Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Revolució i Contrarevolució a l'Època Contemporània

Codi: 100387 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500501 Història OT 4
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 3
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
David Alegre Lorenz
Correu electrònic:
david.alegre@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha.


Objectius

Aquesta assignatura busca familiaritzar a l’alumnat amb la gènesi i evolució de la idea de revolució com a concepte, però també com a fenomen històric fundacional de la contemporaneïtat, el qual té dues accepcions molt evidents des dels seus orígens. La primera sol identificar-la com a trastorn o alteració de l’ordre vigent, casi sempre associat a l’ús de la violència i a l’intent de conquerir el poder per part de determinats subjectes col·lectius exclosos de la pressa de decisions, dels mitjans de producció i del repartiment de la riquesa. La segona vincula la revolució a certa idea de reforma o a una pretesa refundació política, social, econòmica i/o cultural per adaptar-se als reptes i necessitats canviants de la pròpia contemporaneïtat, comportant algun tipus de canvi substancial en les estructures de l’estat, la forma i les praxis de govern.

Ambdós tipus de revolució han donat lloc casi sempre a fenòmens contrarevolucionaris de gran importància i amb capacitat de posar en qüestió o aturar les transformacions plantejades per cada procés revolucionari a través de mitjans diversos, des de l’acció política i cultural a la resposta armada. En aquest sentit, aquesta assignatura també permetrà a l’alumnat entendre la contrarevolució com una realitat històrica essencialment complexa i capaç d’adaptar-se a entorns molt diversos. Entre altres coses, veurem que es tracta d’un fenomen on han tingut cabuda subjectes socials i polítics d’allò més divers, que per circumstàncies diferents haurien vist amenaçada la seva posició, manera de fer i cosmovisió degut a l’impacte de les transformacions revolucionàries, o senzillament una oportunitat de prosperar sumant-s’hi.

Resulta innegable l’enorme capital de la idea de revolució com a eina de legitimació y de descrèdit en la contemporaneïtat, des de finals del segle XVIII fins als nostres dies, tot i que l’assignatura se centrarà fonamentalment en el segle XX. Invocada sovint per a promoure una sensació de nou començament, la revolució ha arribat a ser reivindicada per subjectes de tot l’espectre polític amb l’objectiu d’articular els seus projectes i bastir els seus discursos, encara que amb finalitats sovint contraposades. Altres vegades ha estat presentada com una sort d’espantall que encarnaria els majors perills pel llegat mil·lenari de la civilització i tots els valors associats a aquesta. En el bloc 1 de l’assignatura veurem diferents exemples d’ambdues casuístiques al llarg de la contemporaneïtat.

No obstant, en molts casos la idea de revolució ha vingut de la mà de projectes de modernització i reforma, tractats com a intents de regeneració impulsats des de dalt. Així doncs, aquests solen tenir lloc en marcs d’aguda crisis política, social i econòmica, i no és estrany que es posin en marxa per a evitar una revolució impulsada per sectors de la societat allunyats del poder o per intentar competir en peu d’igualtat en un escenari internacional competitiu i amenaçador. Tal seria el cas de Xina i l’autoproclamat moviment d’auto-enfortiment de la segona meitat del segle XIX o del procés de modernització encetat el per les autoritats japoneses amb la Restauració Meiji. En la primera part d’aquesta assignatura abordarem tant aquests dos casos, així com la “Revolució” dels Joves Turcs del 1909 fins a la proclamació de la República de Turquia.

De fet, com es veurà al llarg de tota l’assignatura, les revolucions solen esclatar sempre en el marc propiciatori de conflictes internacionals. Aquests generen el tensionament polític-social i els estats d’excepció que solen explicar l’esclat revolucionari i que proporcionen les eines per aprofundir en el propi procés transformador. El cas paradigmàtic seria la Rússia de 1917, que obre el gruix del temari d’aquesta assignatura juntament amb el sexenni revolucionari que esclata a diferents punts d’Europa. No és estrany que aquests escenaris de qüestionament de l’ordre establert donin lloc a diferents projectes alternatius de revolució que acaben entrant en pugna, com veiem de manera molt clara en el mateix cas rus amb la revolució makhnovista a la Ucraïna oriental, que serà abordada en detall.

També veurem que en molts altres casos la guerra civil i la intervenció militar estrangera solen ser el resultat de la revolució, per acabar amb l’amenaça encarnada per aquells sectors que la impulsarien. Trobem un exemple immillorable en el creixement del comunisme legitimat per la seva resistència armada contra l’ocupació, el feixisme i el col·laboracionisme al llarg de la Segona Guerra Mundial. El cas més evident al respecte seria la Iugoslàvia trossejada per l’Eix, però també França o Bèlgica, que abordarem amb deteniment en el bloc 3 de l’assignatura, juntament amb la construcció del Nou Ordre nazi i els canviants equilibris polítics als que donaria lloc en l’espai contrarevolucionari europeu.

Les revolucions i els fenòmens contrarevolucionaris resultat d’aquestes han sigut realitats històriques ben emmarcades en unes coordenades geogràfiques i culturals concretes, és per això que aquesta assignatura farà particular èmfasi en l’anàlisi dels contextos. No obstant, convé apuntar que també han tingut una evident natura global, en tant que han ressonat per tot el globus de manera molt diversa, condicionant la vida política d’infinitat de espais locals diferents. Tampoc podem oblidar la seva dimensió transnacional, travessades com estan per l’agenda política i la participació d’estats, organitzacions i subjectes aliens al context en qüestió, però decidits a implicar-s’hi per multitud de raons aportant coneixements, recursos i praxis.

En aquest sentit, els blocs 4 i 5 d’aquesta assignatura partiran d’aquests pressupostos interpretatius, analitzant la implicació d’Estats Units com agent contrarevolucionari essencial a Indonèsia, Argentina o Nicaragua, entre d’altres. Tal com s’explicarà, el propi Portugal salazarista, enfrontat a un sagnant procés de descolonització de les seves possessions d’ultramar contra diferents organitzacions armades revolucionàries en competència, desplegarà una política intervencionista a molts escenaris africans dels anys 60s i 70s.

Cal tenir en compte que les revolucions i les contrarevolucions han estat en última instància processos clau per a la construcció dels estats moderns. No obstant, mentre que les primeres han permès experimentar diferents models d’organització alternatius, les segones han afavorit la penetració del gran capital i la imposició dels seus interessos mitjançant el disciplinament social i polític. Al llarg de l’assignatura veurem com s’han articulat els diferents projectes d’emancipació i dominació resultants de les revolucions i les contrarevolucions, on ha tingut un paper destacat l’ús de la violència com a arma política. Desentranyar les lògiques, praxis i actors que han caracteritzat la seva implementació serà altre dels objectius de les diferents sessions, donat que el control i l’eliminació de l’enemic han esdevingut generalment prioritats als ulls de revolucionaris i contrarevolucionaris de cara a aconseguir el triomf dels seus projectes.

En última instància, l’assignatura tractarà de contestar a la pregunta de si les continuïtats són més la norma que l’excepció al llarg de la contemporaneïtat, a vegades fins i tot en els marcs històrics de canvi revolucionari. L’últim bloc de l’assignatura, centrat en els orígens, desenvolupament i sortida de les Primaveres Àrabs, ens servirà per a tancar el curs posant al centre aquesta problemàtica. També ens permetrà reflexionar sobre el propi llegat de les revolucions i les contrarevolucions, així com les disputes que es generen al voltant del seu record i utilització en l’arena pública i la forma en què condiciona les nostres actituds socials i polítiques en el present.


Competències

    Història
  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
  • Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
    Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics
  • Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
  • Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
  • Discriminar els sistemes governamentals de presa de decisions en diferents contextos socials i polítics, des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, tant pel que fa a marcs estatals com subestatals o supraestatals.
  • Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer els fonaments bàsics de l'anàlisi econòmica, tant des d'una perspectiva microeconòmica com a macroeconòmica.
  • Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els mecanismes de la formació de salaris.
  2. Aprendre de manera autònoma.
  3. Avaluar les polítiques laborals.
  4. Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
  5. Comprendre i explicar les situacions de memòries en conflicte a partir de les perspectives de classe, gènere i identitat nacional.
  6. Comprendre les diferents perspectives de classe, gènere i identitat nacional a partir de les quals es plantegen les relacions entre els agents socials, polítics i econòmics.
  7. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  8. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  9. Entendre en termes econòmics el problema de l'atur i les seves causes.
  10. Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  11. Identificar i utilitzar apropiadament fonts d'informació per a la recerca històrica, especialment sobre règims polítics contemporanis.
  12. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  13. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  14. Interpretar les motivacions, els instruments i els efectes de la intervenció pública en el mercat de treball.
  15. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  16. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  17. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  18. Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
  19. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  20. Relacionar el mercat de treball i l'activitat econòmica.
  21. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  22. Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
  23. Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i l'evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
  24. Transmetre sensibilitat cap a les qüestions socials.
  25. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  26. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  27. Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
  28. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

  1.     La revolució i la contrarevolució: dues realitats històriques i conceptes d’anàlisi per apropar-nos a la contemporaneïtat
  2.     El sexenni revolucionari i contrarevolucionari europeu, 1917-1923: els altres projectes revolucionaris a Rússia, Finlàndia, Polònia i Hongria
  3.     Entre Hitler i Stalin: resistència armada, col·laboracionisme i guerra civil a l’Europa ocupada, 1939-1953
  4.     Descolonització i Guerra Freda: Indonèsia i el Portugal “pluricontinental”
  5.     El pati del darrere de l’imperi: l’operació Còndor, Xile i Argentina, la Contra, el sandinisme i Nicaragua, les particularitats del cas colombià
  6.     Una mirada al segle XXI: les Primaveres Àrabs i la fallida democràtica

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Reflexió i interpretació a partir de documentació primària 9 0,36 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28
Reflexió i interpretació a partir de material àudiovisual i TAC 9 0,36 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28
Sessions teòriques i debat amb contingut reflexiu i interpretatiu 37 1,48 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 7, 8, 13, 15, 16, 24, 25, 26
Tipus: Autònomes      
Estudi 45 1,8 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28
Lectura autònoma amb supervisió del docent 30 1,2 2, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 27, 28

Metodologies docents: ABR, aula invertida

 

Competències

 

-          Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica avançada.

-          Elaborar anàlisis històriques complexes que integrin als subjectes invisibilitzats i silenciats per la historiografia clàssica, com ara les dones, i els subjectes racialitzats i estereotipats, dotant-los de la seva agència.

-          Avaluar críticament les fonts, els marcs interpretatius i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.

-          Desenvolupament d’un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.

-          Desenvolupament d’aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

-          Que l’alumnat pugui transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

-          Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

-          Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

 

Nota:

 

Només es podrà entrar a l'aula durant els primers 5 minuts de la classe i només se'n podrà sortir durant els darrers 5 minuts de classe.

No es podrà consumir menjar ni begudes durant la classe.

No es podrà consultar el telèfon mòbil mentre duri la classe.

Qualsevol excepció degudament justificada a aquestes normes ha de rebre explícitament l'aprovació prèvia del professor de l'assignatura.

 

Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita a partir de la lectura d'un llibre i dos capítols 15% 0,7 0,03 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26, 27
Prova escrita sobre els continguts de la matèria 35% 1,6 0,06 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 15, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26, 27
Treball de curs 50% 2,7 0,11 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28

Avaluació continua

 

Proves teòriques:

-35% prova escrita al final del quadrimestre

-15% prova escrita a partir de la lectura d’un llibre i dos capítols

Proves pràctiques

-50% treball de curs consistent en l’elaboració sobre un estudi de cas o una anàlisi conceptual de la revolució o la contrarevolució al llarg de la contemporaneïtat

 

La nota final de l'assignatura s'aconsegueix fent la mitjana de les notes segons els percentatges acabats d'especificar. Per poder aprovar l'assignatura cal haver fet els dos exàmens i els dos treballs.

En cap cas es farà mitjana si l'alumnat té en algun dels dos exàmens una nota inferior a 3,5. Aquesta circumstància comportarà haver de recuperar la/les part/s de l'assignatura corresponent/s.

L'estudiant que no arribi a 5 punts tindrà dret a anar a l'examen de recuperació sempre que compleixi aquests requisits:

 

-       tingui fets els treballs (sino s'han entregat els treballs no es podrà anar a la recuperació)

-       tingui una nota mínima global no inferior a 3

-       tingui una nota mitjana dels dos parcials no inferior a 3,5

 

L'estudiant podrà revisar amb el professor els continguts i les notes de totes les proves en les dates concretes establertes pel docent.

Els treballs no es podran recuperar, i en cas que l'estudiant hagi d'anar a la recuperació d'algun o dels dos parcials les proves pràctiques i els treballs continuaran fent nota mitjana amb la nota de la recuperació.

En qualsevol cas, l'estudiant que hagi d'anar a la recuperació no podrà aspirar a treure més d'un 5 de nota final de l'assignatura.

Altres consideracions: el treball s'haurà de lliurar en les dates fixades pel professor, exceptuant motius justificats. Per cada classe de retard en la presentació dels treballs s'abaixarà dos punts la nota del treball. Per cada falta d'ortografia que aparegui al treball s'abaixarà un 0,2 punts la nota de la tasca en qüestió.

L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació serà qualificat amb un 0 en l'acte d’avaluació o tasca en qüestió, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura la qualificació final serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.

 

Avaluació única

 

En aquells casos en què l'alumnat opti per la forma d'avaluació única degut a la necessitat de conciliar la seva vida laboral i familiar el sistema emprat per valorar l'adquisició de les competències exigides serà el següent:

 

Proves teòriques:

- Un únic examen final amb un valor del 50% del total de la nota a repartir entre una entrevista oral que comptarà el 25% de la nota i una prova escrita que comptarà el restant 25%

Proves pràctiques:

- Treball 1: (25%) petita recerca sobre un cas d'estudi concret de revolució i contrarevolució.

- Treball 2 (25%) elaboració d'una ressenya combinada de dos llibres del llistat bibliogràfic, establint els lligams entre les problemàtiques, tesis i arguments generals presents als dos treballs analitzats, punts de debat i discussió entre ells, etc.

 

La nota final de l'assignatura s'obté fent la mitja de les qualificacions segons els percentatges que acabem d'especificar més amunt. Per poder aprovar l'assignatura és necessari haver realitzat les dues parts de l'examen i els dos treballs.

En cap cas es farà mitja si l'alumnat té en l'examen una nota total inferior a 3,5. Aquesta circumstància comportarà haver d'anar a recuperació.

L'estudiant que no arribi a 5 punts tindrà dret a anar a l'examen de recuperació sempre que compleixi aquests requisits:

 

-       tingui fets els treballs (si no s'han entregat els treballs no es podrà anar a la recuperació)

-       tingui una nota mínima global no inferior a 3

-       tingui una nota mitjana de l'examen no inferior a 3,5

 

L'estudiant podrà revisar amb el professor els continguts i les notes de totes les proves.

Les proves pràctiques i els treballs no es podran recuperar, i en cas que l'estudiant hagi d'anar a la recuperació d'algun o dels dos parcials les proves pràctiques i els treballs continuaran fent nota mitjana amb la nota de la recuperació.

En qualsevol cas, l'estudiant que hagi d'anar a la recuperació no podrà aspirar a treure més d'un 5 de nota final de l'assignatura.

Altres consideracions: Els treballs s'hauran d'entregar en les dates fixades pel professor, exceptuant motius justificats. Per cada classe de retard en la presentació dels treballs s'abaixarà dos punts la nota del treball. Per cada falta d'ortografia que aparegui al treball s'abaixarà un 0,2 punts la nota del treball.

Els estudiants que per motius de força major no puguin garantir la seva assistència a les sessions presencials seguiran una avaluació paral·lela que incorporarà, a banda dels components de l'avaluació més amunt indicats, un treball suplementari, sempre i quan puguin demostrar de forma degudament acreditada la impossibilitat de seguir la forma d'avaluació prevista.

L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hipugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.


Bibliografia

- ALCALDE, Ángel: Excombatientes y fascismo en la Europa de entreguerras, València, Publicacions de la Universitat de València, 2022.

- ALEGRE LORENZ, David: Colaboracionistas: Europa occidental y el Nuevo Orden nazi, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022.

- ALEKSIÉVITX, Svetlana: Temps de segona mà: la fi de l'home roig, Barcelona, Raig Verd, 2013.

- ALLINSON, Jamie: The Age of Counter-Revolution: States and Revolutions in the Middle East, Cambridge, Cambridge University Press, 2022.

- BENIGNO, Francesco: Ensayo histórico sobre la violencia política: el rostro ambiguo del terrorismo, Madrid, Cátedra, 2023.

- BEVINS, Vincent: El método Yakarta: la cruzada anticomunista y los asesinatos masivos que moldearon nuestro mundo, Madrid, Capitán Swing, 2021.

- CASALS MESEGUER, Xavier i UCELAY-DA CAL, Enric: El fascio de las Ramblas: los orígenes catalanes del fascismo español, Barcelona, Pasado & Presente, 2023.

- DEL HIERRO, Pablo: Madrid metrópolis (neo)fascista: vidas secretas, rutas de escape, negocios oscuros y violencia política (1939-1982), Barcelona, Crítica, 2023.

- FERNÁNDEZ PASALODOS, Arnau: Hasta su total exterminio: la guerra antipartisana en España, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2024.

- FRANCO, Marina i FELD, Claudia: ESMA: represión y poder en el centro clandestino de detención más emblemático de la última dictadura argentina, México DF, Fondo de Cultura Económica, 2022.

-FRANCO, Marina: Un enemigo para la nación: orden interno, violencia y subversión, 1973-1976, México DF, Fondo de Cultura Económica, 2022.

- GERLACH, Christian: Sociedades extremadamente violentas: la violencia en masa en el mundo del siglo XX, México DF, Fondo de Cultura Económica, 2015.

- GRIFFIN, Roger: Modernismo y fascismo: la sensación de comienzo bajo Mussolini y Hitler, Madrid, Akal, 2010.

-HORNE, Gerald: The Counter-Revolution of 1776: Slave Resistance and the Origins of the United States of America, Nova York, New York University Press, 2014.

-LOK, Matthijs: Europe against Revolution: Conservatism, Enlightenment, and the Making of the Past, Oxford, Oxford University Press, 2023.

-LOSURDO, Domenico: War and Revolution: Rethinking the 20th Century, Londres i Nova York, Verso, 2015.

- MALESEVIC, Sinisa: El auge de la brutalidad organizada: una sociología histórica de la violencia, València, Publicacions de la Universitat de València, 2020-

- MANN, Michael: El lado oscuro de la democracia: un estudio sobre la limpieza étnica, València, Publicacions de la Universitat de València, 2009.

-MAYER, Arno J.: Las Furias: violencia y terror en las revoluciones francesa y rusa, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014.

-MAYER, Arno J.: La persistencia del Antiguo Régimen: Europa hasta la Gran Guerra, Madrid, Alianza, 1994.

- MERRIMAN, John: Masacre: vida y muerte en la Comuna de París de 1871, Madrid, Akal, 2024.

- PAXTON, Robert O.: Anatomía del fascismo, Barcelona, Península, 2005.

- PONTORIERO, Esteban Damián: La represión militar en la Argentina, Universidad Nacional de la Plata, Universidad Nacional de Misiones, Universidad Nacional General Sarmiento, 2022.

- REYBROUCK, David: Revolución: Indonesia y el nacimiento del mundo moderno, Madrid, Taurus, 2022.

- RÍOS SIERRA, Jerónimo: Historia de la violencia en Colombia: 1946-2020. Una mirada territorial, Madrid, Sílex, 2021.

- RÍOS SIERRA, Jerónimo i AZCONA, José Manuel: Historia de las guerrillas en América Latina, Madrid, Catarata, 2019.

- RODRÍGUEZ JIMÉNEZ, José Luis: Bajo el mando del Caudillo: nazis, fascistas y colaboracionistas en la España franquista, Madrid, Alianza, 2024.

- RODRIGO, Javier i ALEGRE LORENZ, David: Comunidades rotas: una historia global de las guerras civiles, 1917-2017, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2019.

- STRAEHLE, Edgar: Los pasados de la revolución: los múltiples caminos de la memoria revolucionaria, Madrid, Akal, 2024.

- TERNAVASIO, Marcela: Los juegos de la política: las independencias hispanoamericanas frente a la contrarrevolución, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza-Siglo XXI, 2021.

- THEWELEIT, Klaus: Male Fantasies. Volume 1: Women, Floods, Bodies, History, Minneapolis, University of Minnesota Press, 1987.

- THEWELEIT, Klaus: Male Fantasies. Volume 2: Male Bodies, Psychoanalyzing the White Terror, Minneapolis, University of Minnesota Press, 1989.

- TRAVERSO, Enzo: Revolución: Una historia intelectual, Madrid, Akal, 2022.

- VINCE, Natalya: The Algerian War, The Algerian Revolution, Londres, Palgrave, 2020.

- WADE, Rex A.: 1917, la Revolución rusa, Madrid, Esfera de los Libros, 2017.


Programari

Excel, Word and Power Point


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt