Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
2504212 Estudis Anglesos | OT | 3 |
2504212 Estudis Anglesos | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha.
El cos és un element clau en les propostes d'anàlisi des del gènere (i les seves interseccionalitats), i ha estat protagonista d'algunes de les inflexions més radicals a les genealogies feministes occidentals. El propòsit d'aquesta assignatura és prendre en consideració el cos com a text-arxiu cultural, en un triple sentit del terme arxiu:
a) com allò que regula el que pot ser dit/entès (Foucault).
b) en tant que somateca, o lloc on s'inscriuen els règims biopolítics (Preciado).
c) en un sentit ampli, entès com un dipòsit on es pot rastrejar i documentar una memòria del passat feta present i, en el cas del cos, presència.
Així mateix, l'assignatura pretén acostar-se als textos a partir de teories crítiques que posen el focus en la diferència i l'alteritat, alhora que desestabilitzen categories com ara la de subjecte o humanitat.
Bloc I
- RELACIONS ENTRE ELS GÈNERES SEX/TEXTUALS
- CORPUS LITERARI I COS
- LA GENEALOGIA DE LA MIRADA
Bloc II
- ORDENACIÓ CORPORAL I CÀNON TEXTUAL
- INTERSECCIONALITAT: RAÇA
- INTERSECCIONALITAT: COLONIALITAT
Bloc III
- DESITJOS, EMOCIONS I AFECTES
- ECOCRÍTICA I ANIMALITAT
- POSTHUMANISME
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup. | 42 | 1,68 | |
Tipus: Supervisades | |||
Exposicions, ressenyes o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització. | 35 | 1,4 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d‘esquemes, mapes conceptuals i resums. | 70 | 2,8 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnat es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides (30%). Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup.
· Activitats supervisades (25%). Exposicions, ressenyes o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització.
· Activitats autònomes (45%). Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercici a classe 1 | 35% | 1 | 0,04 | 5, 4, 3 |
Exercici a classe 2 | 35% | 1 | 0,04 | 5, 4, 3 |
Exposició oral | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 5, 4, 3, 6, 8, 7 |
L'estudiant haurà de fer al llarg del curs obligatòriament les lectures abans de la classe. Les tres activitats avaluatives es basen en els textos teòrics assignats i les sessions a classe i es descriuen a continuació:
1. Exercici 1. És un exercici individual d'anàlisi que es fa a classe. 35%
2. Exercici 2. És un exercici individual d'anàlisi que es fa a classe. 35%
3. Exposició oral. És un exercici grupal d'anàlisi, exposició i debat que es fa a classe. 30%
Avaluació única
En un mateix dia l'estudiant haurà de fer un examen escrit (50%), presentar i explicar el mapa conceptual d'un teòric assignat (15%) i passar una prova oral (35%) que inclou la totalitat del temari de classe i totes les lectures. Per sol·licitar aquesta modalitat d'avaluació cal respectar absolutament les dates expressades al calendari de la UAB.
Reavaluació
Per presentar-se a la reavaluació l'estudiant s'ha d'haver presentat a 2/3 de les avaluacions. L'exposició grupal no és reavaluable.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Bibliografia orientativa:
Adán, Carme. Feminismo e coñecemento. da experiencia das mulleres ao cíborg. A Coruña: Espiral Maior Universitas, 2003.
Andrés, Rodrigo (ed.). Homoerotismos literarios. Barcelona: Icaria, 2011.
Braidotti, Rosi (2020). Coneixement posthumà. Barcelona: Arcàdia.
Butler, Judith. Cuerpos que importan. Sobre los límites materiales y discurivos del “sexo”.
Traducción de Alcira Bixio. Barcelona: Paidós, 2002.
Butler, Judith. Deshacer el género. Traducción de Patrícia Soley-Beltrán. Barcelona: Paidós, 2006.
Butler, Judith. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la idetidad. México: Paidós, 2001.
Carbonell, Neus i Meri Torras (eds.). Feminismos literarios. Madrid: Arco libros, 1999.
Castrejón, María. Que me estoy muriendo de agua. Guía de narrativa lésbica española. Madrid-
Barcelona: Egales, 2008.
Clúa, Isabel (ed). Género y cultura popular. Estudios culturales. Bellaterra: Edicions UAB, 2008. Ciplijauskaité, Biruté. La construcción del yo femenino en la literatura. Cádiz: Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 2004.
Cixous, Hélène. La risa de la Medusa.Ensayos sobre la escritura.Traducción de Ana María Moix.
Barcelona: Anthropos, 1995.
De Lauretis, Teresa. Diferencias. Etapas de un camino a través del feminismo. Madrid: Horas y horas, 2000.
Falconí Trávez, Diego. “La heteromaricageneidad contradictoria como herramienta crítica cuy-r en las literaturas andinas”, Revista Interdisciplinaria de Estudios de Género no. 8, 2021.
Fe, Marina (ed). Otramente. Lectura i escritura feminista. México: FCE, 1999.
Fernàndez, Josep-Anton i Adrià Chavarria (eds.). Calçasses, gallines i maricons. Barcelona: Angle editorial, 2008.
Fuss, Diana. En essencia. Traducció d’Eva Espasa. Vic: Eumo, 1996.
González, Helena e Isabel Clúa (eds.). Máxima audencia. Cultura popular y género. Barcelona: Icaria, 2011.
Haraway, Donna. Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Trad. Manuel Talens. Madrid: Cátedra, 1991.
Horswell, Michael. Decolonizing the Sodomite. Queer Tropes on Sexuality in Colonial Andean Culture, University of Texas Press, 2005.
Julià, Lluïsa. Tradició i orfenesa. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2007.
Llamas, Ricardo.Teoría torcida. Prejuicios y discursos en torno a “la homosexualidad”. Madrid: siglo XXI, 1998.
Lugones, María. “Colonialidad y género”, Tabula Rasa 9, 2008, 73-101.
Marçal, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, 2004.
Medina, Raquel y Barbara Zecchi (eds.). Sexualidad y escritura (1850-2000). Barcelona: Anthropos, 2002.
Mérida, Rafael M. Sexualidades transgresoras. Barcelona: Icaria, 2002.
Mérida, Rafael M. Manifiestos gays, lesbianos y queer. Testimonios de un alucha (1969-1994).
Barcelona: Icaria, 2009.
Missé, Miquel y Gerard Coll-Planas (eds.). El género desordenado. Críticas en torno a la patologización de la transexualidad. Barcelona-Madrid: Egales, 2010.
Moi, Toril. Teoría literaria feminista. Madrid: Cátedra, 1988.
Nieto Piñeroba, José Antonio. Transexualidad, intersexualidad y dualidad de género. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2008.
Pons, Margalida (2020). "Emocions proscrites: escriptura, gènere, afectes i algunes veus de la poesia catalana contemporània", 452ºF. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 22, 39-59.
Segarra, Marta (2013). Escriure el desig. De La celestina a Maria-Mercè Marçal. Catarroja: Editorial Afers.
Segarra, Marta (2022). Humanimales. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
Weik, Alexa (2017). Affective ecologies. Empathy, emotion, and environmental narrative. Columbus: The Ohio State University Press.
La bibliografia específica s'entregarà per a cada tema del curs.
Campus Virtual MOODLE
Tractament de textos (amb possibilitat de conversió a Word i a pdfs)
Lector de pdfs
Power point o similar.
TEAMS
El software lliure és benvingut, sempre que puguin entregar-se els documents en el format demanat.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |