La Cultura en els Mitjans de Comunicació
Codi: 100030 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Anna Tous Rovirosa
- Correu electrònic:
- anna.tous@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És recomanable tenir certs coneixements de ciències de la comunicació i periodisme.
Objectius
L'assignatura de comunicació cultural pretén que l'estudiant adquiereixi un domini de les noves pràctiques culturals dins de la situació mediàtica derivada de l'extensió dels mitjans de comunicació de masses i la globalització, que adquireixi una sèrie d'eines crítiques per analitzar aquesta situació i aquestes noves pràctiques, que practiqui una nova metodologia d'anàlisi d'aquesta societat híbrida i que adquireixi una visió crítica sobre les relacions que s'estableixen entre persones, col·lectius i institucions que partint d'experiències, discursos i representacions socioculturalment diverses conformen el que es defineix com cultura ‘mainstream’ (cultura principal o predominant): els reptes de la comunicació cultural i intercultural, les pràctiques i nous comportaments dels actors socials mitjançant les noves xarxes i noves eines de comprensió de la realitat fluïda del segle XXI.
La comunicació cultural, superant la visió elitista que practicava l'anàlisi de les xarxes comunicatives clàssiques, explica les relacions socials complexes i dinàmiques que es desenvolupen a nivell interpersonal i col·lectiu determinades per contextos socials i polítics molt diversos, en un procés de globalització accelerat. Mostrarem que la cultura i les cultures no són ens homogenis ni estàtics sinó híbrids i dinàmics, des d'una perspectiva interdisciplinària com un vector transversal de la comunicació cultural.
La comunicació cultural exigeix una metodologia d'anàlisi diferenciada, pel que fa a la presencia de la cultura en els Mitjans de comunicacio en les seves diverses formes, generes i formats. S’analitzara la diversitat d’aquesta presencia i els seus efectes en els missatges i programes.
Competències
- Analitzar críticament la cultura contemporània.
- Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el coneixement dels diferents gèneres culturals als mitjans de comunicació.
- Definir el valor de les revistes culturals en la cultura contemporània.
- Fer servir la terminologia i l'estil adequats en la construcció d'un text periodístic.
- Identificar les tècniques de producció i realització en mitjans impresos, audiovisuals i hipermèdia.
- Qüestionar els comportaments establerts davant dels mitjans audiovisuals.
- Relacionar les creacions artístiques de diferents èpoques amb altres fenòmens culturals.
- Valorar les implicacions de la fotografia, el cinema, el vídeo i la televisió com a mitjans difusors de la cultura.
Continguts
Temari
Introducció. Mitjans de comunicació
Definició dels mitjans de masses
Industria cultural, consum cultural
Cultura d’elit i cultura de masses
Ideologia dels mitjans
Imperialisme cultural i contra-cultures
Sistema mediàtic contemporani
Tema 1. Gènere, comunicació i cultura
La representació de gènere en la cultura occidental. De la tradició patriarcal a l’actualitat
Tema 2. Cultura i mitjans de comunicació
Programes culturals
Suplements culturals
Tema 3. Ficció Televisiva
Breu historia. Cadenes hertzianes, cable, Streaming
Eres televisives. Conceptes i casos
Dispositius de repetició
Tema 4. La narrativa com a artefacte cultural als mitjans. Presencia, concomitàncies i diferencies
Formalisme i estructuralisme
Serialitat
Homologia estructural
Gènere i format
Narrativa i narrativa complexa
Fragmentació de la trama i del relat
Tema 5. Claus de l’èxit del relat
Mites i temes com a motors narratius
Intertextualitat
Deconstruccionisme, postestructuralisme, postcolonialisme
Tema 6. Noves formes, noves narratives
Videojocs
Podcasts
Transmedia
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Pràctiques | 0 | 0 | 3, 4 |
Hi ha tres tipus d’activitats: dirigides, supervisades i autònomes.
Es contemplen com a activitats d’aula projeccions de vídeos i comentaris de text; presentacions de lectures, recensions de sortides a exposicions i actes culturals
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Dirigides | Teoria | 34 | 1,36 | 1, 3, 5, 6 |
| Supervisades | Pràctiques | 16 | 0,64 | 4, 6 |
| Treball personal | Treball a casa | 100 | 4 | 2, 7 |
Avaluació continuada
Un exercici de comprensió i/o presentacions de lectures a cada classe (20%), un treball pràctic (40%) i un test final temàtic (40%). Les tres activitats d’avaluació s’han d’aprovar amb un 5.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Hi haurà recuperació per aquells alumnes que arribin a una mitjana de 3,5 en la nota final
Constarà com a no avaluable aquell alumne que no s'hagi presentat a cap de les proves.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
També constarà com no avaluable aquell alumne que s'hagi presentat a menys del 30% de les proves i pràctiques.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
Les persones que s'acullin a l'avaluació única ho han d'avisar al començament del curs o no serà acceptada la seva sol·licitud. S'haurà de lliurar un treball substitutori equivalent a la càrrega lectiva de l'assignatura i fer un examen final del temari complet. La nota es divideix entre el treball (40%) i l'examen (60%). Ambdós han d'estar aprovats.
Bibliografia
Bàsica
BALLÓ, Jordi.; PÉREZ, Xavier (2005). Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició. Barcelona: Empúries.
BISKIND, Peter (2023). Pandora’s Box. How guts, guile and greed upended TV. New York, Harper Collins.
BUSTAMANTE, Enrique (Coord.) (2003) Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Las industrias culturales en la Era Digital. Gedisa.
CALABRESE, Omar (1989). La era neobarroca. Madrid: Cátedra.
CIRLOT, Victoria (2005). Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa Medieval. Madrid, Siruela.
CREEBER, Glen (2001). The Television Genre Book. British Film Institute.
ECO, Umberto (1996). Seis paseos por los bosques narrativos. Barcelona, Lumen.
FRYE, Northrop (1971). La estructura inflexible de la obra literaria. Madrid, Taurus.
GENETTE, Gerard (1989). Palimsestos. La literatura en segundo grado. Madrid, Taurus.
GUBERN, Román (2002). Máscaras de la ficción. Barcelona, Anagrama.
JENKINS, Henry. (2006) Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. New York: New York University Press.
JULIBERT, Elisenda (2022). Hombres fatales. Metamorfosis del deseo masculino en la literatura y el cine. Barcelona, El Acantilado.
MITTELL, Jason. Complex TV. The poetics of contemporary television storytelling. New York University Press, 2015.
MATTELART, Armand (2006) Diversidad cultural y mundialización. Paidós. Barcelona.
TOUS-ROVIROSA, Anna (2013). Mites en sèrie. Els temes clau de la televisió. Barcelona, Tripodos.
TOUS-ROVIROSA, Anna (2010). La era del drama en televisión. Perdidos, CSI Las Vegas, El ala oeste de la Casa Blanca, Mujeres desesperadas y House. Barcelona, UOC.
Complementària
CAMPBELL, Joseph (2017 [1949]) El héroe de las mil caras. Psicoanálisis y mito. Fondo de Cultura Económica.
ELIADE, Mircea (1972) El mito del eterno retorno: arquetipos y repetición. Madrid: Alianza, 1972.
GINZBURG, Carlo (1986). Historia nocturna. Barcelona, Muchnik Ed.
PÉREZ, Xavier (2011). “Las edades de la serialidad” en La balsa de la Medusa, Revista Cuatrimestral, Segunda Época, Número 6.
PROPP, Vladimir. Morfologia del cuento. Madrid, Akal, 1998 (1928)
RANK, Otto (1992[1909]) El mito del nacimiento del héroe. Paidós.
SALO, Gloria (2003) Que es eso del formato? Como nace y se desarrolla un programa de TV. Barcelona, Gedisa.
TOUS-ROVIROSA, Anna, HIDALGO-MARÍ, Tatiana, & MORALES-MORANTE, Luis Fernando. (2020). Serialización de la ficción televisiva: el género policiaco español y la narrativa compleja. Cadenas generalistas (1990-2010). Palabra Clave, 23(4), e2342. https://doi.org/10.5294/pacla.2020.23.4.2
TOUS-ROVIROSA, Anna (2020). Intertextuality and police television dramas in Spain(1990-2010). The literary shift to metatelevision and recurrence of the female victim as motif | Communication & Society (unav.edu) 33(4), 89-106. doi: 10.15581/003.33.4.89-106
VOGLER, Christopher (2002[1992]) El viaje del escritor: Las estructuras míticas para escritores, guionistas, dramaturgos y novelistas. Ma Non Troppo.
VILCHES, Lorenzo (1984). “Play it again, Sam”. Anàlisi, Quaderns de Comunicació i Cultura, 19, p. 57-70. 02112175n9p57.pdf (uab.cat)
VOGEL, Adrain (2004) La industria de la cultura y el ocio. Un análisis económico. Datautor.
WALLACE, David Foster (1993), “E Unibus Pluram: Television and U.S. Fiction”, Review of Contemporary Fiction, 13:2 (Summer) p.151 DFW_TV.pdf (jsomers.net)
A l'inici de l'assignatura i durant les sessions i el seguiment dels treballs es proporcionarà bibliografia especifica addicional.
Programari
No es treballarà amb programari especialitzat.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |