L'Època de la Reforma
Codi: 100363 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500501 Història | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oscar Jane Checa
- Correu electrònic:
- oscar.jane@uab.cat
Equip docent
- Fatma Sinem Eryilmaz Unsal
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap.
Objectius
1.- Un recorregut general sobre els principals esdeveniments i processos de canvi i continuïtat del segle XVI, amb diversos enfocaments temàtics (social, polític, econòmic, de gènere, cultural, ideològic).
2.- Iniciació a la teoria i metodologia de la història moderna.
Competències
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
- Identificar i analitzar les tensions econòmiques, socials i polítiques que marquen el pas de l'edat mitjana a l'època moderna
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Valorar l'enfocament de les diferents branques de la recerca històrica que estudien l'Època Moderna
Continguts
En tots els temes a tractar el professorat serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i la diversitat cultural:
- La crisi baixmedieval i el naixement del món modern
- Els fonaments moderns de la cultura occidental
- Els inicis de l’Europa confessional
- Aliances, oposicions i conflictes: Europa i el Món, 1494-1609.
- La dinàmica social i econòmica
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 |
| Exercicis pautats d'aprenentatge | 40 | 1,6 | 1, 5, 6, 8, 11, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seminaris, pràctiques i exposicions a l'aula | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5, 7, 10 |
| Tutories | 10 | 0,4 | 1, 4, 7, 8, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 38 | 1,52 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12 |
| Recerca i lectura bibliogràfica. Preparació i redacció de treballs. | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 |
Assistència a classes teòriques dirigides pel professorat.
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pels professorat.
Lectura comprensiva de textos.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
Preparació de presentacions orals.
Estudi personal.
És altament recomanable la consulta de la següent eina per a l'elaboració dels treballs: "Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html".
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació (tallers práctics, assistència planificada a conferències o exposiciones, intervencions a clase, assistència a tutories programades, etc.) | 10% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Prova oral o escrita 1 | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Prova oral o escrita 2 | 30% | 2 | 0,08 | 2, 4, 5, 7, 9, 12 |
| Treballs de curs | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
AVALUACIÓ CONTINUA
30% : mòdul treballs (Treball en grup o altres).
30% : exàmen 1
30% : exàmen 2
10% : participació (tallers pràtics, assistència planificada a conferències o exposicions, intervencions en classe, assistència tutories programades, etc.).
Les activitats d’avaluació s’hauran de lliurar en els terminis establerts. Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament de treballs i recensions seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. En el moment de realització / lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L'estudiant que no s'hagi presentat a un mínim de proves d'avaluació que comportin el 30% de la nota final del curs serà qualificat amb un No Avaluable, i no podrà presentar-se a la reavaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA
Els estudiants que vulguin acollir-se a l'avaluació única hauràn de presentar-se en el dia fixat per a fer entrega dels treballs i exercicis demanats per el/la professor/a (50%) i fer un examen pertinent (50%) que tindràn un format oral.
En el moment de realització/lliurament de l'avaluació única, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L'alumne que no presenti indicis avaluatius suficients (menys del 30% de la nota final) serà qualificat amb un No Avaluable, i no podrà presentar-se a la recuperació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
RECUPERACIÓ
La recuperació se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat, un cop acabat el període lectiu al final del semestre.
Durant el període de la recuperació únicament existeix la possibilitat de realitzar la prova o les proves escrites tipus examen.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver obtingut a l'avaluació continuada / avaluació única com a mínim un 3,5.
No es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la reavaluació és de 5,0 (Aprovat).
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Bibliografia
Manuals generals
BENNASSAR, B. (coord.), Historia Moderna, Madrid, Akal, 2005, 5ª edic.
BETRÁN MOYA, José Luis; MORENO MARTÍNEZ, Doris, Historia de la Humanidad, (vol. 22, Renacimiento). Madrid, Arlanza Editores, 2001.
BONNEY, Richard, The European Dynastic States, 1494-1660, Oxford, Oxford U.P., 1991.
BRADY, Thomas A.; OBERMAN, Heiko A. Jr.; TRACY, James D. (eds.), Handbook of European History, 1400-1600. Late Middle Ages, Renaissance and Reformation, Leiden-Nova York-Colònia, E. J. Brill, 2 vols. 1994.
FLORISTÁN IMIZCOZ, Alfredo (coord.), Historia Moderna Universal, Ariel, Barcelona, 2005.
GREENGRASS, Mark, La destrucción de la Cristiandad. Europa, 1517-1648, Barcelona, Pasado y Presente, 2015.
HINRICHS, Ernst, Introducción a la historia de la edad moderna, Madrid, Akal, 2001.
RIBOT, Luis, La Edad Moderna (siglos XV-XVIII), Ed. Marcial Pons, Madrid, 2022.
TALLON, Alain, La Europa del Renacimiento, Barcelona, Davinci, 2009.
Manuals específics
BARDET, Jean Pierre; DUPÂQUIER, Jacques, Historia de las poblaciones de Europa. Volumen I, De los orígenes a las premisas de la revolución demográfica, Madrid, Síntesis, 2001.
BURKE, Peter, El Renacimiento, Barcelona, Crítica, 1993.
CAMERON, Euan (ed.), El siglo XVI, Barcelona, Crítica, 2006.
CANDAU CHACÓN, María Luisa, La religiosidad en la Edad Moderna, Madrid, Síntesis, 2020.
ELLIOTT, J. H., Europa dividida, 1559-1598, Siglo XXI, Madrid, 1973 (reed. 2015; també en e-book)
ELTON, G. R., La Europa de la Reforma, 1520-1559, Siglo XXI, Madrid, 1974 (reed. 2016; també en e-book).
ESPINO LÓPEZ, Antonio; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia; eds.: Manual d'història moderna universal, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2012.
HALE, John, La civilización del Renacimiento en Europa, 1450-1620, Barcelona, Crítica, 1996.
HERZOG, Tamar. Fronteras de posesión. España y Portugal en Europa y las Américas, Fondo de Cultura Económica, Red Columnaria, 2018.
HORTAL, José Eloy, Las ideas políticas y sociales en la Edad Moderna, Síntesis, Madrid, 2016.
HSIA, R. Po Chia, El mundo de la renovación católica, 1540-1770, Madrid, Akal, 2010.
KAMEN, Henry, La sociedad europea, 1500-1700, Madrid, Alianza, 1986.
LUTZ, Heinrich, Reforma y contrarreforma, Europa entre 1520 y 1648, Madrid, Alianza, 2009.
MACKENNEY, Richard, La Europa del siglo XVI, expansión y conflicto, Madrid, Akal, 1996.
PÉREZ HERRERO, Pedro, América Latina y el colonialismo europeo (siglos XVI-XVIII), Madrid, Síntesis, 1992.
RHENHEIMER, Martin, Pobres, mendigos y vagabundos. La supervivencia en la necesidad, 1450-1850, Madrid, Siglo XXI, 2009.
SCHULTZ, Helga, Historia económica de Europa, 1500-1800. Artesanos, mercaderes y banqueros, Madrid, Siglo XXI, 2001.
WELCH, Evelyn S., De compras en el Renacimiento. Culturas del consumo en Italia, 1400-1600, València, Universitat de València, 2009.
YUN CASALILLA, Bartolomé, Los imperios ibéricos y la globalización de Europa (siglos XV al XVII), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2019.
Atles històrics i diccionaris
BLACK, Jeremy, Akal atlas ilustrado. Del Renacimiento a la revolución, 1492-1792, Madrid, Akal, 2003.
ESPINO LÓPEZ, Antonio, Atlas histórico del colonialisme, Madrid, Síntesis, 2010.
KINDER, Hermann; HILGEMANN, Werner, Atlas histórico mundial. De los orígenes a nuestrosdías, Madrid, Akal, 2007, 22ª edició, corregida i ampliada.
LÓPEZ-DAVALILLO LARREA, Julio, Atlas histórico de Europa. Desde el Paleolítico hasta el siglo XX- Madrid, Síntesis, 2001.
LUCENA SALMORAL, Manuel, Atlas histórico de Latinoamérica, Madrid, Síntesis, 2005.
Bibliografia amb atenció particular a la perspectiva de gènere,
ANDERSON, B.S.; ZINSSER, J.P., Historia de las mujeres, una historia propia, Barcelona, Crítica, 1992, 2 vol.
BOCK, Gisela, "La historia de las mujeres y la historia de género, Aspectos de un debate internacional", Historia Social, 9 (1991), p. 55-77.
BOCK, Gisela, La mujer en la historia de Europa, Barcelona, Crítica, 2001.
DUBY, Georges; PERROT, Michelle (dirs), Historia de las mujeres en Occidente. Del Renacimiento a la Edad Moderna, Madrid, Taurus, 1993, vol. 3.
JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat, Manual d'història de la dona, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021.
MORANT, Isabel (dir.), Historia de las mujeres en España y América Latina. El mundo moderno, Madrid, Cátedra, 2006, vol. 2.
Enllaços web (selecció mínima)
http://www.artehistoria.com/historia/ (Protagonistas de la Historia, contextos, personajes, galería, vida cotidiana, batallas, vídeos).
http://goo.gl/zD8UO (Recursos d'història moderna a Internet, útils per a ensenyar i aprendre).
http://goo.gl/6fpO (Internet Modern History Sourcebook).
https://www.reforc.com (Reformation Research Consortium; activitats acadèmiques organitzades sobre la Reforma protestant i el seu temps)
http://hmoderna.cchs.csic.es/webfehm/ (Web de la Fundación Española de Historia Moderna, publica noticies sobre activitats i publicacions relatives a aquesta época)
http://revistes.uab.cat/manuscrits (Web de la revista sobre història moderna del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB)
Programari
Cap.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |