur de l’Arqueologia Clàssica. La importància de les ciutats en època clàssica.
BLOC 2. Problemàtiques urbanes en el mon Grec
2.1 Les funcions de la polis grega i els elements bàsics de la seva estructura material – aparició de les ciutats
2.2 L’aprovisionament d’aigua en la ciutat antiga
2.3 Gestió dels residus a la ciutat antiga
2.4 Poliorcètica
2.5 Les ciutats gregues a l’època arcaica.
2.6 Hipòdam de Milet i el desenvolupament de l’urbanisme funcional.
2.7 L’evolució de la ciutat en època hel·lenística. L’urbanisme monumental i l’expansió del model de ciutat hipodàmica.
BLOC 3. Evolució de la ciutat en el romà
3.1 La ciutat romana: procés de formació, funcionalitat i elements bàsics
3.2 Pomerium i les necròpolis
3.3 Colònies i vies romanes
3.4 Ports mediterranis
BLOC 4. L’ordenació de l’espai públic urbà i dels seus edificis .
4.1 L’agora i el forum com a espais per a la vida civil, administrativa i religiosa
4.2. Edificis i santuaris religiosos en el món grecorromà
4.3 Edificis i espais lúdics: el Teatre en el món grecorromà
4.3.1. L’hipòdrom grec versus Circ romà
4.3.2. L’especificitat de l’amfiteatre romà
BLOC 5. L’ordenació del territori en el món grecorromà
5.1. L’organització del territori en el món grec.
5.1.1 El cas de les fundacions colonials a Occident: Sicília, Magna Grècia i Golf de LLeó
5.1.2 Les fundacions colonials a la Mar Negra
5.2. L’organització del territori en el món romà. L’evolució dels modelsd’ordenació del territori:
La Península Itàlica i l’inici de les operacions cadastrals i planificació del territori
L’ordenació del territori a les províncies occidentals, l’organització de l’ager i de l’espai rural
5.3. La formació i ordenació d’una capital provincial a Occident.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat a l'aula | 32 | 1,28 | |
Visita a un conjunt arqueològic: la ciutat clàssica | 5 | 0,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Supervisió del treball de cas individual | 5 | 0,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi textos i materials de classe | 40 | 1,6 | |
Exercici de treball individual - base bibliogràfica | 35 | 1,4 |
1. Formació dirigida dins de l’aula
S’oferiran exposicions teòriques per introduir i analitzar els aspectes més rellevants de l’arqueologia grega i romana. Aquests continguts es complementaran amb sessions de Power Point, imatges, quadres explicatius, documentals i webs interactius. També es plantejaran exercicis (lectures, comentaris, anàlisi d’exemples, etc.) i es proposaran alguns debats. Algunes sessions encabiran les presentacions orals dels casos preparats per l'alumnat, que s’acompanyaran de preguntes i valoracions amb la participació de l'estudiantat.
2. Visita arqueològica
El professorat de l’assignatura il·lustrarà en la visita de jaciments arqueològics clàssica de Catalunya els continguts exposats a l’aula i en ressaltarà les seves especificitats d’acord amb el context geogràfic i històrico-arqueològic a què pertany.
3. Formació individual
Seguint les directrius exposades a l’aula, l’estudiant elaborarà els exercicis periòdics i prepararan un petit estudi de cas sobre un tema a escollir. Haurà de consultar bases de dades i catàlegs bibliogràfics. En formularà els resultats en un document que lliuraran acompanyada de mapes, imatges i bibliografia. A l’aula s’indicaran els criteris d’elaboració.
Evidentment, l’estudiant haurà d’aprofundir i ampliar la matèria impartida fent ús de la bibliografia bàsica o recomanada per aclarir i ampliar els continguts del programa. Els dubtes o consultes els podrà adreçar al professorat en l’horari d’atenció aldespatx obé a través de l’espai virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita A | 35% | 3,25 | 0,13 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 |
Prova escrita B | 35% | 3,25 | 0,13 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Treball individual | 30% | 26,5 | 1,06 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9 |
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
1. Prova teòrica A (35%) – (Esther Rodrigo i Pau de Soto)
Sistema d’avaluació:
S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema - d’anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.
Es farà una tercera pregunta de definicions breus sobre els conceptes treballats a classe i de les lectures obligatòries que els estudiants hauran de treballar de forma autònoma
Es farà un prova sobre la geografia i cronologia del món antic
1. Prova teòrica B (35%) – (Esther Rodrigo i Pau de Soto)
Sistema d’avaluació:
S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema - d’anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.
Es farà una tercera pregunta de definicions breus sobre els conceptes treballats a classe i de les lectures obligatòries que els estudiants hauran de treballar de forma autònoma
Es farà un prova sobre la geografia i cronologia del món antic
3. Treball de recerca bibliogràfica (30%): treball individual sobre una ciutat
La forma, estructura i composició del treball serà explicat i definit a classe. Sense la presentació del treball de recerca en els terminis temporals acordats no es podrà aprovar l'assignatura. La sospita fundada de còpia, utilització d'Intel·ligència Artificial o qualsevol altre mètode de redacció aliena a l'autor de la totalitat o d'una part del treball serà motiu suficient per suspendre.
Condicions d’avaluació:
- Hi haurà una única convocatòria.
- La no realització d’un 10% o més de les activitats d’avaluació implicarà un no presentat.
- Si la nota d’una o més de les activitats d’avaluació és inferior al 5 sobre 10, no es farà mitja entre les diferents activitats i no s’aprovarà l’assignatura.
- L’entrega amb retard de les activitats d’avaluació sense haver-ho consensuat prèviament amb el professorat restarà un 10% de la nota per cada dia de retard.
*En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari ques’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
GENERAL
AULT, Bradley A.; NEVETT, Lisa C. (2005) Ancient Greek Houses and Households. Chronological, Regional, and Social Diversity. University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 2005.
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio; PARIBENI, Enrico (1976) L’arte dell’antichità classica. UTET Università, 1976.
BIERS, B.R.: The Archaeology of Greece. An Introduction. London 1980.
COPPA, M.: Storia dell’urbanistica dalle origini all’ellenismo. Turin, 1968.
COPPA, M.: Storia dell’urbanistica. L’ età ellenistica. Turin, 1981.
FEVRIER, P.A.; FIXOT, M.; GOUDINEAU, Ch.; KRUTA, V.: Histoire de la France urbaine, 1. La ville antique des origines au IXe. Siècle. Paris, 1981.
FRASER, P.M.: Cities of Alexander the Great. Oxford, 2003.
FUSTEL DE COULANGES, N.D.: La ciudad antigua. Barcelona, 1984. (Edicó de J. F. Yvars).
GATES, C.: Ancient cities. New York, 2003.
GRECO, E.; TORELLI, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo greco. Roma, 1983.
GRECO, E.: La città greca antica: istituzioni, società e forme urbane. Roma, 1999.
GROS, P.; TORELLI, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo romano. Bari, 1988. (Hi ha una edicíó revisada i posada al dia, Bari, 2007)
GRECO, Emanuele; TORELLI, Mario: Storia dell’urbanistica. Il mondo greco. Roma – Bari 1983.
HOLTZMANN, Bernard: L’Acropole d’Athènes. Antiqua, Picard, París, 2003.
Hurwit, Jeffrey M.: The Athenian Acropolis: History, Mythology, and Archaeology from the Neolithic Era to the Present. Cambridge: Cambridge
KOLB, F.: La ciudad en la antigüedad. Madrid, 1992.
Korka, E. et al. (eds.): Foreign Archaeological Schools in Greece, 160 Years, Hellenic Ministry of Culture. Atenes.
LONIS, R.: La cité dans le monde grec: structures, fonctionement, contradictions. Paris, 2000. (Hi ha també una edició en italià)
LOPEZ PAZ, P.: La ciudad romana ideal, 1 el territorio. Santiago de Compostela, 1994.
MacKENDRICK, Paul: The Greek Stones Speak. The Story of Archaeology in Greek Lands. W.E. Norton & Company, New York – London 1981 (2a ed.)
MANSUELLI, G.A.: “La città romana nei primi secoli dell’impero. Tendenza dell’urbanistica”. A Aufstieg und Niedergang der Romischen Welt, II, 12. 1, Berlín, 1982, pp. 145-178.
MARTIN, R.: L’urbanisme dans la Grèce antique. Paris (2a. edició), 1974.
OWENS, E.J.: The city in the Greek and Roman world. Londres, 1991.
PELLETIER, A.: L’urbanisme romain sous l’Empire. Paris, 1982.
SOMMELLA, P.: Italia antica. L’urbanistica romana. Roma, 1989.
SNODGRASS, A.M.: Arqueología de Grecia: presente y futuro de una disciplina. Crítica Arqueología, Barcelona 1990.
SPAWFORTH, Tony: Los templos griegos. Akal, Grandes Temas, Madrid, 2006.
WHITLEY, James: An Archaeology of Ancient Greece. Cambridge University Press, London. 2 001.
WARD PERKINS, J.B.: Cities of Ancient Greece and Italy: Planning in Classical Antiquity. London, 1974.
ZANKER, P.: Pompei. Società, immagini urbane e forme dell’abitare. Torino,1993.
Bibliografia general sobre protohistòria de la Mediterrània
AUBET, M.E. (2007): Comercio y colonialismo en el Próximo Oriente antiguo; los antecedentes coloniales del III y II milenio aC. Bellaterra Arqueología. Barcelona.
AUBET, M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de occidente. Ed. Crítica. Barcelona.
BLÁZQUEZ, J.M., ALVAR, J., WAGNER, C.G. (1999): Fenicios y cartagineses en el Mediterráneo. Ed. Cátedra. Historia/serie menor. Madrid.
FRENCH, E. (2005): Micenas, capital de Agamenón. Bellaterra Arqueología, Barcelona.
CASTLEDEN, R. (2005): Mycenaeans. Routledge. London.
CRISTOFANI, M. (Ed.) (2000): Etruschi, una nuova immagine. Giunti Ed. Firenze.
BOARDMAN, John (1973): Los griegos en ultramar; comercio y expansión colonial antes de la era clásica. Alianza Editorial. Madrid.
DOMINGUEZ MONEDERO, A (1993): La polis y la expansión colonial griega. siglos VII y VI aC. Colección Historia Universal Antigua, 6, Editorial Síntesis. Madrid.
AA.VV (1995): Sur les pas des grecs en occident (hommages à André Nickels). Études Massaliètes, 4.
FRANKENSTEIN, Susan (1997): Arqueología del colonialismo: el impacto fenicio y griego en el sur de la Península Ibérica y el suroeste de Alemania. Editorial Crítica. Barcelona.
PALLOTINO, M. (1987): Etruscologia. Ed. Hoepli. Milano.
PY, M. (1993): Les gaulois du midi; de la fin de l’age du bronze à la conquete romaine. Hachette Ed.
WOLF, E.R. (1987): Europa y la gente sin historia. Fondo de Cultura Económica. México.
Aprovisionament d’aigua
Angelakis, A.N. and Spyridakis, S.V. (1996). The status of water resources in Minoan times: A preliminary study. In Diachronic Climatic Impacts on Water Resources with Emphasis on Mediterranean Region,
Buffet, B. and Evrard, R. (1950). L’Eau Potable a Travers Les Ages, Editions Soledi, Liege, Belgium.
Burés, L. (1998) Les estructures hidràuliques a la ciutat antiga: l’exemple d’Empúries. Monografies Empuritanes 10. Barcelona.
Camp, J.McK (1977) The water suplí of Ancient Athens from 3000 to 86 BC. Princeton (PhD Thesis)
Crouch, D.P. (1993) Water Management in ancient Greek cities. New York.
Evans, H.B. (1994). Water Distribution in Ancient Rome: The Evidence of Frontius, University of Michigan Press, Ann Arbor, USA.
Haan, N.; Jansen, G. (eds.) (2001) Cura Aquarum in Campania. Leiden.
Hodge, A.T. (1992). Roman Aqueducts and Water Supply, Gerald Duckworth & Co., Ltd., London, USA.
Jansen, G. (ed)(2000) Cura Aquarum in Sicilia. Leiden.
Jansen, G.C.M. (2001). “Water pipe systems in the houses of Pompeii”. In Water Use and Hydraulics in the Roman City, Koloski-Ostrow, A.O. (Ed.), Archaelogical Institute of America, Colloquia and Conference Papers, No. 3. Kendall/Hunt Publishing Company, Dubuque, USA.
Malissard, A. (1996) Los romanos y el agua. Barcelona.
Evacuació de residuus
Burés, L. (1998) Les estructures hidrauliques a la ciutat antiga: l’exemple d’Empúries. Barcelona.
Carreras, C. (1998) “Els abocadors en el món romà: el cas de Londinium i Barcino”. Pyrenae 29, pp.147-160.
Carver, M.O.H. (1987) “The nature of the urban deposits”. En J.Schofield i R.Leech (eds) Urban archaeology in Britain. CBA 61. London, pp.9-26.
Cordier, P. (2003) “Les mots pour le dire: le vocabularie des rebuts et leurs représentations”. En P.Ballet, P.Cordier y N.Diuedonné-Glad (dir.) Le ville et ses déchets dans le monde romain: rebuts et recyclages. Actes du Colloque de Poitiers, 2002, Montagnac, pp.19-26.
Hobson, B. (2009) Latrinae et foricae. Toilets in the Roman World. London.
Hoffman, M.A. (1974) “The social context of trash disposal in an Early Dynastic Egyptian town”. American Antiquity 39, pp.35-50.
Jansen, G. (1991) “Water systems and sanitation in the houses of Herculaneum”. Mededelingen van het Nederlands Instituut te Rome, 50, pp.145-166.
Jansen, G. (1999) “Systems for the disposal of waste and excreta in Roman cities. The situation in Pompeii, Herculaneum and Ostia”. En X.Dupré y J.A.Remolà (eds.) Sordes Urbis. La eliminación de residuos en la ciudad romana. Roma, pp.37-49.
Martin Bueno, M.; Reklaityte, I.; Sáenz, J.C.; Uribe, P. (2007) “Baños y letrinas en el mundo romano: el caso del Balneum de la Domus 1 del barrio de las termas de Bilbilis”. Zephyrus 60, 221-239.
Rathje, W.L. (1974) “The garbage project: a new way of looking at the problems of archaeology”. Archaeology 27.4, pp.236-241.
Rathje, W.L.; Murphy, C. (1993) Rubbish: the archaeology of garbage. New York.
Rathje, W.L.; McCarthy, M. (1977) “Recycling and variability in contemporary garbage”. En S.South (ed) Research strategies in historical archaeology. London, pp.261-286.
Rodríguez Almeida, E. (1984) Il Monte Testaccio. Rome.
Scobie, A. (1986) “Slums, sanitation and mortality in the Roman world”. Klio 68, pp.399-435.
Poliorcètica
Adam, J.P.(1982) L’architecture militaire grecque. Paris.
Forde-Johnston, P. (1977) Hadrian's Wall, London.
Johnson, A. (1983) Roman Forts, London, 1983.
Lawrence, A.W. (1979) Greek aims in fortification.
Tsangadas, B.C.P. (1980) The Fortifications and Defense of Constantinople, New York.
Winter, F. E. (1971) Greek Fortifications. Toronto
Arqueologia funerària
Ferdière, A. (ed.)(1993) Monde des morts, monde des vivants en Gaule rurale. Actes du Colloque Archea/Ager (Orleans)
Galliou, P. (1989) Les tombes romaines d’Armorique. Essai de sociologie et d’économie de la mort. DAF 17, Paris.
Garland, R. (1985) The Greek Way of Death. Ithaca: Cornell University Press.
Hinard, F. (ed.) (1995) La mort au quotidien dan le monde romain. Act. Collo. Paris.
Kurtz, D.C.; Boardman, J. (1971) Greek Burial Custom, Ithaca
Morris, I. (1992) Death ritual and social structures in classical antiquity. London.
Oakley, J. (2005) Picturing death in Classical Athens.
Pearce, J. (ed.)(1997) Roman burial practice in context. Oxford.
Philpott, R.A. (1991) Burial practice in Roman Britain. BAR Brit.Ser. 219. Oxford.
Prieur, J. (1986) La mort dans l’Antiquité romaine. Ouest France.
Reece, R. (ed.)(1997) Burial in the Roman world. CBA Res.Rep. 22. London.
Vaquerizo, D. (coord.)(1991) Arqueología de la muerte. Metodología y perspectivas actuales. Córdoba
Vaquerizo, D. (coord.)(2001) Funus cordobensium. Costumbres funerariasen la Córdoba romana. Córdoba
Vaquerizo, D. (2010) Necrópolis urbanas en Baetica. ICAC Documenta, Tarragona.
Temples i santuaris
Alcock, S.; Osborne, R. (eds.)(1994) Placing the Gods: Sanctuaries and Sacred Space in Ancient Greece. Oxford.
Ashmole, B. (1972) Architect and sculptor in Classical Greece. London.
Scully, V. (1979) The Earth, the Temple and the Gods. Greek Sacred Architecture. London.
Spawforth, T. (2006) The complete Greek temples. London.
Wilson Jones, M. (2000) Principles of Roman architecture. New Haven.
Wright, G.R.H. (2000) Ancient building technology. 1. Historical Background. Boston.
No
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PCAM) Pràctiques de camp | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PCAM) Pràctiques de camp | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |