Geografia de la ciutat contemporània
Codi: 100081 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OT | 3 |
| 2502758 Humanitats | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Abel Albet Mas
- Correu electrònic:
- abel.albet@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es requereix el compromís d’assistir de manera regular a les sessions presencials de classe i de participar-hi activament. Per poder seguir l’assignatura és molt recomanable poder llegir textos en català, castellà, anglès, francès i italià.
Objectius
Proposta acadèmica, científica, política i ètica:
L’assignatura és una introducció a l’estudi de la ciutat contemporània (segles XIX-XXI) entesa com a centre neuràlgic de les dinàmiques polítiques, econòmiques, socials i culturals de la societat actual, cada vegada més urbanitzada i més marcada pel fet urbà. Des de la visió de les ciències socials i humanes, s’exposa el procés mundial d’urbanització i les problemàtiques que planteja. Es ressalten els moments més significatius en la història recent de les transformacions urbanes amb l’explicació de casos concrets amb especial atenció al cas de Barcelona. S’analitzen les diferents concepcions de la ciutat en el pensament social i les principals tendències de l’urbanisme a Europa i Amèrica del Nord així com, de manera més somera, a l’àrea coneguda com «sud global». S’aborda la relació entre ciutat i cultura des de diversos àmbits: la nova realitat social multicultural, el paper de la cultura en la requalificació urbana i la relació entre ciutat, literatura i cinema.
Es busca aprendre a:
· llegir els canvis que s’estan produint avui a la ciutat, entesa com a una realitat heretada en constant procés de construcció;
· entendre la ciutat com el resultat de l’actuació de diferents agents socials, cadascun d’ells perseguint diferents interessos polítics, socials i econòmics, emmarcats en contextos culturals canviants segons les dinàmiques de cada moment històric recent;
· interpretar les diverses dimensions de la realitat urbana en l’escenari de la globalització i el neoliberalisme, que potencien el paper de les ciutats en tant que gestores del’economia mundial a la vegada que accentua les seves problemàtiques socials i culturals internes;
· construir una mirada crítica sobre el fet urbà, entesa com: un compromís ètic i un posicionament polític davant les injustícies, desequilibris i desigualtats que es donen a la ciutat contemporània; una implicació social en la transformació de la ciutat, en tant que ciutadans i en tant que científics i intel·lectuals; una capacitat de generar un discurs crític i propi davant la realitat urbana, i davant els discursos externs i dominants;
· referir aquest bagatge conceptual i pràctic a la realitat urbana més immediata: la Barcelona metropolitana.
Competències
- Humanitats
- Interpretar la diversitat social i cultural.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Descriure les principals característiques de la ciutat contemporània en general i de les regions metropolitanes en especial.
- Descriure les principals problemàtiques econòmiques, socials i culturals del món.
- Descriure les relacions espacials, a diferents escales territorials, de la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris
- Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
Continguts
Programa (molt) orientatiu:
Estructura i configuració de l’espai urbà
· La ciutat: reflexió sobre el fenomen urbà contemporani. La ciutat en el pensament social. La ciutat, producte social. Els agents socials urbans. L’acceleració urbana del món contemporani.
La ciutat del segle XIX: reforma social i orígens de l’urbanisme modern
· Europa: industrialització i urbanització; l’emergència de les grans ciutats. La qüestió social urbana i els orígens de l’urbanisme modern. Utopies urbanes. La ciutat jardí. Ciutat i modernitat. Ciutat i literatura.
La ciutat del segle XX: entre el suburbi i el ghetto
· De la ciutat-fàbrica a la metròpoli terciària. Les transformacions urbanes a Europa. El moviment racionalista i la urbanística reformista. L’experiència nord-americana: la creació de la ciutat suburbana. Ciutat i cinema.
La ciutat postmoderna: cultura, representació, diferència
· La revolució informacional i el capitalisme tardà: el renovat protagonisme de les ciutats i la seva lògica productiva i locacional. Globalització i formació d’un sistema mundial de ciutats. Ciutats grans, grans ciutats, ciutats globals. La creixent complexitat de l’espai urbà postindustrial: de la ciutat compacta a la urbanització dispersa. La cultura urbanística actual i les polítiques de renovació urbana. Arquitectura i forma urbana. Ciutat i especulació immobiliària. Competència i competitivitat entre ciutats. La ciutat als països del «sud global». Ciutat i música.
Els escenaris de la ciutatcontemporània
· La polarització social urbana. La ciutat dual. Els espais de la ciutat dual: àrees de sobrecentralitat; perifèries degradades; ghettos ètnics; gentrificació elitista; comunitats tancades. La ciutat espectacle: oci, cultura, consum. Ciutats en venda, màrqueting urbà (museus, turisme, centres comercials). La ciutat hiperreal; la ciutat disneyficada; la ciutat «temàtica». La memòria de la ciutat. La ciutat sostenible: la crisi ambiental. Espai públic i ciutadania. Hibridesa i multiculturalisme. La ciutat rebel. Ciutat i graffiti.
Pràctiques de construcció i de destrucció, d'ús i de resistència a la ciutat neoliberal
· Comunitat i convivència: les relacions socials a la ciutat. Els espais de la diferència, de la divisió i de l’exclusió. Les polítiques a/de l’espai urbà. Capital i cultura: gentrificant la ciutat. Relats urbans: la identitat i la subjectivitat a la ciutat; integració social urbana. Construint els territoris urbans: cultures urbanes i estratègies espacials. Habitatge i especulació. Moviments socials urbans: ciutadania i participació. Ús i resistència als/dels espais públics de la ciutat neoliberal. Infraestructures, transports, mobilitat. Planificació urbanística, plans estratègics, projectes urbans.
Barcelona
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 50 | 2 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Classes pràctiques | 10 | 0,4 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats autònomes | 40 | 1,6 |
Estructura del curs
Les classes presencials són «teòriques» (exposició per part del professor) i «pràctiques» (lectures, debats en fòrum a partir de textos, visualització de pel·lícules, realització de pràctiques, etc.).
Al Campus Virtual s'hi localitza documentació i informació imprescindible per al desenvolupament de l'assignatura, tant pel que fa als seus aspectes organitzatius com en relació als continguts temàtics de la mateixa. És important tenir-hi accés sovint.
Eventuals estratègies d'ensenyament-aprenentatge desenvolupades pel professor:
- docència en classes magistrals;
- organització de les sessions de fòrum i debat;
- impartició de sessions de pràctiques;
- proposta i guiatge en lectures obligatòries;
- tutories dels treballs;
- desenvolupament de casos;
- eventualment, participació de conferenciants externs;
- eventualment, sortides de camp i visites a exposicions.
Activitats que, previsiblement, realitzaran els/les alumnes:
- assistència ineludible a les sessions de classe;
- participació necessària en les sessions de fòrum i debat;
- participació necessària en les sessions de pràctiques;
- assistència a les eventuals sortides de camp i les visites a exposicions;
- lectura sistemàtica de textos obligatoris;
- presentació de resums i ressenyes;
- exercicis realitzats durant les sessions de classe;
- desenvolupament d'un assaig breu (escrit, individual, tutoritzat pel professor);
- preparació i presentació pública (oral, en grup, tutoritzat pel professor) d'un fòrum de debat sobre una temàtica urbana;
- realització d'una prova escrita o oral.
Per imposició, la guia docent d'aquesta assignatura inclou la fórmula d'esmentar unes «competències», «hores», «activitats formatives» i «resultats d'aprenentage», tot i que no s'adiu amb els criteris del professor.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig creatiu breu d'iniciació a la recerca | 25% | 20 | 0,8 | 2 |
| Fòrum de debat a partir de les lectures proposades | 25% | 5 | 0,2 | 1, 3 |
| Prova individual | 25% | 5 | 0,2 | 1 |
| Resum escrit de cadascuna de les lectures proposades i participació a classe | 25% | 20 | 0,8 | 1, 4 |
Avaluació continuada
Avaluació de les classes teòriques:
· Assaig creatiu breu d’iniciació a la recerca. Oportunament el professor indicarà l’orientació temàtica de l’assaig. Treball escrit individual. Extensió entre 7000 i 10000 caràcters (incloent espais). Data límit de lliurament: a concretar (improrrogable). [L’avaluació valorarà l’expressió adequada, la coherència en el desenvolupament, el maneig de bibliografia, l’originalitat, etc. Suposa el 25% de la nota final].
· Prova individual (examen). Data: a concretar. [L’avaluació valorarà l’assimilació de coneixements, la capacitat d’anàlisi, de síntesi i d’interpretació de la part d'«apunts». Suposa el 25% de la nota final].
Avaluació de les classes pràctiques:
· Ponència de debat sobre una problemàtica urbana, a partir de les lectures proposades. Treball col·lectiu (oral i escrit) dirigit per dues/tres persones (ponents) seguint el calendari establert en la primera sessió de classe. Un cop presentada la ponència, els/les ponents tindran una setmana (improrrogable) per lliurar-la al professor en format escrit o gràfic per correu electrònic. [L’avaluació valorarà la preparació –incloent tutories obligatòries amb el professor–, la realització, la presentació oral –en grup– i la gestió del debat; l’expressió oral correcta i adequada; el maneig de bibliografia; la feina en equip; la presentació escrita i gràfica dels resultats. L’avaluació d’aquesta part suposa el 25 % de la nota final].
· Lliurament de resums de cadascuna de les lectures obligatòries, participació activa en els debats i a classe, exercicis i pràctiques. Treball individual. Pel que fa als resums de les lectures, l’extensió màxima és de 2000 caràcters (incloent espais) per text. Cal lliurar un mínim de blocs de resums. Data de lliurament: durant el debat sobre cada bloc de lectures (improrrogable). Data de lliurament de la resta d’exercicis i pràctiques: durant la sessió presencial en la que es realitzin. [L’avaluació valorarà la presència, l’actitud, la participació i la implicació en els fòrums de debat i en les sessions teòriques; els comentaris i les aportacions a classe i en els debats; el lliurament de resums i pràctiques i la capacitat de síntesi i de captació-abstracció de les idees principals. Suposa el 25 % de la nota final].
Avaluació única
Avaluació de les classes teòriques:
· Assaig creatiu breu d’iniciació a la recerca. Oportunament el professor indicarà l’orientació temàtica de l’assaig. Treball escrit individual. Extensió entre 7000 i 10000 caràcters (incloent espais). [L’avaluació valorarà l’expressió adequada, la coherència en el desenvolupament, el maneig de bibliografia, l’originalitat, etc. Suposa el 25% de la nota final. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada].
· Prova individual (examen). [L’avaluació valorarà l’assimilació de coneixements, la capacitat d’anàlisi, de síntesi i d’interpretació de la part d'«apunts». Suposa el 25% de la nota final. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada].
Avaluació de les classes pràctiques:
· Ponència de debat sobre una problemàtica urbana, a partir de les lectures proposades. Treball col·lectiu (oral i escrit) dirigit per dues/tres persones (ponents) seguint el calendari establert en la primera sessió de classe. Un cop presentada la ponència, els/les ponents tindran una setmana (improrrogable) per lliurar-la al professor en format escrit o gràfic per correu electrònic. [L’avaluació valorarà la preparació –incloent tutories obligatòries amb el professor–, la realització, la presentació oral –en grup– i la gestió del debat; l’expressió oral correcta i adequada; el maneig de bibliografia; la feina en equip; la presentació escrita i gràfica dels resultats. L’avaluació d’aquesta part suposa el 25 % de la nota final. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada].
· Lliurament de resums de cadascuna de les lectures obligatòries, participació activa en els debats i a classe, exercicis i pràctiques. Treball individual. Pel que fa als resums de les lectures, l’extensió màxima és de 2000 caràcters (incloent espais) per text. Cal lliurar un mínim de blocs de resums. Data de lliurament: durant el debat sobre cada bloc de lectures (improrrogable). Data de lliurament de la resta d’exercicis i pràctiques: durant la sessió presencial en la que es realitzin. [L’avaluació valorarà la presència, l’actitud, la participació i la implicació en els fòrums de debat i en les sessions teòriques; els comentaris i les aportacions a classe i en els debats; el lliurament de resums i pràctiques i la capacitat de síntesi i de captació-abstracció de les idees principals. Suposa el 25 % de la nota final. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada].
S’aplicarà el mateix criteri de «no avaluable» que per l’avaluació continuada. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
Sobre l'avaluació i la reavaluació
Per poder ser avaluat/da cal haver lliurat-presentat totes les parts avaluables, haver assistit a un mínim del 80 % de les sessions de classe i haver participat activament en les sessions de classe i de fòrum-debat. La no presentació d’alguna de les parts avaluables comportarà un «No avaluable» com nota final. Per poder recuperar (reavaluar) alguna part suspesa cal haver-se presentat a totes les parts avaluables. Només són recuperables (reavaluables) l’assaig creatiu i la prova individual: per tal d’aprovar l’assignatura cal assolir una nota mínima de 3,5 a cada parta avaluable. En la recuperació la nota màxima global serà un 5. La recuperació no servirà, en cap cas, per «millorar nota».
Segons la normativa de la Facultat de Filosofia i Lletres i de la UAB, «la còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l’activitat. Es considera “còpia” la reproducció, total o parcial, del treball d’un/a altre/a company/a. “Plagi” és el fet de presentar com a propi tot o part d’un text d’un/a autor/a, sense citar les fonts». Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi) no seran recuperables. En cas d’utilitzar la intel·ligència artificial per dur a terme alguna de les activitats avaluables, caldrà fer-ne esment de manera explícita, altrament serà considerada com plagi.
Bibliografia
Bibliografia bàsica:
ALBET, Abel, Núria BENACH (eds.) (2018). Gentrification as a global strategy. Neil Smith and beyond. Londres: Routledge.
BAUDELAIRE, Charles [2021]. L’spleen de París. Barcelona: Flâneur (edició bilingüe).
BOOKCHIN, Murray (1978). Los límites de la ciudad. Madrid: Blume [t.o.: The limits of the city, Londres: Harper & Row, 1974].
BORJA, Jordi (2003). La ciudad conquistada. Madrid: Alianza.
BORJA, Jordi, Fernando CARRIÓN, Marcelo CORTI (eds.) (2017). Ciudades resistentes, ciudades posibles. Barcelona: Editorial UOC.
CHINCHILLA, Izaskun (2020). La ciudad de los cuidados. Madrid: Catarata.
Colectivo 5W (2019). 5W Crónicas de larga distancia. Vol. 4: Habitantes. Como vivimos en ciudades, ríos, guerras, cárceles e incluso bajo tierra. www.revista5W.com
DÍEZ, Enrique J., Juan R. RODRÍGUEZ (2018). La polis secuestrada. Propuestas para una ciudad educadora. Gijón: Ediciones Trea.
DIONI, Jorge (2021). La España de las piscinas. Cómo el urbanismo neoliberal ha conquistado España y transformado su mapa político. Barcelona: Arpa.
DIONI, Jorge (2023). El malestar de las ciudades. Barcelona: Arpa.
DONAT, Carles, Sergio PORCEL, Ricard GOMÀ (eds.) (2018). «Gentrificació i dret a la ciutat», Papers IERMB, 60 [monogràfic].
El Atlas de las Metrópolis. València: Fundación Mondiplo, 2014.
ESTEBAN, Juli (2018). Urbanismo. Una inmersión rápida. Barcelona: Tibidabo Ediciones.
GARCÍA VÁZQUEZ, Carlos (2004). Ciudad hojaldre. Visiones urbanas del siglo XXI. Barcelona: Gustavo Gili.
GARCÍA VÁZQUEZ, Carlos (2016). Teorías e historia de la ciudad contemporánea. Barcelona: Gustavo Gili.
HARVEY, David (2013). Ciudades rebeldes. Del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Madrid: Akal [t.o.: Rebel Cities. Londres: Verso, 2012].
HUBBARD, Phil (2006). City. Londres: Routledge.
JACOBS, Jane (2022). Mort i vida de les grans ciutats. Barcelona: Virus [t.o.: Death and Life of Great American Cities. Nova York: Penguin, 1961].
JOVANI, Sebastià (2022). Urbis phantasma. La literatura i l’imaginari urbà sota l’influx de la postmodernitat. Barcelona: Periscopi/Bloom.
KERN, Leslie (2021). Ciudad feminista. La lucha por el espacio en un mundo diseñado por hombres. Barcelona: Bellaterra [t.o.: Feminist City. Claiming Space in a Man-Made World. Londres: Verso, 2020].
LEFEBVRE, Henri (1976). La revolución urbana. Madrid: Alianza Editorial [t.o.: La révolution urbaine. París: Gallimard, 1970].
LEFEBVRE, Henri (2017). El derecho a la ciudad. Madrid: Capitán Swing [t.o.: Le droit à la ville. París: Anthropos, 1968].
LIPPOLIS, Leonardo (2023). El mundo como metrópolis. Capitalismo, arte y revolución en la época de la gran transformación urbana 1853-1933. Madrid: Enclave de Libros [t.o.: Il mondo come metropoli. Verona: Ombre Corte, 2021].
MASK, Deirdre (2023). El callejero. Qué revelan los nombres de las calles sobre identidad, raza, riqueza y poder. Madrid: Capitán Swing [t.o.: The Address Book: What Street Addresses Reveal About Identity, Race, Wealth, and Power. Nova York: St. Martin's Press, 2020]
MAYER, Margit, Catharina THÖRN, Håkan THÖRN (eds.) (2016). Urban uprisings. Challenging neoliberal urbanism in Europe. Londres: Palgrave.
MÉNDEZ DE ANDÉS, Ana, David HAMOU, Marco APARICIO (eds.) (2020). Códigoscomunes urbanos. Herramientas para el devenir-común de las ciudades. Barcelona: Icaria.
MERRIFIELD, Andy (2002). Metromarxism. A Marxist tale of the city. Nova York: Routledge.
MERRIFIELD, Andy (2018). What we talk about when we talk about cities (and love). Nova York: OR Books.
MERRIFIELD, Andy (2019). La nueva cuestión urbana. Iruñea: Katakrak [t.o.: The new urban question. Londres: Pluto Press, 2014].
MONTANER, Josep Maria, Zaida MUXÍ (2011). Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos. Barcelona: Gustavo Gili.
Paisaje Transversal (2021). Escuchar y transformar la ciudad. Urbanismo colaborativo y participación ciudadana. Madrid: Catarata.
PARKER, Simon (2004). Urban theory and the urban experience. Encountering the city. Londres: Routledge.
Prole.info (2021). El monstruo de la vivienda. Trabajo y vivienda en la sociedad capitalista. Barcelona: Descontrol Editorial [t.o.: The Housing Monster, 2012]
RUBIO, Andrés (2022). España fea. El caos urbano, el mayor fracaso de la democracia. Barcelona: Debate/Penguin Random House.
SECCHI, Bernardo (2015). La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres. Madrid: Los Libros de la Catarata [t.o.: La città dei ricchi e la città dei poveri. Bari: Laterza, 2013].
SENNETT, Richard (2019). Construir i habitar. Ètica per a la ciutat. Barcelona: Arcàdia [t.o.: Building and Dwelling. Ethics for the City. Londres: Allen Lane, 2018].
SEQUERA, Jorge (2020). Gentrificación. Capitalismo cool, turismo y control del espacio urbano. Madrid: Catarata.
SEVILLA-BUITRAGO, Álvaro (2023). Contra lo común. Una historia radical del urbanismo. Madrid: Alianza Editorial [t.o: Against the Commons. A Radical History of Urban Planning. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2022].
SMITH, Neil (1996). La nueva frontera urbana. Ciudad revanchista y gentrificación. Madrid: Traficantes de Sueños [t.o.: The new urban frontier. Gentrification and the revanchist city. Londres: Routledge, 1996].
SOJA, Edward (2008). Postmetrópolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones. Madrid: Traficantes de Sueños [t.o.: Postmetropolis. Critical studies of cities and regions. Oxford: Blackwell, 2000].
SORANDO, Daniel, Álvaro ARDURA (2016). First we take Manhattan. La destrucción creativa de las ciudades. Madrid: Los Libros de la Catarata.
STAVRIDES, Stavros (2016). Hacia la ciudad de umbrales. Madrid: Akal [t.o.: Towards the city of thresholds. Trento: professionaldreamers, 2010].
STEEL, Carolyn (2020). Ciudades hambrientas. Cómo el alimento moldea nuestras vidas. Madrid: Capitán Swing [t.o.: Hungry City: How Food Shapes Our Lives. Londres: Random House, 2014].
SUDJIC, Deyan (2017). El lenguaje de las ciudades. Barcelona: Ariel [t.o.: The language of cities. Londres: Allen Lane, 2016].
TONKIS, Fran (2005). Space, the city and social theory. Social relations and urban forms. Cambridge: Polity Press.
VASUDEVAN, Alexander (2023). La ciudad autónoma. Una historia de la okupación urbana. Madrid: Alianza Editorial [t.o.: The Autonomous City. A History of Urban Squatting. Londres: Verso, 2017].
VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel (1998). La literatura en la construcción de la ciudad democràtica. Barcelona: Crítica.
VOLLMER, Lisa (2019). Estrategias contra la gentrificación. Por una ciudad desde abajo. Iruñea: Katakrak [t.o.: Strategien gegen Gentrifizierung. Stuttgart: Schmetterling Verlag, 2018].
Worldwatch Institute (2016). La situación del mundo 2016. Ciudades sostenibles. Del sueño a la acción. Barcelona: Icaria.
CALVINO, Italo (1972). Le città invisibili. Torí: Einaudi [trad. cat. Les ciutats invisibles. Barcelona: Empúries, 1985].
Per a cada tema del programa el professor facilitarà una bibliografia específica.
Programari
Processador de textos (MS Word), power-point i accés a Internet.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |