Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500501 Història | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Coneixements bàsics (introductoris) en Història Antiga del Pròxim Orient, Grècia i Roma.
L'objectiu de l'assignatura es analitzar les principals estructures socials i polítiques de les civilitzacions mediterrànies durant l'Antiguitat. En primer lloc, ens centrarem en el context del mediterrani oriental del III mil·lenni a.C, i en l'impacte d'aquesta zona sobre les àrees perifèriques mediterrànies, afectades pels fenòmens d'intercanvi, colonitzadors, migratoris i conquestes. En segon lloc, ens fixarem en aquells fenòmens i esdeveniments que van propiciar la unitat mediterrània, tant a nivell cultural com polític. També serà important aprofundir en l'aspecte institucional i en qüestions de vida quotidiana. Per assolir els nostres objectius serà important familiaritzar-se amb les fonts primàries disponibles (textuals i arqueològiques), que caldrà relacionar amb les interpretacions històriques.
1. El Mar, les muntanyes, el Sahara i l’Atlantic. La llarga marxa cap a la civilització: La primera civilització agrícola (Creixent Fèrtil i Àsia Menor).
2. Mesopotàmia i Egipte. El torn de terrissaire, els animals domèstics, els teixits, la fusta. El coure i el bronze, les escriptures. Les ciutats: vida terrenal i vida eterna.
3. Vaixells fluvials, vaixells mediterranis (els primers mariners). Síria, Egipte i el mar Roig; El Llevant mediterrani. L’expansió dels megàlits: del Llevant a l’Atlàntic.
4. Segles d’unitat. Els mars del Llevant del 1500 al 1200: L’acceleració dels intercanvis. Creta. Accidents, evolucions i catàstrofes: muntanyencs i mariners (el nomadisme). Els hitites i els semites.
5. Els Pobles del Mar. Tot canvia del segle XII al VIII: La “balcanització” del Pròxim Orient. Els pobles de les estepes (el cavall).
6. Indoeuropeus i invasions celtes. La metal·lúrgia del ferro i l’escriptura alfabètica.
7. Les colonitzacions. Segles X al VI. Els fenicis i Cartago. Els etruscos.
8. La colonització grega. El ”miracle grec”. Les polis: hoplites i remers; democràcia i esclavitud.
9. L’imperi de Darius i l’error d’Alexandre el Gran.
10. L’exemple de Pirrus. Graecia capta (146 aC). L’imperialisme romà: Roma contra Cartago.
11. El pròxim Orient: la presa cobejada. De la ciutat a l’Imperi (131-31 aC).
12. Més enllà del Mediterrani. Cimbres i teutons.
13. Cèsar conquereix la Gàl·lia (59-50 aC). Trajà, els dacis i l’Èufrates.
14. La civilització mediterrània. Paisatges, ciutats i tècniques. Ciutats i imperi.
15. Les originalitats romanes.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 35 | 1,4 | |
Pràctiques i seminaris | 10 | 0,4 | 1, 9, 8, 13, 12, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació activitats pràctiques | 15 | 0,6 | 1, 2, 9, 8, 11, 13, 12, 14, 7, 6, 15, 10, 16 |
Tutories | 10 | 0,4 | 2, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia | 30 | 1,2 | 2, 11, 13, 12, 14, 16 |
Preparació de les activitats i de les proves escrites | 45 | 1,8 | 1, 2, 8, 11, 13, 12, 14, 15, 10, 16 |
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 40 | 1,5 | 0,06 | 8, 11, 12, 5, 7, 6, 4, 3, 16 |
Treball de pràctiques | 60 | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 9, 8, 11, 13, 12, 14, 7, 6, 15, 10, 16 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir de 3 notes:
1.- AVALUACIÓ CONTÍNUA-A (30% de la nota final): Una activitats pràctiques individuals relacionades amb l'análisi de fonts primàries. Les pràctiques són obligatòries, necessàries per a presentar-se a l'examen.
2.- AVALUACIÓ CONTÍNUA-B (30% de la nota final): Una activitats pràctiques individuals relacionades amb l'análisi la bibliografia especialitzad. Les pràctiques són obligatòries, necessàries per a presentar-se a l'examen.
3.- EXAMEN (40% de la nota final): Es farà en horari de classe i constarà de 2 activitats: a) el
desenvolupament d'un tema, a escollir entre varies opcions; b) el comentari d'un document literari o
arqueològic.
Per tenir dret a la re-avaluació d'una activitat suspesa cal haver-se presentat a totes les proves (examen i activitats pràctiques) i haver-ne aprovat almenys una.
Aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'acollir-se a una "Avaluació Única". Aquesta opció suposa una única data d'avaluació, però no una única activitat d'avaluació. Pertant, l'Avaluació Única d'aquesta assignatura es realitzarà, al igual que l'Avaluació Contínua, a partir de dues notes:
- PRÀCTIQUES (50%): Es proposaran dues activitats pràctiques (comentaris de fonts primàries) de les quals s'haurà de lliurar un breu comentari per escrit. L'estudiant haurà de lliurar aquestes activitats, equivalents a les contemplades a l'Avaluació Contínua, a la data d'avaluació establerta.
- EXAMEN FINAL (50%): Es farà a la data d'avaluació establerta i consistirà en: a) Test 30 preguntes breus; b) Desenvolupar dues preguntes-tema, aescollir entre quatre opcions.
Els exercicis d'Avaluació Única poden coincidir amb dates reservades per a l'Avaluació Contínua.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'Avaluació Contínua.
- AUBET, M.E., Tiro y las colonias fenicias de Occidente (3a ed. ampliada), Ed. Bellaterra, Barcelona 2009.
- BRAUDEL, F., Memorias del Mediterráneo: Prehistoria y Antigüedad, Ed Cátedra, Madrid, 1998.
- DICKINSON, O., El Egeo, de la Edad del Bronce a la Edad del Hierro, Ed. Bellaterra, Barcelona 2010.
- GRACIA, F., MUNILLA, G., Protohistoria: pueblos y culturas en el Mediterráneo entre los siglos XIV y II a.C., Universitat de Barcelona, Barcelona 2004.
- GRIMAL, P., La formación del Imperio romano, Siglo XXI, Madrid 1990.
- GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., Historia de Grecia Antigua, Akal Textos, Madrid 1995.
- GRAS, M., El Mediterráneo arcaico, Alderabán, Madrid, 1999.
- HUMBERT, M., Institutions politiques et sociales de l’Antiquité, Précis Dalloz, París 1986.
- KARAGEORGHIS, V., Chipre, encrucijada del Mediterráneo Oriental 1600-500 a.C., Bellaterra, Barcelona 2004.
- LOPEZ BARJA, P., Historia de Roma, Akal Textos, Madrid 2004.
- NICOLET, C., Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 264-27 a. de J.C. (2 vols), Labor, Barcelona 1982.
- REDFORD,D.B., Egypt, Canaan and Israel in Ancient Times, Princeton University Press, Princeton 1992.
- ROLDÁN HERVÁS, J.M., Citerior y Ulterior, Istmo, Madrid 2001.
- PLÁCIDO, D., ALVAR, J., GONZÁLEZ WAGNER, C., La formación de los estados en el Mediterráneo occidental, Síntesis, Madrid 1991.
- POTER, D.S. (ed.). A companion to the Roman Empire, Blackwell, Oxford, 2006.
- OSBORNE, R. La formación de Grecia, 1200 – 479 a.C., Crítica, Barcelona, 1998.
Campus Virtual, projectat a l'aula amb un canó projector.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |