Fenomenologia i hermenèutica
Codi: 100300 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jesus Hernandez Reynes
- Correu electrònic:
- jesus.hernandez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Aquesta assignatura proporciona una introducció a la fenomenologia i l'hermenèutica, dos corrents filosòfics fonamentals del segle XX. S'estudiaran les principals contribucions de filòsofs com Edmund Husserl, Martin Heidegger, Hans-Georg Gadamer i Paul Ricoeur, explorant com les seves idees han influït en la comprensió de l'ésser, el coneixement i la interpretació.
- Comprendre els fonaments de la fenomenologia i l' hermenèutica.
- Analitzar textos filosòfics clau i desenvolupar habilitats crítiques d' interpretació.
- Relacionar les teories fenomenològiques i hermenèutiques amb altres camps del saber.
- Fomentar la reflexió sobre l' experiència humana i el significat.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius d'una època en el seu rerefons històric i relacionar els autors més rellevants de cada època en qualsevol de les disciplines filosòfiques.
- Utilitzar la simbologia i els procediments de les ciències formals en l'anàlisi i la construcció d'arguments.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Construir arguments filosòfics amb rigor.
- Distingir els temes de rellevància filosòfica en els debats actuals
- Distingir i contrastar textos representatius dels principals gèneres de la literatura filosòfica.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Documentar un tema filosòfic i contrastar-ne les fonts.
- Elaborar un treball filosòfic d'anàlisi d'aspectes rellevants de la cultura contemporània que inclogui una apreciació sobre el seu valor.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar-se en la llengua estudiada, oralment i per escrit, utilitzant el vocabulari i la gramàtica de manera adequada.
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- Indicar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.
- Llegir comprensivament textos filosòfics de la història de la filosofia.
- Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
- Reconèixer i definir el pensament comú present en un context multidisciplinari.
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats filosòfics actuals.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
Continguts
Bloc 1: Introducció a la Fenomenologia
1. Edmund Husserl.
1.1. La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental.
1.2. El concepte d'intencionalitat.
1.3. La reducció fenomenològica i l 'epoché.
2. Fenomenologia Existencial
2.1. Martin Heidegger: Ser i temps.
2.2. L'analítica existencial: Dasein, ser-en-el-món, i la temporalitat.
Bloc 2: Introducció a l' Hermenèutica
3. Hans-Georg Gadamer
3.1. Veritat i mètode: la fusió d'horitzons.
3.2. La historicitat de la comprensió i el paper dels prejudicis.
3.3. El diàleg i l'aplicació hermenèutica.
4. Paul Ricoeur
4.1. Hermenèutica dels textos i l'acció.
4.2. La triple mimesi i la narrativa.
4.3. La identitat narrativa i la interpretació del si mateix.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Clases magistrales y sesiones de seminario | 50 | 2 | 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 18, 19, 22, 23, 26 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de los textos fundamentales del curso; consulta de la bibliografía secundaria; búsqueda de información complementaria; preparación de las sesiones de seminario que se realizarán en el aula | 92,5 | 3,7 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 26 |
L'assignatura combina classes magistrals amb sessions de seminari i discussió a classe de les principals lectures del curs. Els estudiants participen activament en l'anàlisi dels textos i en el procés d'aprenentatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició en grup | 30% | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26 |
| Parcial 1 | 30 | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 25, 26 |
| Parcial 2 | 30 | 2,5 | 0,1 | 3, 5, 6, 8, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 26 |
El sistema d'avaluació continuada consisteix en:
1. Dos exàmens parcials (60%)
2. Una exposició en grup (30%)
3. Assistència i participació a classe (10%)
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en un examen amb dues parts corresponents als dos blocs i d’un treball (2000-2500 paraules) sobre un tema elegit d’acord amb el professor que s’haurà de lliurar el mateix dia de l’examen.
Recuperació
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).
En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Lectures Obligatòries:
Husserl, Edmund. 2011. La idea de la fenomenología. Barcelona: Herder.
Heidegger, Martin. 2023. Ser y tiempo. Madrid: Trotta.
Gadamer, Hans-Georg. 1977. Verdad y método. Salamanca: Sígueme.
Ricoeur, Paul. 2003. El conflicto de las interpretaciones. Buenos Aires: F.C.E.
Lectures Complementàries:
García-Baró, Miguel. 2015. Husserl y Gadamer. Fenomenología y hermenéutica. Barcelona: Emse Publishing.
Moran, Dermot. 2011. Introducción a la fenomenología. Rubí (Barcelona): Anthropos.
Grondin, Jean 2008. ¿Qué es la hermenéutica? Barcelona: Herder.
Programari
No hi ha cap requisit específic de programari.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |