Filosofia política
Codi: 100284 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Daniel Gamper Sachse
- Correu electrònic:
- daniel.gamper@uab.cat
Equip docent
- Núria Estrach Mira
- Jordi Riba Miralles
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És preferible que els estudiants hagin superat prèviament l'assignatura Filosofia pràctica.
Objectius
Familiaritzar els i les estudiants amb el pensament dels autors que apareixen al temari. Al final del curs els i les estudiants han de poder desenvolupar les idees bàsiques dels llibres estudiats amb solvència i minuciositat.
Encara que el curs se centrarà en l’anàlisi conceptual, aquesta es durà a terme aplicant alhora un enfocament històric. Aquesta mirada història es farà des del present, és a dir, a partir dels temes i problemes propis de la filosofia política en els nostres temps.
L'objectiu específic de l'assignatura és dotar a les estudiants amb les eines analítiques i el coneixement bàsic de diferents marcs teòrics perquè puguin respondre amb profunditat i esperit crític les qüestions elementals de la filosofia política.
Competències
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Aplicar els coneixements de l'ètica als problemes morals de la societat, i valorar les implicacions sobre la condició humana dels canvis en el món de la tècnica contemporània.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
Resultats d'aprenentatge
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Construir textos normativament correctes
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Relacionar els elements i els factors propis de textos de la tradició filosòfica
- Resumir els arguments centrals dels grans textos contemporanis d'ètica i filosofia política.
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.
Continguts
- Introducció a la filosofia política
- Kant: cosmopolitisme i Il·lustració
- Hegel: Principis de filosofia del dret i Dialèctica Amo/Esclau
- Marx. Els orígens de la filosofia política agonística
- El moment maquiavelià de la democràcia
- Cap una filosofia política crítico-utòpica
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 35 | 1,4 | 5, 10, 13 |
| Orientació lectura de textos | 10 | 0,4 | 2, 5, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 20 | 0,8 | 2, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 25 | 1 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 13 |
| Lectura bibliografia recomanada | 50 | 2 | 10 |
És obligatori que els i les estudiants llegeixin prèviament els textos ques'interpretaran a classe. Es combinaran les sessions magistrals amb d'altres tipus de seminari.
Utilitzarem el moodle per a compartir materials i publicar qualificacions.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova: examen presencial | 25% de la nota final | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
| Quarta prova: examen presencial | 25% de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 5, 7, 11, 13 |
| Segona prova: examen presencial | 25% de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Tercera prova: examen presencial | 25% de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
Criteris d’avaluació
Primera prova 25%:
Consistirà en un examen escrit presencial
Segona prova 25%:
Consistirà en un examen escrit presencial
Tercera prova 25%:
Consistirà en un examen escrit presencial
Quarta prova 25%:
Consistirà en un examen escrit presencial
L'avaluació única serà una prova escrita presencial que constarà de dues parts:
-una pregunta a desenvolupar de la primera part de la matéria (50%)
-una pregunta a desenvolupar de la segona part de la matèria (50%)
La recuperació de l'avaluació única serà de les mateixes característiques.
Bibliografia
Lectures obligatòria
Kant, Immanuel, La pau perpètua.
– , Ideas para una historia universal en clave cosmopolita y otros escritos sobre Filosofía de la Historia
– , ¿Qué es la Ilustración?
Hegel, Georg Wilhelm Friedrich, Fenomenologia de l'esperit (frag.)
- , Fonaments de la filosofia del dret (frag.)
Marx, Karl, Crítica de la Filosofía del Estado de Hegel,
Abensour, Miguel, La democracia contra el Estado. Marx y el momento maquiaveliano
Arendt, Hannah, De la historia a la acción
Rancière, Jacques, El desacuerdo
Bibliografia general
Hampsher-Monk, Iain, Historia del pensamiento político moderno, Ariel, Barcelona.
Held, David, Modelos de democracia, Alianza, Madrid.
Raynaud, Philippe/Rials, Stéphane, Diccionario Akal de Filosofía Política, Akal, Madrid.
Sabine, George H., Historia de la teoría política, Fondo Cultura Económica (FCE), México/Madrid.
Touchard, Jean, Historia de las ideas políticas, Tecnos, Madrid.
Vallespín, Fernando (recop.), Historia de la teoría política, Alianza.
Programari
No s'ha de menester cap programari específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |