Història Contemporània Universal II, l'Època de l'Imperialisme
Codi: 100346 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500501 Història | OB | 3 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 3 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francisco Jose Morente Valero
- Correu electrònic:
- francisco.morente@uab.cat
Equip docent
- Andreu Espasa De la Fuente
- Oriol Luján Feliu
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
Segons el Pla d’Estudis del Grau d’Història, "la materia Historia Contemporánea Universal tiene por objetivo formar a los estudiantes dándoles los recursos e instrumentos necesarios para que adquieran un conocimiento sólido de los cambios políticos, institucionales, económico-sociales y culturales en el mundo, y de los factores que los explican, desde finales del siglo XVIII hasta finales del XX, teniendo en cuenta las distintas interpretaciones y los debates historiográficos que generan. La materia se estructura en tres amplios períodos: la época de la revolución liberal, que incluye la unificación de Alemania e Italia, la del imperialismo, que engloba la expansión colonial de finales del XIX, las dos guerras mundiales y el surgimiento del fascismo en el período de entreguerras, y la etapa de la división en bloques y de la descolonización."
L’assignatura «Història Contemporània Universal II: L’Època de l’Imperialisme», dins dels objectius fixats per a la matèria Història Contemporània Universal, analitzarà, entre altres, les següents qüestions: Els estats liberals i l’expansió imperialista, la crisi cultural del canvi de segle, la Gran Guerra, la revolució russa, l’establiment de règims liberal-democràtics a l’època d’entreguerres –i la seva crisi-, les relacions internacionals en el període d’entreguerres, l’emergència del feixisme, la Gran Depressió, la crisi política, diplomàtica i militar dels anys trenta i la Segona Guerra Mundial. S’analitzaran, fonamentalment, les dinàmiques europees, però sense deixar de banda diversos àmbits extraeuropeus, entre altres, els Estats Units, la Xina i el Japó, etc.
Competències
- Història
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
- La consolidació dels Estats liberals des del 1870. Possibles estudis de cas: el Kaiserreich, la Tercera República Francesa, el món anglosaxó a finals del XIX, el sorgiment del Japó modern...
- Les transformacions econòmiques i socials del darrer terç del segle XIX i dels inicis del XX
- La crisi de la cultura burgesa a finals del segle XIX. Nacionalisme, populisme, decadentisme, darwinisme social
- L'expansió imperialista: el repartiment d'Àfrica i les dinàmiques colonials a l'Àsia
- Els debats del moviment obrer i socialista fins a 1914
- La Gran Guerra i les seves conseqüències
- La revolució russa i la construcció de la Unió Soviètica (1905-1939)
- Expansió i crisi de la democràcia. Possibles estudis de cas: la República de Weimar, la Tercera República francesa des del 1918...
- Ascens i consolidació del feixisme i del nazisme
- La Gran Depressió i les crisis dels anys trenta
- Els Estats Units i l'imperialisme japonès a l'època d'entreguerres
- La Segona Guerra Mundial
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teóriques | 37 | 1,48 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
| Pràctiques d'aula | 8 | 0,32 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de bibliografia i altres materials per a la realització de les diverses activititats | 5 | 0,2 | 1, 6, 10, 12, 13 |
| Lectura de textos historiogràfics i treball sobre material documental divers; cerca d'informació, i la seva organització i explotació; estudi dels continguts de la matèria; elaboració de treballs, eventualment en grup. | 95 | 3,8 | 1, 3, 4, 5, 8, 10, 12 |
Les activitats dirigides consistiran en classes teòriques i pràctiques a l'aula. Les activitats a l'aula pretenen fomentar la participació de les i els estudiants. Aquestes activitats poden incloure el treball sobre textos i material gràfic i visual, així com debats sobre les lectures previstes.
Les activitats autònomes consistiran principalment en la lectura de textos historiogràfics i el treball sobre materials diversos, la recerca d’informació bibliogràfica i altra documentació, l’organització de la informació recollida, l’estudi dels continguts de la matèria i, en el cas de la realització d'un treball en grup, el debat amb els companys sobre el seu contingut i la seva organització.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Diverses activitats com, entre altres possibles, exercicis pràctics a l'aula, qüestionari sobre fets i conceptes, proves orals, presentacions públiques en grup... | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Realització de dos exàmens escrits | 60% (30% + 30%) | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 12 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
La nota final de l'assignatura respondrà a la qualificació de les activitats següents:
60% en 2 exàmens sobre la matèria explicada a classe i les lectures obligatòries
40% entre diverses activitats realitzades durant les classes al llarg del curs. A la primera sessió del curs, s'informarà sobre les activitats concretes que constituiran les evidències d'avaluació.
Es valoraran els coneixements adquirits, el domini dels conceptes i el vocabulari propis de la disciplina i de la matèria estudiada, la maduresa, l’estructura i la correcció formal dels textos redactats en exàmens, exercicis pràctics i treballs; en el cas de presentacions orals: la fluïdesa del discurs, la seva adequació al tema presentat, l’estructura de la presentació, els materials utilitzats, la utilització correcta del temps, etc.
Les activitats d’avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i, si escau, de lliurament de treballs seran comunicades a l'alumnat amb prou antelació. En el moment de realització/lliurament de cada activitat d’avaluació, el professorat informarà del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, se n'adaptarà el format (sense alterar-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es faran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà per assegurar l'accés de l'estudiant a aquests recursos o oferirà altres alternatius que estiguin al seu abast.
Condicions per aprovar l'assignatura:
S'aprova l'assignatura si s'obté un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació realitzades, sempre que s'hagi aprovat com a mínim un dels dos exàmens i no se n'hagi suspès cap amb menys de 3 punts (sobre 10)
Tota irregularitat comesa per un o una estudiant durant la realització d'una prova (còpia, plagi...) implicarà una nota de zero a l'apartat concret d'avaluació, independentment del procés disciplinari que se'n pugui derivar. Diverses irregularitats comeses al llarg de l’assignatura implicaran una nota global de zero.
Recuperació
Per participar en la recuperació, l'estudiant haurà d'haver obtingut, com a mínim, una qualificació de 3,5 punts (sobre 10) en la suma de totes les activitats de l'avaluació continuada, i no haurà de tenir els dos exàmens suspesos amb una nota inferior a 3 punts (sobre 10)
La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l’assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la facultat. En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l’alumnat que ja hagués aprovat l’assignatura en el procés normal d’avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir a la reavaluació és de 5,0 (Aprovat).
L'estudiant serà qualificat com a "No avaluable" sempre que no hagi realitzat/lliurat activitats que suposin més d'un terç de la puntuació màxima possible al conjunt de l'avaluació (10 punts).
AVALUACIÓ ÚNICA
L’alumnat que opti per l’avaluació única haurà de demostrar haver adquirit les mateixes competències que l’alumnat que ha optat per l’avaluació continuada.
L’avaluació única es realitzarà en una sola data, que podrà coincidir amb dates reservades per a l’avaluació continuada.
Consistirà en un examen escrit amb valor del 50% de la nota i en una o més activitats com, entre d'altres possibles, una prova oral, un qüestionari amb preguntes de caràcter factual i/o conceptual, un comentari de text, de mapes, de resultats electorals o d’altres materials, una exposició temàtica, etc. amb un valor de l'altre 50% de la nota.
L'assignatura s'aprova si s'obté un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació realitzades, sempre que la nota de l'examen no sigui inferior a 3 punts (sobre 10)
Per poder accedir a la recuperació caldrà haver obtingut un mínim de 3,5 punts (sobre 10) al conjunt de proves de l'avaluació única i un mínim de 3 (sobre 10) a l'examen.
L'estudiant serà qualificat com a "No avaluable" sempre que no hagi realitzat/lliurat activitats que suposin més d'un terç de la puntuació màxima possible al conjunt de l'avaluació (10 punts).
Tota irregularitat comesa per un o una estudiant durant la realització de les proves (còpia, plagi...) implicarà una nota de zero a l'apartat concret d'avaluació, independentment del procés disciplinari que se'n pugui derivar.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA GENERAL
David ALEGRE, Miguel ALONSO y Javier RODRIGO (coords.), Europa desgarrada. Guerra, ocupación y violencia, 1900-1950. Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018.
Derek ALDCROFT, Historia de la economía europea, 1914-2000. Barcelona, Crítica, 2003.
Philipp BLOM, Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente, 1900-1914. Barcelona, Anagrama, 2010.
Aurora BOSCH, Historia de Estados Unidos 1776-1945. Barcelona, Crítica, 2010.
Joanna BOURKE, La Segunda Guerra Mundial. Una historia de las víctimas. Barcelona, Paidós, 2002.
Patrizia DOGLIANI, El fascismo de los italianos. Una historia social. València, Publicacions de la Universitat de València, 2017.
Ferran GALLEGO, De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945, Barcelona, Plaza Janés, 2001.
Emilio GENTILE, Fascismo. Historia e interpretación, Madrid, Alianza Editorial, 2004.
Eric HOBSBAWM, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor, 1990.
Ian KERSHAW, Descenso a los infiernos. Europa 1914-1949. Barcelona, Crítica, 2016.
Margaret MCMILLAN, 1914. De la paz a la guerra. Barcelona, Turner, 2013
Moshe LEWIN, El siglo soviético, Barcelona, Crítica, 2006.
María Jesús MATILLA QUIZA, Sufragismo y feminismo en América y Europa (1789-1948). Madrid, Síntesis, 2018.
Francisco MORENTE y Javier RODRIGO (eds.), Tierras de nadie. La Primera Guerra Mundial y sus consecuencias. Granada, Comares, 2014.
R[obert] A[lexander] C[larke] Parker, Historia de la segunda guerra mundial. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 1998.
David STEVENSON, 1914-1918: Historia de la PrimeraGuerra Mundial. Barcelona, Debate, 2013.
Norman STONE, La Europa transformada, 1878-1919. Madrid, 2019.
Adam Tooze, El diluvio. La Gran Guerra y la reconstrucción del orden mundial (1916-1931). Barcelona, Crítica, 2016.
Enzo TRAVERSO, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), Valencia, PUV, 2009.
Francisco VEIGA, Pablo MARTÍN y Juan SÁNCHEZ MONROE, Entre dos octubres. Revoluciones y contrarrevoluciones en Rusia (1905-1917) y guerra civil en Eurasia, Madrid, Alianza Editorial, 2017.
Henri L. WESSELING, Divide y vencerás. El reparto de África (1880-1914), Barcelona, Península, 1999.
La bibliografia específica sobre cadascun dels temes es facilitarà al llarg del curs. Les lectures obligatòries es concretaran el primer dia de classe.
Programari
No hi ha res previst.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |