Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OT | 4 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
2504212 Estudis Anglesos | OT | 3 |
2504212 Estudis Anglesos | OT | 4 |
2504380 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 |
2504380 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 |
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 |
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 |
2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 0 |
2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 |
2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 |
2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 |
2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Es recomana poder llegir treballs acadèmics en anglès sobre temes relacionats amb els continguts de l’assignatura.
En l’assignatura es plantegen, principalment, dos objectius: (1) oferir una visió general de la tipologia lingüística que incorpori l’anàlisi de fenòmens de naturalesa fonètica, fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica, lèxica i pragmàtica; i (2) presentar els mètodes de treball i les eines pròpies de la tipologia lingüística.
1.- Les llengües del món
Nombre i distribució de les llengües del món. Famílies lingüístiques. Criteris de classificació de les llengües: genètics, geogràfics, sociolingüístics i tipològics.
2.- Metodologia de documentació lingüística.
Gravació. Metadades. Transcripció i traducció (ELAN). Anàlisi morfosintàctica (FLEx).
3.- Tipologia fonètica
L’Alfabet Fonètic Internacional. Elements segmentals: sons vocàlics i sons consonàntics a les llengües del món. Elements suprasegmentals: ús de la freqüència fonamental; manifestació fonètica de l’accent; tipologies rítmiques.
4.- Tipologia fonològica
Bases de dades per a l’estudi de la tipologia fonològica. Estructura segmental: inventaris de segments, sistemes vocàlics i sistemes consonàntics. Estructura suprasegmental: contrasts de durada, contrasts tonals i contrasts accentuals. L’estructura sil·làbica.
5.- Tipologia morfològica
Classificadors. Aspecte i temps nominal. Incorporació nominal. Canvis argumentals (aplicatius, causatius). Verbs de direcció i de postura. Evidencialitat. Nominalitzacions.
6.- Tipologia sintàctica
Alineament morfosintàctic (acusativitat, ergativitat, etc.). Ordre de constituents.
7.- Tipologia lèxica, semàntica i pragmàtica
Termes de parentiu. Parts del cos. Colors. Sentits. Sistemes de pronoms personals, possessius, i demostratius.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Discussió de les lectures i dels exercicis proposats | 15 | 0,6 | 4, 7, 8, 9, 10 |
Exposició del continguts de l'assignatura | 35 | 1,4 | 1, 4, 8, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Realització d'exercicis i presentacions | 11,5 | 0,46 | 1, 4, 7, 8, 9, 10, 12 |
Utilització d'eines i recursos propis de la disciplina | 5 | 0,2 | 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels continguts de la matèria | 40 | 1,6 | 7, 8, 9 |
Lectures i consulta de materials complementaris | 22 | 0,88 | 7, 8, 9 |
En la metodologia docent emprada es combinen les sessions dedicades a l’exposició del programa amb sessions centrades en la discussió de les lectures, la realització d’exercicis, les presentacions a classe i l’ús de recursos desenvolupats per a l’estudi de la tipologia.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions es precisarà el dia de la presentació de l’assignatura. Es publicarà també a l’aula Moodle, juntament amb la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev1 - Prova escrita sobre els continguts dels temes 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 del programa | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ev2 - Exercicis sobre el tema 2 del programa | 15% | 5 | 0,2 | 1, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ev3 - Exercicis sobre els temes 3 i 4 del programa | 15% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ev4 - Exercicis sobre els temes 5, 6 i 7 del programa | 15% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ev5 - Presentacions orals a classe | 15% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Avaluació continuada
La qualificació final de l’assignatura s’obté a partir de cinc evidències d’aprenentatge:
(Ev1) Prova escrita sobre els continguts del temes 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 del programa: 40 % de la qualificació final.
(Ev2) Exercici sobre el tema 2 del programa: 15 % de la qualificació final.
(Ev3) Exercicis sobre els temes 3 i 4 del programa: 15 % de la qualificació final.
(Ev4) Exercicis sobre els temes 5, 6 i 7 del programa: 15 % de la qualificació final.
(Ev5) Presentacions orals a classe: 15 % de la qualificació final.
La informació detallada sobre cadascuna de les evidències d’aprenentatge es donarà en començar l’assignatura. Aquestes cinc evidències són els únics elements considerats en la qualificació.
La qualificació per considerar superada l’assignatura és de 5,0 (/10,0). Les evidències no lliurades tenen una qualificació de 0,0 (zero). Es consideren ‘No avaluables’ els estudiants que hagin lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes inferior al 30 % de la qualificació total de l’assignatura.
En el moment de realitzar cada activitat d’avaluació s’informarà sobre el procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per a poder realitzar la recuperació cal haver obtingut una qualificació entre 3,5 i 4,9 (/10,0) i haver lliurat un conjunt d’evidències el pes de les quals equivalgui a un mínim de les 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
La recuperació consistirà en una prova escrita presencial sobre el contingut dels temes 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 del programa de l’assignatura i sobre elsexercicis corresponents als temes 2,3, 4, 5, 6 i 7; queden excloses de la recuperació les presentacions orals a classe. La qualificació final dels alumnes que s’hagin presentat a la recuperació serà, com a màxim, un 5,0 (/10,0).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0,0 (zero) aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquest assignatura serà 0,0 (zero).
Avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’obté a partir de cinc evidències d’aprenentatge:
(Ev1) Prova escrita sobre els continguts del temes 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 del programa: 40 % de la qualificació final.
(Ev2) Exercicis sobre el tema 2 del programa: 15 % de la qualificació final.
(Ev3) Exercicis sobre els temes 3 i 4 del programa: 15 % de la qualificació final.
(Ev4) Exercicis sobre els temes 5, 6 i 7 del programa: 15 % de la qualificació final.
(Ev5) Presentació oral: 15 % de la qualificació final.
Aquestes cinc evidències són els únics elements emprats en l’avaluació única de l’assignatura. La prova escrita (Ev1) es realitzarà el dia en què es programi aquesta prova per als estudiants que han triat l’avaluació continuada; els exercicis (Ev2, Ev3 i Ev4) es lliuraran el mateix dia en què es faci la prova escrita. En funció del nombre d’alumnes que s’acullin a l’avaluació única les presentacions orals (Ev5)podran ser individuals o s’hauran de realitzar obligatòriament en grup.
En el cas de l’avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Aikhenvald, A. Y. i Dixon, R. M. W. (2017). The Cambridge handbook of linguistic typology. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316135716
Croft, W. (2003). Typology and universals (2a ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511840579
Dryer, M. S. i Haspelmath, M. (Ed.). (2013). The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info
Igartua, I. (2023). Fundamentos de tipología lingüística. Síntesis.
Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org
Moravcsik, E. A. (2013). Introducing language typology. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511978876
Song, J. J. (Ed.). (2010). The Oxford handbook of linguistic typology. Oxford University Press. https://doi. org/10.1093/oxfordhb/9780199281251.001.0001
Song, J. J. (2018). Linguistic typology. Oxford University Press.
The Grambank Consortium. (2023). Grambank. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://grambank.clld.org
Velupillai, V. (2012). An Introduction to linguistic typology. John Benjamins. https://doi.org/10.1075/z.176
Durant el curs es proporcionaran bibliografies més detallades per a cada tema.
Boersma, P. i Weenink, D. (2024). Praat: Doing phonetics by computer (Versió 6.4.13) [Programa informàtic]. University of Amsterdam. http://www.praat.org
ELAN (Versió 6.8) [Programa informàtic]. (2024). Max Planck Institute for Psycholinguistics, The Language Archive. https://archive.mpi.nl/tla/elan
FieldWorks Language Explorer (FLEx) (Versió 9.1.25) [Programa informàtic]. (2024). SIL International. https://software.sil.org/fieldworks/
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |