Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500149 Matemàtiques | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Encara que el curs serà força autocontingut es requerirà que l'alumne conegui la resolució de sistemes d'equacions lineals, l'aritmètica bàsica de números i de polinomis, i que tingui destresa de càlcul amb expressions algebraiques simbòliques.
Els objectius d'aquesta assignatura són de dos tipus: assolir formació matemàtica bàsica i assolir coneixements i destreses propis de l'Àlgebra Lineal.
Entre els objectius de caire formatiu destaquem els següents: entendre i utilitzar correctament el llenguatge matemàtic, veure la necessitat de les demostracions i desenvolupar el sentit crític davant les afirmacions matemàtiques.
Per adquirir una bona formació matemàtica és essencial entendre a fons la teoria de l'Àlgebra Lineal. Cal aprendre a manipular els conceptes que s'introdueixen al curs perquè s'usen no només en totes les branques de la Matemàtica sinó també en la major part de les ciències i les enginyeries.
I. Matrius
II. Espais vectorials
III. Aplicacions lineals
IV.Classificació d’endomorfismes
V. Formes bilineals simètriques
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de problemes | 27 | 1,08 | 3, 4, 5, 7, 14, 17 |
Classes de teoria | 54 | 2,16 | 5, 6, 7, 12, 13, 15, 17 |
Seminaris | 16 | 0,64 | 3, 4, 5, 7, 12, 14, 15, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi de la teoria | 56 | 2,24 | 5, 7, 17 |
Preparació de les entrevistes | 4 | 0,16 | 3, 4, 6, 7, 14, 15, 17 |
Preparació dels problemes a lliurar per escrit | 8 | 0,32 | 3, 4, 7, 12, 14, 17 |
Resolució de problemes | 118 | 4,72 | 3, 4, 5, 7, 14, 17 |
Aquesta assignatura té dues hores setmanals de teoria, una hora setmanal de problemes i 8 sessions de seminari, però, com en totes les assignatures de Matemàtiques, per arribar-ne a assolir un bon coneixement el més important és el treball i l'esforç personal de l'alumne, i amb aquesta idea s'ha dissenyat la metodologia de les assignatures de primer curs.
A les classes de teoria el professor exposarà i desenvoluparà el contingut del curs. Les classes de teoria són les que marquen el ritme del curs, la resta d’activitats estan coordinades al seu voltant.
El coneixement de les nocions introduïdes a teoria, els enunciats dels teoremes i les seves aplicacions són imprescindibles a l'hora de posar-se a atacar els problemes. Però també és bàsica la comprensió de les demostracions dels teoremes i proposicions per tal d'aprofundir en les nocions i de resoldre els problemes amb tècniques semblants. Durant l'explicació del professor o en hores de tutoria els alumnes haurien de preguntar tots els dubtes que tinguin.
Es pararà especial atenció a l’ús del llenguatge i de la nomenclatura per tal d‘orientar a l’alumne a l’ús del llenguatge matemàtic i fer-li notar els requeriments de precisió del llenguatge formal.
Es recomana a l’alumne fer ús de la bibliografia recomanada per tal de completar les explicacions de classe i veure aproximacions alternatives. Al llarg del curs s’aniran fent comentaris específics al respecte.
Setmanalment hi haurà una sessió d'una hora de problemes, on s'explicarà la resolució dels problemes de les llistes que s'aniran lliurant periòdicament. Els problemes estan basats en les classes de teoria i estan pensats per tal que l’alumne desenvolupi i apliqui els resultats i les idees desenvolupats a teoria: a vegades en un marc abstracte i, a vegades, en exemples concrets. És importantíssim que l'alumne s'hagi barallat a fons amb els problemes, i per tant, que prepari els exercicis abans d'anar a classe per poder contrastar les seves idees amb les dels companys i amb les del professor.
Els seminaris completen i complementen tant les sessions de teoria com les de problemes. En cada sessió es proposarà una llista d'exercicis per resoldre que tractarà a fons alguna tècnica o idea del curs, o que farà experimentar a l’alumne amb alguna idea que s’hagi desenvolupat o que estarà a punt de desenvolupar-se a la teoria. En cada llista de seminari s’especificarà quins són els aspectes bàsics que es vol que l’alumne assoleixi fent els problemes proposats.
A l'aula, en els seminaris, els alumnes treballaran en grups els problemes de la llista, preguntant al professor tantes vegades com els sigui necessari i es discutiran en comú les possibles estratègies per atacar el problema. Finalment el professor explicarà la resolució dels problemes més representatius de la llista.
En totes les activitats del curs és bàsica la participació dels estudiants però en el cas dels seminaris, a més, la classe s'estructurarà a partir de les seves aportacions. Com que per fer els exercicis s’haurà de conèixer una part de la teoria és important que l'alumne se l'hagi estudiat abans de la sessió per tal que pugui aprofitar al màxim les sessions de seminari.
Durant el curs es proposaran exercicis per lliurar i es farà una entrevista referent a alguns dels exercicis lliurats. Cal que l'estudiant es quedi una còpia dels exercicisper poder preparar l'entrevista amb antelació i que pugui fer una bona exposició oral de la feina que ha fet.
A banda de tot això els alumnes disposen d'unes hores de tutoria als despatxos dels professors de teoria, de problemes i de seminaris, on podran consultar dubtes i demanar ajuda en el seu treball.
A més, l'assignatura disposa d'una pàgina al Campus Virtual on s'hi aniran penjant les llistes d'exercicis, tant de problemes com de seminaris, material extra i tota la informació referent a l'assignatura. Si es considera convenient, el professorat podrà també oferir online la possibilitat de practicar la resolució d'alguns problemes amb autocorrecció.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Dos exàmens intersemestrals | 10% cadascun | 4 | 0,16 | 4, 5, 6, 7, 12, 14, 15, 17 |
Entrega de problemes i entrevistes | 20% | 1 | 0,04 | 1, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 14, 15, 16, 17 |
Examen final | 80% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 17 |
Examen parcial del primer semestre | 25% | 4 | 0,16 | 5, 6, 7, 12, 13, 14, 15, 17 |
Examen parcial del segon semestre | 35% | 4 | 0,16 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
L'assignatura té una única convocatòria que es tanca al Juliol.
Un 20% de la nota correspon a l'entrega de problemes i a les entrevistes corresponents. La resta de la nota correspon als exàmens realitzats al llarg del curs, essent un 10% per a cada parcial intersemestral (a l'octubre/novembre i a l'abril), un 25% per al parcial del primer semestre (al gener) i un 35% per al parcial del segon semestre (al juny).
S'aprova l'assignatura en cas d'obtenir, segons la ponderació explicada, una nota igual o superior a 5, amb el requisit d'obtenir una nota igual o superior a 4 en el parcial del segon semestre.
Després del darrer parcial l'alumne tindrà la possibilitat de fer un examen final de tota l'assignatura on es podrà recuperar o millorar la part de l’avaluació corresponent als exàmens. Així, aquest examen valdrà el 80% de la nota i l’altre 20% serà el corresponent a l'entrega de problemes i les entrevistes (que no es poden recuperar).
Després del darrer parcial s'atorgaran les matrícules d'honor que es considerin clares. Aquestes matrícules seran ja definitives. Si el nombre màxim de matrícules permès no s'ha assolit, es reconsiderarà la possibilitat d'atorgar-ne més després de l'examen final.
Es considerarà no avaluable aquell alumne que hagi participat en activitats d'avaluació corresponents a menys del 50% de la nota segons la ponderació establerta.
Avaluació única:
Aquells alumnes que optin per l'avaluació única realitzaran un sol examen en què s'avaluaran els continguts de teoria i pràctica de l'assignatura. Així mateix, caldrà entregar el dia de la prova un dossier amb els diferents lliuraments que s'han plantejat durant el curs. L'examen tindrà un pes del 85% de la nota final i el 15% restant s'obtindrà del contingut del dossier d'exercicis entregat.
L'examen es realitzarà coincidint amb l'examen del segon parcial de l'assignatura. Per aquest examens'aplicarà el mateix sistema de recuperació que a l'avaluació contínua, tot i que amb les ponderacions de l'avaluació única.
Els continguts del curs estan coberts, en part o totalment, en molts textos bàsics d'Àlgebra Lineal. La bibliioteca de la Facultat de Ciències disposa d'un fons biliogràfic de Matemàtiques excepcional, així que és molt recomanable que useu aquests recursos, ja sigui per buscar altres llibres de consulta o per aprofundir i ampliar coneixements. Les referències citades a sota son, per tant, només indicatives.
S. Axler, Linear Algebra Done Right, 3rd ed, Springer, 2015
M. Castellet, I. Llerena. Àlgebra lineal i geometria. Manuals de la UAB, Servei de Publicacions de la UAB, no.1, Bellaterra, 1988 (versió castellana per Ed. Reverté, Barcelona, 1991).
F. Cedó, A. Reventós. Geometria plana i àlgebra lineal. Manuals de la UAB, Servei de Publicacions de la UAB, Bellaterra, 2004.
W. Greub, Linear Algebra, Springer 1975.
J. Hefferon, Linear Algebra. Accessible online a: http://joshua.smcvt.edu/linearalgebra/
A. Kostrikin, Y. Manin. Linear algebra and Geometry. Gordon and Breach Science Publishers, Amsterdam 1989. (Segona edició: 1997.)
L. Merino, E. Santos. Álgebra lineal con métodos elementales. Ed. Thomson, Madrid, 2006.
G. Strang, Linear algebra and its applications.4th ed, Thomson, 2006
Llibres de problemes:
F. Cedó i V. Gisin. Àlgebra bàsica. Manuals de la UAB, Servei de Publicacions de la UAB, Bellaterra, 1997.
J. Rojo e I. Martín. Ejercicios y problemas de Álgebra lineal. Mc. Graw-Hill, Madrid, 1994.
L'ús d'un manipulador algebraic pot ajudar a fer càlculs concrets.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | anual | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 1 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 2 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 3 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 4 | Català | anual | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |